Polítics: Compliu o marxeu!

Una altra opinió dels diaris...

2008-07-22T06:40:00.000+02:00

Los 'dipuvagos' del Congreso

Pablo A. Iglesias.- Ahora que llegan las vacaciones, no pienso echar de menos las tardes de los martes y los miércoles en el Congreso de los Diputados. Procuraré no acordarme de que sus señorías llevan sin trabajar desde el 2 de julio. Salvo excepciones, no sólo tienen dos meses de descanso en verano, además cuentan con el mes de enero íntegro para su retiro particular. Todo ello sin olvidar que los lunes y viernes están reservados para dedicarse a sus labores en las correspondientes circunscripciones provinciales. Vamos, todo un estrés. Mientras esté en la piscina tumbado al sol, me acordaré de unos cuantos diputados que merecen la pena como personas y como políticos. Soy de los que siempre ha pensado, piensa y pensará que el ser humano está por encima de todas las cosas. Como tal, a los parlamentarios me gusta mirarles como personas para entablar conversación con ellos. Por cierto, con algunos suele resultar de lo más divertida, interesante y provechosa.

Visto así puede parecer que los diputados trabajan poco, pero no es del todo cierto. Hay de todo, como en la viña del Señor. Quienes pertenecen a partidos pequeños suelen hacer auténticos milagros para acudir a todas las sesiones, estar presente en sus comisiones correspondientes y presentar cuantas iniciativas pasen por su cabeza. No es fácil. Son muchas cosas para muy pocas personas. En los grandes partidos también los hay muy atareados. Los responsables de cada grupo suelen trabajar de sol a sol o, mejor dicho, desde que por la mañana se apaga la bombilla del despacho hasta que por la noche toca encenderla. Pero hay una gran mayoría de diputados, quizá podamos hablar de unos 200, que viven de apretar el botón de voto cuando un compañero -situado más abajo y correctamente informado- les indica con una seña el pulsador que deben presionar. Su mayor preocupación suele consistir en elegir el hotel donde pasar la noche, el restaurante donde quedar con los amigos y la hora a la que coger el avión de regreso a casa. No debe de ser fácil vivir tres de los siete días de la semana lejos del hogar, pero a buen seguro lo compensa el sueldo, el portátil que les regala el Congreso, el teléfono móvil, el vale para autopistas, la tarjeta para pagar los taxis y los descuentos para volar con Iberia. Pese a todo, creo que los políticos cobran poco dinero. Si los sueldos fueran mejores, los partidos no serían una carrera profesional y tendríamos a la élite del país en los escaños.

Para colmo, al nuevo presidente de la Cámara Baja se le ha ocurrido una idea que él debe de considerar brillante pero que puede dilapidar de una vez por todas el escaso prestigio y respeto que los ciudadanos tienen depositado en el Parlamento. El socialista -de militancia, que no tanto de ideología- José Bono pretende cambiar el horario laboral del Congreso para que sus señorías sólo tengan que asistir al Pleno los martes y miércoles. Dos días por semana. Cree que así se agilizaría el trabajo parlamentario y se reducirían esas imágenes con los bancos vacíos durante los debates. Lo cierto es que intensificar el trabajo con jornadas maratonianas de 12 y 14 horas sólo sirve para extender la sensación de que los diputados no trabajan. Bono piensa que esta fórmula ayudaría a los diputados a conciliar trabajo y familia. Quizá sea cierto. Pero olvida el derecho a la conciliación de ujieres, policías, camareros, taquígrafos, periodistas, informáticos y asistentes que habitualmente trabajan de sol a sol en el Congreso. Bono no se acuerda de ellos. Debería imperar la racionalidad. Pero pedir sensatez en la casa donde nuestros políticos se tiran los trastos a la cabeza puede que sea pedir demasiado.

Càrrecs de confiança (opinions als diaris)

2008-07-22T06:19:00.001+02:00

Los cargos de confianza

JUAN JESÚS RODERO. Uno de los usos y abusos que más se han prodigado y deteriorado dentro de la democracia española es el de los llamados cargos de confianza, puestos de trabajo en las instituciones nombrados a dedo por los grupos políticos, en especial por los que tocan poder, pero sin que se encuentren excepciones. A la hora de repartirse los puestos de designación directa, como también se les denomina, no suele haber problemas en ayuntamientos, diputaciones y demás, como no les hay tampoco a la hora de ponerse ellos mismos sus sueldos, dietas y otros emolumentos.
Corporaciones e instituciones en general gobernadas por unos o por otros aparecen plagados de consejeros, asesores, técnicos y auxiliares al servicio exclusivo de aquellos que les eligen y nombran. Es lo mismo que se trate del Gobierno de la nación, de los gobiernillos regionales o de los equipos de gobierno locales. Cada cual barre para su casa y para los suyos. Sería imposible, al menos en una democracia tan poco transparente como ésta, saber cuántos cargos de confianza están al servicio de La Moncloa. En Castilla y León, se ha comentado y nadie ha desmentido que los puestos de designación directa de Herrera y los suyos andan por el centenar. Aquí mismo, en Zamora, parece que en la Diputación no hay menos de una quincena, ocho de los cuales son para el PP y el resto para la oposición: PSOE, IU y Adeiza. Otro tanto, como se sabe, ocurre en el Ayuntamiento de la capital. Y todo ello, ateniéndose sólo al personal elegido a dedo por la presidencia y los demás grupos integrantes, sin contar los muchos contratados a lo largo del tiempo por la puerta de atrás, algo en lo que PP y PSOE se han llevado siempre la palma.
Ante lo cual, la ciudadanía, que asiste estupefacta e indignada a este estado de cosas, se pregunta para qué están entonces los funcionarios. Antaño, alcaldes y gobernadores civiles y presidentes de Diputación, tenían apenas una secretaria o secretario y un auxiliar administrativo a su servicio, elegidos entre el personal de la casa, naturalmente, y les bastaba para cumplir su misión, muchas veces incluso más brillantemente que en la actualidad. Lo de la austeridad, pese a la acarreada congelación de sueldos de altos cargos, parece que no les afecta. Ahí tienen al presidente Herrera que se va a Brasil con un séquito de un centenar largo de personas y luego a Cuba, mientras los castellano-leoneses pagan tales derroches. Por eso hay que tachar de ejemplar al nuevo alcalde de Estepona, un socialista que no parece dispuesto a seguir algunos pasos de los suyos y que ha centrado su política en la contención del gasto público, destituyendo como primera medida a 25 cargos de confianza que tenía el anterior mandatario municipal, también del PSOE e imputado por presunta corrupción urbanística. Valiente el hombre, porque entre los que ha echado estaba la hija del presidente del Senado. Algunos dicen que esto del dedo sirve para disminuir el paro, pero en todo caso es algo tremendamente injusto e insolidario porque ya se sabe que únicamente los que tienen padrinos se bautizan.

laopinióndezamora.es » Opinión

Miquel López Crespí - Memòria històrica | QUINS($)OUS!

2008-07-03T22:33:00.000+02:00

Miquel López Crespí - Memòria històrica | QUINS($)OUS!

Sueldos Publicos de Políticos españoles:Sindrome de Taguas

2008-06-18T17:46:00.002+02:00

Sueldos Publicos de Políticos españoles:Sindrome de Taguas

Diari de Girona - Catalunya - Els partits han rebut prop de 4 milions en 6 anys a través de les seves fundacions

2008-04-28T11:13:00.000+02:00

Diari de Girona - Catalunya - Els partits han rebut prop de 4 milions en 6 anys a través de les seves fundacions

El Síndic no és independent

2008-03-06T20:10:00.000+01:00

Una delegació de respolis ha estat rebuda pel Síndic de Greuges. El propòsit era que s’interessés d’ofici per obtenir resposta dels Presidents de les Diputacions de Girona i Barcelona, els quals havien estat interpel•lats per part d'aquesta xarxa ciutadana sense resultat, l'un per l'increment desmesurat del seu sou, i l'altre per acumular càrrecs de dedicació exclusiva i disposar també d'uns ingresos exageradament elevats.

La Diputació de Girona havia acordat en el primer plenari de l’actual legislatura un increment del 42% del salari del seu president, Enric Vilert (ERC). A la demarcació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC-PSOE) ingressa, en qualitat de president de la Diputació, una quantitat superior al salari del President del Govern espanyol, per una activitat que no exerceix amb dedicació exclusiva sinó compartida amb el càrrec d'alcalde de la segona ciutat en nombre d’habitants de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat.

Aquests fets portats al Síndic, i d'altres pràctiques similars a d'altres institucions que Respolis denuncia, reclamen correcció des de la perspectiva de l’exercici democràtic del dret a la informació, a una despesa pública amb criteris d’eficiència i economia, i a la distribució equitativa dels diners públics, entre altres drets que poden lesionar actituds com les que denunciem. Es per això que hem entès que aquests indicis eren suficients per motivar d’ofici l’actuació d'aquesta institució.

Però a resultes de la trobada, volem fer pública la nostra incredulitat per l’actitud de la persona que ostenta el càrrec, el Sr. Rafael Ribó; el qual s'ha negat a considerar el fons de les nostres peticions, amb les que ha manifestat un desacord general i ha considerat gairebé insultants en alguns dels punts expressats.

Aquest capteniment ens sembla un altra indici del distanciament creixent entre la classe política i les reivindicacions ciutadanes. La persona que ocupa aquesta alta institució del nostre sistema democràtic, hauria de saber distanciar les seves opinions personals o polítiques i atendre degudament l’objectiu principal de garantir el dret dels ciutadans a una bona administració. Es posa igualment de manifest la necessitat de que el Síndic ha de ser una personalitat de reconeguda trajectòria i prestigi, al marge dels hàbits i actituds de la política partidista, i de ben provada independència que faciliti la imparcialitat i fermesa adequada quan calgui actuar davant les responsabilitats administratives relacionades amb els partits polítics parlamentaris.

IU demana crear una Oficina de Defensa de l'Elector per controlar les promeses electorals falses

2008-03-05T00:20:00.004+01:00

R. D.

Algunes promeses electorals es difuminen al llarg de les legislatures. I tornen cíclicament durant les campanyes electorals. És per això que IU ha proposat una idea novedosa que buscaria pal·liar aquesta situació. Segons ha afirmat a València el coordinador general de la formació, Gaspar Llamazares, l’Oficina de Defensa de l’Elector “servirà per a controlar que les promeses i castells en l'aire realitzades en campanya electoral pel PSOE i el PP es compleixin i es deixi d'enganyar als votants”.

El líder d’IU ha assegurat que la ciutadania esta “esgotada, confosa, farta de tanta irrealitat” i ha indicat que el naixement d’aquesta oficina suposaria un control de les campanyes i precampanyes. “No pot ser que alguns omplin els seus discursos de promeses electorals que saben que no es duran a terme”. Una de les promeses més famoses és la que va fer el 2003 el presisdent del Govern d’Espanya, que va assegurar que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Un tacticisme de CiU —conegut com a pacte Mas-Duran-Zapatero— va trencar la promesa poc després que la cambra catalana votés afirmativament el text estatutari (30 de setembre de 2006), en un clima d’oposició radical per part del PP.

El candidat d’Esquerra Unida i Republicana al País Valencià, Antonio Montalbán, ha indicat que “no pot ser que les paraules manquin de valor” i ha afirmat que el projecte que encapçala s’oposa als “projectes que busquen guanyar vots però estan buits de realitat”.

Font: eldebat.cat

Carta oberta a la Consellera de Salut

2008-02-21T23:45:00.004+01:00

Us adjunto una carta d'en Josep Pàmies (pagès i membre d'Slow Food). Entenc que us pot semblar una mica llarga, us he resaltat en blau el més important, però la trobo tant interessant que us l'havia d'enviar. Només seran uns minuts, si voleu més info la podeu trobar a:

http://joseppamies.wordpress.com/stevia/carta-oberta-a-la-consellera-de-salut/

Gener 17, 2008 por joseppamies

CARTA OBERTA A LA CONSELLERA DE SALUT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Conselleria de Salut
Generalitat de Catalunya
consellera.salut@gencat.net
Travesera de les Corts,131-159
08028 Barcelona

Molt Hble. Sra. Consellera Geli,

Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l'alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.

A nivell personal des de fa una pila d'anys intento recuperar per l'alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades "males herbes" totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d'aquestes "males herbes" que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d'explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l' abast.

Descobrir als 59 anys l'engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc. Descobrir que en aquesta vida tot s'està convertint en negoci i que les malalties cròniques (diabetis, càncer ,obesitat, al·lèrgies , hipertensió, colesterol, etc., són un filó inesgotable de beneficis per la industria farmacèutica, descobrir que la majoria d'aquestes malalties cròniques serien en bona part evitables o curables amb un canvi cap una alimentació més natural, potenciada per l'aplicació rigorosa de les propietats de moltes plantes medicinals, que podem tenir al nostre abast amb un cost ridícul, en front el robatori descarat que la industria farmacèutica exerceix sobre el pressupost sanitari públic. Conèixer les opinions d'un Premi Nòbel de Medicina, Dr. Richard J. Roberts, que assegura que la indústria farmacèutica obliga als investigadors a reconvertir un fàrmac que podria curar una malaltia en un altre que la perpetuï com a crònica; o bé, l'opinió de la monja catalana, Teresa Forcades, Doctorada en medicina, que acusa de forma valenta els interessos criminals de la indústria farmacèutica.

Davant aquest panorama que he pogut constatar com a real, puc optar per dues opcions: una, callar resignadament i esperar que les Autoritats Sanitàries ens ho resolguin tot; o bé, col·laborar activament des de la societat civil en aquest esperit que vostè, honorable Consellera va iniciar en intentar introduir dins la Sanitat Pública, alguna de les medicines alternatives menys agressives que la dominant.

Sé que com a persona sensible, vostè i bona part de polítics, pensen que caldria redreçar aquesta bogeria en la que hem entrat tots plegats sense adonar-nos-en, donat que durant molts de temps, gairebé tothom pensàvem que aquest model que s'ha anat imposant, era un model que ajudaria a prosperar a la humanitat. Però també sé el difícil que ha de ser iniciar i consolidar un canvi en aquest tema tan important, donats els grans interessos econòmics que hi ha al darrera.

Fruit d'haver optat per col·laborar activament en fer possible un canvi en els hàbits alimentaris que comportin salut i no malaltia, vam començar a etiquetar els vegetals que comercialitzem (a l'empresa que tenim amb el meu germà) amb les propietats que havíem extret del Vademècum de Farmàcia (quina ironia) i del Dioscórides. Intentàvem fer de pont entre aquests sabers populars de medicina tradicional, tan coneguda pels nostres pares i avis, i una societat cada dia més urbana i desconnectada d'aquests coneixements. La sorpresa va ser, quan el Desembre del 2004, el Delegat a Lleida de Sanitat Sr. Barranco, ens obre expedient, requerint-nos a deixar d'etiquetar amb les propietats, tots els vegetals que comercialitzàvem sota l'amenaça de la sanció corresponent.

Analitzant la legislació en que s'emparava aquest requeriment, el Reial Decret 1334/99 de 31 de juliol sobre normativa d'etiquetatge, vam poder constatar que la prohibició d'etiquetar un aliment amb les seves propietats és per tots els aliments, menys per un grup de luxe que són els lactis i les aigües minerals. Aquests dos sectors, monopolitzats perillosament cada dia més per unes poques empreses a nivell planetari, poden etiquetar, per exemple, amb les propietats d'un Omega 3 afegit a les seves llets o margarines i una sardina o el gra de lli, molt rics en Omega 3, no poden etiquetar-se amb les mateixes propietats! Per què aquesta discriminació? No és més sa i natural ingerir l'omega 3 racionalitzant la dieta amb peix blau, gra de lli o cereals integrals, que consumir en excés aquests lactis perquè l'enganyosa publicitat ens diu que porten Omega 3 afegit?

Atemorits per la decisió del Sr. Barranco de prohibir-nos etiquetar els nostres vegetals amb les seves propietats, vam decidir, molt al nostre pesar, fer-li cas i retirar de les etiquetes una informació que considerem molt valuosa. Però durant el 2007 i desprès de comprovar l'efecte tan extraordinari que tenia entre centenars de diabètics una planta que cultivem, la Stevia Rebaudiana, vam decidir tornar-la a etiquetar amb les seves propietats. L'stevia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, de la funció hipotensora, és capaç de treure l'ansietat pel menjar a molta gent obesa. Finalment, ens vam adreçar a l'IDIAP (Institut d'Investigació en l'Atenció Primària depenent formalment del Institut Català de la Salut, que vostè Sra. Geli dirigeix, a fi i efecte d'oferir-los l'experiència en aquests centenars de diabètics).

El resultat d'aquestes dues actuacions ha estat el següent :

La Gerent del IDIAP, sra. Concepció Violant, es va interessar ràpidament pel tema, es va ficar en contacte personalment amb mi i el primer bon dia va ser, " de quin capital disposa sr. Pàmies, per poder finançar un estudi d'administració d'stevia a diabètics?", informant-me de que l'IDIAP, malgrat dependre de l'Institut Català de la Salut, era una Societat Anònima i per investigar calia que les empreses (em va ficar l'exemple de la Danone) aportessin el capital suficient per fer possible la investigació. Al criticar-li aquesta manera de fer les coses i en informar-li que jo no pretenia cap benefici particular com podia pretendre Danone, sinó col·laborar en què la Sanitat Pública fos coneixedora de les propietats d'una planta, que els propis diabètics es podrien cultivar fins i tot al seu balcó, amb la millora corresponent de la seva salut i de retruc de les finances públiques dedicades a Sanitat, fredament se'm va treure de sobre, recomanant-me que busqués jo mateix metges de família, que redactessin un bon projecte d'experimentació, que l'hi féssim arribar i a partir d'allí, sense assegurar-me res, mirarien de fer recerca d'alguna subvenció pública.

Com puc jo trobar un equip de metges, si la majoria que conec tenen pànic de comprometre's en un altra visió de la medicina que no està ben vista a nivell oficial? Qui finança els 70 assajos clínics amb nous medicaments que actualment porta a terme amb pacients, l´IDIAP i majoritàriament amb diabètics? És al menys curiosa la coincidència en que una empresa làctia, la DANONE, fos l'exemple que em fiqués la Dra. Violant. Estarà DANONE ja pensant en nous iogurts antidiabètics amb Stèvia afegida?

El resultat de l'altra actuació, la de tornar a etiquetar, almenys la Stevia Rebaudiana que comercialitzem, ha estat una resposta més dura. Mitjançant una comunicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social ens tornen a prohibir etiquetar amb les propietats la dita planta, afegint ara la prohibició de la seva venda, acusant-me d'infringir la Llei de Protecció de la Salut, de juliol del 2003, amb l'amenaça d'incoar expedient sancionador i ficar en alerta al SCIRI (Sistema de Coordinació d'Intercanvi Ràpid d'Informació ) per procedir a la retirada del producte que hi pugui haver al Mercat.

Considero Sra. Geli , que si vostè disposés de l'experiència que estem tenint en centenars de diabètics sobre l'efecte de l'stevia en la regulació del nivell de sucre en la sang i de la hipertensió associada; que si sabés que al Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina entre altres països s'utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació; que existeixen centenars d'estudis clínics publicats d'investigació amb rates i humans amb resultats extraordinaris, vostè Sra. Geli, que li suposo bons sentiments, actuaria ràpidament en benefici d'un col·lectiu tan nombrós com és el dels diabètics.

Tingui en compte també que, la Coca Cola desprès que el Govern del Japó l'obligués a substituir de la Coca Cola light, l'edulcorant químic Aspartame pel natural stevia, ara farà uns vint anys, ha anunciat fa uns mesos, que ha patentat l'aplicació de l'stevia en vint-i-quatre productes alimentaris, com un edulcorant natural que revolucionarà la indústria perniciosa dels sucres naturals i químics.

Catalunya no té el dret de ser pionera en alguna qüestió d'ús social dels aliments? Hem d'esperar sempre a que els grans poders econòmics de l'agro-farma-indústria s'apropiïn del que la humanitat podria tenir d'una forma senzilla i natural al seu abast? La OMS vaticina que pel 2030, un 25% de la població mundial serà diabètica per culpa bàsicament de l'alimentació actual i que per aquesta sola malaltia pot entrar en crisi tot el sistema sanitari, si aquí sumem el càncer, l'obesitat, hipertensió, al·lèrgies també produïdes en bona part per l' alimentació, el panorama pot ser dramàtic tant a nivell de cost econòmic com de qualitat de vida de les persones.

Pesi a qui pesi, però l'stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia ja que són milers les plantes que tenim al nostre abast i amb propietats extraordinàries i desconegudes per la immensa majoria de la societat. Darrerament l'organització Slow Food ha escollit la stevia com un símbol de resistència a aquests despropòsits i som cada dia més els que creiem que amb la salut i l'alimentació no s'hi pot jugar i si hem de fer honor a Hipócrates (Pare de la medecina) i al seu lema "que el teu aliment sigui el teu medicament", crec que tenim un camp de treball enorme il·lusionant per recuperar l'esperit Si fos del seu interès el tractat en aquesta carta, li ofereixo la meva disponibilitat per mantenir una reunió amb vostè per tal d'ampliar-li informació. D'aquesta carta, Sra. Consellera, trametrem còpia a altres Conselleries que podrien tenir interès i relació en temes d'alimentació, comerç, medi ambient i economia. Així com, als caps de tots els Partits Polítics i al President del Parlament, perquè considero que no és responsabilitat sola del seu Departament de tenir una decisió valenta en el camp esmentat, sinó que necessitarem la complicitat de tothom per tal d'iniciar canvis importants en benefici d'una societat que avança, si no ho aturem, cap a una pandèmia de malalties cròniques.

El rei que confitava festes

2008-01-23T17:29:00.000+01:00

Per Montserrat Llobet

"Hi havia una vegada un rei que vivia al país de la gresca. Els seus súbdits, val a dir-ho, eren els més treballadors del món. Però quan es reunien, en acabar la jornada de treball o bé els diumenges, en sabien tant i tant de cantar, ballar, jugar i contar rondalles, que s’hi passaven hores i hores d’allò més divertits. Cadascú feia allò que sabia i entre tots ho feien tot. I com que la festa els reunia tots, rient i ballant, discutien dels problemes i buscaven solucions.

Al rei no li agradava gaire tot això: no volia que la gent pensés en els problemes. Creia que si, en comptes de fer gresca, treballessin més i descansessin per poder treballar, la producció del país seria més gran i tothom seria més ric.

I quan va arribar el temps de fer confitures, el rei va agafar totes les festes i, sense que ningú no el veiés, les va ficar dins d’un gran pot de terrissa, ben i ben tapades, al costat de les altres confitures. I per tal que ningú no ho agafés, va escriure-hi un rètol ben estrany, que deia: «CONFITURA DE JULIVERT».

Ja podeu comptar quina va ser la decepció de la gent en veure que no tenien festes! És cert que treballaven com abans, però tristos i desganats. És cert que tenien més riqueses, però no es reunien mai per riure ni festejar res. Tots enyoraven cada cop més les festes, i cada cop estaven més cansats d’aquella vida tan avorrida.

I el rei feia l’orni: sempre trobava excuses per fugir del tema. I si algú hi insistia massa, l’enviava a fer algun encàrrec a l’altra banda del món.

Molts anys després, el cuiner de la Cort un dia va haver de fer un dinar exòtic per què el rei tenia convidats de terres llunyanes. El menú previst era: Picarelles de tortuga, Papallones rostides amb cardots, Gripaus de mar amb suc-suc i Confitura de la bona.

El cuiner va anar al rebost a buscar la confitura i buscant la més exòtica, va voler tastar la de julivert per què no en coneixia el gust. La va destapar davant el rei, i de dins el pot van començar a sortir festes i més festes i encara més festes: totes les que el rei havia confitat.

Tothom va obrir un pam de boca en veure aquella munió de festes confitades. I la tristor es va tornar alegria. I la gent va començar a celebrar, l’una rera l’altra, totes les festes que no havien fet des feia anys. Era una festa permanent. Ja us podeu imaginar si en va ser de divertit! I el país de la gresca va tornar a la normalitat: la gent tornava a treballar, però també a riure, a cantar, a dansar, a jugar, a contar històries, a parlar dels problemes i a trobar solucions...
I des d’aquell dia, abans de començar qualsevol festa, tots els súbdits del país de la gresca mengen melmelada de julivert. I us ben asseguro que, d’això que us he contat, tot allò que no és mentida és ben veritat."

Jaume Colomer

MORALINA

Per arribar a la moralina d’aquest conte ens serà útil observar els seus personatges:

El poble és la nostra societat: el país, la ciutat, el barri.

El rei que confitava festes representa aquelles persones amb poder que no volen que la resta pensi. Aquell empresariat, classe política, presidències, direccions, patriarquies, gerències, monarquies... i caps de tota mena que creuen que qui hi té subordinació no ha de pensar.

Per altra banda, la festa simbolitza la democràcia, és a dir, la trobada entre la gent per parlar dels problemes del poble i trobar-hi solucions. No s’han de confondre les festes del conte amb la majoria de “festes enllaunades” que ofereix la nostra societat a través d’activitats d’oci per masses.

En les festes del conte, el veïnat es pot trobar per parlar del seu poble o barri perquè viuen en el mateix territori, però la major part de nosaltres vivim en un lloc, treballem en un altre i anem a comprar fora del barri o del poble la major part del que necessitem.

Això fa que al carrer, a l’autobús, al tren o comprant, ens envolti molta gent però de diferents territoris, a la que no coneixem, coneixem de vista i en el millor dels casos ens saludem.. En el nostre dia a dia, tenir una conversa sobre els problemes socials que ens envolten solament sembla que sigui possible formant part d’alguna associació ciutadana. Es podria dir que la relació que tenim amb la gent amb què coincidim és molt simple.

No és que siguem males persones o egoistes, és que tenim la vida organitzada de tal manera que sempre anem de bòlit cap a la feina, a comprar, a fer el menjar, a netejar la casa... i no podem dedicar el temps que voldríem a la família i a parlar amb el veïnat sobre l’escola, l’assistència sanitària, les obres públiques, els transports, la festa major... Vaja, que portem una vida complicadíssima!

Per solucionar això no tenim altre remei que canviar el “xip”. El rei que confitava festes diu que viurem millor si guanyem més diners, però això no és veritat. La nostra qualitat de vida és millor quan participem en la vida social compartint el temps d’oci amb la família i el veïnat, és a dir portant un estil de vida senzill: vivint, treballant i comprant en el mateix barri per no perdre el temps anant a munt i avall, i per poder trobar moments i espais per parlar amb la nostra família, veïns i veïnes.

Això no vol dir que ara es posi tothom a córrer a buscar feina al barri o a la ciutat on vivim, que se’n vagi a viure a una altre poble o ciutat, o que de cop i volta solament compri a les botigues del nostre barri. Entre d’altres coses per què seria una “missió impossible”, i val més que això ho deixem per les pel·lícules.

El que és important és que tinguem clar què millora la nostra qualitat de vida, i que cada vegada que prenguem una decisió ho tinguem present.

També és important que no fem cas a tots aquests reis i aquestes reines que ens diuen que no hem de pensar, per què ja ho fan per nosaltres. Compartir els nostres pensaments amb la resta millora la nostra qualitat de vida i la de qui ens envolta. D’això se’n diu democràcia, ja sigui al poble o ciutat, a la feina o a casa.

Sous excessius a Sabadell?

2007-11-17T11:35:00.000+01:00

> Vallès.

Sous gairebé de president de govern estatal

La directora de l'àrea de Presidència de l'Ajuntament de Sabadell, Montse Costa, i el director de l'àrea d'Urbanisme, Manel Somoza, tenen un sou anual de 86.885,12 euros (14,4 milions de pessetes), una xifra només 2.400 euros inferior al jornal del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que en percep 89.303, i gairebé 3.000 euros superior al de la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega (83.936). Costa i Somoza formen part del personal eventual de l'Ajuntament sabadellenc, entre el qual hi ha 21 càrrecs de confiança política més contractats pel govern municipal. En total, aquest col·lectiu, al cap de l'any, s'endú una partida pressupostària d'1.366.747 euros. Segons ha pogut saber aquest diari, el comissionat que més diners guanya és el de la Ciutat de la Música, Joan Francesc Marco, que percep 110.000 euros, això sí, finançats en part per la Generalitat. Els comissionats de Salut, Cooperació i Solidaritat, Marga Estrada, i del Patrimoni, Isaac Álvarez –exregidor de Medi Ambient i de Joventut–, s'enduen 56.666 euros l'any. Tots dos anaven a la llista del PSC en les darreres eleccions municipals. Es dóna la circumstància que la comissionada de Nova Ciutadania, Olga Jiménez, exregidora d'Entesa per Sabadell i funcionària de carrera, també guanya 56.666 euros. Un altre càrrec de confiança del govern, Josep Aran, extinent d'alcalde d'Urbanisme de Terrassa, en guanya 61.504 com a comissionat per a l'Habitatge del govern de Manuel Bustos. El cap del programa de coordinació de districtes, Crístian Sánchez (43.068 euros), formava part de la llista socialista i és secretari d'organització del PSC a Sabadell.

>Vallès. El govern del PSC de Sabadell aprova tot sol el pressupost del 2008

llegit a VilaWeb

[respolis.cat] Els sous a Rubí

2007-11-16T17:08:00.000+01:00

Bona nit a tothom,

Sento no haver pogut participar activament al debat sobre la redacció del comunicat sobre els sous de la classe política, i no tant pel resultat que trobo molt encertat, sino per no haver arribat de passar-vos alguna informació relacionada amb el tema.

Primer és posar-vos una mica al dia del que està passant a Rubí . Alternativa Ciutadana de Rubí ha renunciat a part del sou dels seus dos regidors, al 40% dels ingressos que pertoquen al grup municipal i a acceptar la nova figura d'assessor polític del grup municipal creada en aquesta legislatura, Aquí i aquí
hi trobareu més informació.

Només dir-vos que al plè posterior a la roda de premsa que va fer ACR comunicant aquesta decisió, la resta de grups (PSC i ERC al govern, i CiU i PP a l'oposició) es van mostrar força molestos. Us copio la part corresponent del resum del ple fet pel regidor d'ACR Jordi Giménez:

Estaven tots els altres partits molt cabrejats o molestos per la baixada de sous que ens hem fet, els hi toca força la moral:

L’alcaldessa (PSC) ens va criticar dient: “...un grup municipal d’una ciutat de 70.000 hab i 80 milions d’euros de pressupost no pot treballar dedicant només algunes estones, ni fer les coses amb voluntariat...”

La Mònica Querol (PP) va demanar a l’Alcaldessa, mig en serio mig en broma (sortirà a l’acta) que elimini el nostre Grup Municipal !!!!, l’Alcaldessa va respondre que això no ho pot fer.

En el debat vàrem fer servir els arguments de que si tots el Grups es reduien el que fem nosaltres, disposariem d’1 milió d’euros més. La majoria de regidors ens va mig xiular, i en un moment algú, creiem que ens va insultar dient “burros”. Per altra banda una dona del públic, en el recés, ens va felicitar.

Els dol bastant que els demanem que redueixin els sous alts i Tubau (ERC) perversament va donar a entendre que voliem baixar els sous de tots els treballadors de l’Ajutnament

La segona és que a El Triangle 845, del 15 d'octubre venia un article J. Palomés Baños titolat "Els sous dels alcaldes i dels regidors generen polèmica" en el que informava dels augments de sous aprovats als primers plens despres de les eleccions a diferents indrets de Catalunya (Vic, Manresa, Molins...).

(Nota: enllaç per descarregar -download- l'article: http://www.box.net/shared/yz4caqpckj )

Salut

Eugeni

Controlem el sous dels polítics!

2007-11-15T02:06:00.001+01:00

Campanya per demanar a les institucions que regulin per llei els salaris i l'acumulació de càrrecs dels responsables polítics

Fes clic aquí per signar

COMUNICAT

Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat

Com a agrupació de ciutadans i ciutadanes compromeses amb la salvaguarda de la democràcia i a favor d’estructures de participació ciutadana, ens preocupa el deteriorament generalitzat de la vida política. Per això exigim que es doni prioritat a aquest principi:

"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."

La realitat, però, és que en els últims anys estem vivint en una continua regressió i cada cop estem més lluny d’aquesta orientació. És urgent i necessari emprendre reformes per aturar el distanciament creixent de la política i la ciutadania i per corregir inexcusablement els abusos que es cometen.

Avui ens ocupen les informacions sobre els SOUS que s’han autoadjudicat alguns càrrecs polítics, la qual cosa provoca profunda indignació i alarma social. Ningú s’ha d’acostar a la política per guanyar més diners ni per tenir "feina", ni tampoc ningú hauria de perdre diners per la seva dedicació als afers públics.

Aquestes son les nostres propostes al respecte:

1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.

Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.

Respecte als ingressos suplementaris, els de dietes i transports s’hauran de quantificar i de justificar de manera detallada i documentada, a més de tenir un límit fixat percentualment. La resta d’ingressos suplementaris (indemnitzacions per assistències a Plens, Comissions, etc.) seran incompatibles amb la remuneració de dedicació exclusiva.

2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.

3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.

4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.

Descarrega el comunicat

Fes clic aquí per signar

Croada a Internet contra el sou de Vilert

2007-11-09T11:33:00.000+01:00

La nòmina del president de la Diputació inspira una campanya contra les retribucions desmesurades dels polítics

Enric Vilert (ERC), president de la Diputació de Girona

El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), torna a desencadenar la polèmica. El republicà ha estat la inspiració d'una campanya engegada des d'internet per demana que els polítics tinguin sous «humanament raonables» i acusa Vilert de poc coherent, contradictori, i responsable de la manca de credibilitat política del seu partit. La iniciativa, que parteix del grup de ciutadans agrupats sota el portal web respolis.cat, va començar enviant una carta demanant explicacions per l'increment del 42% de la seva nòmina al president de l'ens provincial, i podria acabar en una Iniciativa Legislativa Popular reclamant la regulació dels sous i en mans del Síndic de Greuges.

RAFA GARRIDO Els ciutadans estan tips de veure com els polítics s'apugen el sou sense límit i ningú pot evitar-ho. Partint d'aquesta filosofia, el grup Respolis-Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política han desenvolupat una campanya per reclamar «una modificació del marc legal» per evitar augments desmesurats de les remuneracions que s'autoimposen els polítics i les nòmines exageradament elevades dels representants institucionals. L'inici de tota la campanya, però, està a Girona. El col.lectiu agrupa ciutadans de tot Catalunya i també de l'Estat i fins i tot d'altres punt d'Europa, però van ser dos gironins els que van donar la veu d'alarma a tot el grup, segons ha explicat a diaridegirona.cat un dels impulsors de la iniciativa, Germà Pelayo. En comprobar que Vilert cobrava 7.000 euros mensuals de sou i una nòmina anual de 98.000 euros que supera la del president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, -gràcies a la notícia que va publicar l'edició impresa de Diari de Girona-, Respolis es va posar en marxa i va voler engegar una campanya per demanar «coherència» al president de la Diputació.

Per començar, van enviar una carta -a la què ha tingut accés diaridegirona.cat- a Vilert demanant-li explicacions per l'increment del 42% de la retribució del càrrec. Tot i fer-li arribar la missiva per 3 canals diferents i tenir el convenciment de què el president de la Diputació l'havia rebut, des del despatx de Vilert ningú els ha respost. I és que al col.lectiu estan segurs de què al republicà no li interesa massa entrar a justificar el seu sou, com ja asseguren que han comprobat llegint les seves declaracions a Diari de Girona quan va esclatar l'escàndol de la seva nòmina. A la carta enviada, Respolis explica que «des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d´administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària» com l'elevat incement del seu sou, i a més li pregunten si «no creu que ha de predicar amb l´exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació». La missiva també argumenta que no és «humanament raonable» la nova retribució del càrrec de president.

Respolis també entra en la vessant més política del republicà i li demana si «ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en l'abstencionisme i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics». A més, el col.lectiu recorda a Vilert que ERC «reclama la desaparició de les diputacions» i li retreu si no «s´ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec, a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners». Per últim, la carta enviada al president de l'ens provincial gironí li pregunta si «no hauria estat més coherent des del punt de vista de l´inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a les limitacions de recursos de la Diputació» en els projectes que desenvolupa la institució.

Germà Pelayo explica que no han rebut cap resposta i que, donat «que no ens volen donar les explicacions pertinents», el col.lectiu «estem disposats a engegar una campanya més forta recollint signatures o fins i tot impulsant una Iniciativa Legislativa Popular» en favor de la regulació dels sous i de la «moderació» en les retribucions dels polítics. Acudir al Síndic de Greuges «per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament» és altra de les mesures que estan estudiant.

Vilert, però, va ser el primer, però no l'únic. I és que el sou de Vilert a fet que Respolis grati en aquesta polèmica qüestió, i una carta semblant han rebut altres polítics com el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), o Manuel Bustos (PSC), alcalde de Sabadell. I és que el republicà gironí ha fet vessar el got de la paciència d'aquest col.lectiu de ciutadans, que ja anteriorment ha engegat campanyes per reclamar que els polítics compleixin les promeses o que responguin davant els ciutadans assumint responsabilitats pels seus actes.

Publicat a Diari de Girona. cat - Enllaç a l'original
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2866_3_228808__COMARQUES-Croada-Internet-contra-Vilert

Comunicat - Retribucions dels càrrecs electes

2007-11-06T00:29:00.000+01:00

Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat

"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."

Aquestes son les nostres propostes al respecte:

1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.

Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.

2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.

3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.

4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.

Més informació a: retribucions.respolis.cat

Carta al President de la Diputació de Barcelona

2007-09-17T16:52:00.000+02:00

Sr. Celestino Corbacho,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest sou i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina el Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de mes, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú -que rebutja que sigui humanament raonable- una diferència de salaris tant elevada, quan la mateixa Diputació de Barcelona té com a objectiu la cooperació i responsabilitat social?.

3.- En un moment en que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics és una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?

Malgrat actuacions tan criticables com les diferències salarials que són superiors d’ 1 a 10 hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas (de) que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.

La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Respolis Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política respolis@gmail.com

Ps. Sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, té una retribució mensual de 10.369,66 € per 14 pagues anuals. Els 4 vicepresidents de 7.814,35€ mensuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar perquè tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

Carta al President de la Diputació de Girona

2007-09-04T15:31:00.000+02:00

Sr. Enric Vilert,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.

Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest increment i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina al Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple la moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de més, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú que rebutja que sigui humanament raonable aquest increment del 42% dels ingressos pel seu nou càrrec?.

3.- En el moment que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics es una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- El partit que li dona suport, ERC, reclama la desaparició de les diputacions com a vestigi que son d’un centralisme imposat, que porta el mateix nom que els antics territoris romans conquerits i vençuts. Vostè s’ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec i a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners?

5.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?

6.- L’explicació que publiquen els mitjans de comunicació que s’ajusta a les retribucions d’altres presidents de diputacions pel que sabem serien certes pel que fa al de la diputació de Castelló, a on el Sr. Carlos Fabra, que cobra cinc mil € menys que vostè a l’any; és conegut que aquest polític del PP apareix en casos de corrupció urbanística del País Valencià. Això contradiu la opinió de que els polítics han d’estar ben pagats per evitar temptacions. No creu que seria millor aplicar el criteri d’alguns països en els que els càrrecs com el seu mantenen els mateixos ingressos que haguessin declarat a la renda l’any anterior al nomenament?.

Malgrat actuacions tan criticables com la seva hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas de que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Carles Santaeulària i Serra
Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política)

Ps. Després de redactar aquesta carta sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, declara que ingressa 10.000 € per 14 pagues anuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar per que tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

La democràcia en els partits polítics

2007-08-23T02:31:00.001+02:00

La manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics són els dos motius principals que expliquen l'allunyament de la ciutadania respecte de la política

TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007

El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.

Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.

Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.

Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.

I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.

Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.

No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.

El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.

El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.

Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.

Als partits polítics

2007-08-16T08:28:00.000+02:00

Lluís M. Xirinacs,
(Demòtica, p. 18 Font: http://www.assemblea.org 4.2.2000)

No en sé massa de políticologia. Els partits polítics, probablement, tenen l´origen més o menys simultàniament a Anglaterra – tories i wighs – i França amb les diferents posicions físiques dins de l´Assemblea Revolucionària – Muntanya, Jacobins,... –. Potser llur primera funció important fou endegar campanyes electorals, com a intermediaris entre les masses ingents d´electors individualitzats (àmbit privat) i l´Estat (àmbit públic). Crec que encara ara és la funció principal dels partits nord-americans. Entrat el s.XIX evolucionaren a Europa com a partits de masses. Quant més afiliats millors. Llurs vots eren els més segurs. Propiciaven espectaculars accions de masses al carrer. Sovint atemorien l´electorat indecís amb llurs demostracions de força. Al canvi de segle, especialment Lenin introduí la nova forma de partit revolucionari a l´estil militar preparat per a la presa de poder mitjançant un cop d´estat sovint violent, organitzat des de la clandestinitat. A aquesta mena de partit succeí, quan fou exitosa, la forma de partit únic en el comandament de l´Estat: comunisme i feixisme. L´eurocomunisme intentà el maridatge amb partits burgesos. I, finalment, en els nostres darrers temps, els partits han esdevingut partits de quadres, grans aparells burocràtics, al cim, i pobres militants “enganxa cartells”, a la base, que s´assabenten de les decisions per les declaracions dels seus líders a la premsa. Sol no haver gens de democràcia interna. Trist final.

Tanmateix crec en l´àmbit oficial, en l´Estat, com a institució necessària en una societat complexa, contra anarquistes, si se li lleva la funció d´eina repressora de la classe dominant (com diuen els comunistes) i es limita a acomplir el servei harmonitzador d´un director d´orquestra. Per consegüent crec en els partits que opten a “conquerir” l´Estat, amb la funció de recollir les diferents sensibilitats de la gent (pluralisme). Com a laboratoris per mantenir una nova forma de societat que tracten d´experimentar en l´exercici de l´autoritat.

Els falangistes, en les darreries del franquisme, avisaven als lluitadors per la democràcia que sortirien del partit únic i anirien a raure a la “partitocràcia”. En efecte, hi hem anat a parar. El panorama polític fa pena. No ho dic jo. Ho recullo del que es diu i es veu: desinterès general i, fins i tot, desconfiança de la política, abstencionisme creixent, etc. En el moment crucial de la transició els ex-feixistes tancaren l´aixeta de la llei electoral i de la Constitució tant com pogueren i els nous partits dels anti-franquistes caigueren en la victòria pírrica d´acceptar un sistema electoral i de partits que afavorís la perpetuació en el poder dels pocs partits que guanyaren les primeres eleccions. Fa vint-i-tres anys que els mateixos partits es perpetuen en el poder – “atados y bien atados” – i que els partits extraparlamentaris s´arroseguen per terra, sense finançament, sense poder fer res de res. Els partits en el poder han segrestat la sobirania de l´arrel popular que li és pròpia. I l´administren a llur antull, lluny de qualsevol control popular. Pura endogamia i sindicatura de comptes, síndic de greuges, tribunals tots són elegits per ells i d´entre ells. Amb el poder i els recursos financers de què disposen, la temptació de prepotència és inevitable. No és un mal únic del nostre país, però en ell hi és agreujat per una legislació partitocèntrica.

Any 2000, segle XXI, tercer mil•leni. Canvi de mentalitat. Ja no veig els partits ni conspirant, ni conductors de masses, ni líders del poble, ni representants del poder de l´Estat davant del poble. A part de llur funció de laboratoris de noves formes de societat basats en sondeigs institucionals (eleccions i referèndums) o privats (consultes de les societats d´opinió) realitzats en l´àmbit estrictament privat, els veig com a servidors de la voluntat del poble organitzat en comunitats territorials amb llurs assemblees generadores de debat, consens i, per tant, de voluntat popular.

Per tal que el lector se´n faci una idea, poso un exemple pràctic, ja assajat en part per EcoConcern en les eleccions catalanes de 1999. 1. Per exemple un barri (o municipi, o comarca) celebra assemblea on determina el programa d´actuació en el barri al llarg d´un quadrienni. 2. En comptes d´assistir la gent als mítings electorals de cada partit, l´assemblea del barri convoca als representants de tots els partits a sessió electoral. 3. Els exposa el propi programa. 4. Els representants dels partits celebren consultes amb els seus dirigents. 5. En una altra sessió cada partit respon en quina mesura assumeix el programa de barri. 6. De les conclusions n´aixeca acta un notari. 7. Cadascú, del barri, vota qui vol. 8. Als quatre anys, es llegeix l´acta i es demanen comptes als partits del compliment de llurs compromisos.

Els partits: representants de la voluntat del poble en les instàncies oficials de l´Estat. Així els partits seran democràtics i l´Estat també. “La sobirania radica en el poble i tots els poders de l´Estat emanen del poble”.

Ficats en laberint que no porta enlloc del sistema legal actual i amb un sistema de finançament que propicia la corrupció, respecto la vostra dura brega, però ben sincerament us planyo. Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història i caminar cap a dies millors? O ¿serà cert que la política és massa important com per deixar-la en mans dels polítics?

Les campanyes "Polítics: o compliu o marxeu!” (Breu informe 2006-2007)

2007-07-29T16:54:00.001+02:00

"Compliu o foteu el camp". Vet aquí el missatge, clar com l'aigua, que Respolis transmet als polítics que havent obtingut la confiança d'una majoria de votants, es disposen a governar. Dit d'una altra manera, ja no cal esperar més fins a les properes eleccions per sancionar la responsabilitat política. Política ficció? No s’ho creguin, aquesta campanya comença a produir resultats reals. Els hi presentem l'informe d'una primera experiència a Catalunya.

La plataforma Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política) ha llençat una campanya, per a les eleccions parlamentàries catalanes el novembre del 2006, i una segona per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, a dues grans ciutats catalanes. En aquestes campanyes de recollida de signatures es demana als candidats que compleixin les seves promeses, així com a un conjunt de propostes elaborades en una consulta ciutadana. Si no ho fan, hauran de dimitir a mig mandat i convocar noves eleccions.

De les eleccions parlamentàries a les municipals, un gran pas endavant

Per a les eleccions parlamentàries 550 persones havien recolzat la campanya amb la seva signatura, amb la qual manifestaven el seu compromís de votar a favor de qualsevol partit que acceptés les condicions exposades amunt. Amb això no n'hi ha hagut prou per interessar als partits, però ha estat un primer pas.

Per a les eleccions municipals s'ha organitzat un debat amb les candidatures a la ciutat de Sabadell, en el qual els candidats de quatre formacions polítiques han firmat un document que conté les condicions de Respolis. Cap d'ells ha guanyat les eleccions, però Respolis Sabadell es compromet a seguir i a fer avaluar, amb l'ajuda d'altres entitats convidades a participar-hi, el compliment de les promeses del partit guanyador, durant els quatre anys següents de legislatura municipal.

Les propostes aportades no han hagut de passar els filtres de l'anomenat realisme que domina sovint les perspectives d'orientació dels partits, especialment els grans. En conseqüència hom ha escoltat l'expressió de necessitats reals, i unes propostes de canvi profund que podrien aconseguir-se, tot això aportat pels propis participants i per la contribució de moviments socials.

Una experiència pràctica de democràcia participativa.

La campanya "polítics: compliu o marxeu! " és una iniciativa de Respolis. Els seus objectius són:

- revocar a meitat de mandat els responsables públics que no compleixin amb les seves promeses electorals,
- animar un procés de consultes i debats ciutadans per elaborar llistes de propostes com si fossin programes electorals, i
- demanar als signants que comprometin el seu vot en favor de qualsevol partit que accepti les dues condicions anteriors (propostes i revocació) mitjançant la convocatòria, un cop al poder, d'un referèndum per incorporar aquesta innovació en el sistema electoral.

La campanya s'ha desenvolupat dues vegades, amb motiu de les eleccions parlamentàries a Catalunya (1 de novembre de 2006) i en ocasió de les eleccions municipals a Barcelona i Sabadell (27 de maig de 2007). Les campanyes han desenvolupat de manera total o parcialment en els dos casos, les etapes següents:

1) recollida de propostes entre la ciutadania
2) debats per a la selecció de propostes i confecció de la llista definitiva
3) recollida de signatures
4) crida a les candidatures i invitació als mitjans de comunicació
5) comunicació als adherits del posicionament dels partits, uns dies abans de les eleccions,
6) seguiment, junt amb altres entitats, del compliment de les promeses durant la legislatura resultant de l'elecció

Respolis a les eleccions al Parlament de Catalunya (novembre 2006)

Per preparar les eleccions al Parlament autonòmic català, Respolis va enviar el juny de 2006, per correu electrònic, una convocatòria per participar en l'elaboració d'una llista de propostes. 25 participants responen amb 340 reclamacions, que es classificaran en 11 temes. Durant l'estiu el document pren forma amb l'aportació suplementària de propostes de la societat civil sobre alguns temes poc representats. El setembre es llença una nova convocatòria, per votar les propostes que els participants volguessin retirar del "programa" definitiu. Van participar 35 persones i es van retirar 4 propostes.

Una vegada elaborada la llista definitiva, es va convidar de nou, durant tot el mes d'octubre, a la ciutadania i a la societat civil, a adherir a la campanya, la qual cosa implicava per a tots ells, comprometre's a votar per qualsevol partit que acceptés incorporar les propostes de la llista i el mecanismes de revocació, en el seu programa.

572 persones varen firmar la campanya en total, de les quals 550 abans de les eleccions. Tot el procés es va dur a terme per internet.

Respolis a les eleccions municipals a Sabadell (maig 2007)

Sabadell és una ciutat de tradició industrial de la corona barcelonina. Amb els seus 200000 habitants, és la tercera ciutat més gran de Catalunya.

Per preparar les eleccions municipals, l'equip de Respolis Sabadell reuneix entre febrer i abril de 2007, gràcies a l'aportació de 40 persones convidades al procés, una llista de propostes. A continuació se celebren dues sessions deliberatives, per seleccionar i classificar la llista definitiva que conté 48 propostes classificades en 14 temes.

La recollida de firmes s'inicia tot seguit. Al final de la campanya 160 persones han firmat. Els mitjans de comunicació locals publiquen algunes notícies sobre la campanya.

De mentre, Respolis convida als candidats a participar en un debat en el qual se'ls demana la seva firma o la seva posició respecte a les propostes recollides, així com al compromís de dimitir a meitat de mandat, si aleshores no han complert amb la part d'aquestes propostes i de les seves pròpies promeses corresponent a aquell període. L'exercici consistia a més, a que els propis partits puntuessin el valor relatiu d'aquestes propostes (el valor de cada una en comparació amb les altres). Això permetria més endavant a un jurat ciutadà o "Consell de Verificació de Compromisos", de mesurar el seu grau de compliment, partint de la suma d'aquests valors.

4 candidatures signen, i encara que cap d'elles no guanya les eleccions, Respolis vigilarà el compliment de les promeses del futur govern municipal

Cinc candidats assisteixen a aquest debat i quatre d'ells firmen el document que incloïa les propostes (amb matisos respecte a algunes d'elles) i les condicions de revocació. Probablement, per primera vegada, diversos partits han firmat alhora (partits d'esquerra i dreta, catalanistes i espanyolistes), un compromís de dimissió en cas de no complir amb una llista multitemàtica de propostes.

Dos dies abans de les eleccions (la nit abans de la jornada de reflexió) Respolis Sabadell va comunicar a aquests 160 adherents, per diversos mitjans, el resultat del posicionament dels partits, perquè ells i elles decidissin el seu vot en conseqüència.

Les eleccions són a una sola volta, amb una negociació posterior entre els partits, que permet la formació de coalicions de govern. El partit guanyador a Sabadell, sense majoria absoluta, és el PSC (Partit Socialista de Catalunya). Aquest partit, que d'altra banda, no ha firmat el document de compromisos de Respolis, governarà en minoria.

Mentrestant, Respolis Sabadell prepara ja l'etapa següent: un control sobre els compromisos que el partit guanyador ha enunciat en el seu propi programa electoral. Respolis té la intenció de convidar altres organitzacions interessades, a enviar, durant els pròxims anys, informacions sobre l'estat de les seves reclamacions en relació amb el programa socialista. El treball de Respolis consistirà a recollir, organitzar i redistribuir aquesta informació entre les pròpies organitzacions, vers als mitjans de comunicació i el govern municipal.

La informació recollida servirà per "posar una nota" al govern municipal cada any. El conjunt del procés i la seva difusió, seran una mesura de pressió en favor del compliment de les promeses electorals.

Respolis en les eleccions municipals de Barcelona (maig 2007)

L'altra campanya de Respolis per a les municipals va tenir lloc a Barcelona, i es va caracteritzar per: 1) no disposar d'una llista de propostes pròpia (els signants s'han compromès a votar al partit o partits que accepti dimitir en dos anys si no compleixen exclusivament, les pròpies promeses electorals del partit). 2) demanar als partits que si volen entrar en coalició post-governamental, sols ho fessin si els seus socis acceptaven també la resta de condicions. 3) Demanar que després de la dimissió a la meitat del mandat, es celebri una consulta oficiosa amb caràcter d'eleccions, per crear un nou govern, que duraria fins al final de la legislatura. D'aquesta manera es respectaria el calendari obligatori de les eleccions municipals que tenen lloc simultàniament cada quatre anys a nivell de l'Estat Espanyol.

La campanya barcelonina, amb menys preparació, va ser firmada per 107 persones, però no hi va haver la possibilitat de convidar els partits a un debat i cap no va acceptar les condicions de la campanya.

Respolis organitzarà noves campanyes d'aquest tipus en pròxims comicis, així com altres iniciatives diferents relacionades amb la responsabilitat política o ciutadana.

Propostes que sorgeixen d'una necessitat de canvi profund, però no troben ocasions per donar-se a conèixer

En els dos casos en que s'han elaborat propostes per mitjà d'una consulta ciutadana (eleccions parlamentàries i eleccions a Sabadell), aquesta han servit per a manifestar reclamacions necessàries de canvi profund, algunes històricament defensades pels moviments socials, d'altres, respostes recents des de noves perspectives, però sempre sense resultats. Es per això que aquesta nova forma d'utilitzar el vot i la política en benefici del poble, sens dubte ha de servir per renovar la seva força. Són significativament agosarades, alhora que necessàries (però sense cap desmèrit pel que fa a la resta) entre les que es varen presentar a les eleccions parlamentàries, les demandes sobre drets econòmics, medi ambient, participació i democràcia, i institucions i funció pública. En el cas de Sabadell, ho són les de transport, via pública, sanitat, sostenibilitat i institucions.

Enllaços:

- Campanyes "polítics: compliu o marxeu!"
- Les propostes per a les eleccions parlamentàries
- La campanya de Respolis Sabadell
- Documents de compromís firmat pels candidats
- Seguiment de les promeses durant la legislatura 2007-2011
- Wiki de promeses electorals "lo prometido es deuda" (Estat Espanyol)

Respolis apareix a Catalunya en el context d'una abstenció creixent, sobretot a les darreres eleccions. Tanmateix, malgrat la difusió d'aquest fals problema (el problema no és el nivell d'abstenció sinó les causes que el generen) a causa del caràcter incipient de la iniciativa, no s'ha pogut intervenir prou en aquest debat públic, per conduir-lo cap a les causes socials i democràtiques estructurals que el generen, i cap a les seves possibles alternatives.

D'una altra banda, altres iniciatives en favor de més transparència i responsabilitat política comencen a aparèixer, especialment gràcies a l'ús d'internet. Per exemple, a Espanya, una web col•laboradora en format "wiki" està classificant i ordenant les promeses de tots els candidats a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals.

En qualsevol cas, els exercicis de deliberació ciutadana per una banda, i el control sobre el compliment de les promeses, d'un altre, comencen a ser vistos per part dels diferents actors socials, per la seva capacitat de mobilització, de pressió, però també de generació d’opinió (d'escolta) i de diàleg, com a pistes o punts d'arrencada d'un ventall més ampli i divers de solucions per afrontar la crisi de la democràcia representativa i les seves causes polítiques i socials

Manlleu signa un conveni pioner amb l’Associació Lectura Fàcil

2007-07-24T13:27:00.000+02:00

(Extret de lamalla.net )

Per Anna Martí

L'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) de l'Ajuntament de Manlleu signa avui un conveni amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF), per tal de fer més entenedors els documents adreçats a la ciutadania. L'acord, pioner a Catalunya, neix amb la voluntat de millorar l'accés a la informació de la població nouvinguda del barri de l'Erm, inclòs dins la Llei de Barris. Segons la gerent de l'Institut, Betlem Parés, si el projecte funciona, s'implementarà a tota la documentació oficial de la ciutat.

L'Ajuntament de Manlleu va crear l'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) per tal de desplegar el Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm, inclòs dins la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Aquest barri és el que acull més persones nouvingudes i, per tant, més ciutadans amb dificultats per entendre la llengua catalana. Tot i això, segons ha comentat la gerent de l'IDE, Betlem Parés, el conveni es signa per "facilitar la lectura a tothom" i fer que la ciutadania "s'interessi" pels documents oficials.

Segons Betlem Parés, la proposta de signar l'acord amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF) va sorgir quan, des de l'Ajuntament, es van adonar que els documents publicats eren massa tècnics i que, per això, la participació ciutadana no era fluïda. El conveni doncs, unirà tres factors: els continguts emesos des de l'Ajuntament; una redacció senzilla, per part de l'ALF; i un disseny atractiu que faciliti la lectura, que realitzarà l'empresa Eumo Gràfic.

L'Associació Lectura Fàcil (ALF) és una entitat sense ànim de lucre que neix amb la voluntat d'impulsar l'elaboració, edició i difusió de materials adreçats a sectors de la població amb dificultats lectores. A més, també es preocupa per reconstruir els textos elaborats per les administracions, destinats al públic en general, per tal que siguin entenedors per tota la ciutadania.

D'altra banda, Eumo Gràfic és un estudi de disseny vinculat a la Universitat de Vic, que ofereix serveis a les institucions en l'àmbit del disseny gràfic i de la comunicació. És en aquests àmbits que ha col·laborat amb l'IDE des de l'inici del Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm.

L'Ajuntament de Manlleu és el primer que aposta per un conveni d'aquestes característiques. En principi, el conveni només afectarà l'IDE, però si té l'acollida que es preveu entre la població, s'inclourà a totes les àrees de l'ajuntament, arribant així a tota la documentació emesa. Segons la gerent de l'IDE, Betlem Parés: "L'alegria és mútua, ja que des del consistori ens interessa molt el projecte, i a l'Associació Lectura Fàcil els obre una porta en l'àmbit de l'Administració pública".

A partir de l'octubre, l'Ajuntament de Manlleu proporcionarà cursos de formació interna per als responsables de l'IDE, per tal que rebin assessorament sobre noves formes de redacció i disseny. Així, s'intentarà assolir l'objectiu del conveni d'avui: facilitar la comprensió dels documents interns i aconseguir més participació ciutadana.

Si aquesta proposta dóna bons fruits, segons Betlem Parés, s'ampliarà a l'àrea de recursos humans i a l'àrea de participació ciutadana, fins arribar a canviar el llenguatge i la forma de tots els documents emesos per l'Ajuntament.

Esborrany de carta per a Respolis (internacional)

2007-07-05T16:47:00.002+02:00

Aquest esborrany estableix Respolis com una plataforma internacional d'iniciatives per una altra forma de fer política, entre les quals hi ha, de moment, les campanyes "Polítics: compliu o marxeu!" però què té vocació de xarxa d'intercanvi i aliança entre experiències diverses, cap a una democràcia plenament participativa i responsable, des de l'escala local a la mundial.

Veure l'esborrany en anglès
Veure l'esborrany en castellà

Resultats electorals i participació,ciutadana

2007-06-13T17:38:00.000+02:00

Benvolgudes, benvolguts

Davants els recents resultats electorals a Barcelona, on tots els partits han perdut en nombre absolut de vots, l'abstenció ha batut records i hi ha hagut 24700 vots en blanc. Pensem que cal dur a terme una reflexió en profunditat respecte la lectura que cal fer d'aquests resultats des de la ciutadania, de com ens impliquen en el nostre quefer quotidià i quins reptes tenim per endavant com una societat que creu i reclama cada cop més participació i al mateix temps té fortes dificultats per a engrescar les persones en l'acció política.

Es per això que des de la FAVB hem decidit organitzar una taula rodona el proper dia 20 de juny a les 19 hores al MACBA

El debat, que porta per títol "Resultats electorals i participació ciutadana" comptarà amb la presència de

Jordi Sánchez, catedràtic de ciències polítiques, Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques de la U A B Jordi Borja, geògraf, urbanista, professor de la UOC

A fi d'evitar problemes d'aforament us demanaríem que confirmeu la vostra assistència a través del correu electrònic amparo@favb.cat o bé a través del ft. 934127600

En la seguretat que podrem tenir un debat molt fruitós us esperem a totes i tots.

Rebeu una cordial salutació

Eva Fernàndez
Presidenta FAVB

La solució (Catalunya Ràdio): L'abstenció a les últimes eleccions

2007-06-12T18:40:00.000+02:00

Podeu sentir aquí en diferit, l'emisió a'avui 12.6.07 sobre l'abstenció i sobre la proposta de Respolis, al programa La Solució (Catalunya Ràdio) : L'abstenció a les últimes eleccions

També podeu consultar altres documents de premsa i blogs al nostre dossier de mitjans (que encara estem completant)

Fins aviat,

Respolis a Catalunya Ràdio, Dt. 12.6.07 a les 13h.

2007-06-08T18:20:00.000+02:00

El proper dimarts dia 12 a la 1 del migdia, entrevisten a Montserrat Llobet, a Catalunya Ràdio, al programa "La Solució" de Carles Pérez. Montserrat Llobet, una de les promotores de Respolis, és economista d’empresa i experta en banca ètica i en RSO (Responsabilitat Social de les Organitzacions).

Un altre convidat al programa serà Martí Marin, historiador i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

El tema del programa serà l'abstenció a les darreres eleccions i Respolis serà presentat com una alternativa a l'abstencionisme. S'hauria d'entendre, com una alternativa a les causes polítiques de l'abstencionisme.

Respolis Informa

2007-05-27T15:07:00.001+02:00

Polítics: Compliu o marxeu!
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit els compromisos de Respolis-Sabadell.

Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:

ES - Entesa per Sabadell
IR – Partit Republicà d'Esquerra.
PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía
RC - Partit Republicà Català

Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.

La posició de les altres forces polítiques és :

El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.

ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.

ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.

CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.

EI – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.

Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.

Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.

Respolis Sabadell
http://sbd.respolis.cat

NOTA DE PREMSA Solament una de les candidatures del ple signa el document de compromís

2007-05-24T13:47:00.000+02:00

Mesa del debat amb les candidatures a les Eleccions Municipals de Sabadell, organitzat per RESPOLIS – Sabadell, celebrat al pati de la casa Taulé – Alliance Française, el 21 de maig de 2007. Foto: Oriol Garriga

(Per difondre als vostres contactes de premsa o altres mitjans)

Polítics: Compliu o marxeu!

Eleccions municipals del 27 de maig de 2007

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Solament una de les candidatures present al Ple Municipal signa el Document de compromís, malgrat la paraula compromís surt a la majoria de banderoles de la campanya electoral.

La iniciativa Respolis – Sabadell, està protagonitzada per un grup d'electors, que ja sobrepassa el centenar i va creixent cada dia, i que es comprometen a votar alguna de les formacions polítiques que assumeixi les propostes recollides entre la ciutadania per a aquestes Eleccions municipals. La iniciativa s'ha desenvolupat en tres etapes, des de la recollida de propostes, passant per dues sessions deliberatives i acabant amb la recollida d'adhesions, i suposa un doble compromís: el de la ciutadania disposada a votar als polítics compromesos i el dels polítics que han signat el Document de Compromís.

Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:

ES - Entesa per Sabadell

PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía

RC - Partit Republicà Català

IR – Partit Republicà d'Esquerra.

Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa . Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.

La posició de les altres forces polítiques és :

El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.

ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.

ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.

CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.

Ei – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.

Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.

Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit les propostes de Respolis- Sabadell. És el que ha donat de sí aquesta iniciativa, que cal difondre i seguir impulsant de cara els propers comicis, per tal de poder votar amb coherència i més coneixement.

Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.

Respolis Sabadell

http://sbd.respolis.cat

Sabadell - Crònica del debat amb les candidatures

2007-05-22T11:50:00.000+02:00

Els papers de les candidatures que hem rebut són:

Plataforma Ciutadana per Sabadell, el seu cap de llista Salavador Paez, manisfesta que està d'acord en general , menys amb la proposta 19 de recolzar a Sabadell Cruïlla, que comparteix la necessitat del ramal cap a Torre Romeu, però difereix del traçat cap el Nord. No puntua les propostes ni signa els compromisos.

Partit Republicà Català, la cap de llista Ma. Lourdes Aran, ddòna una puntuació a les propostes que no sumen 100 i sí es compromet a promoure la Comissió de Verificació de Compromisos, a dimitir si no compleix el 85% del que és compromet dos anys seguits i a prendre mesures per la continuïtat d'aquest procés.

Ciutadans-Partido de la Ciutadania, el cap de llista Joan Garcia, puntua 100 cada any, només amb unes quantes propostes diferents per cada any. Es compromet al desenvolupamentanual de la Comissió de Verificació, a dimitir si no assoleix el 85% dels compromisos en dos anys i a consolidar aquest procés.

Entesa per Sabadell, el paper signat pel cap de llista Isidre Soler i explicat per Virgina Dominguez, número 2 de la llista, puntua les diferents propostes, fins a 100 punts anuals. Manifesta la dificultat de prioritzar les propostes i deixar de valorar la númeo 8 del transport de la mainada a la piscina municipal, es compromet a fomentar transport públic per a tothom. La núm. 15 Contrucció de 200 habitatges per persones amb necessitats especials, estan per no construir habitatges específics, sino facilitar l'accés a l'habitatge públic. La núm.17 augmentar les inspeccions laborals, la núm. 22 Intercanvi treballadors entre poblacions, la 30 Llei electoral amb llistes obertes no les valoren per considerar que no depenen de l'administració local i la 33 Instal.lació plaques solars no la valoren (veure document adjunt). A més s'han compromés a les3 preguntes finals de desenvolupar la Comissió de Verificació, dimitir si en dos anys no compleixen el 85% dels compromisos i a consolidar aquest procés.

Esquerra Republicana de Catalunya, el seu candidat Magí Rovira, manifesta que són un partit amb funcionament assembleari, amb un programa fet de manera participativa i que aquesta és la prioritat i es deuen a la militància.

Considera que hi ha propostes que són coincidents com les de Territori, realitzar mapa de necessitats, participació, transport, educació, sostenibilitat i finançament. Altres propostes no es poden comprometre perquè no són de competèncioa municipal i altres que es podrien assumir però cal matisar .

Celebrar la iniciativa Respolis, és partidari de mantenir un diàleg continuat amb la ciutadania i aposta per la consolidació d'aquest tipus de precesos.

En el debat es demana unitat de forces polítiques, serietat en la política, la necessitat de que els càrrecs electes defensin temes que no són competència municipal, però que ens afecten, com la sanitat, les infrastructures ferroviaries, ...

També s'ha palesar la necessitat de millorar la democràcia, més participació i la possibilitat de que la revocabilitat de les persones electes estigui en mans de la ciutadania. És la societat civil i la ciutadania en general que ha mobilitzar-se per a que les forces polítiques i els càrrecs electes compleixin els compromisos i el que diuen. Una manera és quantificant-los.

Totes les candidatures presents han valorat positivament la iniciativa ciutadana per la responsabilitat política Respolis i que la ciutadania s'interessi per la política.

Montserrat Llobet, que ha moderat el debat en el qual s'havia convidat a les diferents candidatures, al inici ha llegit una nota que ens ha arribat d'Escons Insubmisos "La veritat és que nosaltres no crec que haguem de venir a l'acte que proposeu, malgrat la vostra invitació, perquè no disposem de programa electoral, així que no podem subscriure cap de les propostes de Respolis. Tampoc podem acceptar dimitir si no complim amb les nostres promeses perquè si obtenim un escó senzillament no l'ocuparem ni tampoc cobrarem".

El candidat d'Iniciativa per Catalunya - Verds ha excusat la seva assistència per haver programat un altre acte en la mateixa hora del mateix dia, però ha fet saber que estava disposat a acceptar o a pronunciar-se sobre les demandes de Respolis.

Al final s'ha informat que el PSC ha fet saber que no participava al debat i que no recolçava les propostes i la resta de candiatures no han contestat a la invitació. Ha acabat amb la lectura en nom de Respolis Sabadell de les següents reflexions.

Fora del debat han arribat els compromisos de Izquierda Republicana-Partit Repuiblicà d'Esquerres, signats per José Miguel de la Torre, que repartieix els 100 punts anuals en les diferents propostes i es compromet a les 3 qüestions finals de desenvolupar les Comissions de Verificació de Compromisos, dimitir si durant 2 anys no compleix el 85% del que s'ha compromés i a consolidar aquest procés.

Veure aquí el document original amb els compromisos puntuats i signats per les candidatures que ens estan arribant per escrit (Respolis ha deixat als partits un marge de 24h. als partits per enviar un document definitiu)

Debat amb les candidatures - 21 de maig

2007-05-20T03:29:00.000+02:00

DEBAT sobre RESPOLIS - SABADELL amb les CANDIDATURES a les Eleccions municipals
21 de maig a les 7 de la tarda a la Casa Taulé - Alliance Française
(c. de Sant Joan, 35)

compliu o marxeu!

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Eleccions municipals del 27 de maig de 2007

Les candidatures respondran a les següents preguntes:

1. Quins compromisos de Respolis assumeixen? (Diran com han emplenat el "Document de Compromís" que podeu descarregar a l'enllaç de sota)

2. Assumeixen el finançament del procés i de la Comissió de Verificació ?

3. Dimitiran si no han complert el 85% del que es van comprometre pels dos primers anys ?

Recorda que pots sumar-te a aquesta iniciativa de les següents maneres:

Penja el Cartell del Debat en un lloc ben visible (Descarregar a partir de l'enllaç de sota).
Lliurant el Full d'adhesió signat a l'Associació de Veïns del teu barri .
Adherint-te a través del web de la iniciativa http://sbd.respolis.cat
Reenviant aquest correu a tots els teus contactes: amics, familiars, companys d'associació o de feina

Ens trobem en la 3a i més important etapa de la iniciativa.

Del nombre d'adhesions que es recullin en dependrà que les formacions polítiques es comprometin amb la ciutadania i que es pugui posar en marxa una bona iniciativa de participació ciutadana pel control de les accions de govern.

Ben cordialment,

Respolis-Sabadell

respolis.sbd@gmail.com

Enllaços per descarregar documents (fes clic a sobre per obrir-los):

- Cartell

- Document de Compromís

- Full d'Adhesions

Més informacions:

* Informació general : http://cat.queesaixo.jobdoneorimgone.net

* Qui som : http://www.jobdoneorimgone.net/rubrique.php3?id_rubrique=144&lang=ca

* Que és la revocació automàtica : http://cat.revoc.jobdoneorimgone.net

Dues troballes interessants

2007-05-20T03:28:00.000+02:00

Avui us passo dos enllaços molt interessants cap a una base de dades, i una reflexió, sobre el tema que ens ocupa, el de les promeses electorals, els (in)compliments i la responsabilitat política en general. En primer lloc una mena de viquipèdia de les promeses, en castellà, que se'n diu "Lo prometido es deuda" . En ella ja he actualitzat aquesta nit La pàgina de Sabadell amb tot el que he anat trobant d'enllaços.

Potencialment aquesta enciclopèdia virtual permetrà fer un seguiment, després de les eleccions, entre promeses i resultats, tema per tema. Es tracta de generar un veritable exercici d'observació i control participatiu de la política. El primer treball que me he proposat, potser el més difícil, serà d'instal·lar una versió paral·lela en català, que no hi és, incorporar tots els continguts i continuar el seu desenvolupament.

L'altre dia navegant vaig trobar-me també amb una reflexió de Mikel Agirregabiria Agirre, veritable manifest en favor dels fets en política, i en contra de les paraules (i crec jo, més enllà també de la facilitat amb la que alguns fan eslògans també amb això), que s'en diu Promesas y compromisos

Bona lectura,
Germà

Sabadell - Assamblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació

2007-05-19T00:32:00.000+02:00

Membres del Moviment Popular de Sabadell han realitzat una acció aquest matí davant les seus del tripartit a Sabadell. Aquesta ha consistit en el desplegament d'una pancarta que deia "Prou de paraules, vivenda digna ja!". Amb aquesta acció, es pretenia identificar part dels culpables de la situació d'impossibilitat d'accedir a un habitatge digne per part d'àmplies capes de població i alhora convocar a l'assemblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació que es realitzarà el proper dissabte 19 de maig a les 18h al Casal Pere Quart.

Tot seguit us adjuntem el comunicat de l'acció així com fotos de les accions a les seus d'ERC i PSC, les de l'acció a la seu d'IC-V que s'ha realitzat minuts abans, intentarem passar-les en breu ja que encara no en disposem:

Prou de paraules, vivenda digna ja!

Perquè a Sabadell la situació és aquesta...

L'any 2000, el preu mig del lloguers era de 440 euros. En 3 anys el preu havia augmentat un 50% (any 2003, 609 euros) i tres anys més tard, l'any passat, el preu del lloguer ja s'havia doblat. Així doncs el habitatges de llogues han augmentat espectacularment de preu en pocs anys.
L'any 2001, el 14,84% dels habitatges de Sabadell estaven abandonats^¹. Aquest fet és fàcilment constata ble passejant per qualsevol racó de la nostra ciutat. Molts d'aquests immobles duen dècades abandonats. Aquesta informació contrasta amb les constants informacions que arriben a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans institucionals sobre un suposat esgotament del sòl edificable i la necessitat d'urbanitzar espais que actualment es conserven com a naturals.
A Sabadell, l'augment del preu del metre quadrat també ha estat espectacular, passant de 1300 €/m² el 2002 a 2900 €/m² el 2006. Es a dir, que en quatre anys el preu s'ha més que duplicat.

I no heu fet res per canviar-la,

perquè com a mínim haguessiu pogut fer tot això...

Creació d'una borsa de lloguer municipal gestionada a nivell públic.

Aquesta hauria de garantir que els preus estiguessin dins límits establerts des de l'àmbit públic alhora que asseguraria el cobrament per part del propietari del llogues i evitaria les comissions que actuals que s'emporten les immobiliàries.

Creació de cooperatives d'habitatge

En les quals l'Ajuntament cedeix el sòl a un grup de veïnes i edifica habitatges dels quals els veïns en són usuaris indefinits a canvi d'un pagament mensual fins que s'hagi pagat el cost de les obres. A partir d'aquest moment la quota es redueix al manteniment de l'edifici. En el cas que els veïns/es es vulguin vendre el pis només cobraran el què han pagat actualitzat per la pujada de l'IPC. Amb aquest model s'aconsegueix una reducció d'un mínim del 50% en el cost de l'habitatge (degut al no pagament del sòl i a què s'evita la figura intermitja del promotor) i alhora s'evita que es pugui especular amb l'immoble

Llistat públic de les cases buides abandonades.

Aquesta mesura facilitaria que qualsevol persona que volgués plantejar propostes de rehabilitació d'espais, de masoveria, lloguer, etc pogués realitzar la transacció directament amb els propietaris de l'espai. Per altra banda, també podria servir a nivell d'assumir les responsabilitats de tenir cases de propietat buides que es van fent mal bé i perjudiquen a la resta.

Publicació d'una nova llei que erradiqui l'especulació

Lleis similars s'han posat en marxa ja en d'altres estats i han tingut resultats immediats. Per exemple a Alemanya hi ha una llei que prohibeix que després de comprar un habitatge, un solar, etc. aquest es pugui vendre per un valor superior al que es va comprar durant els següents 8 anys. D'aquesta manera s'evitat qualsevol possibilitat d'especular.

Regulació pública dels preu de l'habitatge

Cal una intervenció decidida de les institucions públiques en aquest àmbit i per això caldria que es fixés públicament el preu màxim del habitatges. Creiem que la despesa en habitatge no hauria de superar en cap cas un 25-30% del sou. Alhora aquest preu hauria d'augmentar seguint els augments del IPC.

Establiment de l'habitatge com a dret fonamental.

És necessari que el dret a un habitatge digne sigui un dret fonamental i no una simple declaració d'intencions. Per això cal modificar la constitució per tal que, com a succeït a França arran de les recents mobilitzacions populars el dret a un habitatge digne esdevingui un dret fonamental i l'estat en sigui el responsable subsidiari. Alhora, cal tenir en compte que l'habitatge no és només un sostre i quatre parets sinó que si desenvolupa gran part de la socialització de les persones.

Despenalització de l'okupació d'espais buits i penalització dels propietaris d'espais buits.

Cal deixar de castigar penalment l'okupació i per tant començar a veure-la com el què realment és, un moviment contestatari de resposta a l'especulació i a la vulneració del dret a un habitatge digne i una necessitat de sostre. Cal per altra banda penalitzar legalment aquelles persones que tinguin un espai buit amb fins especulatius. Amb aquesta mesura cal demostrar quins interessos defensen realment les insitucions, si els de les classes populars o els dels grans propietaris.

Penalització exemplar contra el moobing immobiliar

Cal perseguir els practicants de moobing immobiliari i frenar aquesta pràctica actualment habitual.

Modificació de la Llei d'arrendament urbans.

Que entre d'altres mesures en favor de l'especulació, facilita el desnonament de llogateres o redueix el contracte mínim de lloguer.

Socialització del sòl

Cal que els béns escassos siguin gestionats des d'una planificació estatal per tal d'evitar el seu malgastament o la seva utiltizació per fins lucratius. És necessari doncs, que hi hagi un control públic del sòl que permeti un ús racional d'aquest que afavoreixi als interessos de les classes populars. Per això és necessari que s'impulsin polítiques de recuperació de sòl.

... i no heu fet res de res!!!

DISSABTE 19 DE MAIG, ASSEMBLEA POPULAR PER UN HABITATGE DIGNE, 18 CASAL PERE QUART

Sabadell i la participació

2007-05-17T11:48:00.000+02:00

Aquesta pàgina conté:

- Una notícia publicada al diari de Sabadell i desprès també en el bloc de Joan Carles Doval, que forma part de la candidatura d'Entesa per Sabadell a les eleccions municipals.

- Una resposta particular meva en forma de comentari en el mateix bloc, convidant-lo a ficar-se en contacte amb Respolis Sabadell i a acceptar les seves condicions.

Sembla ser que a Entesa les candidatures han signat un codi ètic, i també que en algun moment varen aprovar un manifest on es deia entre d'altres coses que si no complien, dimitien. Es un bon començament sens dubte però és llàstima que aquestes accions no tinguin més visibilitat. En tot cas entesa és un dels partits que ha acceptat d'acudir al debat de les candidatures el dia 21 a l'Aliança Francesa (Casa Taule, c. Sant Joan, 35, a les 7 de la tarda)

La resposta particular la hi vaig enviar "sur le coup" abans de saber tot això. Però penso que pot interessar de publicar-la, com una crítica al fet de com els discursos polítics sovint distorsionen el sentit real dels mots, en aquest cas el mot participació, sense precisar en què consisteix.

Germà

*******************

La implicació ciutadana en la vida política sabadellenca

Joan Carles Doval
Entesa per Sabadell

doval | dimecres, 16 de maig de 2007 | 00:25h

Històricament la societat sabadellenca ha estat sempre molt activa i participativa en la vida pública de la ciutat. En temps de lluita antifranquista o durant la transició, Sabadell era una ciutat exemplar pel seu coratge i l’àmplia implicació ciutadana..

En els darrers anys el poder polític local ha fet tot el que ha pogut per desmotivar la ciutadania en la participació social. Ofegant gran part de la oposició política integrant-los, comprant voluntats o bé amb subtils i a vegades no tan subtils amenaces que encara avui tenen atemorida gran part de població. De tot això me’n vaig adonar fa un parell d’anys quan conjuntament amb altres companys preocupats pel present i pel futur de Sabadell vàrem treballar en un manifest que va tenir una gran acceptació social, però massa sovint ens vàrem trobar amb allò de “Us felicito i de cor m’hi adhereixo, però no ho puc signar perquè em perilla la feina” o bé “Estic pendent d’un permís o d’una subvenció...” Com és possible que Sabadell, una ciutat pionera en l’activisme hagi quedat, en part, ofegada pel poder local? Actualment també estic integrat a l’Associació Sabadell Cruïlla, que planteja una alternativa al traçat oficial del metro del Vallès, i també aquí, a l’hora de cercar complicitats ens hem trobat amb ciutadans i entitats que veuen amb bons ulls l’alternativa que presentem, però que dubten o directament rebutgen donar-nos suport per por de represàlies.

Crec fermament que si volem que la nostra ciutat torni a recuperar el lideratge que havia tingut en tantes i tantes coses necessitem un govern amb un estil diferent en quasi tots els aspectes, però de forma molt important i decisiva; cal un govern que promogui la participació ciutadana, no únicament de nom de regidoria, sinó de forma efectiva, acceptant crítiques i alternatives, escoltant a tothom i no únicament els honorables espectadors i participants de la “tele Bustos” al més pur estil de la “tele Chaves”.

Amb un govern que tingués en compte la participació ciutadana s’haurien resolt de forma molt diferent la majoria de conflictes, perquè si no es marginés l’Assemblea de Joves no hauríem tingut o s’haurien resolt de forma favorable la majoria dels problemes que afecten el sector. Si escoltessin els sindicats i tinguessin més cintura política ens hauríem estalviat algunes vagues molt dures, com la dels escombriaires de fa un parell d’anys i si apostessin per la participació ciutadana possiblement escoltarien Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament aniria de bracet amb l’Associació a veure el conseller Nadal per tal de fer-li entendre que una obra com aquesta es fa cada cent anys i ens hi juguem el futur de la ciutat i de la comarca.

Malgrat tot el que he exposat, el teixit social de Sabadell resisteix i existeix; així tenim una revista com “Ordint la Trama”, una Federació d’Associacions de Veïns sempre a l’aguait, els joves alternatius que no s’arruguen, la mencionada Sabadell Cruïlla, etc.

Sempre he estat un home preocupat per la política i per la ciutat, clarament sabadellenquista i d’esquerres i des de fa molts anys sense militància a cap partit; vull el millor per a la nostra ciutat i és per això que m’he compromès amb l’Entesa, perquè és l’única alternativa política que signa un codi ètic, del qual haurien de prendre exemple els partits nacionals i estatals. És l’única força que es presenta amb la clara voluntat de canviar el govern local i que no està disposada a pactar amb l’alcalde Bustos i que només pensa en clau sabadellenca, sense haver d’obeir consignes de les centrals i estar pendents de quina participació tindrà en el Consell Comarcal o en la Diputació, que a vegades sembla que és l’única cosa que preocupa els partits oficials.

Ara és el moment de treure’ns la son de les orelles, cal que siguem més participatius que mai i cal exigir al nou govern que surti escollit el proper 27 de maig que impulsi aquesta participació en tots els àmbits i junts puguem aconseguir que Sabadell torni a ser una ciutat en la qual valgui la pena poder viure i que ens ompli d’orgull.

Sabadell, 1 de maig de 2007

*********************

COMENTARI

La implicació -política- a la vida -ciutadana- sabadellenca...

germa | dijous, 17 de maig de 2007 | 01:31h

Potser és un problema de perspectiva. Potser un govern per ser creible no només ha de tenir en compte la participació ciutadana de manera consultiva, sinó fer d’aquesta l’esglaó fonamental de l’arquitectura de presa de decisions o gobernabilitat de la ciutat. Però per arrivar en aquí primer que res, em sembla, que potser cal assatjar formes participatives d’organització dels partits que es presenten, i creuen en la participació, com sembla que és el cas d’Entesa. No se si ha estat el cas, perquè no sóc de Sabadell, però podia haver estat interessant.

Un exemple, a França, la primera fase de la campanya d’un partit tan moderat i majoritari com el socialista (una fase que ha estat molt silenciada per la mateixa premsa francesa malgrat tot), ha consistit a la cel•lebració de centenars d’assemblees ciutadanes, en la pràctica obertes a tothom i no només als socialistes, per recollir les propostes que desprès han format part del programa del partit. Es evident que aquest partit ha comprès que per renovar l’interés per la democràcia i concretament l’immobilisme de l’esquerra, calia assatjar i innovar profundament en la forma de fer política. No són els únics que ho han fet (també els verds des de fa anys, els altermundialistes de Jose Bové, etc.) però és significatiu perque es tracta d’un dels dos grans partits del país.

A Sabadell, cap partit no ha fet això però en canvi una xarxa de persones si ho ha fet, i ara està demanant als sabadellencs i sabadellenques que signin i comprometin el seu vot al partit que accepti aquestes propostes com a part del seu programa, i fins i tot per donar més credibilitat, la voluntat de dimitir a mig mandat si no es compleixen. Ja són més de 80 persones que han signat i, segurament això no es prou, precisament perque. com ben bé dius, a Sabadell, però no només a Sabadell, la gent té por d’implicar-se.

Però sospito que aquesta por va més enllà de les persones i arriba sovint als partits, a la seva capacitat d’arriscar-se i innovar, potser és fatalisme, manca de visió, no se. La gent té por a perdre feina i subvencions, i això és perque hi ha un tercer element (el cap d’empresa, les institucions que subvencionen...) que interposa el seu poder. Autocensura en diuen. Però els partits, de què tenen por? de perdre vots? de no saber convencer? quin és el tercer element que s’interposa entre els partits i els electors? per què hi ha tanta autocensura al panorama polític actual?

M’han explicat que Entesa és una rara avis del panorama polític sabadellenc, en el sentit positiu del terme. Es per això que us convido a prendre contacte amb Respolis, nom comú adoptat per les persones que han portat a terme aquesta iniciativa, i veure amb ells com es poden portar a terme les demandes que elles i ells han recollit de la part de la gent de Sabadell. No perque siguin molts els signants i puguin exercir una gran pressió sobre les eleccions malgrat que aquesta era la intenció, car elles i ells han hagut d’afrontar també aquesta autocensura de la por de la gent, com ben bé dius.

Més aviat pel fet que no hi ha prou amb creure a la participació car com segurament sabeu hi ha hagut experiències participatives a nivell local els darrers anys a Catalunya i arreu, que han estat sovint decebedores perque finalment qui tenia la paella pel mànec políticament parlant, ha incorporat només, entre els resultats, allò que l’interessava, i de vegades res, o d’altres ho ha desfigurat, etc.

La gent no és tonta. Els éssers humans som desconfiats per natura i sovint amb raó. Si se’ns parla de participació el primer que pensem és per a què fer? lo important no és participar, com deia l’eslogan de l’esport escolar en temps de Franco, lo important és donar paraula, i complir amb fets, que la participació ha de donar resultats i que si no és així hi haura instruments legals per revocar el més ràpidament possible aquelles i aquells que no compleixen. Aquesta forma del que els anglosaxons en diuen "accountability", hauria de ser aplicable tant a la democràcia purament electoral, com als resultats de qualsevol exercici participatiu.

Es per això que convido a Entesa a passar a l’acció, tot fent una o vàries d’aquestes coses:

1. Signant individualment els seus membres i simpatitzants, la campanya, a: http://sbd.respolis.cat

2. Com a partit, llegint les demandes de Respolis i puntuant les seves propostes (i les pròpies d’Entesa), a partir dels dos documents en format word (rtf) que trobareu per descarregar a la part de sota del portal web esmentat.

3. Omplir seguint les instruccions, i reenviar un dels dos documents, dit "Document de compromís" a Respolis Sabadell, a l’adreça respolis.sbd@gmail.com

4. Fent saber públicament als mitjans de la ciutat, que heu incorporat aquestes regles de joc i demandes ciutadanes i participatives al vostre programa, el més ràpidament possible perque la ciutadania ho sapiga.

5. Prendre totes les mesures necessàries per transformar el vostre partit en una xarxa oberta a tothom on les decisions es prenguin sempre de baix a dalt, i on la innovació social i política juguin un paper fonamental.

Si feu tot això no se si guanyareu les eleccions, però en tot cas haureu guanyat punts per a la credibilitat ciutadana i haureu innovat la forma de fer política, a Sabadell i molt més lluny. Estic segur que se’n parlarà i durant molt de temps. Serà una forma de demostrar que sou els primers en creure i practicar seriosament la participació, ja que actualment ningú no ho fa.

Germà Pelayo,
col•laborador de Respolis.
Paris, França

Ps. transformar un partit en una entitat participativa oberta a tothom de la ciutat, on totes les decisions es prenen de baix a dalt, és possible tot sense desvirtuar els compromisos ideològics del partit, si la primera discussió participativa es porta a terme sobre una carta de principis del propi partit, que després serveixi de guia o constitució interna per emmarcar els futurs debats. Serà aquest document, que tothom de la base del partit podrà apel•lar, per corregir qualsevol desviament, i no cap jerarquia més o menys visible o oculta del propi partit.

Ps2. previ acord amb Respolis Sabadell, transmetrem l’article "l’implicació ciutadana en la política sabadellenca", i aquesta resposta, a tots els mitjans al nostre abast.

Què diuen els signants de la campanya (2)

2007-05-17T03:41:00.000+02:00

Aquí pots llegir els comentaris que estan deixant al portal les persones que signen, a Sabadell. Un cop més, una veu col·lectiva que cal estendre perque respon a un sentiment de moltes persones, més enllà dels sols signants ja que els nostres mitjans per arribar a tothom són pocs, i què estan descontents amb la política actual. Aquesta crida plural convida a organitzar-se a mig termini per un debat cap a la transformació de la política en un veritable instrument horitzontal i ciutadà, que faci de les nostres ciutats i del nostre país un espai capdavanter i exemplar en justícia social i qualitat democràtica.

Animar a tothom a participar i dir la seva.
Feliu Madaula Canadell

Un pas important per millorar el sistema democràtic. Endavant!!!
Josep Oriol Garriga i Gusi

Perdoneu que no hagi signat abans.he tingut problemes informàtics. Em sembla una iniciativa magnífica.Re l’ensenyament, tant secundari i primari necessiten molts més recursos. Endavant!
Carme Lamarca Roca

Des de Barberà del Vallès us dono el meu suport. Cal que aquesta iniciativa s’estengui al reste de ciutats del voltant.
Xavier Lalaguna Ruiz

Donar suports als diferents grups de cultura i socials, a la proposta 44.
Cristina Penalva Padrós

El punt de partida cap a una democràcia més directa
Josep S. Vivancos

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT
Josep Segalés Mallón

Hi ha alguna candidatura que reculli TOTES aquestes propostes? si mes no, vigilem les que proposen i que siguin semblants.
Amador Ruiz Medina

NO, ja no me’ls crec. No me’n crec ni un. M’ha costat decidir-me a signar, perquè no he vist que MAI, MAI hagi servit de res. Deu ser que totes les iniciatives en què jo participo acaben maleïdes... Més valdria, però, que aquesta policia dels compromisos funcionés. Serà possible? Tant de bo!!! A veiam... Per mi que no quedi.
Antoni Dalmases Pardo

Em sembla una iniciativa encomiable, però crec que la gent té por d’ensorrar el propi partit. Prefereix amagar el cap sota l’ala. No s’adonen que entre tots ensorrem el país.
Hel·lena González Massana

Si això és l’inici del camí per donar veu a la ciutadania i foragitar la desacreditada classe política, endavant.
Clara Vilaseca Costa

Espero que es compli ...
Sergio

TENIU EL MEU RECOLSAMENT. S’HAN D’ACABAR LES PROMESES QUE NO VEUEN MAI LA LLUM. PER UNA POLITICA DE QUALITAT!!!
Bea Pérez Lizana

Em sembla adient aquesta proposta sobre el compliment del programa promés pels polítics
David

Jo tenia entès i això ho va dir el Sr. Bustos, que no més estaria a l’Alcaldia dues legislatures.
Perquè segueix
Aurora Moraga Arias

ESTAT DEL BENESTAR hi trobo a faltar: donar a conèixer l’acolliment d’infants desamparats, tant als polítics com als ciutadans, per aconseguir que es vagin buidant els centres d’acollida. Els infants tenen dret a una família i no poden esperar!
Isabel

espero que algun partit d’esquerra assumeixi aquesta proposta!
alba tallada cebrian

Es una iniciativa necessària, inteligent i moderna. Molta sort.
victor colomer

Hi trobo a faltar moltes coses. Entre d’altres, cap referéncia al barri de Gràcia: un barri degradat, abandonat, amb poquíssims serveis, brut, poc cuidat i terriblement lleig (les noves edificacions de pisos que últimament s’hi estan fent són infumables! Qui pot dissenyar coses tant lletges? Un altra tema preocupant és el del soroll: Sabadell és terriblemnet sorollosa. Com podem viure amb aquest soroll? Què hi fa l’Ajuntament? Doncs res! Deixar que els bròtols de les motos i els dels cotxes amb les finestres obertes i amb la música a tot volum ens trinxin les orelles i se la campin tan amples per tota la ciutat: una vergonya!
Àngels Folch i Borràs

La integració política dels ciutadans Musulmans

2007-05-16T13:12:00.000+02:00

* Taoufik Cheddadi

Per desgràcia, als immigrants se'ns percep com un problema de seguretat. Sóc conciente que ocupem uns dels primers llocs (el primer lloc) en el rànquing del baròmetre del CIS sobre els problemes que més preocupen els espanyols. Això fa que la immigració es tracti com una qüestió merament d'ordre públic i, imperativament, com una qüestió de control policial. Pel fet de no disposar de la documentació requerida, hi ha persones que queden fora de la llei convertides a la pràctica en "delinqüents administratius".

Des del 2006 fins ara la presència d'immigrants ha augmentat d'una manera notable a Barcelona. Hem passat de 163.046 "nouvinguts" a 260.058, el 15,9% 9 de la població. Una pujada de 12,5% d'un col•lectiu que coexisteix però que no està plenament integrat a la societat. En les últimes eleccions al Parlament, hem notat que la Immigració ha entrat sempre per la porta d'enrere i que sol servim, especialment el col•lectiu musulmà, per escalfar campanyes electorals.

Cap partit polític no s'ha atrevit en cas d'agafar el toro per les banyes. En lloc de presentar projectes, la immigració ha quedat a les mans de demagogs que es dediquen al xantatge polític. Tot val per guanyar un grapat de vots. A això els anima l'èxit en altres països europeus de partits xenòfobs i d'extrema dreta, que han convertit la manipulació desvergonyida i mentidera del fenomen de la immigració en el principal recurs dels seus programes electorals. Em sembla lògic que la inseguretat ciutadana sigui un tema bàsic a la campanya de certs partits, però em nego que es presenti als immigrants com els responsables de robatoris i d'agressions. Senzillament, és fals. Si per a algú és un problema la inseguretat ciutadana és per a aquells que la sofreixen de forma quotidiana, és a dir, les famílies immigrants ja que són elles les que resideixen en els barris on hi ha més delinqüència. La població immigrant també és víctima de la inseguretat pels abusos en l'accés a l'habitatge, l'explotació laboral, etc. I no ho són els habitants que viuen als barris elegants de classe alta.

El més rellevant dels discursos sobre la immigració a Espanya és la absència d'un verdader enfocament, del reconeixement de la profunda dimensió política que haurien de tenir els immigrants. Cal dir-lo alt i clar: els immigrants ja no som estrangers ni som sols un instrument que permet alimentar una maquinària econòmica assedegada de mà d'obra barata. Els immigrants som ciutadans. Som persones.

Que volem?

Ho vulguem admetre o no, Espanya és avui una realitat multicultural i plurirreligiosa en el qual uns dos milions de ciutadans professen la fe islàmica. Representen un 3% de la població però no estan políticament integrats. La presència islàmica avui dia, forma una part important en la composició de la societat espanyola. És per això necessari que s'estableixin regles d'interacció amb els musulmans en un marc de ciutadania, que ragui en la igualtat jurídica i l'equitat en els drets i el reconeixement que els musulmans són una comunitat religiosa amb notori arrelament. Tanmateix, la integració política dels immigrants segueix sent un tema tabú a tots els nivells.

Desgraciadament, com em va confessar un important responsable polític, els partits no tenen la voluntat de promoure la integració dels musulmans espanyols. I, sense integració política, no hi ha integració seriosament.

Poder votar és més important del que sembla per a la integració. Doncs la igualtat sol és real, sol és autèntica, si és igualtat plena. Sense integració política no hi ha integració possible ja que la plenitud de drets inclou els drets polítics. Però estan els partits polítics disposats a reclamar el reconeixement social i polític dels immigrants com a ciutadans i com a musulmans? Convido tots els candidats dels partits polítics de mantenir de forma habitual entrevistes amb els representants dels ciutadans musulmans per exposar-los els seus punts de vista i demanar suports per als seus projectes.

Molts musulmans, sobretot d'origen immigrant ens trobem amb barreres que ens impedeixen avançar en la jerarquia social. El racisme, la desigualtat de drets, la discriminació i la marginació política, social i cultural poden generar un sentiment de desesperança i exclusió social que amenaça la cohesió de la societat.

Estem farts de ser sempre un objecte d'atenció política i sociològica . Farts de la passivitat política i social. És hora de permetre als immigrants participar en els camps on es prenen les decisions crucials que afecten les nostres vides com a membres d'un col•lectiu vital dins de la societat.

La integració política ens faria sentir que som ciutadans de ple dret. Amb una major integració política, els musulmans tindran una cosa per dir en l'esfera política nacional i internacional. Podem estendre els valors democràtics i els drets humans al país d'origen, i contribuir en al desenvolupament econòmic tant de les societats d'origen com de les de destí.

La integració no és només una qüestió de bona voluntat, no fa lleis o decrets. En lloc de tenir-nos només com a part del problema, perquè no ens tenen en compte com a part de la solució?. Estenem la nostra mà per ajudar la plena integració dels musulmans a Espanya. Els musulmans espanyols ens comprometem amb el principi de laïcisme i la
aconfesionalidad de l'Estat, que en les seves lleis estableix un tracte just amb totes les religions que permet a aquells que les practiquen poder expressar les seves creences i practicar els seus actes de culte, tant de forma individual com a col•lectiva, en el públic i en el privat, tal com ho dicten la Constitució, la llei orgànica de llibertat religiosa, els acords de 1992 firmats entre la Comissió Islàmica Espanyola i l'Estat, els tractats dels drets humans internacionals i les tradicions europees institucionals.

Els musulmans espanyols com a ciutadans, considerem com a part de les nostres obligacions el treballar pel bé estar general de la societat. Volem dur a terme els nostres deures tal com exigim els nostres drets. L'islam estableix que el musulmà sigui un ciutadà actiu, productiu i que es cuiti sempre en ser beneficiós per als altres, siguin o no musulmans.

Els musulmans estan cridats a una integració positiva en les seves societats, una integració basada en l'equilibri entre el compliment dels seus deures i la protecció de la seva identitat religiosa. I un dels requeriments més importants de la bona ciutadania és la participació política, començant per votar en les eleccions i participar de les entitats polítiques.

Els partits polítics ja poden anar prenent nota ja que ja no n'hi ha prou amb col•locar un estranger o un jubilat en la llista per guanyar el vot de la immigració o la tercera edat.

Democràcia multicultural

Els debats sobre ciutadania multicultural no corresponen a la realitat sociopolítica de la societat. Quan parlarem de la democràcia multicultural? O el multiculturalisme està només en l'exòtic, en parlar del cuscús i la chilaba. Amb eleccions com les que se celebraran, una vegada més sense comptar amb el nostre vot, s'està institucionalitzant l'exclusió dels immigrants, se'ls veta l'accés a la ciutadania. Encara que no es vulgui reconèixer, aquestes eleccions municipals reprodueixen el model de l'antiguitat clàssica, d'Atenes i Esparta, on sol un tipus d'habitant podia votar.

Ho diguem clar, el model de la multiculturalitat espanyola ha consistit a marginar, segregar, invisibilizar i excloure els immigrants, de no reconèixer mai la presència d'altres cultures en termes d'igualtat. Malgrat els intents d'alguns partits polítics i ONGs, fins ara, s'ha gestionat la multiculturalitat com un perill per a la cohesió social, per a la identitat nacional. Per a uns els immigrants són un problema per a la seguretat. Per a d'altres, som un problema per a la identitat. Com a català o espanyol que em sento, senyors polítics, em diguin: Quins són o haurien de ser les meves dades d'identitat? Podria formar la islàmica part d'elles. Jo crec que sí.

El problema és que defensar els drets dels immigrants no és rendible electoralment. Fer-ho és tot un examen de salut democràtica que haurien de passar els partits polítics. Jo aposto pel concepte de ciutadania cívica, que ha de començar pel reconeixement de que el resident (encara que sigui temporal) en la mesura que paga imposats i contribueix com a treballador i com a veí de la construcció de la societat, té també drets polítics. El primer esglaó d'aquesta ciutadania cívica seria la política municipal.

Però, per què els immigrants se'ns exigeix mes que a la resta dels ciutadans? Perquè quan parlem català, ballem sardanes i cantem els Segadors, llavors se'ns dirà que tampoc no n'hi ha prou i se'ns exigirà un carnet per punts del bon ciutadà.

* Traducció automàtica lleugerament revisada. L'original en castellà aquí

No a la confrontació política amb motiu de la immigració

2007-05-15T19:41:00.000+02:00

Davant la proximitat de les properes eleccions municipals, constatem la importància d'aquestes eleccions en relació al procés, iniciat ja fa uns anys, d'arribada al nostre país de persones provinents d'altres
estats. A més, en comparació a les eleccions celebrades el maig de 2003, hi ha ara una sèrie de circumstàncies noves, com l'increment migratori experimentat durant aquests quatre darrers anys. Per posar un exemple, si l'any 2003, a Barcelona el nombre de nouvinguts era de 163.046 (el que suposava un percentatge de població del 10,7%), l'any 2006 el nombre de ciutadans d'origen estranger era de 260.058 (un 15,9% de la població), amb un increment del 12,5% només en el darrer any. Aquest creixement, amb diferents modulacions, s'ha produït a la majoria de municipis de Catalunya.

També el pas d'una situació marcada exclusivament, per l'arribada de fluxos i l'acollida a una situació on l'assentament, el reagrupament familiar i, per tant, la cohesió i la convivència comencen a esdevenir els temes principals i també l'entrada de la qüestió migratòria en els programes i els discursos de la majoria de partits polítics, tal com es va evidenciar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha una alta sensibilitat de l'opinió pública, recollida en diferents estudis d'opinió, que han situat aquesta qüestió entre aquelles que desperten més preocupació entre la ciutadania. Hi ha canvis competencials derivats del nou Estatut de Catalunya, que poden suposar, per primera vegada, el reconeixement legal d'algunes competències en matèria d'acollida i altres serveis a les administracions locals.

És per això que demanem, de forma general, que la immigració no sigui contemplada en els programes i actes electorals només com un problema, sinó com un repte que ens porta a una societat de convivència plural i complexa, però alhora més rica, tant per la seva diversitat cultural com per les possibilitats econòmiques que s'obren. Demanem, sobretot, que no s'utilitzi aquesta delicada realitat com a eina de confrontació. Y que, en l'elaboració de tots i cadascun dels diferents apartats dels programes electorals, es sigui conscient de la realitat de la immigració en les nostres ciutats i pobles. Una realitat que afecta al conjunt de la població d'una manera ampla i transversal i que, per tant, no pot ser abordada com un fenomen apart.

I de forma concreta, fem un seguit de propostes

Que, en la mesura que sigui possible, se simplifiquin els tràmits burocràtics i s'unifiquin els criteris i requeriments que es demanen a les persones immigrades en tot allò relacionat amb la seva situació jurídica. Les oficines d'atenció als immigrants haurien de ser llocs d'acollida, orientació i ajuda. Volem fer especial referència a aquelles qüestions relacionades amb l'empadronament, un dret reconegut per llei i un requisit necessari per l'accés a la sanitat i a l'educació. Ens preocupen les dificultats que, pel que fa a l'empadronament, s'estan donant en alguns municipis.

Que, des dels Ajuntaments, es realitzin campanyes de sensibilització de la ciutadania, per tal d'afavorir una acollida positiva dels nouvinguts, en contrast amb aquella imatge que posa l'accent, sobretot, en els problemes, les dificultats i els prejudicis que molts veïns senten envers l'immigració. En aquest sentit, és necessari que es fomenti la participació conjunta (d'immigrants i autòctons) en actes populars i culturals, com ara les festes majors o altres esdeveniments tradicionals, i en aquells mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios ...) que siguin de titularitat municipal.

I, finalment, que els governs locals tinguin especial cura de la rehabilitació dels edificis i equipaments d'alguns barris de les nostres ciutats. Constatem que molts conflictes han sorgit, precisament, a causa d'un procés de degradació d'aquests equipaments. Demanem, a més, polítiques actives en relació a l'ús dels espais públics (locals, jardins, pistes poliesportives...) que afavoreixi el tracte i la coneixença mútua entre tots els veïns autòctons i nouvinguts. Alhora s'ha de mirar d'evitar concentracions excessives de nouvinguts en determinats barris, ja que això no afavoreix la cohesió social i acaba per fomentar la marginació.

Accés a llocs dignes destinats als cultes

Com a Plataforma d'entitats cristianes som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Demanem, en aquest sentit, que es faciliti a les diferents comunitats religioses, l'accés a llocs dignes, destinats al culte i la pregària.

Ens preocupa, d'una manera especial, la instrumentalització política que sovint s'ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Y també demanem que es facin públiques les partides pressupostàries municipals destinades a l'acollida dels immigrants i a la promoció de la convivència i la cohesió social i se n'informi amb transparència a tots els ciutadans, com també de les accions que es programen i executen amb aquests diners.

La Plataforma està formada per les següents entitats: Aco, Associación social este-oeste, Cáritas, Cintra-Benallar, Con vi vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel socialisme, Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de pastoral social, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-studium, Fundació Putxet, GOAC-HOAC, Grup de juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).

Des del municipi, per la pau

2007-05-15T02:42:00.000+02:00

La Fundació per la Pau, una entitat amb 24 anys de treball en l'àmbit de la cultura de pau, proposa que des dels municipis es reforci una política pública activa a favor de la pau. Com ja ha fet altres anys, i en diverses conteses electorals, proposa que les institucions públiques s'impliquin activament en la construcció de pau.

Perquè creiem que des de les ciutats i pobles es pot assumir un paper actiu en el foment d'una cultura de pau, promovent la resolució pacífica dels conflictes al municipi, desenvolupant unes polítiques coherents amb la pau, desmilitaritzant i desarmant les ciutats i donant suport a totes aquelles iniciatives globals per la pau.

Proposem als partits polítics i les candidatures que es presenten als diversos municipis que, des del govern o l'oposició, impulsin els següents compromisos a favor de la pau:

Compromisos a favor de la pau

1. Divulgar i difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través de les activitats pròpies de l'ajuntament i també a través dels mitjans de comunicació municipals.

2. Fomentar l'educació per la pau a les escoles i dotar les biblioteques municipals de materials específics sobre pau. Promoure que el 30 de gener, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, sigui un dia de reflexió i activitat al municipi.

3. Batejar carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes pel seu compromís per la pau i agermanar-se amb ciutats de països o zones en conflicte a fi de fomentar-ne l'intercanvi i el coneixement mutu.

4. Donar suport a activitats d'entitats i grups locals sobre aquestes qüestions i destinar una aportació econòmica específica a programes de promoció de la cultura de pau.

5. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi i promoure polítiques d'integració i acollida a la diversitat.

6. Formar la policia municipal en mediació i resolució de conflictes, així com en respecte a la diversitat, amb l'objectiu de desarmar i desmilitaritzar les policies locals.

7. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament així com impedir el trànsit i comerç d'armes pel municipi.

8. No cedir instal·lacions municipals per a actes de l'exèrcit ni per a fires d'armament, no promoure ni acollir desfilades militars al municipi i, en el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.

9. Participar en les xarxes de municipis que apostin per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.

10. Donar suport a les diverses campanyes nacionals, estatals i internacionals que promoguin la pau i el desarmament.

A Sabadell hem posat el dit a la llaga. La gent te por!

2007-05-15T02:38:00.000+02:00

Hola companyes i companys de Catalunya,

Ahir a la tarda Respolis-Sabadell es va reunir per intentar decidir el lloc on faríem el Debat amb les candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals, per tal de que es posicionin sobre Respolis.

Al marge de les candidatures que estan presents al Ple de l'Ajuntament, n'hi ha unes quantes de les que no sabem les adreces postals i que volem convidar al Debat, però ni l'Ajuntament ni la Junta Electoral ens les ha volgut facilitar, després de marejar-nos durant un mes anant d'aquí cap allà, parlant amb aquest i amb l'altre, i escrivint cartes i correus electrònics que no arriben i quan arriben no valen.

Però el més fotut és constatar que la gent està "acollonida". Vull dir que hem donat fulls d'adhesió a una pila d'entitats, comerciants i als mitjans de comunicació local, i en general diuen que està molt bé i que estan farts del comportament dels polítics, però hi ha dos respostes que impedeixen l'adhesió de les persones:

- Tenen por que si el seu nom surt a la llista, l'Ajuntament prengui represàlies d'algun tipus. Ex: negar permisos d'obres o altres, negar el suport en l'organització d'algun acte públic, negar subvencions, etc. De fet, la gent ja ha patit experiències d'aquest tipus. Dues persones que estem a Respolis-Sabadell vam participar en l'organització d'un Seminari pel qual l'Ajuntament va concedir una subvenció de paraula de 300 euros, i quatre dies abans de començar la van retirar per què tenien la sospita que en l'organització hi estava ficada l'oposició al Govern Municipal. Aquesta situació genera que les persones ni signin, ni facin córrer els papers entre els seus coneguts i associats, encara que comparteixin totalment la iniciativa.

- Han rebut la informació de Respolis i al veure que està relacionada amb les Eleccions Municipals diuen que la seva entitat té pluralitat política i que han acordat no participar en cap esdeveniment que tingui a veure amb les Eleccions i no volen tenir més detalls de com funciona ni el Document de Compromís, ni de la Comissió de Verificació, ni de la dimissió, ni de res. En la majoria de casos no ens donen l'oportunitat d'explicar-los res i per no fer un lleig es queden els papers, però després els amaguen per a que ningú els vegi.

És una psicosi brutal... silenciosa. Tinc la sensació que democràticament parlant, la nostra societat està morta!

Gràcies per escoltar-me.

Montse

Propostes d'Ecologistes en Acció per als partits polítics davant les pròximes eleccions municipals

2007-05-14T18:39:00.000+02:00

Existeix una contradicció entre el progressiu augment de la conscienciació i sensibilització ciutadana respecte les problemàtiques ambientals i l'actitud d’alguns responsables polítics per agreujar les seves conseqüències. Aquesta contradicció ha de ser reorientada amb unes polítiques ambientals més coherents i compromeses amb el nostre entorn i amb el benestar de la ciutadania en general.

La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.

Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.

Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.

POLÍTICA DE TRANSPORTS

Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenible

El parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.

Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.

A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.

COMPROMISOS PROPOSATS

Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.

L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.

Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.

Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.

Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).

Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.

Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.

POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISME

No especular amb el futur

La superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.

Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.

L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.

Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.

D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.

És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.

COMPROMISOS PROPOSATS

Ajustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles.

Per a això:

No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.

Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)

Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.

No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.

No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.

Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.

Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.

Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.

Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.

Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.

Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.

Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.

Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.

Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.

Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.

POLÍTICA DE RESIDUS

Reduir i Reutilitzar

La generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.

La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.

Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.

COMPROMISOS PROPOSATS

Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.

Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.

Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.

Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.

Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.

Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.

ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENT

Municipis lliures de transgènics

Els organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.

D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:

- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món

Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.

Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.

COMPROMISOS PROPOSATS

Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:

Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.

Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.

Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.

Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.

POLÍTICA ENERGÈTICA

Reduir el consum elèctric i apostar per les energies renovables

La crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.

Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.

El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.

Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.

COMPROMISOS PROPOSATS

Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.

Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.

Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.

Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.

Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.

Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.

POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA

Establir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractació

Sovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.

El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.

L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.

En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.

Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.

COMPROMISOS PROPOSATS

Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.

Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.

Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:

que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)

Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.

Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.

POLÍTICA INFORMATIVA

Informació ambiental accessible i transparència

El contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.

Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.

La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.

La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.

Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.

Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.

COMPROMISOS PROPOSATS

Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).

Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.

Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.

POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETAT

Recuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusiva

Les grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.

Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.

La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.

El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.

Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.

COMPROMISOS PROPOSATS

Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.

Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.

Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.

Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.

Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.

Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.

Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals

Que diuen els signants de la campanya

2007-05-14T14:17:00.000+02:00

Aquí pots llegir els comentaris que estan deixant al portal les persones que signen, a la secció de Barcelona. Tot plegat és interessant per comprendre com les persones estem farts de la política espectacle. Es com un clam col·lectiu que diu que l'expressió ciutadana i popular ja no pot passar només per anar a votar un cop cada quatre anys.

Per una transició cap a la democràcia. Ja seria hora, oi?
Xavi Moya i Ortiz

endevant amb aquest moviment!
cristina font viola

És una iniciativa assenyada i justa, endevant!!
Francesc Punsola Izard

Al menys que les coses que prometen les duguin a terme!
I prou ja de crear mala maror entre els partits, més que un govern sembla una guarderia! El partit que perd fa rebequeries. Estem en ple segle XXI i representa que els polítics són adults, i civilitzats, a veure si ho demostren!
Gerard Alís Raurich

Totalment d'acord i a veure si això agafa força i sereveix per alguna cosa. Quans més serem menys riuran!
Miquel Puig Tarradellas

Voldria veure més honradesa en alguns polítics, n'hi han que fan pena i vergonya
Teresa Comellas Ponsa

No estic d'acord amb els detalls pero si amb l'esperit d'aquesta iniciativa: Si no fan el que diuen que faran, que se'n vagin!
Toni Fernandez

Almenys anirem provant i veient formes de pressionar als polítics per tal que acompleixin les seves promeses electoral etc.
Lola Paniagua (Campanya Platja Llarga)

A mi, a la feina, sino compleixo. em fan fora, per què no a un representant del poble (alcalde, diputat, parlamentari...)?
Oriol Samaranch i Vallès

Estoy de muy de acuerdo con la campaña. Soy extranjero, y considero que debería aplicarse este sistema a nivel mundial. es una muy buena forma de que realmente el pueblo sea quien gobierna.
Alejandro

Anem cap a les llistes obertes!
Lau Molina

Els politics son uns corruptes per definicio, se'ls hi ha de posar limits i ma dura per que facin la feina per la qual, a mes, se'ls hi paga massa. Prou de estafar els ciutadans!!!
Raquel FernandezDiaz

El desencís amb els polítics es tan gran que estic completament a favor d'aquesta iniciativa: fins i tot votaré al partit que es comprometi!
Teresa Romañá Blay

Estic totalment d'acord amb la vostra iniciativa.
montserrat Campoy

Si cal ser de la circumscripció electoral de Barcelona, lògicament no hi puc participar.
Ja m'agradaria que es fes extensiu a tot el país.
Xavier Ruscalleda Nadal

Em sembla excel.lent aquesta iniciativa, ja va siguent hora d'implantar "l'accountability" o altrament dit, assumpció de responsabilitats.
maria mercè aguilar i margalef

És important tota iniciativa que vulgui reconvertir la democràcia en quelcom més que emetre un vot cada cert temps.
Josefina Fernández i Barrera

Molt bona iniciativa. Endavant!
Xavier de Pedro

Adhereixo i em complau aquesta resposta ciutadana i responsable. Hem de fer valer els nostres drets, perquè mirar cap un altra cantó no porta a res.
Gràcies per la iniciativa!!!
Raquel Debart

barcelona neta, politics a la basura
jordi

el meu vot pel partit que es comprometi
marta garcia velasco

sincerament fa una mica de por, la cosa. jo no voto per sistema mai. pero, ... com m'agradaria per fi, una alcaldia al servei de la ciudadania!
anna llucià pallach

justicia social prou de perpetuacions vitalicies al poder.
poder distribuit ja!!
carles arque casal

Important que els partits es comprometin a acomplir el seu programa. Després votem a algú que es comprometi a ser responsable, o a cap dels partits. Però, votant o no votant, aconseguim uns polítics i una societat més responsable.
Cesar AGUADO LOZANO

és urgent promoure formes més participatives de democràcia, i de control polític. el ciutadà genèric cada cop és més lluny dels models previstos i/o promoguts des de dalt, alhora que les problemàtiques de la societat augmenten i s'agreugen... hem d'obrir les portes a noves possibilitats.
Guillem Romeu i Fortuny

Signa per una democràcia sense mentides

2007-05-13T20:23:00.000+02:00

Benvolguda, benvolgut,

De cara a les ELECCIONS MUNICIPALS DEL PROPER 27 DE MAIG, la xarxa de persones que constitueix RESPOLIS, ha presentat a Barcelona i a Sabadell, dues iniciatives per exigir als candidats de QUALSEVOL formació política, a canvi dels nostres vots, si guanyen les eleccions, que COMPLEIXIN LES SEVES PROMESES ELECTORALS.

DEMANEM LA REVOCACIÓ automàtica a les dues ciutats, és a dir, que si al cap de 2 anys el govern municipal no ha complert la majoria dels seus compromisos, dimiteixi. (veure : http://cat.revoc.respolis.cat )

A BARCELONA, demanem a més a més que aquesta dimissió comporti la convocatòria d'eleccions pel periode de 2 anys restant de la legislatura.

A SABADELL, demanem als candidats d'incloure, entre les promeses del seu programa electoral, una llista de propostes sorgides d'una consulta ciutadana (totalment o parcial, i tot puntuant el valor de cada proposta per poder comptar després si han complert o no) (veure : http://sbd.respolis.cat )

SI ALGUN PARTIT DECLARA FORMALMENT ACCEPTAR aquestes condicions (és possible que alguns hi estiguin temptats si els que signem som molts) VOTA'L EN CONSEQÜÈNCIA EL PROPER 27 DE MAIG.

POTS SIGNAR:

* Per SMS = 659 328 465
(dona nom, ciutat i telèfon)

* Al portal web:
Barcelona http://bcn.respolis.cat
Sabadell http://sbd.respolis.cat

* Per correu-e (dona nom, ciutat i telèfon)
Barcelona respolis@gmail.com
Sabadell respolis.sbd@gmail.com

PARTICIPA A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA POLÍTICA SENSE MENTIDES, I PER LA JUSTÍCIA
SOCIAL!.
FES CÓRRER LA VEU!

L’abstenció guanya les eleccions, i potser no és una mala notícia

2006-11-03T23:00:00.005+01:00

Germà Pelayo

L’abstenció ha sortit victoriosa de la cita electoral per triar els representants del Parlament l’1 de novembre, amb un nombre total de no votants de 2.253.417 (43,23% del cens electoral). La segona força, CiU, li segueix a distància amb un nombre de seguidors que no hi ha arriba a la meitat, només de 928.511 (17,81 %). L'abstenció ha estat guanyadora en cadascuna de les demarcacions electorals, i a Barcelona, capital de Catalunya.

Si l'abstenció fos comptabilitzada políticament, aquesta majoria silenciosa estaria representada per 58 escons, el que donaria als nostres no votants un avantatge relativament còmode per governar en minoria, o bé podrien pactar amb qualsevol de les tres forces següents per superar els 68 escons necessàries per la majoria absoluta.

Un altre supòsit és que les cinc, (ara sis), forces parlamentàries, s'unissin per boicotejar als i les abscèmies electorals per tal de "salvar la democràcia" de la incertesa que provocaria un govern d'abstencionistes... (Ho podrien fer en quatri-, penta- o hexapartit, facin vostès la seva combinació preferida a partir de la distribució eventual dels 77 escons restants: CiU 27, PSC 21, ERC 12, PP 8, ICV-EUA 7, Pciut 2).

Lamentar l'abstenció i curar-se en salut

El nombre de no practicants del vot ha augmentat significativament d'un 5,8 % respecte el 2003, i els nostres liders s'han limitat a lamentar aquest augment. Es tracta de declaracions rutinàries que no ofereixen solucions al que per a ells és un problema en si mateix (i no un efecte d'altres problemes més profunds), però al mateix temps contribueix a crear un estat d'opinió que estigmatitza aquesta actitud tractant-la d'irresponsable. Qui no ha sentit o no ha dit mai l'anatema: "no has votat, no et queixis desprès"? quin mitjà de comunicació, investit d'una funció moralitzadora que no li pertoca, no ha contribuit a estendre'l?

La manca d'immaginació (sinònim d'un estat de conservadurisme real i crisi generalitzada) de la nostre classe política, limita les possibles alternatives a l'abstenció a imaginar noves formes de proselitisme.

Els nostres preocupats liders diuen que cal fer alguna cosa devant del "fenòmen" de l'abstenció, però per elles i ells aquesta preocupació es limita a unes breus declaracions de tant en tant i al mateix temps es barreja en una menys confessable preocupació sobre què fer per captar l'anomenat vot indecís. La seva solució a un problema causat en part per la seva forma de fer i gestionar, és guanyar poder en tractar de captar nous adeptes. No és ni serà repartir i gestionar bé aquest poder. Si no t'agrada el brou, dues tasses...

En conclusió, l'únic que fan és lamentar-se perquè en el fons no els hi preocupa gaire l'abstenció, mentre no qüestioni seriosament l'estabilitat de la seva democràcia-espectacle, i d'aquesta estabilitat ja s'encarreguen en bona part els poders fàctics mundials i bona part dels mitjans més poderosos que els hi fan costat.

Hi ha motius per votar... i per no votar

Però la realitat és tota una altra i més diversa. Quines són les motivacions dels votants alhora d'exercir el seu dret a vot? les raons porten a una gamma ampla de tipus de vot: vot ideològicament fidel, vot clientelista, vot protesta, vot nòmada, vot ocasional (quan no hi ha res millor a fer aquell dia), vot induit (per fer callar els pesats o pesades que t'han aconsellat), vot "del mal menor", vot per a veure qui l'encerta... i sovint també una barreja de 2 o més d'aquestes i altres movitacions.

Però també entre els no votants hi ha una diversitat de raons significativa: no-vot despreocupat, no-vot ideològic (antisistema), no-vot protesta ocasional, no-vot "obligatori" (el de molts immigrants que no poden abstenir-se de pagar impostos) i també les combinacions d'aquests i altres raons són possibles.

En definitiva, l'estigmatització dels no votants és una trasgiversació del mateix principi de la democràcia, segons el qual haurien de ser les persones les que dictin les regles de joc, i no aquestes les que servissin per classificar-nos entre demòcrates bons i dolents.

Si les regles de joc no serveixen cal canviar-les, i no desplegar la retòrica hipòcrita de laments perquè els altres se les salten.

Transició cap a la democràcia participativa?

Depositar el vot un sol cop cada quatre anys (1 dia entre 1460), o molt més ocasionalment, dir tan sols un "si" o un "no" als blocs programàtics tancats que representen les opcions dels escasos referèndums (hi han hagut molts pocs al llarg del segle XX a l'Estat Espanyol), són exemples paradigmàtics de que els règims representatius són exercicis de democràcia reduïda a la més mínima expressió, sobre la qual hom preten que rau la legitimitat de l'Estat.

Un sistema de representació que fou inventat fa més de 200 anys per ressoldre els problemes d'aquella época, i que no ha tocat una coma dels seus fonaments per adaptar-los al contexte i als problemes actuals.

Aquesta limitació estructural dels règims representatius per esdevenir políticament responsables devant de la seva ciutadania, més enllà de la incapacitat o la falta de voluntat de responsables polítics, partits, governs, (o del context econòmic, social o cultural) es preten subsanar des de fa pocs anys amb alguns exercicis esporàdics de democràcia participativa, gairebé sempre a escala local.

Generalitzar la participació ciutadana vol dir fer-la disponible per a tothom, sense esperar augmentar el nombre de participants a curt termini.

Però la crítica més important al desenvolupament i la generalització d'aquesta democràcia participativa ha estat feta desprès de constatar que l'interés ciutadà per la participació era molt limitat. Un exemple en són les Associacions de Veïns i un altre els Consells de Barri i altres entitats creades pels ajuntaments al nostre país. Més lluny, a Suïssa, els referèndums que es convoquen regularment presenten uns nivells d'abstenció elevada que són mostra de que només a una minoria de la població li preocupa realment molts dels problemes tractats.

Estranyament, aquest "abstencionisme" participatiu a fóra i aquí és l'excusa perfecta per qüestionar el valor d'un model emergent i plural de democràcia, mentre al mateix temps no qüestiona o fins i tot reafirma la validesa d'un altre model, l'actual, homogeni, minimalista i caduc.

Fer de la quantitat l'aspecte central de la participació és caure novament en la visió productivista i mecànica que ens ha portat del desenvolupament econòmic al consumisme exacerbat i destructor del medi ambient. La qüestió no és de saber quanta gent vota ni quanta gent participa o pot arribar a participar (en referèndums regulars, en consells ciutadans oberts i amb real capacitat de decisió, i en d'altres experiències) sinó que la participació sigui disponible per a tota la ciutadania, per a totes les competències públiques sense exclusió, i amb caràcter vinculant.

Reglamentar la generalització de la democràcia participativa, encara que sigui amb índexs de participació baixos, és la forma més pràctica de fer a mig i llarg termini, de la cultura participativa, el centre de la democràcia, i d'estendre-la a altres sectors de la societat, com ara l'educació, els mitjans, els negocis, les relacions personals, etc. Es l'única manera d'aconseguir més participació en el futur, i que les noves generacions assumeixin que la seva opinió, i no només el seu vot, és fonamental per anar d'una societat passiva i consumidora de política espectacle, a una altra de més democràtica i en conseqüència més justa.

Els mitjans censuren la dissidència en temps d'eleccions

2006-10-22T03:50:00.000+02:00

Una setmana abans de les eleccions CAP dels mitjans contactats* ha volgut fer-se eco de la Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política, i TOTS els diaris han censurat les cartes al lector que s'han enviat. Volem lamentar aquest silenci que mostra un cop més l'abisme que separa el règim de partits i els seus aliats mediàtics, de la democràcia que les persones volem, al servei de la justícia social de veritat, i no dels interessos d'uns pocs.

S'omplen la boca de democràcia participativa sempre i quan no qüestioni el seu dret a disposar amb impunitat dels diners de tots. Els ciutadans tenim dret a protestar sempre i quan no proposem alternatives creibles al seu règim, si ho fem, tenen prou poder per fer-nos callar.

Encara pots signar per demostrar el teu descontent: www.respolis.cat

(o envia un SMS al 659-328-465)

A hores d'ara som 266 signants. La iniciativa no s'atura amb aquestes eleccions. Pensem crear una plataforma permanent per aconseguir, tard o d'hora, la revocació automàtica dels polítics mentiders (com un primer pas en la transició cap a la democràcia participativa plena).

Una altra democràcia és possible, però només si treballem per reinventar-la.

* TV3, TVE, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC1, Ona Catalana, La Vanguàrdia, El País, El Periodico, El Punt, Avui i altres fins un total de 200 adreces personals de periodistes i presentadors i genèriques dels mitjans i de alguns dels programes.

Abans de les eleccions. Cassolades contra TOTA la classe política

2006-10-22T03:42:00.000+02:00

Abans d’eleccions. Cassolades contra TOTA la classe política

SETMANA ABANS D'ELECCIONS, 25-31 d'octubre, a les 22.00-22.30 a tot Catalunya, CASSOLADES per visibilitzar el descontent generalitzat amb TOTA la classe política.

PASSA-HO

Per què no utilitzar aquella eina que tant bé va funcionar el 2003 contra la guerra d'Iraq ?

l'1 de novembre tenim eleccions anticipades a la Generalitat i aquesta vegada com és habitual, tornarem a ser víctimes d'una democràcia que no funciona.

Com sabeu, no funciona per moltes raons:

Perquè PATIM UN SISTEMA SOCIOECONÒMIC INJUST on són les grans èlits econòmiques i no els ciutadans els que condicionen i en molts casos prenen directament les decisions que realment importen.

Perquè tenim un SISTEMA ELECTORAL PERVERS en que els partits amb més poder copen els espais de propaganda als massmedia i als nostres carrers,

Perquè els polítics de les 5 opcions polítiques que participen en alternances de poder i aliances, NO DUEN A TERME allò que prometen.

Amb totes aquestes raons comunes i moltes d'altres que cadascun tenim, no volem que la nostra veu quedi silenciada, per això, del dimecres 25, al dimarts 31 d'octubre a partir de les 22.00 de la nit, des d'allà on estiguis o prefereixis (finestra o balcó de casa, portal de casa, places o allà on ens vagi bé), fes soroll amb les cassoles, xiulets o tot allò que pugui servir per visibilitar la nostra presència en la foscor de la nit.

També pots penjar un llençol o pancarta en el teu balcó que digui “no ens callareu” o qualsevol cosa que prefereixis per acompanyar la cassolada.

Si ho aconseguim. Una vegada arribats al dia de les eleccions, tan si els massmedia ho mostren com si no. tant si decidim votar o no (molts ho fan amb el nas tapat); ja haurem demostrat que una part important de la ciutadania no es creu aquesta democràcia.

PASSA-HO

convoca: jo i tu mateix@, per exemple

Més informació: http://cassolades2006.blogspot.com