El Síndic no és independent

Una delegació de respolis ha estat rebuda pel Síndic de Greuges. El propòsit era que s’interessés d’ofici per obtenir resposta dels Presidents de les Diputacions de Girona i Barcelona, els quals havien estat interpel•lats per part d'aquesta xarxa ciutadana sense resultat, l'un per l'increment desmesurat del seu sou, i l'altre per acumular càrrecs de dedicació exclusiva i disposar també d'uns ingresos exageradament elevats.

La Diputació de Girona havia acordat en el primer plenari de l’actual legislatura un increment del 42% del salari del seu president, Enric Vilert (ERC). A la demarcació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC-PSOE) ingressa, en qualitat de president de la Diputació, una quantitat superior al salari del President del Govern espanyol, per una activitat que no exerceix amb dedicació exclusiva sinó compartida amb el càrrec d'alcalde de la segona ciutat en nombre d’habitants de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat.

Aquests fets portats al Síndic, i d'altres pràctiques similars a d'altres institucions que Respolis denuncia, reclamen correcció des de la perspectiva de l’exercici democràtic del dret a la informació, a una despesa pública amb criteris d’eficiència i economia, i a la distribució equitativa dels diners públics, entre altres drets que poden lesionar actituds com les que denunciem. Es per això que hem entès que aquests indicis eren suficients per motivar d’ofici l’actuació d'aquesta institució.

Però a resultes de la trobada, volem fer pública la nostra incredulitat per l’actitud de la persona que ostenta el càrrec, el Sr. Rafael Ribó; el qual s'ha negat a considerar el fons de les nostres peticions, amb les que ha manifestat un desacord general i ha considerat gairebé insultants en alguns dels punts expressats.

Aquest capteniment ens sembla un altra indici del distanciament creixent entre la classe política i les reivindicacions ciutadanes. La persona que ocupa aquesta alta institució del nostre sistema democràtic, hauria de saber distanciar les seves opinions personals o polítiques i atendre degudament l’objectiu principal de garantir el dret dels ciutadans a una bona administració. Es posa igualment de manifest la necessitat de que el Síndic ha de ser una personalitat de reconeguda trajectòria i prestigi, al marge dels hàbits i actituds de la política partidista, i de ben provada independència que faciliti la imparcialitat i fermesa adequada quan calgui actuar davant les responsabilitats administratives relacionades amb els partits polítics parlamentaris.

IU demana crear una Oficina de Defensa de l'Elector per controlar les promeses electorals falses

R. D.

Algunes promeses electorals es difuminen al llarg de les legislatures. I tornen cíclicament durant les campanyes electorals. És per això que IU ha proposat una idea novedosa que buscaria pal·liar aquesta situació. Segons ha afirmat a València el coordinador general de la formació, Gaspar Llamazares, l’Oficina de Defensa de l’Elector “servirà per a controlar que les promeses i castells en l'aire realitzades en campanya electoral pel PSOE i el PP es compleixin i es deixi d'enganyar als votants”.

El líder d’IU ha assegurat que la ciutadania esta “esgotada, confosa, farta de tanta irrealitat” i ha indicat que el naixement d’aquesta oficina suposaria un control de les campanyes i precampanyes. “No pot ser que alguns omplin els seus discursos de promeses electorals que saben que no es duran a terme”. Una de les promeses més famoses és la que va fer el 2003 el presisdent del Govern d’Espanya, que va assegurar que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Un tacticisme de CiU —conegut com a pacte Mas-Duran-Zapatero— va trencar la promesa poc després que la cambra catalana votés afirmativament el text estatutari (30 de setembre de 2006), en un clima d’oposició radical per part del PP.

El candidat d’Esquerra Unida i Republicana al País Valencià, Antonio Montalbán, ha indicat que “no pot ser que les paraules manquin de valor” i ha afirmat que el projecte que encapçala s’oposa als “projectes que busquen guanyar vots però estan buits de realitat”.

Font: eldebat.cat