Polítics: Compliu o marxeu!
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)
Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit els compromisos de Respolis-Sabadell.
Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:
ES - Entesa per Sabadell
IR – Partit Republicà d'Esquerra.
PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía
RC - Partit Republicà Català
Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.
La posició de les altres forces polítiques és :
El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.
ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.
ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.
CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.
EI – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.
Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.
Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.
Respolis Sabadell
http://sbd.respolis.cat
NOTA DE PREMSA Solament una de les candidatures del ple signa el document de compromís
Mesa del debat amb les candidatures a les Eleccions Municipals de Sabadell, organitzat per RESPOLIS – Sabadell, celebrat al pati de la casa Taulé – Alliance Française, el 21 de maig de 2007. Foto: Oriol Garriga
(Per difondre als vostres contactes de premsa o altres mitjans)
Polítics: Compliu o marxeu!
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)
Solament una de les candidatures present al Ple Municipal signa el Document de compromís, malgrat la paraula compromís surt a la majoria de banderoles de la campanya electoral.
La iniciativa Respolis – Sabadell, està protagonitzada per un grup d'electors, que ja sobrepassa el centenar i va creixent cada dia, i que es comprometen a votar alguna de les formacions polítiques que assumeixi les propostes recollides entre la ciutadania per a aquestes Eleccions municipals. La iniciativa s'ha desenvolupat en tres etapes, des de la recollida de propostes, passant per dues sessions deliberatives i acabant amb la recollida d'adhesions, i suposa un doble compromís: el de la ciutadania disposada a votar als polítics compromesos i el dels polítics que han signat el Document de Compromís.
Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:
ES - Entesa per Sabadell
PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía
RC - Partit Republicà Català
IR – Partit Republicà d'Esquerra.
Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.
La posició de les altres forces polítiques és :
El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.
ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.
ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.
CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.
Ei –
Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.
Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit les propostes de Respolis- Sabadell. És el que ha donat de sí aquesta iniciativa, que cal difondre i seguir impulsant de cara els propers comicis, per tal de poder votar amb coherència i més coneixement.
Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.
Sabadell - Crònica del debat amb les candidatures
Els papers de les candidatures que hem rebut són:
Plataforma Ciutadana per Sabadell, el seu cap de llista Salavador Paez, manisfesta que està d'acord en general , menys amb la proposta 19 de recolzar a Sabadell Cruïlla, que comparteix la necessitat del ramal cap a Torre Romeu, però difereix del traçat cap el Nord. No puntua les propostes ni signa els compromisos.
Partit Republicà Català, la cap de llista Ma. Lourdes Aran, ddòna una puntuació a les propostes que no sumen 100 i sí es compromet a promoure la Comissió de Verificació de Compromisos, a dimitir si no compleix el 85% del que és compromet dos anys seguits i a prendre mesures per la continuïtat d'aquest procés.
Ciutadans-Partido de la Ciutadania, el cap de llista Joan Garcia, puntua 100 cada any, només amb unes quantes propostes diferents per cada any. Es compromet al desenvolupamentanual de la Comissió de Verificació, a dimitir si no assoleix el 85% dels compromisos en dos anys i a consolidar aquest procés.
Entesa per Sabadell, el paper signat pel cap de llista Isidre Soler i explicat per Virgina Dominguez, número 2 de la llista, puntua les diferents propostes, fins a 100 punts anuals. Manifesta la dificultat de prioritzar les propostes i deixar de valorar la númeo 8 del transport de la mainada a la piscina municipal, es compromet a fomentar transport públic per a tothom. La núm. 15 Contrucció de 200 habitatges per persones amb necessitats especials, estan per no construir habitatges específics, sino facilitar l'accés a l'habitatge públic. La núm.17 augmentar les inspeccions laborals, la núm. 22 Intercanvi treballadors entre poblacions, la 30 Llei electoral amb llistes obertes no les valoren per considerar que no depenen de l'administració local i la 33 Instal.lació plaques solars no la valoren (veure document adjunt). A més s'han compromés a les3 preguntes finals de desenvolupar la Comissió de Verificació, dimitir si en dos anys no compleixen el 85% dels compromisos i a consolidar aquest procés.
Esquerra Republicana de Catalunya, el seu candidat Magí Rovira, manifesta que són un partit amb funcionament assembleari, amb un programa fet de manera participativa i que aquesta és la prioritat i es deuen a la militància.
Considera que hi ha propostes que són coincidents com les de Territori, realitzar mapa de necessitats, participació, transport, educació, sostenibilitat i finançament. Altres propostes no es poden comprometre perquè no són de competèncioa municipal i altres que es podrien assumir però cal matisar .
Celebrar la iniciativa Respolis, és partidari de mantenir un diàleg continuat amb la ciutadania i aposta per la consolidació d'aquest tipus de precesos.
En el debat es demana unitat de forces polítiques, serietat en la política, la necessitat de que els càrrecs electes defensin temes que no són competència municipal, però que ens afecten, com la sanitat, les infrastructures ferroviaries, ...
També s'ha palesar la necessitat de millorar la democràcia, més participació i la possibilitat de que la revocabilitat de les persones electes estigui en mans de la ciutadania. És la societat civil i la ciutadania en general que ha mobilitzar-se per a que les forces polítiques i els càrrecs electes compleixin els compromisos i el que diuen. Una manera és quantificant-los.
Totes les candidatures presents han valorat positivament la iniciativa ciutadana per la responsabilitat política Respolis i que la ciutadania s'interessi per la política.
Montserrat Llobet, que ha moderat el debat en el qual s'havia convidat a les diferents candidatures, al inici ha llegit una nota que ens ha arribat d'Escons Insubmisos "La veritat és que nosaltres no crec que haguem de venir a l'acte que proposeu, malgrat la vostra invitació, perquè no disposem de programa electoral, així que no podem subscriure cap de les propostes de Respolis. Tampoc podem acceptar dimitir si no complim amb les nostres promeses perquè si obtenim un escó senzillament no l'ocuparem ni tampoc cobrarem".
El candidat d'Iniciativa per Catalunya - Verds ha excusat la seva assistència per haver programat un altre acte en la mateixa hora del mateix dia, però ha fet saber que estava disposat a acceptar o a pronunciar-se sobre les demandes de Respolis.
Al final s'ha informat que el PSC ha fet saber que no participava al debat i que no recolçava les propostes i la resta de candiatures no han contestat a la invitació. Ha acabat amb la lectura en nom de Respolis Sabadell de les següents reflexions.
Fora del debat han arribat els compromisos de Izquierda Republicana-Partit Repuiblicà d'Esquerres, signats per José Miguel de la Torre, que repartieix els 100 punts anuals en les diferents propostes i es compromet a les 3 qüestions finals de desenvolupar les Comissions de Verificació de Compromisos, dimitir si durant 2 anys no compleix el 85% del que s'ha compromés i a consolidar aquest procés.
Veure aquí el document original amb els compromisos puntuats i signats per les candidatures que ens estan arribant per escrit (Respolis ha deixat als partits un marge de 24h. als partits per enviar un document definitiu)
Plataforma Ciutadana per Sabadell, el seu cap de llista Salavador Paez, manisfesta que està d'acord en general , menys amb la proposta 19 de recolzar a Sabadell Cruïlla, que comparteix la necessitat del ramal cap a Torre Romeu, però difereix del traçat cap el Nord. No puntua les propostes ni signa els compromisos.
Partit Republicà Català, la cap de llista Ma. Lourdes Aran, ddòna una puntuació a les propostes que no sumen 100 i sí es compromet a promoure la Comissió de Verificació de Compromisos, a dimitir si no compleix el 85% del que és compromet dos anys seguits i a prendre mesures per la continuïtat d'aquest procés.
Ciutadans-Partido de la Ciutadania, el cap de llista Joan Garcia, puntua 100 cada any, només amb unes quantes propostes diferents per cada any. Es compromet al desenvolupamentanual de la Comissió de Verificació, a dimitir si no assoleix el 85% dels compromisos en dos anys i a consolidar aquest procés.
Entesa per Sabadell, el paper signat pel cap de llista Isidre Soler i explicat per Virgina Dominguez, número 2 de la llista, puntua les diferents propostes, fins a 100 punts anuals. Manifesta la dificultat de prioritzar les propostes i deixar de valorar la númeo 8 del transport de la mainada a la piscina municipal, es compromet a fomentar transport públic per a tothom. La núm. 15 Contrucció de 200 habitatges per persones amb necessitats especials, estan per no construir habitatges específics, sino facilitar l'accés a l'habitatge públic. La núm.17 augmentar les inspeccions laborals, la núm. 22 Intercanvi treballadors entre poblacions, la 30 Llei electoral amb llistes obertes no les valoren per considerar que no depenen de l'administració local i la 33 Instal.lació plaques solars no la valoren (veure document adjunt). A més s'han compromés a les3 preguntes finals de desenvolupar la Comissió de Verificació, dimitir si en dos anys no compleixen el 85% dels compromisos i a consolidar aquest procés.
Esquerra Republicana de Catalunya, el seu candidat Magí Rovira, manifesta que són un partit amb funcionament assembleari, amb un programa fet de manera participativa i que aquesta és la prioritat i es deuen a la militància.
Considera que hi ha propostes que són coincidents com les de Territori, realitzar mapa de necessitats, participació, transport, educació, sostenibilitat i finançament. Altres propostes no es poden comprometre perquè no són de competèncioa municipal i altres que es podrien assumir però cal matisar .
Celebrar la iniciativa Respolis, és partidari de mantenir un diàleg continuat amb la ciutadania i aposta per la consolidació d'aquest tipus de precesos.
En el debat es demana unitat de forces polítiques, serietat en la política, la necessitat de que els càrrecs electes defensin temes que no són competència municipal, però que ens afecten, com la sanitat, les infrastructures ferroviaries, ...
També s'ha palesar la necessitat de millorar la democràcia, més participació i la possibilitat de que la revocabilitat de les persones electes estigui en mans de la ciutadania. És la societat civil i la ciutadania en general que ha mobilitzar-se per a que les forces polítiques i els càrrecs electes compleixin els compromisos i el que diuen. Una manera és quantificant-los.
Totes les candidatures presents han valorat positivament la iniciativa ciutadana per la responsabilitat política Respolis i que la ciutadania s'interessi per la política.
Montserrat Llobet, que ha moderat el debat en el qual s'havia convidat a les diferents candidatures, al inici ha llegit una nota que ens ha arribat d'Escons Insubmisos "La veritat és que nosaltres no crec que haguem de venir a l'acte que proposeu, malgrat la vostra invitació, perquè no disposem de programa electoral, així que no podem subscriure cap de les propostes de Respolis. Tampoc podem acceptar dimitir si no complim amb les nostres promeses perquè si obtenim un escó senzillament no l'ocuparem ni tampoc cobrarem".
El candidat d'Iniciativa per Catalunya - Verds ha excusat la seva assistència per haver programat un altre acte en la mateixa hora del mateix dia, però ha fet saber que estava disposat a acceptar o a pronunciar-se sobre les demandes de Respolis.
Al final s'ha informat que el PSC ha fet saber que no participava al debat i que no recolçava les propostes i la resta de candiatures no han contestat a la invitació. Ha acabat amb la lectura en nom de Respolis Sabadell de les següents reflexions.
Fora del debat han arribat els compromisos de Izquierda Republicana-Partit Repuiblicà d'Esquerres, signats per José Miguel de la Torre, que repartieix els 100 punts anuals en les diferents propostes i es compromet a les 3 qüestions finals de desenvolupar les Comissions de Verificació de Compromisos, dimitir si durant 2 anys no compleix el 85% del que s'ha compromés i a consolidar aquest procés.
Veure aquí el document original amb els compromisos puntuats i signats per les candidatures que ens estan arribant per escrit (Respolis ha deixat als partits un marge de 24h. als partits per enviar un document definitiu)
Debat amb les candidatures - 21 de maig
DEBAT sobre RESPOLIS - SABADELL amb les CANDIDATURES a les Eleccions municipals
21 de maig a les 7 de la tarda a la Casa Taulé - Alliance Française
(c. de Sant Joan, 35)
21 de maig a les 7 de la tarda a la Casa Taulé - Alliance Française
(c. de Sant Joan, 35)
compliu o marxeu!
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Les candidatures respondran a les següents preguntes:
1. Quins compromisos de Respolis assumeixen? (Diran com han emplenat el "Document de Compromís" que podeu descarregar a l'enllaç de sota)
2. Assumeixen el finançament del procés i de la Comissió de Verificació ?
3. Dimitiran si no han complert el 85% del que es van comprometre pels dos primers anys ?
Recorda que pots sumar-te a aquesta iniciativa de les següents maneres:
- Penja el Cartell del Debat en un lloc ben visible (Descarregar a partir de l'enllaç de sota).
- Lliurant el Full d'adhesió signat a l'Associació de Veïns del teu barri .
- Adherint-te a través del web de la iniciativa http://sbd.respolis.cat
- Reenviant aquest correu a tots els teus contactes: amics, familiars, companys d'associació o de feina
Ens trobem en la 3a i més important etapa de la iniciativa.
Del nombre d'adhesions que es recullin en dependrà que les formacions polítiques es comprometin amb la ciutadania i que es pugui posar en marxa una bona iniciativa de participació ciutadana pel control de les accions de govern.
Ben cordialment,
Respolis-Sabadell
Enllaços per descarregar documents (fes clic a sobre per obrir-los):
- Cartell
Més informacions:
* Informació general : http://cat.queesaixo.jobdoneorimgone.net
* Qui som : http://www.jobdoneorimgone.net/rubrique.php3?id_rubrique=144&lang=ca
* Que és la revocació automàtica : http://cat.revoc.jobdoneorimgone.net
Dues troballes interessants
Avui us passo dos enllaços molt interessants cap a una base de dades, i una reflexió, sobre el tema que ens ocupa, el de les promeses electorals, els (in)compliments i la responsabilitat política en general. En primer lloc una mena de viquipèdia de les promeses, en castellà, que se'n diu "Lo prometido es deuda" . En ella ja he actualitzat aquesta nit La pàgina de Sabadell amb tot el que he anat trobant d'enllaços.
Potencialment aquesta enciclopèdia virtual permetrà fer un seguiment, després de les eleccions, entre promeses i resultats, tema per tema. Es tracta de generar un veritable exercici d'observació i control participatiu de la política. El primer treball que me he proposat, potser el més difícil, serà d'instal·lar una versió paral·lela en català, que no hi és, incorporar tots els continguts i continuar el seu desenvolupament.
L'altre dia navegant vaig trobar-me també amb una reflexió de Mikel Agirregabiria Agirre, veritable manifest en favor dels fets en política, i en contra de les paraules (i crec jo, més enllà també de la facilitat amb la que alguns fan eslògans també amb això), que s'en diu Promesas y compromisos
Bona lectura,
Germà
Potencialment aquesta enciclopèdia virtual permetrà fer un seguiment, després de les eleccions, entre promeses i resultats, tema per tema. Es tracta de generar un veritable exercici d'observació i control participatiu de la política. El primer treball que me he proposat, potser el més difícil, serà d'instal·lar una versió paral·lela en català, que no hi és, incorporar tots els continguts i continuar el seu desenvolupament.
L'altre dia navegant vaig trobar-me també amb una reflexió de Mikel Agirregabiria Agirre, veritable manifest en favor dels fets en política, i en contra de les paraules (i crec jo, més enllà també de la facilitat amb la que alguns fan eslògans també amb això), que s'en diu Promesas y compromisos
Bona lectura,
Germà
Sabadell - Assamblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació
Membres del Moviment Popular de Sabadell han realitzat una acció aquest matí davant les seus del tripartit a Sabadell. Aquesta ha consistit en el desplegament d'una pancarta que deia "Prou de paraules, vivenda digna ja!". Amb aquesta acció, es pretenia identificar part dels culpables de la situació d'impossibilitat d'accedir a un habitatge digne per part d'àmplies capes de població i alhora convocar a l'assemblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació que es realitzarà el proper dissabte 19 de maig a les 18h al Casal Pere Quart.
Tot seguit us adjuntem el comunicat de l'acció així com fotos de les accions a les seus d'ERC i PSC, les de l'acció a la seu d'IC-V que s'ha realitzat minuts abans, intentarem passar-les en breu ja que encara no en disposem:
Tot seguit us adjuntem el comunicat de l'acció així com fotos de les accions a les seus d'ERC i PSC, les de l'acció a la seu d'IC-V que s'ha realitzat minuts abans, intentarem passar-les en breu ja que encara no en disposem:
Prou de paraules, vivenda digna ja!
Perquè a Sabadell la situació és aquesta...
- L'any 2000, el preu mig del lloguers era de 440 euros. En 3 anys el preu havia augmentat un 50% (any 2003, 609 euros) i tres anys més tard, l'any passat, el preu del lloguer ja s'havia doblat. Així doncs el habitatges de llogues han augmentat espectacularment de preu en pocs anys.
- L'any 2001, el 14,84% dels habitatges de Sabadell estaven abandonats1. Aquest fet és fàcilment constata ble passejant per qualsevol racó de la nostra ciutat. Molts d'aquests immobles duen dècades abandonats. Aquesta informació contrasta amb les constants informacions que arriben a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans institucionals sobre un suposat esgotament del sòl edificable i la necessitat d'urbanitzar espais que actualment es conserven com a naturals.
- A Sabadell, l'augment del preu del metre quadrat també ha estat espectacular, passant de 1300 €/m² el 2002 a 2900 €/m² el 2006. Es a dir, que en quatre anys el preu s'ha més que duplicat.
I no heu fet res per canviar-la,
perquè com a mínim haguessiu pogut fer tot això...
- Creació d'una borsa de lloguer municipal gestionada a nivell públic.
Aquesta hauria de garantir que els preus estiguessin dins límits establerts des de l'àmbit públic alhora que asseguraria el cobrament per part del propietari del llogues i evitaria les comissions que actuals que s'emporten les immobiliàries.
- Creació de cooperatives d'habitatge
En les quals l'Ajuntament cedeix el sòl a un grup de veïnes i edifica habitatges dels quals els veïns en són usuaris indefinits a canvi d'un pagament mensual fins que s'hagi pagat el cost de les obres. A partir d'aquest moment la quota es redueix al manteniment de l'edifici. En el cas que els veïns/es es vulguin vendre el pis només cobraran el què han pagat actualitzat per la pujada de l'IPC. Amb aquest model s'aconsegueix una reducció d'un mínim del 50% en el cost de l'habitatge (degut al no pagament del sòl i a què s'evita la figura intermitja del promotor) i alhora s'evita que es pugui especular amb l'immoble
- Llistat públic de les cases buides abandonades.
Aquesta mesura facilitaria que qualsevol persona que volgués plantejar propostes de rehabilitació d'espais, de masoveria, lloguer, etc pogués realitzar la transacció directament amb els propietaris de l'espai. Per altra banda, també podria servir a nivell d'assumir les responsabilitats de tenir cases de propietat buides que es van fent mal bé i perjudiquen a la resta.
- Publicació d'una nova llei que erradiqui l'especulació
Lleis similars s'han posat en marxa ja en d'altres estats i han tingut resultats immediats. Per exemple a Alemanya hi ha una llei que prohibeix que després de comprar un habitatge, un solar, etc. aquest es pugui vendre per un valor superior al que es va comprar durant els següents 8 anys. D'aquesta manera s'evitat qualsevol possibilitat d'especular.
- Regulació pública dels preu de l'habitatge
Cal una intervenció decidida de les institucions públiques en aquest àmbit i per això caldria que es fixés públicament el preu màxim del habitatges. Creiem que la despesa en habitatge no hauria de superar en cap cas un 25-30% del sou. Alhora aquest preu hauria d'augmentar seguint els augments del IPC.
- Establiment de l'habitatge com a dret fonamental.
És necessari que el dret a un habitatge digne sigui un dret fonamental i no una simple declaració d'intencions. Per això cal modificar la constitució per tal que, com a succeït a França arran de les recents mobilitzacions populars el dret a un habitatge digne esdevingui un dret fonamental i l'estat en sigui el responsable subsidiari. Alhora, cal tenir en compte que l'habitatge no és només un sostre i quatre parets sinó que si desenvolupa gran part de la socialització de les persones.
- Despenalització de l'okupació d'espais buits i penalització dels propietaris d'espais buits.
Cal deixar de castigar penalment l'okupació i per tant començar a veure-la com el què realment és, un moviment contestatari de resposta a l'especulació i a la vulneració del dret a un habitatge digne i una necessitat de sostre. Cal per altra banda penalitzar legalment aquelles persones que tinguin un espai buit amb fins especulatius. Amb aquesta mesura cal demostrar quins interessos defensen realment les insitucions, si els de les classes populars o els dels grans propietaris.
- Penalització exemplar contra el moobing immobiliar
Cal perseguir els practicants de moobing immobiliari i frenar aquesta pràctica actualment habitual.
- Modificació de la Llei d'arrendament urbans.
Que entre d'altres mesures en favor de l'especulació, facilita el desnonament de llogateres o redueix el contracte mínim de lloguer.
- Socialització del sòl
Cal que els béns escassos siguin gestionats des d'una planificació estatal per tal d'evitar el seu malgastament o la seva utiltizació per fins lucratius. És necessari doncs, que hi hagi un control públic del sòl que permeti un ús racional d'aquest que afavoreixi als interessos de les classes populars. Per això és necessari que s'impulsin polítiques de recuperació de sòl.
... i no heu fet res de res!!!
DISSABTE 19 DE MAIG, ASSEMBLEA POPULAR PER UN HABITATGE DIGNE, 18 CASAL PERE QUART
Sabadell i la participació
Aquesta pàgina conté:
- Una notícia publicada al diari de Sabadell i desprès també en el bloc de Joan Carles Doval, que forma part de la candidatura d'Entesa per Sabadell a les eleccions municipals.
- Una resposta particular meva en forma de comentari en el mateix bloc, convidant-lo a ficar-se en contacte amb Respolis Sabadell i a acceptar les seves condicions.
Sembla ser que a Entesa les candidatures han signat un codi ètic, i també que en algun moment varen aprovar un manifest on es deia entre d'altres coses que si no complien, dimitien. Es un bon començament sens dubte però és llàstima que aquestes accions no tinguin més visibilitat. En tot cas entesa és un dels partits que ha acceptat d'acudir al debat de les candidatures el dia 21 a l'Aliança Francesa (Casa Taule, c. Sant Joan, 35, a les 7 de la tarda)
Germà
*******************
La implicació ciutadana en la vida política sabadellenca
Joan Carles Doval
Entesa per Sabadell
doval | dimecres, 16 de maig de 2007 | 00:25h
Històricament la societat sabadellenca ha estat sempre molt activa i participativa en la vida pública de la ciutat. En temps de lluita antifranquista o durant la transició, Sabadell era una ciutat exemplar pel seu coratge i l’àmplia implicació ciutadana..
En els darrers anys el poder polític local ha fet tot el que ha pogut per desmotivar la ciutadania en la participació social. Ofegant gran part de la oposició política integrant-los, comprant voluntats o bé amb subtils i a vegades no tan subtils amenaces que encara avui tenen atemorida gran part de població. De tot això me’n vaig adonar fa un parell d’anys quan conjuntament amb altres companys preocupats pel present i pel futur de Sabadell vàrem treballar en un manifest que va tenir una gran acceptació social, però massa sovint ens vàrem trobar amb allò de “Us felicito i de cor m’hi adhereixo, però no ho puc signar perquè em perilla la feina” o bé “Estic pendent d’un permís o d’una subvenció...” Com és possible que Sabadell, una ciutat pionera en l’activisme hagi quedat, en part, ofegada pel poder local? Actualment també estic integrat a l’Associació Sabadell Cruïlla, que planteja una alternativa al traçat oficial del metro del Vallès, i també aquí, a l’hora de cercar complicitats ens hem trobat amb ciutadans i entitats que veuen amb bons ulls l’alternativa que presentem, però que dubten o directament rebutgen donar-nos suport per por de represàlies.
Crec fermament que si volem que la nostra ciutat torni a recuperar el lideratge que havia tingut en tantes i tantes coses necessitem un govern amb un estil diferent en quasi tots els aspectes, però de forma molt important i decisiva; cal un govern que promogui la participació ciutadana, no únicament de nom de regidoria, sinó de forma efectiva, acceptant crítiques i alternatives, escoltant a tothom i no únicament els honorables espectadors i participants de la “tele Bustos” al més pur estil de la “tele Chaves”.
Amb un govern que tingués en compte la participació ciutadana s’haurien resolt de forma molt diferent la majoria de conflictes, perquè si no es marginés l’Assemblea de Joves no hauríem tingut o s’haurien resolt de forma favorable la majoria dels problemes que afecten el sector. Si escoltessin els sindicats i tinguessin més cintura política ens hauríem estalviat algunes vagues molt dures, com la dels escombriaires de fa un parell d’anys i si apostessin per la participació ciutadana possiblement escoltarien Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament aniria de bracet amb l’Associació a veure el conseller Nadal per tal de fer-li entendre que una obra com aquesta es fa cada cent anys i ens hi juguem el futur de la ciutat i de la comarca.
Malgrat tot el que he exposat, el teixit social de Sabadell resisteix i existeix; així tenim una revista com “Ordint la Trama”, una Federació d’Associacions de Veïns sempre a l’aguait, els joves alternatius que no s’arruguen, la mencionada Sabadell Cruïlla, etc.
Sempre he estat un home preocupat per la política i per la ciutat, clarament sabadellenquista i d’esquerres i des de fa molts anys sense militància a cap partit; vull el millor per a la nostra ciutat i és per això que m’he compromès amb l’Entesa, perquè és l’única alternativa política que signa un codi ètic, del qual haurien de prendre exemple els partits nacionals i estatals. És l’única força que es presenta amb la clara voluntat de canviar el govern local i que no està disposada a pactar amb l’alcalde Bustos i que només pensa en clau sabadellenca, sense haver d’obeir consignes de les centrals i estar pendents de quina participació tindrà en el Consell Comarcal o en la Diputació, que a vegades sembla que és l’única cosa que preocupa els partits oficials.
Ara és el moment de treure’ns la son de les orelles, cal que siguem més participatius que mai i cal exigir al nou govern que surti escollit el proper 27 de maig que impulsi aquesta participació en tots els àmbits i junts puguem aconseguir que Sabadell torni a ser una ciutat en la qual valgui la pena poder viure i que ens ompli d’orgull.
Sabadell, 1 de maig de 2007
*********************
COMENTARI
La implicació -política- a la vida -ciutadana- sabadellenca...
germa | dijous, 17 de maig de 2007 | 01:31h
Potser és un problema de perspectiva. Potser un govern per ser creible no només ha de tenir en compte la participació ciutadana de manera consultiva, sinó fer d’aquesta l’esglaó fonamental de l’arquitectura de presa de decisions o gobernabilitat de la ciutat. Però per arrivar en aquí primer que res, em sembla, que potser cal assatjar formes participatives d’organització dels partits que es presenten, i creuen en la participació, com sembla que és el cas d’Entesa. No se si ha estat el cas, perquè no sóc de Sabadell, però podia haver estat interessant.
Un exemple, a França, la primera fase de la campanya d’un partit tan moderat i majoritari com el socialista (una fase que ha estat molt silenciada per la mateixa premsa francesa malgrat tot), ha consistit a la cel•lebració de centenars d’assemblees ciutadanes, en la pràctica obertes a tothom i no només als socialistes, per recollir les propostes que desprès han format part del programa del partit. Es evident que aquest partit ha comprès que per renovar l’interés per la democràcia i concretament l’immobilisme de l’esquerra, calia assatjar i innovar profundament en la forma de fer política. No són els únics que ho han fet (també els verds des de fa anys, els altermundialistes de Jose Bové, etc.) però és significatiu perque es tracta d’un dels dos grans partits del país.
A Sabadell, cap partit no ha fet això però en canvi una xarxa de persones si ho ha fet, i ara està demanant als sabadellencs i sabadellenques que signin i comprometin el seu vot al partit que accepti aquestes propostes com a part del seu programa, i fins i tot per donar més credibilitat, la voluntat de dimitir a mig mandat si no es compleixen. Ja són més de 80 persones que han signat i, segurament això no es prou, precisament perque. com ben bé dius, a Sabadell, però no només a Sabadell, la gent té por d’implicar-se.
Però sospito que aquesta por va més enllà de les persones i arriba sovint als partits, a la seva capacitat d’arriscar-se i innovar, potser és fatalisme, manca de visió, no se. La gent té por a perdre feina i subvencions, i això és perque hi ha un tercer element (el cap d’empresa, les institucions que subvencionen...) que interposa el seu poder. Autocensura en diuen. Però els partits, de què tenen por? de perdre vots? de no saber convencer? quin és el tercer element que s’interposa entre els partits i els electors? per què hi ha tanta autocensura al panorama polític actual?
M’han explicat que Entesa és una rara avis del panorama polític sabadellenc, en el sentit positiu del terme. Es per això que us convido a prendre contacte amb Respolis, nom comú adoptat per les persones que han portat a terme aquesta iniciativa, i veure amb ells com es poden portar a terme les demandes que elles i ells han recollit de la part de la gent de Sabadell. No perque siguin molts els signants i puguin exercir una gran pressió sobre les eleccions malgrat que aquesta era la intenció, car elles i ells han hagut d’afrontar també aquesta autocensura de la por de la gent, com ben bé dius.
Més aviat pel fet que no hi ha prou amb creure a la participació car com segurament sabeu hi ha hagut experiències participatives a nivell local els darrers anys a Catalunya i arreu, que han estat sovint decebedores perque finalment qui tenia la paella pel mànec políticament parlant, ha incorporat només, entre els resultats, allò que l’interessava, i de vegades res, o d’altres ho ha desfigurat, etc.
La gent no és tonta. Els éssers humans som desconfiats per natura i sovint amb raó. Si se’ns parla de participació el primer que pensem és per a què fer? lo important no és participar, com deia l’eslogan de l’esport escolar en temps de Franco, lo important és donar paraula, i complir amb fets, que la participació ha de donar resultats i que si no és així hi haura instruments legals per revocar el més ràpidament possible aquelles i aquells que no compleixen. Aquesta forma del que els anglosaxons en diuen "accountability", hauria de ser aplicable tant a la democràcia purament electoral, com als resultats de qualsevol exercici participatiu.
Es per això que convido a Entesa a passar a l’acció, tot fent una o vàries d’aquestes coses:
1. Signant individualment els seus membres i simpatitzants, la campanya, a: http://sbd.respolis.cat
2. Com a partit, llegint les demandes de Respolis i puntuant les seves propostes (i les pròpies d’Entesa), a partir dels dos documents en format word (rtf) que trobareu per descarregar a la part de sota del portal web esmentat.
3. Omplir seguint les instruccions, i reenviar un dels dos documents, dit "Document de compromís" a Respolis Sabadell, a l’adreça respolis.sbd@gmail.com
4. Fent saber públicament als mitjans de la ciutat, que heu incorporat aquestes regles de joc i demandes ciutadanes i participatives al vostre programa, el més ràpidament possible perque la ciutadania ho sapiga.
5. Prendre totes les mesures necessàries per transformar el vostre partit en una xarxa oberta a tothom on les decisions es prenguin sempre de baix a dalt, i on la innovació social i política juguin un paper fonamental.
Si feu tot això no se si guanyareu les eleccions, però en tot cas haureu guanyat punts per a la credibilitat ciutadana i haureu innovat la forma de fer política, a Sabadell i molt més lluny. Estic segur que se’n parlarà i durant molt de temps. Serà una forma de demostrar que sou els primers en creure i practicar seriosament la participació, ja que actualment ningú no ho fa.
Germà Pelayo,
col•laborador de Respolis.
Paris, França
Ps. transformar un partit en una entitat participativa oberta a tothom de la ciutat, on totes les decisions es prenen de baix a dalt, és possible tot sense desvirtuar els compromisos ideològics del partit, si la primera discussió participativa es porta a terme sobre una carta de principis del propi partit, que després serveixi de guia o constitució interna per emmarcar els futurs debats. Serà aquest document, que tothom de la base del partit podrà apel•lar, per corregir qualsevol desviament, i no cap jerarquia més o menys visible o oculta del propi partit.
Ps2. previ acord amb Respolis Sabadell, transmetrem l’article "l’implicació ciutadana en la política sabadellenca", i aquesta resposta, a tots els mitjans al nostre abast.
Què diuen els signants de la campanya (2)
Aquí pots llegir els comentaris que estan deixant al portal les persones que signen, a Sabadell. Un cop més, una veu col·lectiva que cal estendre perque respon a un sentiment de moltes persones, més enllà dels sols signants ja que els nostres mitjans per arribar a tothom són pocs, i què estan descontents amb la política actual. Aquesta crida plural convida a organitzar-se a mig termini per un debat cap a la transformació de la política en un veritable instrument horitzontal i ciutadà, que faci de les nostres ciutats i del nostre país un espai capdavanter i exemplar en justícia social i qualitat democràtica.
Animar a tothom a participar i dir la seva.
Feliu Madaula Canadell
Un pas important per millorar el sistema democràtic. Endavant!!!
Josep Oriol Garriga i Gusi
Perdoneu que no hagi signat abans.he tingut problemes informàtics. Em sembla una iniciativa magnífica.Re l’ensenyament, tant secundari i primari necessiten molts més recursos. Endavant!
Carme Lamarca Roca
Des de Barberà del Vallès us dono el meu suport. Cal que aquesta iniciativa s’estengui al reste de ciutats del voltant.
Xavier Lalaguna Ruiz
Donar suports als diferents grups de cultura i socials, a la proposta 44.
Cristina Penalva Padrós
El punt de partida cap a una democràcia més directa
Josep S. Vivancos
SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT
Josep Segalés Mallón
Hi ha alguna candidatura que reculli TOTES aquestes propostes? si mes no, vigilem les que proposen i que siguin semblants.
Amador Ruiz Medina
NO, ja no me’ls crec. No me’n crec ni un. M’ha costat decidir-me a signar, perquè no he vist que MAI, MAI hagi servit de res. Deu ser que totes les iniciatives en què jo participo acaben maleïdes... Més valdria, però, que aquesta policia dels compromisos funcionés. Serà possible? Tant de bo!!! A veiam... Per mi que no quedi.
Antoni Dalmases Pardo
Em sembla una iniciativa encomiable, però crec que la gent té por d’ensorrar el propi partit. Prefereix amagar el cap sota l’ala. No s’adonen que entre tots ensorrem el país.
Hel·lena González Massana
Si això és l’inici del camí per donar veu a la ciutadania i foragitar la desacreditada classe política, endavant.
Clara Vilaseca Costa
Espero que es compli ...
Sergio
TENIU EL MEU RECOLSAMENT. S’HAN D’ACABAR LES PROMESES QUE NO VEUEN MAI LA LLUM. PER UNA POLITICA DE QUALITAT!!!
Bea Pérez Lizana
Em sembla adient aquesta proposta sobre el compliment del programa promés pels polítics
David
Jo tenia entès i això ho va dir el Sr. Bustos, que no més estaria a l’Alcaldia dues legislatures.
Perquè segueix
Aurora Moraga Arias
ESTAT DEL BENESTAR hi trobo a faltar: donar a conèixer l’acolliment d’infants desamparats, tant als polítics com als ciutadans, per aconseguir que es vagin buidant els centres d’acollida. Els infants tenen dret a una família i no poden esperar!
Isabel
espero que algun partit d’esquerra assumeixi aquesta proposta!
alba tallada cebrian
Es una iniciativa necessària, inteligent i moderna. Molta sort.
victor colomer
Hi trobo a faltar moltes coses. Entre d’altres, cap referéncia al barri de Gràcia: un barri degradat, abandonat, amb poquíssims serveis, brut, poc cuidat i terriblement lleig (les noves edificacions de pisos que últimament s’hi estan fent són infumables! Qui pot dissenyar coses tant lletges? Un altra tema preocupant és el del soroll: Sabadell és terriblemnet sorollosa. Com podem viure amb aquest soroll? Què hi fa l’Ajuntament? Doncs res! Deixar que els bròtols de les motos i els dels cotxes amb les finestres obertes i amb la música a tot volum ens trinxin les orelles i se la campin tan amples per tota la ciutat: una vergonya!
Àngels Folch i Borràs
La integració política dels ciutadans Musulmans
* Taoufik Cheddadi
Per desgràcia, als immigrants se'ns percep com un problema de seguretat. Sóc conciente que ocupem uns dels primers llocs (el primer lloc) en el rànquing del baròmetre del CIS sobre els problemes que més preocupen els espanyols. Això fa que la immigració es tracti com una qüestió merament d'ordre públic i, imperativament, com una qüestió de control policial. Pel fet de no disposar de la documentació requerida, hi ha persones que queden fora de la llei convertides a la pràctica en "delinqüents administratius".
Des del 2006 fins ara la presència d'immigrants ha augmentat d'una manera notable a Barcelona. Hem passat de 163.046 "nouvinguts" a 260.058, el 15,9% 9 de la població. Una pujada de 12,5% d'un col•lectiu que coexisteix però que no està plenament integrat a la societat. En les últimes eleccions al Parlament, hem notat que la Immigració ha entrat sempre per la porta d'enrere i que sol servim, especialment el col•lectiu musulmà, per escalfar campanyes electorals.
Cap partit polític no s'ha atrevit en cas d'agafar el toro per les banyes. En lloc de presentar projectes, la immigració ha quedat a les mans de demagogs que es dediquen al xantatge polític. Tot val per guanyar un grapat de vots. A això els anima l'èxit en altres països europeus de partits xenòfobs i d'extrema dreta, que han convertit la manipulació desvergonyida i mentidera del fenomen de la immigració en el principal recurs dels seus programes electorals. Em sembla lògic que la inseguretat ciutadana sigui un tema bàsic a la campanya de certs partits, però em nego que es presenti als immigrants com els responsables de robatoris i d'agressions. Senzillament, és fals. Si per a algú és un problema la inseguretat ciutadana és per a aquells que la sofreixen de forma quotidiana, és a dir, les famílies immigrants ja que són elles les que resideixen en els barris on hi ha més delinqüència. La població immigrant també és víctima de la inseguretat pels abusos en l'accés a l'habitatge, l'explotació laboral, etc. I no ho són els habitants que viuen als barris elegants de classe alta.
El més rellevant dels discursos sobre la immigració a Espanya és la absència d'un verdader enfocament, del reconeixement de la profunda dimensió política que haurien de tenir els immigrants. Cal dir-lo alt i clar: els immigrants ja no som estrangers ni som sols un instrument que permet alimentar una maquinària econòmica assedegada de mà d'obra barata. Els immigrants som ciutadans. Som persones.
Que volem?
Ho vulguem admetre o no, Espanya és avui una realitat multicultural i plurirreligiosa en el qual uns dos milions de ciutadans professen la fe islàmica. Representen un 3% de la població però no estan políticament integrats. La presència islàmica avui dia, forma una part important en la composició de la societat espanyola. És per això necessari que s'estableixin regles d'interacció amb els musulmans en un marc de ciutadania, que ragui en la igualtat jurídica i l'equitat en els drets i el reconeixement que els musulmans són una comunitat religiosa amb notori arrelament. Tanmateix, la integració política dels immigrants segueix sent un tema tabú a tots els nivells.
Desgraciadament, com em va confessar un important responsable polític, els partits no tenen la voluntat de promoure la integració dels musulmans espanyols. I, sense integració política, no hi ha integració seriosament.
Poder votar és més important del que sembla per a la integració. Doncs la igualtat sol és real, sol és autèntica, si és igualtat plena. Sense integració política no hi ha integració possible ja que la plenitud de drets inclou els drets polítics. Però estan els partits polítics disposats a reclamar el reconeixement social i polític dels immigrants com a ciutadans i com a musulmans? Convido tots els candidats dels partits polítics de mantenir de forma habitual entrevistes amb els representants dels ciutadans musulmans per exposar-los els seus punts de vista i demanar suports per als seus projectes.
Molts musulmans, sobretot d'origen immigrant ens trobem amb barreres que ens impedeixen avançar en la jerarquia social. El racisme, la desigualtat de drets, la discriminació i la marginació política, social i cultural poden generar un sentiment de desesperança i exclusió social que amenaça la cohesió de la societat.
Estem farts de ser sempre un objecte d'atenció política i sociològica . Farts de la passivitat política i social. És hora de permetre als immigrants participar en els camps on es prenen les decisions crucials que afecten les nostres vides com a membres d'un col•lectiu vital dins de la societat.
La integració política ens faria sentir que som ciutadans de ple dret. Amb una major integració política, els musulmans tindran una cosa per dir en l'esfera política nacional i internacional. Podem estendre els valors democràtics i els drets humans al país d'origen, i contribuir en al desenvolupament econòmic tant de les societats d'origen com de les de destí.
La integració no és només una qüestió de bona voluntat, no fa lleis o decrets. En lloc de tenir-nos només com a part del problema, perquè no ens tenen en compte com a part de la solució?. Estenem la nostra mà per ajudar la plena integració dels musulmans a Espanya. Els musulmans espanyols ens comprometem amb el principi de laïcisme i la
aconfesionalidad de l'Estat, que en les seves lleis estableix un tracte just amb totes les religions que permet a aquells que les practiquen poder expressar les seves creences i practicar els seus actes de culte, tant de forma individual com a col•lectiva, en el públic i en el privat, tal com ho dicten la Constitució, la llei orgànica de llibertat religiosa, els acords de 1992 firmats entre la Comissió Islàmica Espanyola i l'Estat, els tractats dels drets humans internacionals i les tradicions europees institucionals.
Els musulmans espanyols com a ciutadans, considerem com a part de les nostres obligacions el treballar pel bé estar general de la societat. Volem dur a terme els nostres deures tal com exigim els nostres drets. L'islam estableix que el musulmà sigui un ciutadà actiu, productiu i que es cuiti sempre en ser beneficiós per als altres, siguin o no musulmans.
Els musulmans estan cridats a una integració positiva en les seves societats, una integració basada en l'equilibri entre el compliment dels seus deures i la protecció de la seva identitat religiosa. I un dels requeriments més importants de la bona ciutadania és la participació política, començant per votar en les eleccions i participar de les entitats polítiques.
Els partits polítics ja poden anar prenent nota ja que ja no n'hi ha prou amb col•locar un estranger o un jubilat en la llista per guanyar el vot de la immigració o la tercera edat.
Democràcia multicultural
Els debats sobre ciutadania multicultural no corresponen a la realitat sociopolítica de la societat. Quan parlarem de la democràcia multicultural? O el multiculturalisme està només en l'exòtic, en parlar del cuscús i la chilaba. Amb eleccions com les que se celebraran, una vegada més sense comptar amb el nostre vot, s'està institucionalitzant l'exclusió dels immigrants, se'ls veta l'accés a la ciutadania. Encara que no es vulgui reconèixer, aquestes eleccions municipals reprodueixen el model de l'antiguitat clàssica, d'Atenes i Esparta, on sol un tipus d'habitant podia votar.
Ho diguem clar, el model de la multiculturalitat espanyola ha consistit a marginar, segregar, invisibilizar i excloure els immigrants, de no reconèixer mai la presència d'altres cultures en termes d'igualtat. Malgrat els intents d'alguns partits polítics i ONGs, fins ara, s'ha gestionat la multiculturalitat com un perill per a la cohesió social, per a la identitat nacional. Per a uns els immigrants són un problema per a la seguretat. Per a d'altres, som un problema per a la identitat. Com a català o espanyol que em sento, senyors polítics, em diguin: Quins són o haurien de ser les meves dades d'identitat? Podria formar la islàmica part d'elles. Jo crec que sí.
El problema és que defensar els drets dels immigrants no és rendible electoralment. Fer-ho és tot un examen de salut democràtica que haurien de passar els partits polítics. Jo aposto pel concepte de ciutadania cívica, que ha de començar pel reconeixement de que el resident (encara que sigui temporal) en la mesura que paga imposats i contribueix com a treballador i com a veí de la construcció de la societat, té també drets polítics. El primer esglaó d'aquesta ciutadania cívica seria la política municipal.
Però, per què els immigrants se'ns exigeix mes que a la resta dels ciutadans? Perquè quan parlem català, ballem sardanes i cantem els Segadors, llavors se'ns dirà que tampoc no n'hi ha prou i se'ns exigirà un carnet per punts del bon ciutadà.
* Traducció automàtica lleugerament revisada. L'original en castellà aquí
No a la confrontació política amb motiu de la immigració
Davant la proximitat de les properes eleccions municipals, constatem la importància d'aquestes eleccions en relació al procés, iniciat ja fa uns anys, d'arribada al nostre país de persones provinents d'altres
estats. A més, en comparació a les eleccions celebrades el maig de 2003, hi ha ara una sèrie de circumstàncies noves, com l'increment migratori experimentat durant aquests quatre darrers anys. Per posar un exemple, si l'any 2003, a Barcelona el nombre de nouvinguts era de 163.046 (el que suposava un percentatge de població del 10,7%), l'any 2006 el nombre de ciutadans d'origen estranger era de 260.058 (un 15,9% de la població), amb un increment del 12,5% només en el darrer any. Aquest creixement, amb diferents modulacions, s'ha produït a la majoria de municipis de Catalunya.
També el pas d'una situació marcada exclusivament, per l'arribada de fluxos i l'acollida a una situació on l'assentament, el reagrupament familiar i, per tant, la cohesió i la convivència comencen a esdevenir els temes principals i també l'entrada de la qüestió migratòria en els programes i els discursos de la majoria de partits polítics, tal com es va evidenciar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha una alta sensibilitat de l'opinió pública, recollida en diferents estudis d'opinió, que han situat aquesta qüestió entre aquelles que desperten més preocupació entre la ciutadania. Hi ha canvis competencials derivats del nou Estatut de Catalunya, que poden suposar, per primera vegada, el reconeixement legal d'algunes competències en matèria d'acollida i altres serveis a les administracions locals.
És per això que demanem, de forma general, que la immigració no sigui contemplada en els programes i actes electorals només com un problema, sinó com un repte que ens porta a una societat de convivència plural i complexa, però alhora més rica, tant per la seva diversitat cultural com per les possibilitats econòmiques que s'obren. Demanem, sobretot, que no s'utilitzi aquesta delicada realitat com a eina de confrontació. Y que, en l'elaboració de tots i cadascun dels diferents apartats dels programes electorals, es sigui conscient de la realitat de la immigració en les nostres ciutats i pobles. Una realitat que afecta al conjunt de la població d'una manera ampla i transversal i que, per tant, no pot ser abordada com un fenomen apart.
I de forma concreta, fem un seguit de propostes
Que, en la mesura que sigui possible, se simplifiquin els tràmits burocràtics i s'unifiquin els criteris i requeriments que es demanen a les persones immigrades en tot allò relacionat amb la seva situació jurídica. Les oficines d'atenció als immigrants haurien de ser llocs d'acollida, orientació i ajuda. Volem fer especial referència a aquelles qüestions relacionades amb l'empadronament, un dret reconegut per llei i un requisit necessari per l'accés a la sanitat i a l'educació. Ens preocupen les dificultats que, pel que fa a l'empadronament, s'estan donant en alguns municipis.
Que, des dels Ajuntaments, es realitzin campanyes de sensibilització de la ciutadania, per tal d'afavorir una acollida positiva dels nouvinguts, en contrast amb aquella imatge que posa l'accent, sobretot, en els problemes, les dificultats i els prejudicis que molts veïns senten envers l'immigració. En aquest sentit, és necessari que es fomenti la participació conjunta (d'immigrants i autòctons) en actes populars i culturals, com ara les festes majors o altres esdeveniments tradicionals, i en aquells mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios ...) que siguin de titularitat municipal.
I, finalment, que els governs locals tinguin especial cura de la rehabilitació dels edificis i equipaments d'alguns barris de les nostres ciutats. Constatem que molts conflictes han sorgit, precisament, a causa d'un procés de degradació d'aquests equipaments. Demanem, a més, polítiques actives en relació a l'ús dels espais públics (locals, jardins, pistes poliesportives...) que afavoreixi el tracte i la coneixença mútua entre tots els veïns autòctons i nouvinguts. Alhora s'ha de mirar d'evitar concentracions excessives de nouvinguts en determinats barris, ja que això no afavoreix la cohesió social i acaba per fomentar la marginació.
Accés a llocs dignes destinats als cultes
Com a Plataforma d'entitats cristianes som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Demanem, en aquest sentit, que es faciliti a les diferents comunitats religioses, l'accés a llocs dignes, destinats al culte i la pregària.
Ens preocupa, d'una manera especial, la instrumentalització política que sovint s'ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Y també demanem que es facin públiques les partides pressupostàries municipals destinades a l'acollida dels immigrants i a la promoció de la convivència i la cohesió social i se n'informi amb transparència a tots els ciutadans, com també de les accions que es programen i executen amb aquests diners.
La Plataforma està formada per les següents entitats: Aco, Associación social este-oeste, Cáritas, Cintra-Benallar, Con vi vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel socialisme, Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de pastoral social, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-studium, Fundació Putxet, GOAC-HOAC, Grup de juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
estats. A més, en comparació a les eleccions celebrades el maig de 2003, hi ha ara una sèrie de circumstàncies noves, com l'increment migratori experimentat durant aquests quatre darrers anys. Per posar un exemple, si l'any 2003, a Barcelona el nombre de nouvinguts era de 163.046 (el que suposava un percentatge de població del 10,7%), l'any 2006 el nombre de ciutadans d'origen estranger era de 260.058 (un 15,9% de la població), amb un increment del 12,5% només en el darrer any. Aquest creixement, amb diferents modulacions, s'ha produït a la majoria de municipis de Catalunya.
També el pas d'una situació marcada exclusivament, per l'arribada de fluxos i l'acollida a una situació on l'assentament, el reagrupament familiar i, per tant, la cohesió i la convivència comencen a esdevenir els temes principals i també l'entrada de la qüestió migratòria en els programes i els discursos de la majoria de partits polítics, tal com es va evidenciar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha una alta sensibilitat de l'opinió pública, recollida en diferents estudis d'opinió, que han situat aquesta qüestió entre aquelles que desperten més preocupació entre la ciutadania. Hi ha canvis competencials derivats del nou Estatut de Catalunya, que poden suposar, per primera vegada, el reconeixement legal d'algunes competències en matèria d'acollida i altres serveis a les administracions locals.
És per això que demanem, de forma general, que la immigració no sigui contemplada en els programes i actes electorals només com un problema, sinó com un repte que ens porta a una societat de convivència plural i complexa, però alhora més rica, tant per la seva diversitat cultural com per les possibilitats econòmiques que s'obren. Demanem, sobretot, que no s'utilitzi aquesta delicada realitat com a eina de confrontació. Y que, en l'elaboració de tots i cadascun dels diferents apartats dels programes electorals, es sigui conscient de la realitat de la immigració en les nostres ciutats i pobles. Una realitat que afecta al conjunt de la població d'una manera ampla i transversal i que, per tant, no pot ser abordada com un fenomen apart.
I de forma concreta, fem un seguit de propostes
Que, en la mesura que sigui possible, se simplifiquin els tràmits burocràtics i s'unifiquin els criteris i requeriments que es demanen a les persones immigrades en tot allò relacionat amb la seva situació jurídica. Les oficines d'atenció als immigrants haurien de ser llocs d'acollida, orientació i ajuda. Volem fer especial referència a aquelles qüestions relacionades amb l'empadronament, un dret reconegut per llei i un requisit necessari per l'accés a la sanitat i a l'educació. Ens preocupen les dificultats que, pel que fa a l'empadronament, s'estan donant en alguns municipis.
Que, des dels Ajuntaments, es realitzin campanyes de sensibilització de la ciutadania, per tal d'afavorir una acollida positiva dels nouvinguts, en contrast amb aquella imatge que posa l'accent, sobretot, en els problemes, les dificultats i els prejudicis que molts veïns senten envers l'immigració. En aquest sentit, és necessari que es fomenti la participació conjunta (d'immigrants i autòctons) en actes populars i culturals, com ara les festes majors o altres esdeveniments tradicionals, i en aquells mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios ...) que siguin de titularitat municipal.
I, finalment, que els governs locals tinguin especial cura de la rehabilitació dels edificis i equipaments d'alguns barris de les nostres ciutats. Constatem que molts conflictes han sorgit, precisament, a causa d'un procés de degradació d'aquests equipaments. Demanem, a més, polítiques actives en relació a l'ús dels espais públics (locals, jardins, pistes poliesportives...) que afavoreixi el tracte i la coneixença mútua entre tots els veïns autòctons i nouvinguts. Alhora s'ha de mirar d'evitar concentracions excessives de nouvinguts en determinats barris, ja que això no afavoreix la cohesió social i acaba per fomentar la marginació.
Accés a llocs dignes destinats als cultes
Com a Plataforma d'entitats cristianes som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Demanem, en aquest sentit, que es faciliti a les diferents comunitats religioses, l'accés a llocs dignes, destinats al culte i la pregària.
Ens preocupa, d'una manera especial, la instrumentalització política que sovint s'ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Y també demanem que es facin públiques les partides pressupostàries municipals destinades a l'acollida dels immigrants i a la promoció de la convivència i la cohesió social i se n'informi amb transparència a tots els ciutadans, com també de les accions que es programen i executen amb aquests diners.
La Plataforma està formada per les següents entitats: Aco, Associación social este-oeste, Cáritas, Cintra-Benallar, Con vi vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel socialisme, Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de pastoral social, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-studium, Fundació Putxet, GOAC-HOAC, Grup de juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
Des del municipi, per la pau
La Fundació per la Pau, una entitat amb 24 anys de treball en l'àmbit de la cultura de pau, proposa que des dels municipis es reforci una política pública activa a favor de la pau. Com ja ha fet altres anys, i en diverses conteses electorals, proposa que les institucions públiques s'impliquin activament en la construcció de pau.
Perquè creiem que des de les ciutats i pobles es pot assumir un paper actiu en el foment d'una cultura de pau, promovent la resolució pacífica dels conflictes al municipi, desenvolupant unes polítiques coherents amb la pau, desmilitaritzant i desarmant les ciutats i donant suport a totes aquelles iniciatives globals per la pau.
Proposem als partits polítics i les candidatures que es presenten als diversos municipis que, des del govern o l'oposició, impulsin els següents compromisos a favor de la pau:
Compromisos a favor de la pau
1. Divulgar i difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través de les activitats pròpies de l'ajuntament i també a través dels mitjans de comunicació municipals.
2. Fomentar l'educació per la pau a les escoles i dotar les biblioteques municipals de materials específics sobre pau. Promoure que el 30 de gener, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, sigui un dia de reflexió i activitat al municipi.
3. Batejar carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes pel seu compromís per la pau i agermanar-se amb ciutats de països o zones en conflicte a fi de fomentar-ne l'intercanvi i el coneixement mutu.
4. Donar suport a activitats d'entitats i grups locals sobre aquestes qüestions i destinar una aportació econòmica específica a programes de promoció de la cultura de pau.
5. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi i promoure polítiques d'integració i acollida a la diversitat.
6. Formar la policia municipal en mediació i resolució de conflictes, així com en respecte a la diversitat, amb l'objectiu de desarmar i desmilitaritzar les policies locals.
7. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament així com impedir el trànsit i comerç d'armes pel municipi.
8. No cedir instal·lacions municipals per a actes de l'exèrcit ni per a fires d'armament, no promoure ni acollir desfilades militars al municipi i, en el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.
9. Participar en les xarxes de municipis que apostin per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.
10. Donar suport a les diverses campanyes nacionals, estatals i internacionals que promoguin la pau i el desarmament.
Perquè creiem que des de les ciutats i pobles es pot assumir un paper actiu en el foment d'una cultura de pau, promovent la resolució pacífica dels conflictes al municipi, desenvolupant unes polítiques coherents amb la pau, desmilitaritzant i desarmant les ciutats i donant suport a totes aquelles iniciatives globals per la pau.
Proposem als partits polítics i les candidatures que es presenten als diversos municipis que, des del govern o l'oposició, impulsin els següents compromisos a favor de la pau:
Compromisos a favor de la pau
1. Divulgar i difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través de les activitats pròpies de l'ajuntament i també a través dels mitjans de comunicació municipals.
2. Fomentar l'educació per la pau a les escoles i dotar les biblioteques municipals de materials específics sobre pau. Promoure que el 30 de gener, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, sigui un dia de reflexió i activitat al municipi.
3. Batejar carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes pel seu compromís per la pau i agermanar-se amb ciutats de països o zones en conflicte a fi de fomentar-ne l'intercanvi i el coneixement mutu.
4. Donar suport a activitats d'entitats i grups locals sobre aquestes qüestions i destinar una aportació econòmica específica a programes de promoció de la cultura de pau.
5. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi i promoure polítiques d'integració i acollida a la diversitat.
6. Formar la policia municipal en mediació i resolució de conflictes, així com en respecte a la diversitat, amb l'objectiu de desarmar i desmilitaritzar les policies locals.
7. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament així com impedir el trànsit i comerç d'armes pel municipi.
8. No cedir instal·lacions municipals per a actes de l'exèrcit ni per a fires d'armament, no promoure ni acollir desfilades militars al municipi i, en el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.
9. Participar en les xarxes de municipis que apostin per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.
10. Donar suport a les diverses campanyes nacionals, estatals i internacionals que promoguin la pau i el desarmament.
A Sabadell hem posat el dit a la llaga. La gent te por!
Hola companyes i companys de Catalunya,
Ahir a la tarda Respolis-Sabadell es va reunir per intentar decidir el lloc on faríem el Debat amb les candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals, per tal de que es posicionin sobre Respolis.
Al marge de les candidatures que estan presents al Ple de l'Ajuntament, n'hi ha unes quantes de les que no sabem les adreces postals i que volem convidar al Debat, però ni l'Ajuntament ni la Junta Electoral ens les ha volgut facilitar, després de marejar-nos durant un mes anant d'aquí cap allà, parlant amb aquest i amb l'altre, i escrivint cartes i correus electrònics que no arriben i quan arriben no valen.
Però el més fotut és constatar que la gent està "acollonida". Vull dir que hem donat fulls d'adhesió a una pila d'entitats, comerciants i als mitjans de comunicació local, i en general diuen que està molt bé i que estan farts del comportament dels polítics, però hi ha dos respostes que impedeixen l'adhesió de les persones:
- Tenen por que si el seu nom surt a la llista, l'Ajuntament prengui represàlies d'algun tipus. Ex: negar permisos d'obres o altres, negar el suport en l'organització d'algun acte públic, negar subvencions, etc. De fet, la gent ja ha patit experiències d'aquest tipus. Dues persones que estem a Respolis-Sabadell vam participar en l'organització d'un Seminari pel qual l'Ajuntament va concedir una subvenció de paraula de 300 euros, i quatre dies abans de començar la van retirar per què tenien la sospita que en l'organització hi estava ficada l'oposició al Govern Municipal. Aquesta situació genera que les persones ni signin, ni facin córrer els papers entre els seus coneguts i associats, encara que comparteixin totalment la iniciativa.
- Han rebut la informació de Respolis i al veure que està relacionada amb les Eleccions Municipals diuen que la seva entitat té pluralitat política i que han acordat no participar en cap esdeveniment que tingui a veure amb les Eleccions i no volen tenir més detalls de com funciona ni el Document de Compromís, ni de la Comissió de Verificació, ni de la dimissió, ni de res. En la majoria de casos no ens donen l'oportunitat d'explicar-los res i per no fer un lleig es queden els papers, però després els amaguen per a que ningú els vegi.
És una psicosi brutal... silenciosa. Tinc la sensació que democràticament parlant, la nostra societat està morta!
Gràcies per escoltar-me.
Montse
Ahir a la tarda Respolis-Sabadell es va reunir per intentar decidir el lloc on faríem el Debat amb les candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals, per tal de que es posicionin sobre Respolis.
Al marge de les candidatures que estan presents al Ple de l'Ajuntament, n'hi ha unes quantes de les que no sabem les adreces postals i que volem convidar al Debat, però ni l'Ajuntament ni la Junta Electoral ens les ha volgut facilitar, després de marejar-nos durant un mes anant d'aquí cap allà, parlant amb aquest i amb l'altre, i escrivint cartes i correus electrònics que no arriben i quan arriben no valen.
Però el més fotut és constatar que la gent està "acollonida". Vull dir que hem donat fulls d'adhesió a una pila d'entitats, comerciants i als mitjans de comunicació local, i en general diuen que està molt bé i que estan farts del comportament dels polítics, però hi ha dos respostes que impedeixen l'adhesió de les persones:
- Tenen por que si el seu nom surt a la llista, l'Ajuntament prengui represàlies d'algun tipus. Ex: negar permisos d'obres o altres, negar el suport en l'organització d'algun acte públic, negar subvencions, etc. De fet, la gent ja ha patit experiències d'aquest tipus. Dues persones que estem a Respolis-Sabadell vam participar en l'organització d'un Seminari pel qual l'Ajuntament va concedir una subvenció de paraula de 300 euros, i quatre dies abans de començar la van retirar per què tenien la sospita que en l'organització hi estava ficada l'oposició al Govern Municipal. Aquesta situació genera que les persones ni signin, ni facin córrer els papers entre els seus coneguts i associats, encara que comparteixin totalment la iniciativa.
- Han rebut la informació de Respolis i al veure que està relacionada amb les Eleccions Municipals diuen que la seva entitat té pluralitat política i que han acordat no participar en cap esdeveniment que tingui a veure amb les Eleccions i no volen tenir més detalls de com funciona ni el Document de Compromís, ni de la Comissió de Verificació, ni de la dimissió, ni de res. En la majoria de casos no ens donen l'oportunitat d'explicar-los res i per no fer un lleig es queden els papers, però després els amaguen per a que ningú els vegi.
És una psicosi brutal... silenciosa. Tinc la sensació que democràticament parlant, la nostra societat està morta!
Gràcies per escoltar-me.
Montse
Propostes d'Ecologistes en Acció per als partits polítics davant les pròximes eleccions municipals
Existeix una contradicció entre el progressiu augment de la conscienciació i sensibilització ciutadana respecte les problemàtiques ambientals i l'actitud d’alguns responsables polítics per agreujar les seves conseqüències. Aquesta contradicció ha de ser reorientada amb unes polítiques ambientals més coherents i compromeses amb el nostre entorn i amb el benestar de la ciutadania en general.
La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.
Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.
Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.
POLÍTICA DE TRANSPORTS
Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenible
El parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.
Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.
A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.
COMPROMISOS PROPOSATS
Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.
L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.
Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.
Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.
Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).
Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.
Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.
POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISME
No especular amb el futur
La superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.
L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.
Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.
D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.
És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.
COMPROMISOS PROPOSATS
Ajustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles.
Per a això:
No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.
Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)
Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.
No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.
No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.
Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.
Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.
Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.
Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.
Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.
Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.
Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.
Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.
Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.
Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.
POLÍTICA DE RESIDUS
Reduir i Reutilitzar
La generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.
La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.
Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.
Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.
Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.
Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.
Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.
Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.
ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENT
Municipis lliures de transgènics
Els organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.
D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:
- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món
Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.
Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.
COMPROMISOS PROPOSATS
Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:
Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.
Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.
Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.
Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.
POLÍTICA ENERGÈTICA
Reduir el consum elèctric i apostar per les energies renovables
La crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.
Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.
El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.
Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.
Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.
Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.
Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.
POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA
Establir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractació
Sovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.
El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.
L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.
En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.
Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.
COMPROMISOS PROPOSATS
Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.
Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.
Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:
que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)
Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.
Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.
POLÍTICA INFORMATIVA
Informació ambiental accessible i transparència
El contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.
Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.
La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.
La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.
Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.
Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.
COMPROMISOS PROPOSATS
Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).
Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.
Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.
POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETAT
Recuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusiva
Les grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.
Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.
La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.
El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.
Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.
COMPROMISOS PROPOSATS
Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.
Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.
Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.
Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.
Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.
Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.
Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals
La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.
Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.
Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.
POLÍTICA DE TRANSPORTS
Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenible
El parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.
Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.
A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.
COMPROMISOS PROPOSATS
Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.
L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.
Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.
Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.
Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).
Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.
Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.
POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISME
No especular amb el futur
La superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.
L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.
Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.
D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.
És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.
COMPROMISOS PROPOSATS
Ajustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles.
Per a això:
No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.
Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)
Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.
No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.
No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.
Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.
Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.
Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.
Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.
Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.
Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.
Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.
Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.
Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.
Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.
POLÍTICA DE RESIDUS
Reduir i Reutilitzar
La generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.
La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.
Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.
Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.
Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.
Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.
Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.
Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.
ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENT
Municipis lliures de transgènics
Els organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.
D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:
- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món
Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.
Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.
COMPROMISOS PROPOSATS
Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:
Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.
Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.
Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.
Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.
POLÍTICA ENERGÈTICA
Reduir el consum elèctric i apostar per les energies renovables
La crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.
Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.
El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.
Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.
Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.
Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.
Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.
POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA
Establir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractació
Sovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.
El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.
L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.
En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.
Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.
COMPROMISOS PROPOSATS
Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.
Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.
Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:
que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)
Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.
Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.
POLÍTICA INFORMATIVA
Informació ambiental accessible i transparència
El contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.
Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.
La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.
La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.
Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.
Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.
COMPROMISOS PROPOSATS
Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).
Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.
Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.
POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETAT
Recuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusiva
Les grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.
Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.
La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.
El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.
Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.
COMPROMISOS PROPOSATS
Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.
Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.
Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.
Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.
Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.
Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.
Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
