Existeix una contradicció entre el progressiu augment de la conscienciació i sensibilització ciutadana respecte les problemàtiques ambientals i l'actitud d’alguns responsables polítics per agreujar les seves conseqüències. Aquesta contradicció ha de ser reorientada amb unes polítiques ambientals més coherents i compromeses amb el nostre entorn i amb el benestar de la ciutadania en general.
La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.
Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.
Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.
POLÍTICA DE TRANSPORTS
Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenibleEl parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.
Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.
A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.
COMPROMISOS PROPOSATS
Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.
L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.
Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.
Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.
Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).
Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.
Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.
POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISMENo especular amb el futurLa superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.
L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.
Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.
D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.
És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.
COMPROMISOS PROPOSATSAjustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles. Per a això:
No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.
Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)
Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.
No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.
No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.
Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.
Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.
Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.
Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.
Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.
Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.
Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.
Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.
Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.
Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.
POLÍTICA DE RESIDUSReduir i ReutilitzarLa generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.
La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.
Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.
Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.
Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.
Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.
Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.
Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.
ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENTMunicipis lliures de transgènicsEls organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.
D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:
- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món
Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.
Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.
COMPROMISOS PROPOSATS
Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:
Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.
Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.
Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.
Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.
POLÍTICA ENERGÈTICAReduir el consum elèctric i apostar per les energies renovablesLa crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.
Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.
El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.
Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.
Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.
Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.
Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.
POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICAEstablir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractacióSovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.
El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.
L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.
En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.
Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.
COMPROMISOS PROPOSATS
Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.
Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.
Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:
que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)
Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.
Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.
POLÍTICA INFORMATIVA Informació ambiental accessible i transparènciaEl contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.
Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.
La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.
La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.
Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.
Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.
COMPROMISOS PROPOSATS
Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).
Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.
Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.
POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETATRecuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusivaLes grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.
Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.
La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.
El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.
Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.
COMPROMISOS PROPOSATS
Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.
Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.
Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.
Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.
Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.
Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.
Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals
