Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partits. Mostrar tots els missatges

IU demana crear una Oficina de Defensa de l'Elector per controlar les promeses electorals falses

R. D.

Algunes promeses electorals es difuminen al llarg de les legislatures. I tornen cíclicament durant les campanyes electorals. És per això que IU ha proposat una idea novedosa que buscaria pal·liar aquesta situació. Segons ha afirmat a València el coordinador general de la formació, Gaspar Llamazares, l’Oficina de Defensa de l’Elector “servirà per a controlar que les promeses i castells en l'aire realitzades en campanya electoral pel PSOE i el PP es compleixin i es deixi d'enganyar als votants”.

El líder d’IU ha assegurat que la ciutadania esta “esgotada, confosa, farta de tanta irrealitat” i ha indicat que el naixement d’aquesta oficina suposaria un control de les campanyes i precampanyes. “No pot ser que alguns omplin els seus discursos de promeses electorals que saben que no es duran a terme”. Una de les promeses més famoses és la que va fer el 2003 el presisdent del Govern d’Espanya, que va assegurar que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Un tacticisme de CiU —conegut com a pacte Mas-Duran-Zapatero— va trencar la promesa poc després que la cambra catalana votés afirmativament el text estatutari (30 de setembre de 2006), en un clima d’oposició radical per part del PP.

El candidat d’Esquerra Unida i Republicana al País Valencià, Antonio Montalbán, ha indicat que “no pot ser que les paraules manquin de valor” i ha afirmat que el projecte que encapçala s’oposa als “projectes que busquen guanyar vots però estan buits de realitat”.

Font: eldebat.cat

Sous excessius a Sabadell?

> Vallès.
Sous gairebé de president de govern estatal
La directora de l'àrea de Presidència de l'Ajuntament de Sabadell, Montse Costa, i el director de l'àrea d'Urbanisme, Manel Somoza, tenen un sou anual de 86.885,12 euros (14,4 milions de pessetes), una xifra només 2.400 euros inferior al jornal del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que en percep 89.303, i gairebé 3.000 euros superior al de la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega (83.936). Costa i Somoza formen part del personal eventual de l'Ajuntament sabadellenc, entre el qual hi ha 21 càrrecs de confiança política més contractats pel govern municipal. En total, aquest col·lectiu, al cap de l'any, s'endú una partida pressupostària d'1.366.747 euros. Segons ha pogut saber aquest diari, el comissionat que més diners guanya és el de la Ciutat de la Música, Joan Francesc Marco, que percep 110.000 euros, això sí, finançats en part per la Generalitat. Els comissionats de Salut, Cooperació i Solidaritat, Marga Estrada, i del Patrimoni, Isaac Álvarez –exregidor de Medi Ambient i de Joventut–, s'enduen 56.666 euros l'any. Tots dos anaven a la llista del PSC en les darreres eleccions municipals. Es dóna la circumstància que la comissionada de Nova Ciutadania, Olga Jiménez, exregidora d'Entesa per Sabadell i funcionària de carrera, també guanya 56.666 euros. Un altre càrrec de confiança del govern, Josep Aran, extinent d'alcalde d'Urbanisme de Terrassa, en guanya 61.504 com a comissionat per a l'Habitatge del govern de Manuel Bustos. El cap del programa de coordinació de districtes, Crístian Sánchez (43.068 euros), formava part de la llista socialista i és secretari d'organització del PSC a Sabadell.

>Vallès. El govern del PSC de Sabadell aprova tot sol el pressupost del 2008

llegit a VilaWeb

[respolis.cat] Els sous a Rubí

Bona nit a tothom,

Sento no haver pogut participar activament al debat sobre la redacció del comunicat sobre els sous de la classe política, i no tant pel resultat que trobo molt encertat, sino per no haver arribat de passar-vos alguna informació relacionada amb el tema.

Primer és posar-vos una mica al dia del que està passant a Rubí . Alternativa Ciutadana de Rubí ha renunciat a part del sou dels seus dos regidors, al 40% dels ingressos que pertoquen al grup municipal i a acceptar la nova figura d'assessor polític del grup municipal creada en aquesta legislatura, Aquí i aquí
hi trobareu més informació.

Només dir-vos que al plè posterior a la roda de premsa que va fer ACR comunicant aquesta decisió, la resta de grups (PSC i ERC al govern, i CiU i PP a l'oposició) es van mostrar força molestos. Us copio la part corresponent del resum del ple fet pel regidor d'ACR Jordi Giménez:

Estaven tots els altres partits molt cabrejats o molestos per la baixada de sous que ens hem fet, els hi toca força la moral:

L’alcaldessa (PSC) ens va criticar dient: “...un grup municipal d’una ciutat de 70.000 hab i 80 milions d’euros de pressupost no pot treballar dedicant només algunes estones, ni fer les coses amb voluntariat...”

La Mònica Querol (PP) va demanar a l’Alcaldessa, mig en serio mig en broma (sortirà a l’acta) que elimini el nostre Grup Municipal !!!!, l’Alcaldessa va respondre que això no ho pot fer.

En el debat vàrem fer servir els arguments de que si tots el Grups es reduien el que fem nosaltres, disposariem d’1 milió d’euros més. La majoria de regidors ens va mig xiular, i en un moment algú, creiem que ens va insultar dient “burros”. Per altra banda una dona del públic, en el recés, ens va felicitar.

Els dol bastant que els demanem que redueixin els sous alts i Tubau (ERC) perversament va donar a entendre que voliem baixar els sous de tots els treballadors de l’Ajutnament

La segona és que a El Triangle 845, del 15 d'octubre venia un article J. Palomés Baños titolat "Els sous dels alcaldes i dels regidors generen polèmica" en el que informava dels augments de sous aprovats als primers plens despres de les eleccions a diferents indrets de Catalunya (Vic, Manresa, Molins...).

(Nota: enllaç per descarregar -download- l'article: http://www.box.net/shared/yz4caqpckj )

Salut

Eugeni

La democràcia en els partits polítics

La manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics són els dos motius principals que expliquen l'allunyament de la ciutadania respecte de la política

TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007

El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.

Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.

Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.

Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.

I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.

Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.

No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.

El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.

El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.

Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.

Als partits polítics

Lluís M. Xirinacs,
(Demòtica, p. 18 Font: http://www.assemblea.org 4.2.2000)

No en sé massa de políticologia. Els partits polítics, probablement, tenen l´origen més o menys simultàniament a Anglaterra – tories i wighs – i França amb les diferents posicions físiques dins de l´Assemblea Revolucionària – Muntanya, Jacobins,... –. Potser llur primera funció important fou endegar campanyes electorals, com a intermediaris entre les masses ingents d´electors individualitzats (àmbit privat) i l´Estat (àmbit públic). Crec que encara ara és la funció principal dels partits nord-americans. Entrat el s.XIX evolucionaren a Europa com a partits de masses. Quant més afiliats millors. Llurs vots eren els més segurs. Propiciaven espectaculars accions de masses al carrer. Sovint atemorien l´electorat indecís amb llurs demostracions de força. Al canvi de segle, especialment Lenin introduí la nova forma de partit revolucionari a l´estil militar preparat per a la presa de poder mitjançant un cop d´estat sovint violent, organitzat des de la clandestinitat. A aquesta mena de partit succeí, quan fou exitosa, la forma de partit únic en el comandament de l´Estat: comunisme i feixisme. L´eurocomunisme intentà el maridatge amb partits burgesos. I, finalment, en els nostres darrers temps, els partits han esdevingut partits de quadres, grans aparells burocràtics, al cim, i pobres militants “enganxa cartells”, a la base, que s´assabenten de les decisions per les declaracions dels seus líders a la premsa. Sol no haver gens de democràcia interna. Trist final.

Tanmateix crec en l´àmbit oficial, en l´Estat, com a institució necessària en una societat complexa, contra anarquistes, si se li lleva la funció d´eina repressora de la classe dominant (com diuen els comunistes) i es limita a acomplir el servei harmonitzador d´un director d´orquestra. Per consegüent crec en els partits que opten a “conquerir” l´Estat, amb la funció de recollir les diferents sensibilitats de la gent (pluralisme). Com a laboratoris per mantenir una nova forma de societat que tracten d´experimentar en l´exercici de l´autoritat.

Els falangistes, en les darreries del franquisme, avisaven als lluitadors per la democràcia que sortirien del partit únic i anirien a raure a la “partitocràcia”. En efecte, hi hem anat a parar. El panorama polític fa pena. No ho dic jo. Ho recullo del que es diu i es veu: desinterès general i, fins i tot, desconfiança de la política, abstencionisme creixent, etc. En el moment crucial de la transició els ex-feixistes tancaren l´aixeta de la llei electoral i de la Constitució tant com pogueren i els nous partits dels anti-franquistes caigueren en la victòria pírrica d´acceptar un sistema electoral i de partits que afavorís la perpetuació en el poder dels pocs partits que guanyaren les primeres eleccions. Fa vint-i-tres anys que els mateixos partits es perpetuen en el poder – “atados y bien atados” – i que els partits extraparlamentaris s´arroseguen per terra, sense finançament, sense poder fer res de res. Els partits en el poder han segrestat la sobirania de l´arrel popular que li és pròpia. I l´administren a llur antull, lluny de qualsevol control popular. Pura endogamia i sindicatura de comptes, síndic de greuges, tribunals tots són elegits per ells i d´entre ells. Amb el poder i els recursos financers de què disposen, la temptació de prepotència és inevitable. No és un mal únic del nostre país, però en ell hi és agreujat per una legislació partitocèntrica.

Any 2000, segle XXI, tercer mil•leni. Canvi de mentalitat. Ja no veig els partits ni conspirant, ni conductors de masses, ni líders del poble, ni representants del poder de l´Estat davant del poble. A part de llur funció de laboratoris de noves formes de societat basats en sondeigs institucionals (eleccions i referèndums) o privats (consultes de les societats d´opinió) realitzats en l´àmbit estrictament privat, els veig com a servidors de la voluntat del poble organitzat en comunitats territorials amb llurs assemblees generadores de debat, consens i, per tant, de voluntat popular.

Per tal que el lector se´n faci una idea, poso un exemple pràctic, ja assajat en part per EcoConcern en les eleccions catalanes de 1999. 1. Per exemple un barri (o municipi, o comarca) celebra assemblea on determina el programa d´actuació en el barri al llarg d´un quadrienni. 2. En comptes d´assistir la gent als mítings electorals de cada partit, l´assemblea del barri convoca als representants de tots els partits a sessió electoral. 3. Els exposa el propi programa. 4. Els representants dels partits celebren consultes amb els seus dirigents. 5. En una altra sessió cada partit respon en quina mesura assumeix el programa de barri. 6. De les conclusions n´aixeca acta un notari. 7. Cadascú, del barri, vota qui vol. 8. Als quatre anys, es llegeix l´acta i es demanen comptes als partits del compliment de llurs compromisos.

Els partits: representants de la voluntat del poble en les instàncies oficials de l´Estat. Així els partits seran democràtics i l´Estat també. “La sobirania radica en el poble i tots els poders de l´Estat emanen del poble”.

Ficats en laberint que no porta enlloc del sistema legal actual i amb un sistema de finançament que propicia la corrupció, respecto la vostra dura brega, però ben sincerament us planyo. Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història i caminar cap a dies millors? O ¿serà cert que la política és massa important com per deixar-la en mans dels polítics?

Respolis Informa

Polítics: Compliu o marxeu!
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit els compromisos de Respolis-Sabadell.

Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:

ES - Entesa per Sabadell
IR – Partit Republicà d'Esquerra.
PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía
RC - Partit Republicà Català


Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.

La posició de les altres forces polítiques és :

El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.

ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.

ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.

CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.

EI – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.

Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.

Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.

Respolis Sabadell
http://sbd.respolis.cat

NOTA DE PREMSA Solament una de les candidatures del ple signa el document de compromís


Mesa del debat amb les candidatures a les Eleccions Municipals de Sabadell, organitzat per RESPOLIS – Sabadell, celebrat al pati de la casa Taulé – Alliance Française, el 21 de maig de 2007. Foto: Oriol Garriga


(Per difondre als vostres contactes de premsa o altres mitjans)


Polítics: Compliu o marxeu!

Eleccions municipals del 27 de maig de 2007

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)


Solament una de les candidatures present al Ple Municipal signa el Document de compromís, malgrat la paraula compromís surt a la majoria de banderoles de la campanya electoral.


La iniciativa Respolis – Sabadell, està protagonitzada per un grup d'electors, que ja sobrepassa el centenar i va creixent cada dia, i que es comprometen a votar alguna de les formacions polítiques que assumeixi les propostes recollides entre la ciutadania per a aquestes Eleccions municipals. La iniciativa s'ha desenvolupat en tres etapes, des de la recollida de propostes, passant per dues sessions deliberatives i acabant amb la recollida d'adhesions, i suposa un doble compromís: el de la ciutadania disposada a votar als polítics compromesos i el dels polítics que han signat el Document de Compromís.


Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:


ES - Entesa per Sabadell

PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía

RC - Partit Republicà Català

IR – Partit Republicà d'Esquerra.


Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.


La posició de les altres forces polítiques és :


El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.


ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.


ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.


CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.


Ei – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.


Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.


Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit les propostes de Respolis- Sabadell. És el que ha donat de sí aquesta iniciativa, que cal difondre i seguir impulsant de cara els propers comicis, per tal de poder votar amb coherència i més coneixement.


Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.


Respolis Sabadell

http://sbd.respolis.cat

Sabadell - Crònica del debat amb les candidatures

Els papers de les candidatures que hem rebut són:

Plataforma Ciutadana per Sabadell, el seu cap de llista Salavador Paez, manisfesta que està d'acord en general , menys amb la proposta 19 de recolzar a Sabadell Cruïlla, que comparteix la necessitat del ramal cap a Torre Romeu, però difereix del traçat cap el Nord. No puntua les propostes ni signa els compromisos.

Partit Republicà Català, la cap de llista Ma. Lourdes Aran, ddòna una puntuació a les propostes que no sumen 100 i sí es compromet a promoure la Comissió de Verificació de Compromisos, a dimitir si no compleix el 85% del que és compromet dos anys seguits i a prendre mesures per la continuïtat d'aquest procés.

Ciutadans-Partido de la Ciutadania, el cap de llista Joan Garcia, puntua 100 cada any, només amb unes quantes propostes diferents per cada any. Es compromet al desenvolupamentanual de la Comissió de Verificació, a dimitir si no assoleix el 85% dels compromisos en dos anys i a consolidar aquest procés.

Entesa per Sabadell, el paper signat pel cap de llista Isidre Soler i explicat per Virgina Dominguez, número 2 de la llista, puntua les diferents propostes, fins a 100 punts anuals. Manifesta la dificultat de prioritzar les propostes i deixar de valorar la númeo 8 del transport de la mainada a la piscina municipal, es compromet a fomentar transport públic per a tothom. La núm. 15 Contrucció de 200 habitatges per persones amb necessitats especials, estan per no construir habitatges específics, sino facilitar l'accés a l'habitatge públic. La núm.17 augmentar les inspeccions laborals, la núm. 22 Intercanvi treballadors entre poblacions, la 30 Llei electoral amb llistes obertes no les valoren per considerar que no depenen de l'administració local i la 33 Instal.lació plaques solars no la valoren (veure document adjunt). A més s'han compromés a les3 preguntes finals de desenvolupar la Comissió de Verificació, dimitir si en dos anys no compleixen el 85% dels compromisos i a consolidar aquest procés.

Esquerra Republicana de Catalunya, el seu candidat Magí Rovira, manifesta que són un partit amb funcionament assembleari, amb un programa fet de manera participativa i que aquesta és la prioritat i es deuen a la militància.

Considera que hi ha propostes que són coincidents com les de Territori, realitzar mapa de necessitats, participació, transport, educació, sostenibilitat i finançament. Altres propostes no es poden comprometre perquè no són de competèncioa municipal i altres que es podrien assumir però cal matisar .

Celebrar la iniciativa Respolis, és partidari de mantenir un diàleg continuat amb la ciutadania i aposta per la consolidació d'aquest tipus de precesos.

En el debat es demana unitat de forces polítiques, serietat en la política, la necessitat de que els càrrecs electes defensin temes que no són competència municipal, però que ens afecten, com la sanitat, les infrastructures ferroviaries, ...

També s'ha palesar la necessitat de millorar la democràcia, més participació i la possibilitat de que la revocabilitat de les persones electes estigui en mans de la ciutadania. És la societat civil i la ciutadania en general que ha mobilitzar-se per a que les forces polítiques i els càrrecs electes compleixin els compromisos i el que diuen. Una manera és quantificant-los.

Totes les candidatures presents han valorat positivament la iniciativa ciutadana per la responsabilitat política Respolis i que la ciutadania s'interessi per la política.

Montserrat Llobet, que ha moderat el debat en el qual s'havia convidat a les diferents candidatures, al inici ha llegit una nota que ens ha arribat d'Escons Insubmisos "La veritat és que nosaltres no crec que haguem de venir a l'acte que proposeu, malgrat la vostra invitació, perquè no disposem de programa electoral, així que no podem subscriure cap de les propostes de Respolis. Tampoc podem acceptar dimitir si no complim amb les nostres promeses perquè si obtenim un escó senzillament no l'ocuparem ni tampoc cobrarem".

El candidat d'Iniciativa per Catalunya - Verds ha excusat la seva assistència per haver programat un altre acte en la mateixa hora del mateix dia, però ha fet saber que estava disposat a acceptar o a pronunciar-se sobre les demandes de Respolis.

Al final s'ha informat que el PSC ha fet saber que no participava al debat i que no recolçava les propostes i la resta de candiatures no han contestat a la invitació. Ha acabat amb la lectura en nom de Respolis Sabadell de les següents reflexions.

Fora del debat han arribat els compromisos de Izquierda Republicana-Partit Repuiblicà d'Esquerres, signats per José Miguel de la Torre, que repartieix els 100 punts anuals en les diferents propostes i es compromet a les 3 qüestions finals de desenvolupar les Comissions de Verificació de Compromisos, dimitir si durant 2 anys no compleix el 85% del que s'ha compromés i a consolidar aquest procés.


Veure aquí el document original amb els compromisos puntuats i signats per les candidatures que ens estan arribant per escrit (Respolis ha deixat als partits un marge de 24h. als partits per enviar un document definitiu)

Sabadell i la participació

Aquesta pàgina conté:

- Una notícia publicada al diari de Sabadell i desprès també en el bloc de Joan Carles Doval, que forma part de la candidatura d'Entesa per Sabadell a les eleccions municipals.

- Una resposta particular meva en forma de comentari en el mateix bloc, convidant-lo a ficar-se en contacte amb Respolis Sabadell i a acceptar les seves condicions.

Sembla ser que a Entesa les candidatures han signat un codi ètic, i també que en algun moment varen aprovar un manifest on es deia entre d'altres coses que si no complien, dimitien. Es un bon començament sens dubte però és llàstima que aquestes accions no tinguin més visibilitat. En tot cas entesa és un dels partits que ha acceptat d'acudir al debat de les candidatures el dia 21 a l'Aliança Francesa (Casa Taule, c. Sant Joan, 35, a les 7 de la tarda)

La resposta particular la hi vaig enviar "sur le coup" abans de saber tot això. Però penso que pot interessar de publicar-la, com una crítica al fet de com els discursos polítics sovint distorsionen el sentit real dels mots, en aquest cas el mot participació, sense precisar en què consisteix.

Germà

*******************

La implicació ciutadana en la vida política sabadellenca

Joan Carles Doval
Entesa per Sabadell

doval | dimecres, 16 de maig de 2007 | 00:25h

Històricament la societat sabadellenca ha estat sempre molt activa i participativa en la vida pública de la ciutat. En temps de lluita antifranquista o durant la transició, Sabadell era una ciutat exemplar pel seu coratge i l’àmplia implicació ciutadana..

En els darrers anys el poder polític local ha fet tot el que ha pogut per desmotivar la ciutadania en la participació social. Ofegant gran part de la oposició política integrant-los, comprant voluntats o bé amb subtils i a vegades no tan subtils amenaces que encara avui tenen atemorida gran part de població. De tot això me’n vaig adonar fa un parell d’anys quan conjuntament amb altres companys preocupats pel present i pel futur de Sabadell vàrem treballar en un manifest que va tenir una gran acceptació social, però massa sovint ens vàrem trobar amb allò de “Us felicito i de cor m’hi adhereixo, però no ho puc signar perquè em perilla la feina” o bé “Estic pendent d’un permís o d’una subvenció...” Com és possible que Sabadell, una ciutat pionera en l’activisme hagi quedat, en part, ofegada pel poder local? Actualment també estic integrat a l’Associació Sabadell Cruïlla, que planteja una alternativa al traçat oficial del metro del Vallès, i també aquí, a l’hora de cercar complicitats ens hem trobat amb ciutadans i entitats que veuen amb bons ulls l’alternativa que presentem, però que dubten o directament rebutgen donar-nos suport per por de represàlies.

Crec fermament que si volem que la nostra ciutat torni a recuperar el lideratge que havia tingut en tantes i tantes coses necessitem un govern amb un estil diferent en quasi tots els aspectes, però de forma molt important i decisiva; cal un govern que promogui la participació ciutadana, no únicament de nom de regidoria, sinó de forma efectiva, acceptant crítiques i alternatives, escoltant a tothom i no únicament els honorables espectadors i participants de la “tele Bustos” al més pur estil de la “tele Chaves”.

Amb un govern que tingués en compte la participació ciutadana s’haurien resolt de forma molt diferent la majoria de conflictes, perquè si no es marginés l’Assemblea de Joves no hauríem tingut o s’haurien resolt de forma favorable la majoria dels problemes que afecten el sector. Si escoltessin els sindicats i tinguessin més cintura política ens hauríem estalviat algunes vagues molt dures, com la dels escombriaires de fa un parell d’anys i si apostessin per la participació ciutadana possiblement escoltarien Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament aniria de bracet amb l’Associació a veure el conseller Nadal per tal de fer-li entendre que una obra com aquesta es fa cada cent anys i ens hi juguem el futur de la ciutat i de la comarca.

Malgrat tot el que he exposat, el teixit social de Sabadell resisteix i existeix; així tenim una revista com “Ordint la Trama”, una Federació d’Associacions de Veïns sempre a l’aguait, els joves alternatius que no s’arruguen, la mencionada Sabadell Cruïlla, etc.

Sempre he estat un home preocupat per la política i per la ciutat, clarament sabadellenquista i d’esquerres i des de fa molts anys sense militància a cap partit; vull el millor per a la nostra ciutat i és per això que m’he compromès amb l’Entesa, perquè és l’única alternativa política que signa un codi ètic, del qual haurien de prendre exemple els partits nacionals i estatals. És l’única força que es presenta amb la clara voluntat de canviar el govern local i que no està disposada a pactar amb l’alcalde Bustos i que només pensa en clau sabadellenca, sense haver d’obeir consignes de les centrals i estar pendents de quina participació tindrà en el Consell Comarcal o en la Diputació, que a vegades sembla que és l’única cosa que preocupa els partits oficials.

Ara és el moment de treure’ns la son de les orelles, cal que siguem més participatius que mai i cal exigir al nou govern que surti escollit el proper 27 de maig que impulsi aquesta participació en tots els àmbits i junts puguem aconseguir que Sabadell torni a ser una ciutat en la qual valgui la pena poder viure i que ens ompli d’orgull.

Sabadell, 1 de maig de 2007

*********************

COMENTARI

La implicació -política- a la vida -ciutadana- sabadellenca...

germa | dijous, 17 de maig de 2007 | 01:31h

Potser és un problema de perspectiva. Potser un govern per ser creible no només ha de tenir en compte la participació ciutadana de manera consultiva, sinó fer d’aquesta l’esglaó fonamental de l’arquitectura de presa de decisions o gobernabilitat de la ciutat. Però per arrivar en aquí primer que res, em sembla, que potser cal assatjar formes participatives d’organització dels partits que es presenten, i creuen en la participació, com sembla que és el cas d’Entesa. No se si ha estat el cas, perquè no sóc de Sabadell, però podia haver estat interessant.

Un exemple, a França, la primera fase de la campanya d’un partit tan moderat i majoritari com el socialista (una fase que ha estat molt silenciada per la mateixa premsa francesa malgrat tot), ha consistit a la cel•lebració de centenars d’assemblees ciutadanes, en la pràctica obertes a tothom i no només als socialistes, per recollir les propostes que desprès han format part del programa del partit. Es evident que aquest partit ha comprès que per renovar l’interés per la democràcia i concretament l’immobilisme de l’esquerra, calia assatjar i innovar profundament en la forma de fer política. No són els únics que ho han fet (també els verds des de fa anys, els altermundialistes de Jose Bové, etc.) però és significatiu perque es tracta d’un dels dos grans partits del país.

A Sabadell, cap partit no ha fet això però en canvi una xarxa de persones si ho ha fet, i ara està demanant als sabadellencs i sabadellenques que signin i comprometin el seu vot al partit que accepti aquestes propostes com a part del seu programa, i fins i tot per donar més credibilitat, la voluntat de dimitir a mig mandat si no es compleixen. Ja són més de 80 persones que han signat i, segurament això no es prou, precisament perque. com ben bé dius, a Sabadell, però no només a Sabadell, la gent té por d’implicar-se.

Però sospito que aquesta por va més enllà de les persones i arriba sovint als partits, a la seva capacitat d’arriscar-se i innovar, potser és fatalisme, manca de visió, no se. La gent té por a perdre feina i subvencions, i això és perque hi ha un tercer element (el cap d’empresa, les institucions que subvencionen...) que interposa el seu poder. Autocensura en diuen. Però els partits, de què tenen por? de perdre vots? de no saber convencer? quin és el tercer element que s’interposa entre els partits i els electors? per què hi ha tanta autocensura al panorama polític actual?

M’han explicat que Entesa és una rara avis del panorama polític sabadellenc, en el sentit positiu del terme. Es per això que us convido a prendre contacte amb Respolis, nom comú adoptat per les persones que han portat a terme aquesta iniciativa, i veure amb ells com es poden portar a terme les demandes que elles i ells han recollit de la part de la gent de Sabadell. No perque siguin molts els signants i puguin exercir una gran pressió sobre les eleccions malgrat que aquesta era la intenció, car elles i ells han hagut d’afrontar també aquesta autocensura de la por de la gent, com ben bé dius.

Més aviat pel fet que no hi ha prou amb creure a la participació car com segurament sabeu hi ha hagut experiències participatives a nivell local els darrers anys a Catalunya i arreu, que han estat sovint decebedores perque finalment qui tenia la paella pel mànec políticament parlant, ha incorporat només, entre els resultats, allò que l’interessava, i de vegades res, o d’altres ho ha desfigurat, etc.

La gent no és tonta. Els éssers humans som desconfiats per natura i sovint amb raó. Si se’ns parla de participació el primer que pensem és per a què fer? lo important no és participar, com deia l’eslogan de l’esport escolar en temps de Franco, lo important és donar paraula, i complir amb fets, que la participació ha de donar resultats i que si no és així hi haura instruments legals per revocar el més ràpidament possible aquelles i aquells que no compleixen. Aquesta forma del que els anglosaxons en diuen "accountability", hauria de ser aplicable tant a la democràcia purament electoral, com als resultats de qualsevol exercici participatiu.

Es per això que convido a Entesa a passar a l’acció, tot fent una o vàries d’aquestes coses:

1. Signant individualment els seus membres i simpatitzants, la campanya, a: http://sbd.respolis.cat

2. Com a partit, llegint les demandes de Respolis i puntuant les seves propostes (i les pròpies d’Entesa), a partir dels dos documents en format word (rtf) que trobareu per descarregar a la part de sota del portal web esmentat.

3. Omplir seguint les instruccions, i reenviar un dels dos documents, dit "Document de compromís" a Respolis Sabadell, a l’adreça respolis.sbd@gmail.com

4. Fent saber públicament als mitjans de la ciutat, que heu incorporat aquestes regles de joc i demandes ciutadanes i participatives al vostre programa, el més ràpidament possible perque la ciutadania ho sapiga.

5. Prendre totes les mesures necessàries per transformar el vostre partit en una xarxa oberta a tothom on les decisions es prenguin sempre de baix a dalt, i on la innovació social i política juguin un paper fonamental.

Si feu tot això no se si guanyareu les eleccions, però en tot cas haureu guanyat punts per a la credibilitat ciutadana i haureu innovat la forma de fer política, a Sabadell i molt més lluny. Estic segur que se’n parlarà i durant molt de temps. Serà una forma de demostrar que sou els primers en creure i practicar seriosament la participació, ja que actualment ningú no ho fa.

Germà Pelayo,
col•laborador de Respolis.
Paris, França

Ps. transformar un partit en una entitat participativa oberta a tothom de la ciutat, on totes les decisions es prenen de baix a dalt, és possible tot sense desvirtuar els compromisos ideològics del partit, si la primera discussió participativa es porta a terme sobre una carta de principis del propi partit, que després serveixi de guia o constitució interna per emmarcar els futurs debats. Serà aquest document, que tothom de la base del partit podrà apel•lar, per corregir qualsevol desviament, i no cap jerarquia més o menys visible o oculta del propi partit.

Ps2. previ acord amb Respolis Sabadell, transmetrem l’article "l’implicació ciutadana en la política sabadellenca", i aquesta resposta, a tots els mitjans al nostre abast.

L’abstenció guanya les eleccions, i potser no és una mala notícia

Germà Pelayo

L’abstenció ha sortit victoriosa de la cita electoral per triar els representants del Parlament l’1 de novembre, amb un nombre total de no votants de 2.253.417 (43,23% del cens electoral). La segona força, CiU, li segueix a distància amb un nombre de seguidors que no hi ha arriba a la meitat, només de 928.511 (17,81 %). L'abstenció ha estat guanyadora en cadascuna de les demarcacions electorals, i a Barcelona, capital de Catalunya.

Si l'abstenció fos comptabilitzada políticament, aquesta majoria silenciosa estaria representada per 58 escons, el que donaria als nostres no votants un avantatge relativament còmode per governar en minoria, o bé podrien pactar amb qualsevol de les tres forces següents per superar els 68 escons necessàries per la majoria absoluta.

Un altre supòsit és que les cinc, (ara sis), forces parlamentàries, s'unissin per boicotejar als i les abscèmies electorals per tal de "salvar la democràcia" de la incertesa que provocaria un govern d'abstencionistes... (Ho podrien fer en quatri-, penta- o hexapartit, facin vostès la seva combinació preferida a partir de la distribució eventual dels 77 escons restants: CiU 27, PSC 21, ERC 12, PP 8, ICV-EUA 7, Pciut 2).


Lamentar l'abstenció i curar-se en salut

El nombre de no practicants del vot ha augmentat significativament d'un 5,8 % respecte el 2003, i els nostres liders s'han limitat a lamentar aquest augment. Es tracta de declaracions rutinàries que no ofereixen solucions al que per a ells és un problema en si mateix (i no un efecte d'altres problemes més profunds), però al mateix temps contribueix a crear un estat d'opinió que estigmatitza aquesta actitud tractant-la d'irresponsable. Qui no ha sentit o no ha dit mai l'anatema: "no has votat, no et queixis desprès"? quin mitjà de comunicació, investit d'una funció moralitzadora que no li pertoca, no ha contribuit a estendre'l?

La manca d'immaginació (sinònim d'un estat de conservadurisme real i crisi generalitzada) de la nostre classe política, limita les possibles alternatives a l'abstenció a imaginar noves formes de proselitisme.

Els nostres preocupats liders diuen que cal fer alguna cosa devant del "fenòmen" de l'abstenció, però per elles i ells aquesta preocupació es limita a unes breus declaracions de tant en tant i al mateix temps es barreja en una menys confessable preocupació sobre què fer per captar l'anomenat vot indecís. La seva solució a un problema causat en part per la seva forma de fer i gestionar, és guanyar poder en tractar de captar nous adeptes. No és ni serà repartir i gestionar bé aquest poder. Si no t'agrada el brou, dues tasses...

En conclusió, l'únic que fan és lamentar-se perquè en el fons no els hi preocupa gaire l'abstenció, mentre no qüestioni seriosament l'estabilitat de la seva democràcia-espectacle, i d'aquesta estabilitat ja s'encarreguen en bona part els poders fàctics mundials i bona part dels mitjans més poderosos que els hi fan costat.


Hi ha motius per votar... i per no votar

Però la realitat és tota una altra i més diversa. Quines són les motivacions dels votants alhora d'exercir el seu dret a vot? les raons porten a una gamma ampla de tipus de vot: vot ideològicament fidel, vot clientelista, vot protesta, vot nòmada, vot ocasional (quan no hi ha res millor a fer aquell dia), vot induit (per fer callar els pesats o pesades que t'han aconsellat), vot "del mal menor", vot per a veure qui l'encerta... i sovint també una barreja de 2 o més d'aquestes i altres movitacions.

Però també entre els no votants hi ha una diversitat de raons significativa: no-vot despreocupat, no-vot ideològic (antisistema), no-vot protesta ocasional, no-vot "obligatori" (el de molts immigrants que no poden abstenir-se de pagar impostos) i també les combinacions d'aquests i altres raons són possibles.

En definitiva, l'estigmatització dels no votants és una trasgiversació del mateix principi de la democràcia, segons el qual haurien de ser les persones les que dictin les regles de joc, i no aquestes les que servissin per classificar-nos entre demòcrates bons i dolents.

Si les regles de joc no serveixen cal canviar-les, i no desplegar la retòrica hipòcrita de laments perquè els altres se les salten.

Transició cap a la democràcia participativa?

Depositar el vot un sol cop cada quatre anys (1 dia entre 1460), o molt més ocasionalment, dir tan sols un "si" o un "no" als blocs programàtics tancats que representen les opcions dels escasos referèndums (hi han hagut molts pocs al llarg del segle XX a l'Estat Espanyol), són exemples paradigmàtics de que els règims representatius són exercicis de democràcia reduïda a la més mínima expressió, sobre la qual hom preten que rau la legitimitat de l'Estat.

Un sistema de representació que fou inventat fa més de 200 anys per ressoldre els problemes d'aquella época, i que no ha tocat una coma dels seus fonaments per adaptar-los al contexte i als problemes actuals.

Aquesta limitació estructural dels règims representatius per esdevenir políticament responsables devant de la seva ciutadania, més enllà de la incapacitat o la falta de voluntat de responsables polítics, partits, governs, (o del context econòmic, social o cultural) es preten subsanar des de fa pocs anys amb alguns exercicis esporàdics de democràcia participativa, gairebé sempre a escala local.


Generalitzar la participació ciutadana vol dir fer-la disponible per a tothom, sense esperar augmentar el nombre de participants a curt termini.

Però la crítica més important al desenvolupament i la generalització d'aquesta democràcia participativa ha estat feta desprès de constatar que l'interés ciutadà per la participació era molt limitat. Un exemple en són les Associacions de Veïns i un altre els Consells de Barri i altres entitats creades pels ajuntaments al nostre país. Més lluny, a Suïssa, els referèndums que es convoquen regularment presenten uns nivells d'abstenció elevada que són mostra de que només a una minoria de la població li preocupa realment molts dels problemes tractats.

Estranyament, aquest "abstencionisme" participatiu a fóra i aquí és l'excusa perfecta per qüestionar el valor d'un model emergent i plural de democràcia, mentre al mateix temps no qüestiona o fins i tot reafirma la validesa d'un altre model, l'actual, homogeni, minimalista i caduc.

Fer de la quantitat l'aspecte central de la participació és caure novament en la visió productivista i mecànica que ens ha portat del desenvolupament econòmic al consumisme exacerbat i destructor del medi ambient. La qüestió no és de saber quanta gent vota ni quanta gent participa o pot arribar a participar (en referèndums regulars, en consells ciutadans oberts i amb real capacitat de decisió, i en d'altres experiències) sinó que la participació sigui disponible per a tota la ciutadania, per a totes les competències públiques sense exclusió, i amb caràcter vinculant.

Reglamentar la generalització de la democràcia participativa, encara que sigui amb índexs de participació baixos, és la forma més pràctica de fer a mig i llarg termini, de la cultura participativa, el centre de la democràcia, i d'estendre-la a altres sectors de la societat, com ara l'educació, els mitjans, els negocis, les relacions personals, etc. Es l'única manera d'aconseguir més participació en el futur, i que les noves generacions assumeixin que la seva opinió, i no només el seu vot, és fonamental per anar d'una societat passiva i consumidora de política espectacle, a una altra de més democràtica i en conseqüència més justa.