Aquesta pàgina conté:
- Una notícia publicada al diari de Sabadell i desprès també en el bloc de Joan Carles Doval, que forma part de la candidatura d'Entesa per Sabadell a les eleccions municipals.
- Una resposta particular meva en forma de comentari en el mateix bloc, convidant-lo a ficar-se en contacte amb Respolis Sabadell i a acceptar les seves condicions.
Sembla ser que a Entesa les candidatures han signat un codi ètic, i també que en algun moment varen aprovar un manifest on es deia entre d'altres coses que si no complien, dimitien. Es un bon començament sens dubte però és llàstima que aquestes accions no tinguin més visibilitat. En tot cas entesa és un dels partits que ha acceptat d'acudir al debat de les candidatures el dia 21 a l'Aliança Francesa (Casa Taule, c. Sant Joan, 35, a les 7 de la tarda)
La resposta particular la hi vaig enviar "sur le coup" abans de saber tot això. Però penso que pot interessar de publicar-la, com una crítica al fet de com els discursos polítics sovint distorsionen el sentit real dels mots, en aquest cas el mot participació, sense precisar en què consisteix.
Germà
*******************
La implicació ciutadana en la vida política sabadellenca
Joan Carles Doval
Entesa per Sabadell
doval | dimecres, 16 de maig de 2007 | 00:25h
Històricament la societat sabadellenca ha estat sempre molt activa i participativa en la vida pública de la ciutat. En temps de lluita antifranquista o durant la transició, Sabadell era una ciutat exemplar pel seu coratge i l’àmplia implicació ciutadana..
En els darrers anys el poder polític local ha fet tot el que ha pogut per desmotivar la ciutadania en la participació social. Ofegant gran part de la oposició política integrant-los, comprant voluntats o bé amb subtils i a vegades no tan subtils amenaces que encara avui tenen atemorida gran part de població. De tot això me’n vaig adonar fa un parell d’anys quan conjuntament amb altres companys preocupats pel present i pel futur de Sabadell vàrem treballar en un manifest que va tenir una gran acceptació social, però massa sovint ens vàrem trobar amb allò de “Us felicito i de cor m’hi adhereixo, però no ho puc signar perquè em perilla la feina” o bé “Estic pendent d’un permís o d’una subvenció...” Com és possible que Sabadell, una ciutat pionera en l’activisme hagi quedat, en part, ofegada pel poder local? Actualment també estic integrat a l’Associació Sabadell Cruïlla, que planteja una alternativa al traçat oficial del metro del Vallès, i també aquí, a l’hora de cercar complicitats ens hem trobat amb ciutadans i entitats que veuen amb bons ulls l’alternativa que presentem, però que dubten o directament rebutgen donar-nos suport per por de represàlies.
Crec fermament que si volem que la nostra ciutat torni a recuperar el lideratge que havia tingut en tantes i tantes coses necessitem un govern amb un estil diferent en quasi tots els aspectes, però de forma molt important i decisiva; cal un govern que promogui la participació ciutadana, no únicament de nom de regidoria, sinó de forma efectiva, acceptant crítiques i alternatives, escoltant a tothom i no únicament els honorables espectadors i participants de la “tele Bustos” al més pur estil de la “tele Chaves”.
Amb un govern que tingués en compte la participació ciutadana s’haurien resolt de forma molt diferent la majoria de conflictes, perquè si no es marginés l’Assemblea de Joves no hauríem tingut o s’haurien resolt de forma favorable la majoria dels problemes que afecten el sector. Si escoltessin els sindicats i tinguessin més cintura política ens hauríem estalviat algunes vagues molt dures, com la dels escombriaires de fa un parell d’anys i si apostessin per la participació ciutadana possiblement escoltarien Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament aniria de bracet amb l’Associació a veure el conseller Nadal per tal de fer-li entendre que una obra com aquesta es fa cada cent anys i ens hi juguem el futur de la ciutat i de la comarca.
Malgrat tot el que he exposat, el teixit social de Sabadell resisteix i existeix; així tenim una revista com “Ordint la Trama”, una Federació d’Associacions de Veïns sempre a l’aguait, els joves alternatius que no s’arruguen, la mencionada Sabadell Cruïlla, etc.
Sempre he estat un home preocupat per la política i per la ciutat, clarament sabadellenquista i d’esquerres i des de fa molts anys sense militància a cap partit; vull el millor per a la nostra ciutat i és per això que m’he compromès amb l’Entesa, perquè és l’única alternativa política que signa un codi ètic, del qual haurien de prendre exemple els partits nacionals i estatals. És l’única força que es presenta amb la clara voluntat de canviar el govern local i que no està disposada a pactar amb l’alcalde Bustos i que només pensa en clau sabadellenca, sense haver d’obeir consignes de les centrals i estar pendents de quina participació tindrà en el Consell Comarcal o en la Diputació, que a vegades sembla que és l’única cosa que preocupa els partits oficials.
Ara és el moment de treure’ns la son de les orelles, cal que siguem més participatius que mai i cal exigir al nou govern que surti escollit el proper 27 de maig que impulsi aquesta participació en tots els àmbits i junts puguem aconseguir que Sabadell torni a ser una ciutat en la qual valgui la pena poder viure i que ens ompli d’orgull.
Sabadell, 1 de maig de 2007
*********************
COMENTARI
La implicació -política- a la vida -ciutadana- sabadellenca...
germa | dijous, 17 de maig de 2007 | 01:31h
Potser és un problema de perspectiva. Potser un govern per ser creible no només ha de tenir en compte la participació ciutadana de manera consultiva, sinó fer d’aquesta l’esglaó fonamental de l’arquitectura de presa de decisions o gobernabilitat de la ciutat. Però per arrivar en aquí primer que res, em sembla, que potser cal assatjar formes participatives d’organització dels partits que es presenten, i creuen en la participació, com sembla que és el cas d’Entesa. No se si ha estat el cas, perquè no sóc de Sabadell, però podia haver estat interessant.
Un exemple, a França, la primera fase de la campanya d’un partit tan moderat i majoritari com el socialista (una fase que ha estat molt silenciada per la mateixa premsa francesa malgrat tot), ha consistit a la cel•lebració de centenars d’assemblees ciutadanes, en la pràctica obertes a tothom i no només als socialistes, per recollir les propostes que desprès han format part del programa del partit. Es evident que aquest partit ha comprès que per renovar l’interés per la democràcia i concretament l’immobilisme de l’esquerra, calia assatjar i innovar profundament en la forma de fer política. No són els únics que ho han fet (també els verds des de fa anys, els altermundialistes de Jose Bové, etc.) però és significatiu perque es tracta d’un dels dos grans partits del país.
A Sabadell, cap partit no ha fet això però en canvi una xarxa de persones si ho ha fet, i ara està demanant als sabadellencs i sabadellenques que signin i comprometin el seu vot al partit que accepti aquestes propostes com a part del seu programa, i fins i tot per donar més credibilitat, la voluntat de dimitir a mig mandat si no es compleixen. Ja són més de 80 persones que han signat i, segurament això no es prou, precisament perque. com ben bé dius, a Sabadell, però no només a Sabadell, la gent té por d’implicar-se.
Però sospito que aquesta por va més enllà de les persones i arriba sovint als partits, a la seva capacitat d’arriscar-se i innovar, potser és fatalisme, manca de visió, no se. La gent té por a perdre feina i subvencions, i això és perque hi ha un tercer element (el cap d’empresa, les institucions que subvencionen...) que interposa el seu poder. Autocensura en diuen. Però els partits, de què tenen por? de perdre vots? de no saber convencer? quin és el tercer element que s’interposa entre els partits i els electors? per què hi ha tanta autocensura al panorama polític actual?
M’han explicat que Entesa és una rara avis del panorama polític sabadellenc, en el sentit positiu del terme. Es per això que us convido a prendre contacte amb Respolis, nom comú adoptat per les persones que han portat a terme aquesta iniciativa, i veure amb ells com es poden portar a terme les demandes que elles i ells han recollit de la part de la gent de Sabadell. No perque siguin molts els signants i puguin exercir una gran pressió sobre les eleccions malgrat que aquesta era la intenció, car elles i ells han hagut d’afrontar també aquesta autocensura de la por de la gent, com ben bé dius.
Més aviat pel fet que no hi ha prou amb creure a la participació car com segurament sabeu hi ha hagut experiències participatives a nivell local els darrers anys a Catalunya i arreu, que han estat sovint decebedores perque finalment qui tenia la paella pel mànec políticament parlant, ha incorporat només, entre els resultats, allò que l’interessava, i de vegades res, o d’altres ho ha desfigurat, etc.
La gent no és tonta. Els éssers humans som desconfiats per natura i sovint amb raó. Si se’ns parla de participació el primer que pensem és per a què fer? lo important no és participar, com deia l’eslogan de l’esport escolar en temps de Franco, lo important és donar paraula, i complir amb fets, que la participació ha de donar resultats i que si no és així hi haura instruments legals per revocar el més ràpidament possible aquelles i aquells que no compleixen. Aquesta forma del que els anglosaxons en diuen "accountability", hauria de ser aplicable tant a la democràcia purament electoral, com als resultats de qualsevol exercici participatiu.
Es per això que convido a Entesa a passar a l’acció, tot fent una o vàries d’aquestes coses:
1. Signant individualment els seus membres i simpatitzants, la campanya, a: http://sbd.respolis.cat
2. Com a partit, llegint les demandes de Respolis i puntuant les seves propostes (i les pròpies d’Entesa), a partir dels dos documents en format word (rtf) que trobareu per descarregar a la part de sota del portal web esmentat.
3. Omplir seguint les instruccions, i reenviar un dels dos documents, dit "Document de compromís" a Respolis Sabadell, a l’adreça respolis.sbd@gmail.com
4. Fent saber públicament als mitjans de la ciutat, que heu incorporat aquestes regles de joc i demandes ciutadanes i participatives al vostre programa, el més ràpidament possible perque la ciutadania ho sapiga.
5. Prendre totes les mesures necessàries per transformar el vostre partit en una xarxa oberta a tothom on les decisions es prenguin sempre de baix a dalt, i on la innovació social i política juguin un paper fonamental.
Si feu tot això no se si guanyareu les eleccions, però en tot cas haureu guanyat punts per a la credibilitat ciutadana i haureu innovat la forma de fer política, a Sabadell i molt més lluny. Estic segur que se’n parlarà i durant molt de temps. Serà una forma de demostrar que sou els primers en creure i practicar seriosament la participació, ja que actualment ningú no ho fa.
Germà Pelayo,
col•laborador de Respolis.
Paris, França
Ps. transformar un partit en una entitat participativa oberta a tothom de la ciutat, on totes les decisions es prenen de baix a dalt, és possible tot sense desvirtuar els compromisos ideològics del partit, si la primera discussió participativa es porta a terme sobre una carta de principis del propi partit, que després serveixi de guia o constitució interna per emmarcar els futurs debats. Serà aquest document, que tothom de la base del partit podrà apel•lar, per corregir qualsevol desviament, i no cap jerarquia més o menys visible o oculta del propi partit.
Ps2. previ acord amb Respolis Sabadell, transmetrem l’article "l’implicació ciutadana en la política sabadellenca", i aquesta resposta, a tots els mitjans al nostre abast.
