Sous excessius a Sabadell?

> Vallès.

Sous gairebé de president de govern estatal

La directora de l'àrea de Presidència de l'Ajuntament de Sabadell, Montse Costa, i el director de l'àrea d'Urbanisme, Manel Somoza, tenen un sou anual de 86.885,12 euros (14,4 milions de pessetes), una xifra només 2.400 euros inferior al jornal del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que en percep 89.303, i gairebé 3.000 euros superior al de la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega (83.936). Costa i Somoza formen part del personal eventual de l'Ajuntament sabadellenc, entre el qual hi ha 21 càrrecs de confiança política més contractats pel govern municipal. En total, aquest col·lectiu, al cap de l'any, s'endú una partida pressupostària d'1.366.747 euros. Segons ha pogut saber aquest diari, el comissionat que més diners guanya és el de la Ciutat de la Música, Joan Francesc Marco, que percep 110.000 euros, això sí, finançats en part per la Generalitat. Els comissionats de Salut, Cooperació i Solidaritat, Marga Estrada, i del Patrimoni, Isaac Álvarez –exregidor de Medi Ambient i de Joventut–, s'enduen 56.666 euros l'any. Tots dos anaven a la llista del PSC en les darreres eleccions municipals. Es dóna la circumstància que la comissionada de Nova Ciutadania, Olga Jiménez, exregidora d'Entesa per Sabadell i funcionària de carrera, també guanya 56.666 euros. Un altre càrrec de confiança del govern, Josep Aran, extinent d'alcalde d'Urbanisme de Terrassa, en guanya 61.504 com a comissionat per a l'Habitatge del govern de Manuel Bustos. El cap del programa de coordinació de districtes, Crístian Sánchez (43.068 euros), formava part de la llista socialista i és secretari d'organització del PSC a Sabadell.

>Vallès. El govern del PSC de Sabadell aprova tot sol el pressupost del 2008

llegit a VilaWeb

[respolis.cat] Els sous a Rubí

Bona nit a tothom,

Sento no haver pogut participar activament al debat sobre la redacció del comunicat sobre els sous de la classe política, i no tant pel resultat que trobo molt encertat, sino per no haver arribat de passar-vos alguna informació relacionada amb el tema.

Primer és posar-vos una mica al dia del que està passant a Rubí . Alternativa Ciutadana de Rubí ha renunciat a part del sou dels seus dos regidors, al 40% dels ingressos que pertoquen al grup municipal i a acceptar la nova figura d'assessor polític del grup municipal creada en aquesta legislatura, Aquí i aquí
hi trobareu més informació.

Només dir-vos que al plè posterior a la roda de premsa que va fer ACR comunicant aquesta decisió, la resta de grups (PSC i ERC al govern, i CiU i PP a l'oposició) es van mostrar força molestos. Us copio la part corresponent del resum del ple fet pel regidor d'ACR Jordi Giménez:

Estaven tots els altres partits molt cabrejats o molestos per la baixada de sous que ens hem fet, els hi toca força la moral:

L’alcaldessa (PSC) ens va criticar dient: “...un grup municipal d’una ciutat de 70.000 hab i 80 milions d’euros de pressupost no pot treballar dedicant només algunes estones, ni fer les coses amb voluntariat...”

La Mònica Querol (PP) va demanar a l’Alcaldessa, mig en serio mig en broma (sortirà a l’acta) que elimini el nostre Grup Municipal !!!!, l’Alcaldessa va respondre que això no ho pot fer.

En el debat vàrem fer servir els arguments de que si tots el Grups es reduien el que fem nosaltres, disposariem d’1 milió d’euros més. La majoria de regidors ens va mig xiular, i en un moment algú, creiem que ens va insultar dient “burros”. Per altra banda una dona del públic, en el recés, ens va felicitar.

Els dol bastant que els demanem que redueixin els sous alts i Tubau (ERC) perversament va donar a entendre que voliem baixar els sous de tots els treballadors de l’Ajutnament

La segona és que a El Triangle 845, del 15 d'octubre venia un article J. Palomés Baños titolat "Els sous dels alcaldes i dels regidors generen polèmica" en el que informava dels augments de sous aprovats als primers plens despres de les eleccions a diferents indrets de Catalunya (Vic, Manresa, Molins...).

(Nota: enllaç per descarregar -download- l'article: http://www.box.net/shared/yz4caqpckj )

Salut

Eugeni

Controlem el sous dels polítics!

Campanya per demanar a les institucions que regulin per llei els salaris i l'acumulació de càrrecs dels responsables polítics

Fes clic aquí per signar

COMUNICAT

Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat

Com a agrupació de ciutadans i ciutadanes compromeses amb la salvaguarda de la democràcia i a favor d’estructures de participació ciutadana, ens preocupa el deteriorament generalitzat de la vida política. Per això exigim que es doni prioritat a aquest principi:

"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."

La realitat, però, és que en els últims anys estem vivint en una continua regressió i cada cop estem més lluny d’aquesta orientació. És urgent i necessari emprendre reformes per aturar el distanciament creixent de la política i la ciutadania i per corregir inexcusablement els abusos que es cometen.

Avui ens ocupen les informacions sobre els SOUS que s’han autoadjudicat alguns càrrecs polítics, la qual cosa provoca profunda indignació i alarma social. Ningú s’ha d’acostar a la política per guanyar més diners ni per tenir "feina", ni tampoc ningú hauria de perdre diners per la seva dedicació als afers públics.

Aquestes son les nostres propostes al respecte:

1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.

Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.

Respecte als ingressos suplementaris, els de dietes i transports s’hauran de quantificar i de justificar de manera detallada i documentada, a més de tenir un límit fixat percentualment. La resta d’ingressos suplementaris (indemnitzacions per assistències a Plens, Comissions, etc.) seran incompatibles amb la remuneració de dedicació exclusiva.

2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.

3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.

4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.

Descarrega el comunicat

Fes clic aquí per signar

Croada a Internet contra el sou de Vilert

La nòmina del president de la Diputació inspira una campanya contra les retribucions desmesurades dels polítics

Enric Vilert (ERC), president de la Diputació de Girona

El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), torna a desencadenar la polèmica. El republicà ha estat la inspiració d'una campanya engegada des d'internet per demana que els polítics tinguin sous «humanament raonables» i acusa Vilert de poc coherent, contradictori, i responsable de la manca de credibilitat política del seu partit. La iniciativa, que parteix del grup de ciutadans agrupats sota el portal web respolis.cat, va començar enviant una carta demanant explicacions per l'increment del 42% de la seva nòmina al president de l'ens provincial, i podria acabar en una Iniciativa Legislativa Popular reclamant la regulació dels sous i en mans del Síndic de Greuges.

RAFA GARRIDO Els ciutadans estan tips de veure com els polítics s'apugen el sou sense límit i ningú pot evitar-ho. Partint d'aquesta filosofia, el grup Respolis-Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política han desenvolupat una campanya per reclamar «una modificació del marc legal» per evitar augments desmesurats de les remuneracions que s'autoimposen els polítics i les nòmines exageradament elevades dels representants institucionals. L'inici de tota la campanya, però, està a Girona. El col.lectiu agrupa ciutadans de tot Catalunya i també de l'Estat i fins i tot d'altres punt d'Europa, però van ser dos gironins els que van donar la veu d'alarma a tot el grup, segons ha explicat a diaridegirona.cat un dels impulsors de la iniciativa, Germà Pelayo. En comprobar que Vilert cobrava 7.000 euros mensuals de sou i una nòmina anual de 98.000 euros que supera la del president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, -gràcies a la notícia que va publicar l'edició impresa de Diari de Girona-, Respolis es va posar en marxa i va voler engegar una campanya per demanar «coherència» al president de la Diputació.

Per començar, van enviar una carta -a la què ha tingut accés diaridegirona.cat- a Vilert demanant-li explicacions per l'increment del 42% de la retribució del càrrec. Tot i fer-li arribar la missiva per 3 canals diferents i tenir el convenciment de què el president de la Diputació l'havia rebut, des del despatx de Vilert ningú els ha respost. I és que al col.lectiu estan segurs de què al republicà no li interesa massa entrar a justificar el seu sou, com ja asseguren que han comprobat llegint les seves declaracions a Diari de Girona quan va esclatar l'escàndol de la seva nòmina. A la carta enviada, Respolis explica que «des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d´administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària» com l'elevat incement del seu sou, i a més li pregunten si «no creu que ha de predicar amb l´exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació». La missiva també argumenta que no és «humanament raonable» la nova retribució del càrrec de president.

Respolis també entra en la vessant més política del republicà i li demana si «ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en l'abstencionisme i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics». A més, el col.lectiu recorda a Vilert que ERC «reclama la desaparició de les diputacions» i li retreu si no «s´ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec, a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners». Per últim, la carta enviada al president de l'ens provincial gironí li pregunta si «no hauria estat més coherent des del punt de vista de l´inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a les limitacions de recursos de la Diputació» en els projectes que desenvolupa la institució.

Germà Pelayo explica que no han rebut cap resposta i que, donat «que no ens volen donar les explicacions pertinents», el col.lectiu «estem disposats a engegar una campanya més forta recollint signatures o fins i tot impulsant una Iniciativa Legislativa Popular» en favor de la regulació dels sous i de la «moderació» en les retribucions dels polítics. Acudir al Síndic de Greuges «per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament» és altra de les mesures que estan estudiant.

Vilert, però, va ser el primer, però no l'únic. I és que el sou de Vilert a fet que Respolis grati en aquesta polèmica qüestió, i una carta semblant han rebut altres polítics com el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), o Manuel Bustos (PSC), alcalde de Sabadell. I és que el republicà gironí ha fet vessar el got de la paciència d'aquest col.lectiu de ciutadans, que ja anteriorment ha engegat campanyes per reclamar que els polítics compleixin les promeses o que responguin davant els ciutadans assumint responsabilitats pels seus actes.

Publicat a Diari de Girona. cat - Enllaç a l'original
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2866_3_228808__COMARQUES-Croada-Internet-contra-Vilert

Comunicat - Retribucions dels càrrecs electes

Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat

Com a agrupació de ciutadans i ciutadanes compromeses amb la salvaguarda de la democràcia i a favor d’estructures de participació ciutadana, ens preocupa el deteriorament generalitzat de la vida política. Per això exigim que es doni prioritat a aquest principi:

"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."

La realitat, però, és que en els últims anys estem vivint en una continua regressió i cada cop estem més lluny d’aquesta orientació. És urgent i necessari emprendre reformes per aturar el distanciament creixent de la política i la ciutadania i per corregir inexcusablement els abusos que es cometen.

Avui ens ocupen les informacions sobre els SOUS que s’han autoadjudicat alguns càrrecs polítics, la qual cosa provoca profunda indignació i alarma social. Ningú s’ha d’acostar a la política per guanyar més diners ni per tenir "feina", ni tampoc ningú hauria de perdre diners per la seva dedicació als afers públics.

Aquestes son les nostres propostes al respecte:

1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.

Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.

Respecte als ingressos suplementaris, els de dietes i transports s’hauran de quantificar i de justificar de manera detallada i documentada, a més de tenir un límit fixat percentualment. La resta d’ingressos suplementaris (indemnitzacions per assistències a Plens, Comissions, etc.) seran incompatibles amb la remuneració de dedicació exclusiva.

2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.

3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.

4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.

Més informació a: retribucions.respolis.cat

Carta al President de la Diputació de Barcelona

Sr. Celestino Corbacho,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest sou i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina el Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de mes, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú -que rebutja que sigui humanament raonable- una diferència de salaris tant elevada, quan la mateixa Diputació de Barcelona té com a objectiu la cooperació i responsabilitat social?.

3.- En un moment en que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics és una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?


Malgrat actuacions tan criticables com les diferències salarials que són superiors d’ 1 a 10 hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas (de) que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.

La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Respolis Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política respolis@gmail.com

Ps. Sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, té una retribució mensual de 10.369,66 € per 14 pagues anuals. Els 4 vicepresidents de 7.814,35€ mensuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar perquè tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

Carta al President de la Diputació de Girona

Sr. Enric Vilert,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.

Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest increment i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina al Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple la moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de més, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú que rebutja que sigui humanament raonable aquest increment del 42% dels ingressos pel seu nou càrrec?.

3.- En el moment que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics es una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- El partit que li dona suport, ERC, reclama la desaparició de les diputacions com a vestigi que son d’un centralisme imposat, que porta el mateix nom que els antics territoris romans conquerits i vençuts. Vostè s’ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec i a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners?

5.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?

6.- L’explicació que publiquen els mitjans de comunicació que s’ajusta a les retribucions d’altres presidents de diputacions pel que sabem serien certes pel que fa al de la diputació de Castelló, a on el Sr. Carlos Fabra, que cobra cinc mil € menys que vostè a l’any; és conegut que aquest polític del PP apareix en casos de corrupció urbanística del País Valencià. Això contradiu la opinió de que els polítics han d’estar ben pagats per evitar temptacions. No creu que seria millor aplicar el criteri d’alguns països en els que els càrrecs com el seu mantenen els mateixos ingressos que haguessin declarat a la renda l’any anterior al nomenament?.

Malgrat actuacions tan criticables com la seva hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas de que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Carles Santaeulària i Serra
Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política)

Ps. Després de redactar aquesta carta sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, declara que ingressa 10.000 € per 14 pagues anuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar per que tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

La democràcia en els partits polítics

La manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics són els dos motius principals que expliquen l'allunyament de la ciutadania respecte de la política

TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007

El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.

Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.

Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.

Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.

I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.

Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.

No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.

El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.

El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.

Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.

Als partits polítics

Lluís M. Xirinacs,
(Demòtica, p. 18 Font: http://www.assemblea.org 4.2.2000)

No en sé massa de políticologia. Els partits polítics, probablement, tenen l´origen més o menys simultàniament a Anglaterra – tories i wighs – i França amb les diferents posicions físiques dins de l´Assemblea Revolucionària – Muntanya, Jacobins,... –. Potser llur primera funció important fou endegar campanyes electorals, com a intermediaris entre les masses ingents d´electors individualitzats (àmbit privat) i l´Estat (àmbit públic). Crec que encara ara és la funció principal dels partits nord-americans. Entrat el s.XIX evolucionaren a Europa com a partits de masses. Quant més afiliats millors. Llurs vots eren els més segurs. Propiciaven espectaculars accions de masses al carrer. Sovint atemorien l´electorat indecís amb llurs demostracions de força. Al canvi de segle, especialment Lenin introduí la nova forma de partit revolucionari a l´estil militar preparat per a la presa de poder mitjançant un cop d´estat sovint violent, organitzat des de la clandestinitat. A aquesta mena de partit succeí, quan fou exitosa, la forma de partit únic en el comandament de l´Estat: comunisme i feixisme. L´eurocomunisme intentà el maridatge amb partits burgesos. I, finalment, en els nostres darrers temps, els partits han esdevingut partits de quadres, grans aparells burocràtics, al cim, i pobres militants “enganxa cartells”, a la base, que s´assabenten de les decisions per les declaracions dels seus líders a la premsa. Sol no haver gens de democràcia interna. Trist final.

Tanmateix crec en l´àmbit oficial, en l´Estat, com a institució necessària en una societat complexa, contra anarquistes, si se li lleva la funció d´eina repressora de la classe dominant (com diuen els comunistes) i es limita a acomplir el servei harmonitzador d´un director d´orquestra. Per consegüent crec en els partits que opten a “conquerir” l´Estat, amb la funció de recollir les diferents sensibilitats de la gent (pluralisme). Com a laboratoris per mantenir una nova forma de societat que tracten d´experimentar en l´exercici de l´autoritat.

Els falangistes, en les darreries del franquisme, avisaven als lluitadors per la democràcia que sortirien del partit únic i anirien a raure a la “partitocràcia”. En efecte, hi hem anat a parar. El panorama polític fa pena. No ho dic jo. Ho recullo del que es diu i es veu: desinterès general i, fins i tot, desconfiança de la política, abstencionisme creixent, etc. En el moment crucial de la transició els ex-feixistes tancaren l´aixeta de la llei electoral i de la Constitució tant com pogueren i els nous partits dels anti-franquistes caigueren en la victòria pírrica d´acceptar un sistema electoral i de partits que afavorís la perpetuació en el poder dels pocs partits que guanyaren les primeres eleccions. Fa vint-i-tres anys que els mateixos partits es perpetuen en el poder – “atados y bien atados” – i que els partits extraparlamentaris s´arroseguen per terra, sense finançament, sense poder fer res de res. Els partits en el poder han segrestat la sobirania de l´arrel popular que li és pròpia. I l´administren a llur antull, lluny de qualsevol control popular. Pura endogamia i sindicatura de comptes, síndic de greuges, tribunals tots són elegits per ells i d´entre ells. Amb el poder i els recursos financers de què disposen, la temptació de prepotència és inevitable. No és un mal únic del nostre país, però en ell hi és agreujat per una legislació partitocèntrica.

Any 2000, segle XXI, tercer mil•leni. Canvi de mentalitat. Ja no veig els partits ni conspirant, ni conductors de masses, ni líders del poble, ni representants del poder de l´Estat davant del poble. A part de llur funció de laboratoris de noves formes de societat basats en sondeigs institucionals (eleccions i referèndums) o privats (consultes de les societats d´opinió) realitzats en l´àmbit estrictament privat, els veig com a servidors de la voluntat del poble organitzat en comunitats territorials amb llurs assemblees generadores de debat, consens i, per tant, de voluntat popular.

Per tal que el lector se´n faci una idea, poso un exemple pràctic, ja assajat en part per EcoConcern en les eleccions catalanes de 1999. 1. Per exemple un barri (o municipi, o comarca) celebra assemblea on determina el programa d´actuació en el barri al llarg d´un quadrienni. 2. En comptes d´assistir la gent als mítings electorals de cada partit, l´assemblea del barri convoca als representants de tots els partits a sessió electoral. 3. Els exposa el propi programa. 4. Els representants dels partits celebren consultes amb els seus dirigents. 5. En una altra sessió cada partit respon en quina mesura assumeix el programa de barri. 6. De les conclusions n´aixeca acta un notari. 7. Cadascú, del barri, vota qui vol. 8. Als quatre anys, es llegeix l´acta i es demanen comptes als partits del compliment de llurs compromisos.

Els partits: representants de la voluntat del poble en les instàncies oficials de l´Estat. Així els partits seran democràtics i l´Estat també. “La sobirania radica en el poble i tots els poders de l´Estat emanen del poble”.

Ficats en laberint que no porta enlloc del sistema legal actual i amb un sistema de finançament que propicia la corrupció, respecto la vostra dura brega, però ben sincerament us planyo. Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història i caminar cap a dies millors? O ¿serà cert que la política és massa important com per deixar-la en mans dels polítics?

Les campanyes "Polítics: o compliu o marxeu!” (Breu informe 2006-2007)

"Compliu o foteu el camp". Vet aquí el missatge, clar com l'aigua, que Respolis transmet als polítics que havent obtingut la confiança d'una majoria de votants, es disposen a governar. Dit d'una altra manera, ja no cal esperar més fins a les properes eleccions per sancionar la responsabilitat política. Política ficció? No s’ho creguin, aquesta campanya comença a produir resultats reals. Els hi presentem l'informe d'una primera experiència a Catalunya.


La plataforma Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política) ha llençat una campanya, per a les eleccions parlamentàries catalanes el novembre del 2006, i una segona per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, a dues grans ciutats catalanes. En aquestes campanyes de recollida de signatures es demana als candidats que compleixin les seves promeses, així com a un conjunt de propostes elaborades en una consulta ciutadana. Si no ho fan, hauran de dimitir a mig mandat i convocar noves eleccions.


De les eleccions parlamentàries a les municipals, un gran pas endavant

Per a les eleccions parlamentàries 550 persones havien recolzat la campanya amb la seva signatura, amb la qual manifestaven el seu compromís de votar a favor de qualsevol partit que acceptés les condicions exposades amunt. Amb això no n'hi ha hagut prou per interessar als partits, però ha estat un primer pas.

Per a les eleccions municipals s'ha organitzat un debat amb les candidatures a la ciutat de Sabadell, en el qual els candidats de quatre formacions polítiques han firmat un document que conté les condicions de Respolis. Cap d'ells ha guanyat les eleccions, però Respolis Sabadell es compromet a seguir i a fer avaluar, amb l'ajuda d'altres entitats convidades a participar-hi, el compliment de les promeses del partit guanyador, durant els quatre anys següents de legislatura municipal.

Les propostes aportades no han hagut de passar els filtres de l'anomenat realisme que domina sovint les perspectives d'orientació dels partits, especialment els grans. En conseqüència hom ha escoltat l'expressió de necessitats reals, i unes propostes de canvi profund que podrien aconseguir-se, tot això aportat pels propis participants i per la contribució de moviments socials.

Una experiència pràctica de democràcia participativa.

La campanya "polítics: compliu o marxeu! " és una iniciativa de Respolis. Els seus objectius són:

- revocar a meitat de mandat els responsables públics que no compleixin amb les seves promeses electorals,
- animar un procés de consultes i debats ciutadans per elaborar llistes de propostes com si fossin programes electorals, i
- demanar als signants que comprometin el seu vot en favor de qualsevol partit que accepti les dues condicions anteriors (propostes i revocació) mitjançant la convocatòria, un cop al poder, d'un referèndum per incorporar aquesta innovació en el sistema electoral.

La campanya s'ha desenvolupat dues vegades, amb motiu de les eleccions parlamentàries a Catalunya (1 de novembre de 2006) i en ocasió de les eleccions municipals a Barcelona i Sabadell (27 de maig de 2007). Les campanyes han desenvolupat de manera total o parcialment en els dos casos, les etapes següents:

1) recollida de propostes entre la ciutadania
2) debats per a la selecció de propostes i confecció de la llista definitiva
3) recollida de signatures
4) crida a les candidatures i invitació als mitjans de comunicació
5) comunicació als adherits del posicionament dels partits, uns dies abans de les eleccions,
6) seguiment, junt amb altres entitats, del compliment de les promeses durant la legislatura resultant de l'elecció

Respolis a les eleccions al Parlament de Catalunya (novembre 2006)

Per preparar les eleccions al Parlament autonòmic català, Respolis va enviar el juny de 2006, per correu electrònic, una convocatòria per participar en l'elaboració d'una llista de propostes. 25 participants responen amb 340 reclamacions, que es classificaran en 11 temes. Durant l'estiu el document pren forma amb l'aportació suplementària de propostes de la societat civil sobre alguns temes poc representats. El setembre es llença una nova convocatòria, per votar les propostes que els participants volguessin retirar del "programa" definitiu. Van participar 35 persones i es van retirar 4 propostes.

Una vegada elaborada la llista definitiva, es va convidar de nou, durant tot el mes d'octubre, a la ciutadania i a la societat civil, a adherir a la campanya, la qual cosa implicava per a tots ells, comprometre's a votar per qualsevol partit que acceptés incorporar les propostes de la llista i el mecanismes de revocació, en el seu programa.

572 persones varen firmar la campanya en total, de les quals 550 abans de les eleccions. Tot el procés es va dur a terme per internet.

Respolis a les eleccions municipals a Sabadell (maig 2007)

Sabadell és una ciutat de tradició industrial de la corona barcelonina. Amb els seus 200000 habitants, és la tercera ciutat més gran de Catalunya.

Per preparar les eleccions municipals, l'equip de Respolis Sabadell reuneix entre febrer i abril de 2007, gràcies a l'aportació de 40 persones convidades al procés, una llista de propostes. A continuació se celebren dues sessions deliberatives, per seleccionar i classificar la llista definitiva que conté 48 propostes classificades en 14 temes.

La recollida de firmes s'inicia tot seguit. Al final de la campanya 160 persones han firmat. Els mitjans de comunicació locals publiquen algunes notícies sobre la campanya.

De mentre, Respolis convida als candidats a participar en un debat en el qual se'ls demana la seva firma o la seva posició respecte a les propostes recollides, així com al compromís de dimitir a meitat de mandat, si aleshores no han complert amb la part d'aquestes propostes i de les seves pròpies promeses corresponent a aquell període. L'exercici consistia a més, a que els propis partits puntuessin el valor relatiu d'aquestes propostes (el valor de cada una en comparació amb les altres). Això permetria més endavant a un jurat ciutadà o "Consell de Verificació de Compromisos", de mesurar el seu grau de compliment, partint de la suma d'aquests valors.

4 candidatures signen, i encara que cap d'elles no guanya les eleccions, Respolis vigilarà el compliment de les promeses del futur govern municipal

Cinc candidats assisteixen a aquest debat i quatre d'ells firmen el document que incloïa les propostes (amb matisos respecte a algunes d'elles) i les condicions de revocació. Probablement, per primera vegada, diversos partits han firmat alhora (partits d'esquerra i dreta, catalanistes i espanyolistes), un compromís de dimissió en cas de no complir amb una llista multitemàtica de propostes.

Dos dies abans de les eleccions (la nit abans de la jornada de reflexió) Respolis Sabadell va comunicar a aquests 160 adherents, per diversos mitjans, el resultat del posicionament dels partits, perquè ells i elles decidissin el seu vot en conseqüència.

Les eleccions són a una sola volta, amb una negociació posterior entre els partits, que permet la formació de coalicions de govern. El partit guanyador a Sabadell, sense majoria absoluta, és el PSC (Partit Socialista de Catalunya). Aquest partit, que d'altra banda, no ha firmat el document de compromisos de Respolis, governarà en minoria.

Mentrestant, Respolis Sabadell prepara ja l'etapa següent: un control sobre els compromisos que el partit guanyador ha enunciat en el seu propi programa electoral. Respolis té la intenció de convidar altres organitzacions interessades, a enviar, durant els pròxims anys, informacions sobre l'estat de les seves reclamacions en relació amb el programa socialista. El treball de Respolis consistirà a recollir, organitzar i redistribuir aquesta informació entre les pròpies organitzacions, vers als mitjans de comunicació i el govern municipal.

La informació recollida servirà per "posar una nota" al govern municipal cada any. El conjunt del procés i la seva difusió, seran una mesura de pressió en favor del compliment de les promeses electorals.

Respolis en les eleccions municipals de Barcelona (maig 2007)

L'altra campanya de Respolis per a les municipals va tenir lloc a Barcelona, i es va caracteritzar per: 1) no disposar d'una llista de propostes pròpia (els signants s'han compromès a votar al partit o partits que accepti dimitir en dos anys si no compleixen exclusivament, les pròpies promeses electorals del partit). 2) demanar als partits que si volen entrar en coalició post-governamental, sols ho fessin si els seus socis acceptaven també la resta de condicions. 3) Demanar que després de la dimissió a la meitat del mandat, es celebri una consulta oficiosa amb caràcter d'eleccions, per crear un nou govern, que duraria fins al final de la legislatura. D'aquesta manera es respectaria el calendari obligatori de les eleccions municipals que tenen lloc simultàniament cada quatre anys a nivell de l'Estat Espanyol.

La campanya barcelonina, amb menys preparació, va ser firmada per 107 persones, però no hi va haver la possibilitat de convidar els partits a un debat i cap no va acceptar les condicions de la campanya.

Respolis organitzarà noves campanyes d'aquest tipus en pròxims comicis, així com altres iniciatives diferents relacionades amb la responsabilitat política o ciutadana.


Propostes que sorgeixen d'una necessitat de canvi profund, però no troben ocasions per donar-se a conèixer

En els dos casos en que s'han elaborat propostes per mitjà d'una consulta ciutadana (eleccions parlamentàries i eleccions a Sabadell), aquesta han servit per a manifestar reclamacions necessàries de canvi profund, algunes històricament defensades pels moviments socials, d'altres, respostes recents des de noves perspectives, però sempre sense resultats. Es per això que aquesta nova forma d'utilitzar el vot i la política en benefici del poble, sens dubte ha de servir per renovar la seva força. Són significativament agosarades, alhora que necessàries (però sense cap desmèrit pel que fa a la resta) entre les que es varen presentar a les eleccions parlamentàries, les demandes sobre drets econòmics, medi ambient, participació i democràcia, i institucions i funció pública. En el cas de Sabadell, ho són les de transport, via pública, sanitat, sostenibilitat i institucions.


Enllaços:

- Campanyes "polítics: compliu o marxeu!"
- Les propostes per a les eleccions parlamentàries
- La campanya de Respolis Sabadell
- Documents de compromís firmat pels candidats
- Seguiment de les promeses durant la legislatura 2007-2011
- Wiki de promeses electorals "lo prometido es deuda" (Estat Espanyol)

Respolis apareix a Catalunya en el context d'una abstenció creixent, sobretot a les darreres eleccions. Tanmateix, malgrat la difusió d'aquest fals problema (el problema no és el nivell d'abstenció sinó les causes que el generen) a causa del caràcter incipient de la iniciativa, no s'ha pogut intervenir prou en aquest debat públic, per conduir-lo cap a les causes socials i democràtiques estructurals que el generen, i cap a les seves possibles alternatives.

D'una altra banda, altres iniciatives en favor de més transparència i responsabilitat política comencen a aparèixer, especialment gràcies a l'ús d'internet. Per exemple, a Espanya, una web col•laboradora en format "wiki" està classificant i ordenant les promeses de tots els candidats a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals.

En qualsevol cas, els exercicis de deliberació ciutadana per una banda, i el control sobre el compliment de les promeses, d'un altre, comencen a ser vistos per part dels diferents actors socials, per la seva capacitat de mobilització, de pressió, però també de generació d’opinió (d'escolta) i de diàleg, com a pistes o punts d'arrencada d'un ventall més ampli i divers de solucions per afrontar la crisi de la democràcia representativa i les seves causes polítiques i socials

Manlleu signa un conveni pioner amb l’Associació Lectura Fàcil

(Extret de lamalla.net )

Per Anna Martí

L'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) de l'Ajuntament de Manlleu signa avui un conveni amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF), per tal de fer més entenedors els documents adreçats a la ciutadania. L'acord, pioner a Catalunya, neix amb la voluntat de millorar l'accés a la informació de la població nouvinguda del barri de l'Erm, inclòs dins la Llei de Barris. Segons la gerent de l'Institut, Betlem Parés, si el projecte funciona, s'implementarà a tota la documentació oficial de la ciutat.

L'Ajuntament de Manlleu va crear l'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) per tal de desplegar el Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm, inclòs dins la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Aquest barri és el que acull més persones nouvingudes i, per tant, més ciutadans amb dificultats per entendre la llengua catalana. Tot i això, segons ha comentat la gerent de l'IDE, Betlem Parés, el conveni es signa per "facilitar la lectura a tothom" i fer que la ciutadania "s'interessi" pels documents oficials.

Segons Betlem Parés, la proposta de signar l'acord amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF) va sorgir quan, des de l'Ajuntament, es van adonar que els documents publicats eren massa tècnics i que, per això, la participació ciutadana no era fluïda. El conveni doncs, unirà tres factors: els continguts emesos des de l'Ajuntament; una redacció senzilla, per part de l'ALF; i un disseny atractiu que faciliti la lectura, que realitzarà l'empresa Eumo Gràfic.

L'Associació Lectura Fàcil (ALF) és una entitat sense ànim de lucre que neix amb la voluntat d'impulsar l'elaboració, edició i difusió de materials adreçats a sectors de la població amb dificultats lectores. A més, també es preocupa per reconstruir els textos elaborats per les administracions, destinats al públic en general, per tal que siguin entenedors per tota la ciutadania.

D'altra banda, Eumo Gràfic és un estudi de disseny vinculat a la Universitat de Vic, que ofereix serveis a les institucions en l'àmbit del disseny gràfic i de la comunicació. És en aquests àmbits que ha col·laborat amb l'IDE des de l'inici del Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm.

L'Ajuntament de Manlleu és el primer que aposta per un conveni d'aquestes característiques. En principi, el conveni només afectarà l'IDE, però si té l'acollida que es preveu entre la població, s'inclourà a totes les àrees de l'ajuntament, arribant així a tota la documentació emesa. Segons la gerent de l'IDE, Betlem Parés: "L'alegria és mútua, ja que des del consistori ens interessa molt el projecte, i a l'Associació Lectura Fàcil els obre una porta en l'àmbit de l'Administració pública".

A partir de l'octubre, l'Ajuntament de Manlleu proporcionarà cursos de formació interna per als responsables de l'IDE, per tal que rebin assessorament sobre noves formes de redacció i disseny. Així, s'intentarà assolir l'objectiu del conveni d'avui: facilitar la comprensió dels documents interns i aconseguir més participació ciutadana.

Si aquesta proposta dóna bons fruits, segons Betlem Parés, s'ampliarà a l'àrea de recursos humans i a l'àrea de participació ciutadana, fins arribar a canviar el llenguatge i la forma de tots els documents emesos per l'Ajuntament.

Esborrany de carta per a Respolis (internacional)

Aquest esborrany estableix Respolis com una plataforma internacional d'iniciatives per una altra forma de fer política, entre les quals hi ha, de moment, les campanyes "Polítics: compliu o marxeu!" però què té vocació de xarxa d'intercanvi i aliança entre experiències diverses, cap a una democràcia plenament participativa i responsable, des de l'escala local a la mundial.

Veure l'esborrany en anglès
Veure l'esborrany en castellà

Resultats electorals i participació,ciutadana

Benvolgudes, benvolguts

Davants els recents resultats electorals a Barcelona, on tots els partits han perdut en nombre absolut de vots, l'abstenció ha batut records i hi ha hagut 24700 vots en blanc. Pensem que cal dur a terme una reflexió en profunditat respecte la lectura que cal fer d'aquests resultats des de la ciutadania, de com ens impliquen en el nostre quefer quotidià i quins reptes tenim per endavant com una societat que creu i reclama cada cop més participació i al mateix temps té fortes dificultats per a engrescar les persones en l'acció política.

Es per això que des de la FAVB hem decidit organitzar una taula rodona el proper dia 20 de juny a les 19 hores al MACBA

El debat, que porta per títol "Resultats electorals i participació ciutadana" comptarà amb la presència de

Jordi Sánchez, catedràtic de ciències polítiques, Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques de la U A B Jordi Borja, geògraf, urbanista, professor de la UOC

A fi d'evitar problemes d'aforament us demanaríem que confirmeu la vostra assistència a través del correu electrònic amparo@favb.cat o bé a través del ft. 934127600

En la seguretat que podrem tenir un debat molt fruitós us esperem a totes i tots.

Rebeu una cordial salutació

Eva Fernàndez
Presidenta FAVB

La solució (Catalunya Ràdio): L'abstenció a les últimes eleccions

Podeu sentir aquí en diferit, l'emisió a'avui 12.6.07 sobre l'abstenció i sobre la proposta de Respolis, al programa La Solució (Catalunya Ràdio) : L'abstenció a les últimes eleccions

També podeu consultar altres documents de premsa i blogs al nostre dossier de mitjans (que encara estem completant)

Fins aviat,

Respolis a Catalunya Ràdio, Dt. 12.6.07 a les 13h.

El proper dimarts dia 12 a la 1 del migdia, entrevisten a Montserrat Llobet, a Catalunya Ràdio, al programa "La Solució" de Carles Pérez. Montserrat Llobet, una de les promotores de Respolis, és economista d’empresa i experta en banca ètica i en RSO (Responsabilitat Social de les Organitzacions).

Un altre convidat al programa serà Martí Marin, historiador i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

El tema del programa serà l'abstenció a les darreres eleccions i Respolis serà presentat com una alternativa a l'abstencionisme. S'hauria d'entendre, com una alternativa a les causes polítiques de l'abstencionisme.

Respolis Informa

Polítics: Compliu o marxeu!
Eleccions municipals del 27 de maig de 2007
Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit els compromisos de Respolis-Sabadell.

Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:

ES - Entesa per Sabadell
IR – Partit Republicà d'Esquerra.
PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía
RC - Partit Republicà Català

Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.

La posició de les altres forces polítiques és :

El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.

ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.

ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.

CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.

EI – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.

Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.

Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.

Respolis Sabadell
http://sbd.respolis.cat

NOTA DE PREMSA Solament una de les candidatures del ple signa el document de compromís

Mesa del debat amb les candidatures a les Eleccions Municipals de Sabadell, organitzat per RESPOLIS – Sabadell, celebrat al pati de la casa Taulé – Alliance Française, el 21 de maig de 2007. Foto: Oriol Garriga

(Per difondre als vostres contactes de premsa o altres mitjans)

Polítics: Compliu o marxeu!

Eleccions municipals del 27 de maig de 2007

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Solament una de les candidatures present al Ple Municipal signa el Document de compromís, malgrat la paraula compromís surt a la majoria de banderoles de la campanya electoral.

La iniciativa Respolis – Sabadell, està protagonitzada per un grup d'electors, que ja sobrepassa el centenar i va creixent cada dia, i que es comprometen a votar alguna de les formacions polítiques que assumeixi les propostes recollides entre la ciutadania per a aquestes Eleccions municipals. La iniciativa s'ha desenvolupat en tres etapes, des de la recollida de propostes, passant per dues sessions deliberatives i acabant amb la recollida d'adhesions, i suposa un doble compromís: el de la ciutadania disposada a votar als polítics compromesos i el dels polítics que han signat el Document de Compromís.

Les candidatures que, a 24 de maig de 2007, han signat el Document de Compromís són:

ES - Entesa per Sabadell

PC-PS - Ciutadans – partido de la ciudadanía

RC - Partit Republicà Català

IR – Partit Republicà d'Esquerra.

Podeu veure aquests Documents de Compromís signats i digitalitzats al web de la iniciativa. Els originals es dipositaran a l'Arxiu d'Històric de Sabadell.

La posició de les altres forces polítiques és :

El PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya a Sabadell, a més de declinar la invitació de Respolis – Sabadell a participar en el Debat del passat dia 21 de maig, ens ha fet saber que no està disposat a signar el Document de Compromís.

ERC – Esquerra Republicana de Catalunya i PCPS – Plataforma Ciutadana de Sabadell, van assistir al Debat, estaven d'acord amb propostes i altres amb matisos, però no han signat el Document de Compromís, tot i que encoratjaven a aquest tipus d'iniciatives i al diàleg continuat amb la ciutadania.

ICV/EUiA – Iniciativa per Catalunya Verds/Esquerra Unida i Alternativa, van excusar la seva assistència al Debat, van manifestar interès per la iniciativa, però tampoc han signat el Document de Compromís.

CiU - Convergència i Unió i PP – Partit Popular van ser convidats al debat, com les altres formacions polítiques que es presenten a aquestes Eleccions municipals, però no es van presentar ni es van excusar.

Ei – Escons Insubmisos van fer arribar un comunicat, abans del debat, excusant la seva assistència per no disposar de programa electoral i no estar disposats a ocupar un escó, en cas d'obtenir-lo.

Finalment el IR- Partit Republicà d'Esquerra va excusar la seva assistència, tot i estar d'acord amb la majoria de propostes i fer arribar el Document de Compromís signat més tard.

Aquest comunicat està adreçat especialment a les persones compromeses a votar una de les candidatures que hagin assumit les propostes de Respolis- Sabadell. És el que ha donat de sí aquesta iniciativa, que cal difondre i seguir impulsant de cara els propers comicis, per tal de poder votar amb coherència i més coneixement.

Gràcies per participar i a seguir amb la responsabilitat política.

Respolis Sabadell

http://sbd.respolis.cat

Sabadell - Crònica del debat amb les candidatures

Els papers de les candidatures que hem rebut són:

Plataforma Ciutadana per Sabadell, el seu cap de llista Salavador Paez, manisfesta que està d'acord en general , menys amb la proposta 19 de recolzar a Sabadell Cruïlla, que comparteix la necessitat del ramal cap a Torre Romeu, però difereix del traçat cap el Nord. No puntua les propostes ni signa els compromisos.

Partit Republicà Català, la cap de llista Ma. Lourdes Aran, ddòna una puntuació a les propostes que no sumen 100 i sí es compromet a promoure la Comissió de Verificació de Compromisos, a dimitir si no compleix el 85% del que és compromet dos anys seguits i a prendre mesures per la continuïtat d'aquest procés.

Ciutadans-Partido de la Ciutadania, el cap de llista Joan Garcia, puntua 100 cada any, només amb unes quantes propostes diferents per cada any. Es compromet al desenvolupamentanual de la Comissió de Verificació, a dimitir si no assoleix el 85% dels compromisos en dos anys i a consolidar aquest procés.

Entesa per Sabadell, el paper signat pel cap de llista Isidre Soler i explicat per Virgina Dominguez, número 2 de la llista, puntua les diferents propostes, fins a 100 punts anuals. Manifesta la dificultat de prioritzar les propostes i deixar de valorar la númeo 8 del transport de la mainada a la piscina municipal, es compromet a fomentar transport públic per a tothom. La núm. 15 Contrucció de 200 habitatges per persones amb necessitats especials, estan per no construir habitatges específics, sino facilitar l'accés a l'habitatge públic. La núm.17 augmentar les inspeccions laborals, la núm. 22 Intercanvi treballadors entre poblacions, la 30 Llei electoral amb llistes obertes no les valoren per considerar que no depenen de l'administració local i la 33 Instal.lació plaques solars no la valoren (veure document adjunt). A més s'han compromés a les3 preguntes finals de desenvolupar la Comissió de Verificació, dimitir si en dos anys no compleixen el 85% dels compromisos i a consolidar aquest procés.

Esquerra Republicana de Catalunya, el seu candidat Magí Rovira, manifesta que són un partit amb funcionament assembleari, amb un programa fet de manera participativa i que aquesta és la prioritat i es deuen a la militància.

Considera que hi ha propostes que són coincidents com les de Territori, realitzar mapa de necessitats, participació, transport, educació, sostenibilitat i finançament. Altres propostes no es poden comprometre perquè no són de competèncioa municipal i altres que es podrien assumir però cal matisar .

Celebrar la iniciativa Respolis, és partidari de mantenir un diàleg continuat amb la ciutadania i aposta per la consolidació d'aquest tipus de precesos.

En el debat es demana unitat de forces polítiques, serietat en la política, la necessitat de que els càrrecs electes defensin temes que no són competència municipal, però que ens afecten, com la sanitat, les infrastructures ferroviaries, ...

També s'ha palesar la necessitat de millorar la democràcia, més participació i la possibilitat de que la revocabilitat de les persones electes estigui en mans de la ciutadania. És la societat civil i la ciutadania en general que ha mobilitzar-se per a que les forces polítiques i els càrrecs electes compleixin els compromisos i el que diuen. Una manera és quantificant-los.

Totes les candidatures presents han valorat positivament la iniciativa ciutadana per la responsabilitat política Respolis i que la ciutadania s'interessi per la política.

Montserrat Llobet, que ha moderat el debat en el qual s'havia convidat a les diferents candidatures, al inici ha llegit una nota que ens ha arribat d'Escons Insubmisos "La veritat és que nosaltres no crec que haguem de venir a l'acte que proposeu, malgrat la vostra invitació, perquè no disposem de programa electoral, així que no podem subscriure cap de les propostes de Respolis. Tampoc podem acceptar dimitir si no complim amb les nostres promeses perquè si obtenim un escó senzillament no l'ocuparem ni tampoc cobrarem".

El candidat d'Iniciativa per Catalunya - Verds ha excusat la seva assistència per haver programat un altre acte en la mateixa hora del mateix dia, però ha fet saber que estava disposat a acceptar o a pronunciar-se sobre les demandes de Respolis.

Al final s'ha informat que el PSC ha fet saber que no participava al debat i que no recolçava les propostes i la resta de candiatures no han contestat a la invitació. Ha acabat amb la lectura en nom de Respolis Sabadell de les següents reflexions.

Fora del debat han arribat els compromisos de Izquierda Republicana-Partit Repuiblicà d'Esquerres, signats per José Miguel de la Torre, que repartieix els 100 punts anuals en les diferents propostes i es compromet a les 3 qüestions finals de desenvolupar les Comissions de Verificació de Compromisos, dimitir si durant 2 anys no compleix el 85% del que s'ha compromés i a consolidar aquest procés.


Veure aquí el document original amb els compromisos puntuats i signats per les candidatures que ens estan arribant per escrit (Respolis ha deixat als partits un marge de 24h. als partits per enviar un document definitiu)

Debat amb les candidatures - 21 de maig

DEBAT sobre RESPOLIS - SABADELL amb les CANDIDATURES a les Eleccions municipals
21 de maig a les 7 de la tarda a la Casa Taulé - Alliance Française
(c. de Sant Joan, 35)

compliu o marxeu!

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Eleccions municipals del 27 de maig de 2007

Les candidatures respondran a les següents preguntes:

1. Quins compromisos de Respolis assumeixen? (Diran com han emplenat el "Document de Compromís" que podeu descarregar a l'enllaç de sota)

2. Assumeixen el finançament del procés i de la Comissió de Verificació ?

3. Dimitiran si no han complert el 85% del que es van comprometre pels dos primers anys ?

Recorda que pots sumar-te a aquesta iniciativa de les següents maneres:

• Penja el Cartell del Debat en un lloc ben visible (Descarregar a partir de l'enllaç de sota).
• Lliurant el Full d'adhesió signat a l'Associació de Veïns del teu barri .
• Adherint-te a través del web de la iniciativa http://sbd.respolis.cat
• Reenviant aquest correu a tots els teus contactes: amics, familiars, companys d'associació o de feina

Ens trobem en la 3a i més important etapa de la iniciativa.

Del nombre d'adhesions que es recullin en dependrà que les formacions polítiques es comprometin amb la ciutadania i que es pugui posar en marxa una bona iniciativa de participació ciutadana pel control de les accions de govern.

Ben cordialment,

Respolis-Sabadell

respolis.sbd@gmail.com

Enllaços per descarregar documents (fes clic a sobre per obrir-los):

- Cartell

- Document de Compromís

- Full d'Adhesions

Més informacions:

* Informació general : http://cat.queesaixo.jobdoneorimgone.net

* Qui som : http://www.jobdoneorimgone.net/rubrique.php3?id_rubrique=144&lang=ca

* Que és la revocació automàtica : http://cat.revoc.jobdoneorimgone.net

Dues troballes interessants

Avui us passo dos enllaços molt interessants cap a una base de dades, i una reflexió, sobre el tema que ens ocupa, el de les promeses electorals, els (in)compliments i la responsabilitat política en general. En primer lloc una mena de viquipèdia de les promeses, en castellà, que se'n diu "Lo prometido es deuda" . En ella ja he actualitzat aquesta nit La pàgina de Sabadell amb tot el que he anat trobant d'enllaços.

Potencialment aquesta enciclopèdia virtual permetrà fer un seguiment, després de les eleccions, entre promeses i resultats, tema per tema. Es tracta de generar un veritable exercici d'observació i control participatiu de la política. El primer treball que me he proposat, potser el més difícil, serà d'instal·lar una versió paral·lela en català, que no hi és, incorporar tots els continguts i continuar el seu desenvolupament.

L'altre dia navegant vaig trobar-me també amb una reflexió de Mikel Agirregabiria Agirre, veritable manifest en favor dels fets en política, i en contra de les paraules (i crec jo, més enllà també de la facilitat amb la que alguns fan eslògans també amb això), que s'en diu Promesas y compromisos

Bona lectura,
Germà

Sabadell - Assamblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació

Membres del Moviment Popular de Sabadell han realitzat una acció aquest matí davant les seus del tripartit a Sabadell. Aquesta ha consistit en el desplegament d'una pancarta que deia "Prou de paraules, vivenda digna ja!". Amb aquesta acció, es pretenia identificar part dels culpables de la situació d'impossibilitat d'accedir a un habitatge digne per part d'àmplies capes de població i alhora convocar a l'assemblea popular per un habitatge digne i contra l'especulació que es realitzarà el proper dissabte 19 de maig a les 18h al Casal Pere Quart.

Tot seguit us adjuntem el comunicat de l'acció així com fotos de les accions a les seus d'ERC i PSC, les de l'acció a la seu d'IC-V que s'ha realitzat minuts abans, intentarem passar-les en breu ja que encara no en disposem:

Prou de paraules, vivenda digna ja!

Perquè a Sabadell la situació és aquesta...

• L'any 2000, el preu mig del lloguers era de 440 euros. En 3 anys el preu havia augmentat un 50% (any 2003, 609 euros) i tres anys més tard, l'any passat, el preu del lloguer ja s'havia doblat. Així doncs el habitatges de llogues han augmentat espectacularment de preu en pocs anys.
• L'any 2001, el 14,84% dels habitatges de Sabadell estaven abandonats¹. Aquest fet és fàcilment constata ble passejant per qualsevol racó de la nostra ciutat. Molts d'aquests immobles duen dècades abandonats. Aquesta informació contrasta amb les constants informacions que arriben a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans institucionals sobre un suposat esgotament del sòl edificable i la necessitat d'urbanitzar espais que actualment es conserven com a naturals.
• A Sabadell, l'augment del preu del metre quadrat també ha estat espectacular, passant de 1300 €/m² el 2002 a 2900 €/m² el 2006. Es a dir, que en quatre anys el preu s'ha més que duplicat.

I no heu fet res per canviar-la,

perquè com a mínim haguessiu pogut fer tot això...

• Creació d'una borsa de lloguer municipal gestionada a nivell públic.

Aquesta hauria de garantir que els preus estiguessin dins límits establerts des de l'àmbit públic alhora que asseguraria el cobrament per part del propietari del llogues i evitaria les comissions que actuals que s'emporten les immobiliàries.

• Creació de cooperatives d'habitatge

En les quals l'Ajuntament cedeix el sòl a un grup de veïnes i edifica habitatges dels quals els veïns en són usuaris indefinits a canvi d'un pagament mensual fins que s'hagi pagat el cost de les obres. A partir d'aquest moment la quota es redueix al manteniment de l'edifici. En el cas que els veïns/es es vulguin vendre el pis només cobraran el què han pagat actualitzat per la pujada de l'IPC. Amb aquest model s'aconsegueix una reducció d'un mínim del 50% en el cost de l'habitatge (degut al no pagament del sòl i a què s'evita la figura intermitja del promotor) i alhora s'evita que es pugui especular amb l'immoble

• Llistat públic de les cases buides abandonades.

Aquesta mesura facilitaria que qualsevol persona que volgués plantejar propostes de rehabilitació d'espais, de masoveria, lloguer, etc pogués realitzar la transacció directament amb els propietaris de l'espai. Per altra banda, també podria servir a nivell d'assumir les responsabilitats de tenir cases de propietat buides que es van fent mal bé i perjudiquen a la resta.

• Publicació d'una nova llei que erradiqui l'especulació

Lleis similars s'han posat en marxa ja en d'altres estats i han tingut resultats immediats. Per exemple a Alemanya hi ha una llei que prohibeix que després de comprar un habitatge, un solar, etc. aquest es pugui vendre per un valor superior al que es va comprar durant els següents 8 anys. D'aquesta manera s'evitat qualsevol possibilitat d'especular.

• Regulació pública dels preu de l'habitatge

Cal una intervenció decidida de les institucions públiques en aquest àmbit i per això caldria que es fixés públicament el preu màxim del habitatges. Creiem que la despesa en habitatge no hauria de superar en cap cas un 25-30% del sou. Alhora aquest preu hauria d'augmentar seguint els augments del IPC.

• Establiment de l'habitatge com a dret fonamental.

És necessari que el dret a un habitatge digne sigui un dret fonamental i no una simple declaració d'intencions. Per això cal modificar la constitució per tal que, com a succeït a França arran de les recents mobilitzacions populars el dret a un habitatge digne esdevingui un dret fonamental i l'estat en sigui el responsable subsidiari. Alhora, cal tenir en compte que l'habitatge no és només un sostre i quatre parets sinó que si desenvolupa gran part de la socialització de les persones.

• Despenalització de l'okupació d'espais buits i penalització dels propietaris d'espais buits.

Cal deixar de castigar penalment l'okupació i per tant començar a veure-la com el què realment és, un moviment contestatari de resposta a l'especulació i a la vulneració del dret a un habitatge digne i una necessitat de sostre. Cal per altra banda penalitzar legalment aquelles persones que tinguin un espai buit amb fins especulatius. Amb aquesta mesura cal demostrar quins interessos defensen realment les insitucions, si els de les classes populars o els dels grans propietaris.

• Penalització exemplar contra el moobing immobiliar

Cal perseguir els practicants de moobing immobiliari i frenar aquesta pràctica actualment habitual.

• Modificació de la Llei d'arrendament urbans.

Que entre d'altres mesures en favor de l'especulació, facilita el desnonament de llogateres o redueix el contracte mínim de lloguer.

• Socialització del sòl

Cal que els béns escassos siguin gestionats des d'una planificació estatal per tal d'evitar el seu malgastament o la seva utiltizació per fins lucratius. És necessari doncs, que hi hagi un control públic del sòl que permeti un ús racional d'aquest que afavoreixi als interessos de les classes populars. Per això és necessari que s'impulsin polítiques de recuperació de sòl.

... i no heu fet res de res!!!

DISSABTE 19 DE MAIG, ASSEMBLEA POPULAR PER UN HABITATGE DIGNE, 18 CASAL PERE QUART