Carta al President de la Diputació de Barcelona

Sr. Celestino Corbacho,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest sou i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina el Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de mes, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú -que rebutja que sigui humanament raonable- una diferència de salaris tant elevada, quan la mateixa Diputació de Barcelona té com a objectiu la cooperació i responsabilitat social?.

3.- En un moment en que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics és una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?


Malgrat actuacions tan criticables com les diferències salarials que són superiors d’ 1 a 10 hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas (de) que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.

La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Respolis Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política respolis@gmail.com

Ps. Sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, té una retribució mensual de 10.369,66 € per 14 pagues anuals. Els 4 vicepresidents de 7.814,35€ mensuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar perquè tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

Carta al President de la Diputació de Girona

Sr. Enric Vilert,

Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.

Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest increment i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:

1.- Els increments del preu del diner que determina al Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple la moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.

2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de més, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú que rebutja que sigui humanament raonable aquest increment del 42% dels ingressos pel seu nou càrrec?.

3.- En el moment que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics es una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.

4.- El partit que li dona suport, ERC, reclama la desaparició de les diputacions com a vestigi que son d’un centralisme imposat, que porta el mateix nom que els antics territoris romans conquerits i vençuts. Vostè s’ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec i a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners?

5.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?

6.- L’explicació que publiquen els mitjans de comunicació que s’ajusta a les retribucions d’altres presidents de diputacions pel que sabem serien certes pel que fa al de la diputació de Castelló, a on el Sr. Carlos Fabra, que cobra cinc mil € menys que vostè a l’any; és conegut que aquest polític del PP apareix en casos de corrupció urbanística del País Valencià. Això contradiu la opinió de que els polítics han d’estar ben pagats per evitar temptacions. No creu que seria millor aplicar el criteri d’alguns països en els que els càrrecs com el seu mantenen els mateixos ingressos que haguessin declarat a la renda l’any anterior al nomenament?.

Malgrat actuacions tan criticables com la seva hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas de que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.

Carles Santaeulària i Serra
Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política)

Ps. Després de redactar aquesta carta sabem que:

El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, declara que ingressa 10.000 € per 14 pagues anuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar per que tots en reben beneficis.

Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.

La democràcia en els partits polítics

La manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics són els dos motius principals que expliquen l'allunyament de la ciutadania respecte de la política

TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007

El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.

Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.

Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.

Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.

I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.

Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.

No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.

El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.

El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.

Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.

Als partits polítics

Lluís M. Xirinacs,
(Demòtica, p. 18 Font: http://www.assemblea.org 4.2.2000)

No en sé massa de políticologia. Els partits polítics, probablement, tenen l´origen més o menys simultàniament a Anglaterra – tories i wighs – i França amb les diferents posicions físiques dins de l´Assemblea Revolucionària – Muntanya, Jacobins,... –. Potser llur primera funció important fou endegar campanyes electorals, com a intermediaris entre les masses ingents d´electors individualitzats (àmbit privat) i l´Estat (àmbit públic). Crec que encara ara és la funció principal dels partits nord-americans. Entrat el s.XIX evolucionaren a Europa com a partits de masses. Quant més afiliats millors. Llurs vots eren els més segurs. Propiciaven espectaculars accions de masses al carrer. Sovint atemorien l´electorat indecís amb llurs demostracions de força. Al canvi de segle, especialment Lenin introduí la nova forma de partit revolucionari a l´estil militar preparat per a la presa de poder mitjançant un cop d´estat sovint violent, organitzat des de la clandestinitat. A aquesta mena de partit succeí, quan fou exitosa, la forma de partit únic en el comandament de l´Estat: comunisme i feixisme. L´eurocomunisme intentà el maridatge amb partits burgesos. I, finalment, en els nostres darrers temps, els partits han esdevingut partits de quadres, grans aparells burocràtics, al cim, i pobres militants “enganxa cartells”, a la base, que s´assabenten de les decisions per les declaracions dels seus líders a la premsa. Sol no haver gens de democràcia interna. Trist final.

Tanmateix crec en l´àmbit oficial, en l´Estat, com a institució necessària en una societat complexa, contra anarquistes, si se li lleva la funció d´eina repressora de la classe dominant (com diuen els comunistes) i es limita a acomplir el servei harmonitzador d´un director d´orquestra. Per consegüent crec en els partits que opten a “conquerir” l´Estat, amb la funció de recollir les diferents sensibilitats de la gent (pluralisme). Com a laboratoris per mantenir una nova forma de societat que tracten d´experimentar en l´exercici de l´autoritat.

Els falangistes, en les darreries del franquisme, avisaven als lluitadors per la democràcia que sortirien del partit únic i anirien a raure a la “partitocràcia”. En efecte, hi hem anat a parar. El panorama polític fa pena. No ho dic jo. Ho recullo del que es diu i es veu: desinterès general i, fins i tot, desconfiança de la política, abstencionisme creixent, etc. En el moment crucial de la transició els ex-feixistes tancaren l´aixeta de la llei electoral i de la Constitució tant com pogueren i els nous partits dels anti-franquistes caigueren en la victòria pírrica d´acceptar un sistema electoral i de partits que afavorís la perpetuació en el poder dels pocs partits que guanyaren les primeres eleccions. Fa vint-i-tres anys que els mateixos partits es perpetuen en el poder – “atados y bien atados” – i que els partits extraparlamentaris s´arroseguen per terra, sense finançament, sense poder fer res de res. Els partits en el poder han segrestat la sobirania de l´arrel popular que li és pròpia. I l´administren a llur antull, lluny de qualsevol control popular. Pura endogamia i sindicatura de comptes, síndic de greuges, tribunals tots són elegits per ells i d´entre ells. Amb el poder i els recursos financers de què disposen, la temptació de prepotència és inevitable. No és un mal únic del nostre país, però en ell hi és agreujat per una legislació partitocèntrica.

Any 2000, segle XXI, tercer mil•leni. Canvi de mentalitat. Ja no veig els partits ni conspirant, ni conductors de masses, ni líders del poble, ni representants del poder de l´Estat davant del poble. A part de llur funció de laboratoris de noves formes de societat basats en sondeigs institucionals (eleccions i referèndums) o privats (consultes de les societats d´opinió) realitzats en l´àmbit estrictament privat, els veig com a servidors de la voluntat del poble organitzat en comunitats territorials amb llurs assemblees generadores de debat, consens i, per tant, de voluntat popular.

Per tal que el lector se´n faci una idea, poso un exemple pràctic, ja assajat en part per EcoConcern en les eleccions catalanes de 1999. 1. Per exemple un barri (o municipi, o comarca) celebra assemblea on determina el programa d´actuació en el barri al llarg d´un quadrienni. 2. En comptes d´assistir la gent als mítings electorals de cada partit, l´assemblea del barri convoca als representants de tots els partits a sessió electoral. 3. Els exposa el propi programa. 4. Els representants dels partits celebren consultes amb els seus dirigents. 5. En una altra sessió cada partit respon en quina mesura assumeix el programa de barri. 6. De les conclusions n´aixeca acta un notari. 7. Cadascú, del barri, vota qui vol. 8. Als quatre anys, es llegeix l´acta i es demanen comptes als partits del compliment de llurs compromisos.

Els partits: representants de la voluntat del poble en les instàncies oficials de l´Estat. Així els partits seran democràtics i l´Estat també. “La sobirania radica en el poble i tots els poders de l´Estat emanen del poble”.

Ficats en laberint que no porta enlloc del sistema legal actual i amb un sistema de finançament que propicia la corrupció, respecto la vostra dura brega, però ben sincerament us planyo. Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història i caminar cap a dies millors? O ¿serà cert que la política és massa important com per deixar-la en mans dels polítics?

Les campanyes "Polítics: o compliu o marxeu!” (Breu informe 2006-2007)

"Compliu o foteu el camp". Vet aquí el missatge, clar com l'aigua, que Respolis transmet als polítics que havent obtingut la confiança d'una majoria de votants, es disposen a governar. Dit d'una altra manera, ja no cal esperar més fins a les properes eleccions per sancionar la responsabilitat política. Política ficció? No s’ho creguin, aquesta campanya comença a produir resultats reals. Els hi presentem l'informe d'una primera experiència a Catalunya.


La plataforma Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política) ha llençat una campanya, per a les eleccions parlamentàries catalanes el novembre del 2006, i una segona per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, a dues grans ciutats catalanes. En aquestes campanyes de recollida de signatures es demana als candidats que compleixin les seves promeses, així com a un conjunt de propostes elaborades en una consulta ciutadana. Si no ho fan, hauran de dimitir a mig mandat i convocar noves eleccions.


De les eleccions parlamentàries a les municipals, un gran pas endavant

Per a les eleccions parlamentàries 550 persones havien recolzat la campanya amb la seva signatura, amb la qual manifestaven el seu compromís de votar a favor de qualsevol partit que acceptés les condicions exposades amunt. Amb això no n'hi ha hagut prou per interessar als partits, però ha estat un primer pas.

Per a les eleccions municipals s'ha organitzat un debat amb les candidatures a la ciutat de Sabadell, en el qual els candidats de quatre formacions polítiques han firmat un document que conté les condicions de Respolis. Cap d'ells ha guanyat les eleccions, però Respolis Sabadell es compromet a seguir i a fer avaluar, amb l'ajuda d'altres entitats convidades a participar-hi, el compliment de les promeses del partit guanyador, durant els quatre anys següents de legislatura municipal.

Les propostes aportades no han hagut de passar els filtres de l'anomenat realisme que domina sovint les perspectives d'orientació dels partits, especialment els grans. En conseqüència hom ha escoltat l'expressió de necessitats reals, i unes propostes de canvi profund que podrien aconseguir-se, tot això aportat pels propis participants i per la contribució de moviments socials.

Una experiència pràctica de democràcia participativa.

La campanya "polítics: compliu o marxeu! " és una iniciativa de Respolis. Els seus objectius són:

- revocar a meitat de mandat els responsables públics que no compleixin amb les seves promeses electorals,
- animar un procés de consultes i debats ciutadans per elaborar llistes de propostes com si fossin programes electorals, i
- demanar als signants que comprometin el seu vot en favor de qualsevol partit que accepti les dues condicions anteriors (propostes i revocació) mitjançant la convocatòria, un cop al poder, d'un referèndum per incorporar aquesta innovació en el sistema electoral.

La campanya s'ha desenvolupat dues vegades, amb motiu de les eleccions parlamentàries a Catalunya (1 de novembre de 2006) i en ocasió de les eleccions municipals a Barcelona i Sabadell (27 de maig de 2007). Les campanyes han desenvolupat de manera total o parcialment en els dos casos, les etapes següents:

1) recollida de propostes entre la ciutadania
2) debats per a la selecció de propostes i confecció de la llista definitiva
3) recollida de signatures
4) crida a les candidatures i invitació als mitjans de comunicació
5) comunicació als adherits del posicionament dels partits, uns dies abans de les eleccions,
6) seguiment, junt amb altres entitats, del compliment de les promeses durant la legislatura resultant de l'elecció

Respolis a les eleccions al Parlament de Catalunya (novembre 2006)

Per preparar les eleccions al Parlament autonòmic català, Respolis va enviar el juny de 2006, per correu electrònic, una convocatòria per participar en l'elaboració d'una llista de propostes. 25 participants responen amb 340 reclamacions, que es classificaran en 11 temes. Durant l'estiu el document pren forma amb l'aportació suplementària de propostes de la societat civil sobre alguns temes poc representats. El setembre es llença una nova convocatòria, per votar les propostes que els participants volguessin retirar del "programa" definitiu. Van participar 35 persones i es van retirar 4 propostes.

Una vegada elaborada la llista definitiva, es va convidar de nou, durant tot el mes d'octubre, a la ciutadania i a la societat civil, a adherir a la campanya, la qual cosa implicava per a tots ells, comprometre's a votar per qualsevol partit que acceptés incorporar les propostes de la llista i el mecanismes de revocació, en el seu programa.

572 persones varen firmar la campanya en total, de les quals 550 abans de les eleccions. Tot el procés es va dur a terme per internet.

Respolis a les eleccions municipals a Sabadell (maig 2007)

Sabadell és una ciutat de tradició industrial de la corona barcelonina. Amb els seus 200000 habitants, és la tercera ciutat més gran de Catalunya.

Per preparar les eleccions municipals, l'equip de Respolis Sabadell reuneix entre febrer i abril de 2007, gràcies a l'aportació de 40 persones convidades al procés, una llista de propostes. A continuació se celebren dues sessions deliberatives, per seleccionar i classificar la llista definitiva que conté 48 propostes classificades en 14 temes.

La recollida de firmes s'inicia tot seguit. Al final de la campanya 160 persones han firmat. Els mitjans de comunicació locals publiquen algunes notícies sobre la campanya.

De mentre, Respolis convida als candidats a participar en un debat en el qual se'ls demana la seva firma o la seva posició respecte a les propostes recollides, així com al compromís de dimitir a meitat de mandat, si aleshores no han complert amb la part d'aquestes propostes i de les seves pròpies promeses corresponent a aquell període. L'exercici consistia a més, a que els propis partits puntuessin el valor relatiu d'aquestes propostes (el valor de cada una en comparació amb les altres). Això permetria més endavant a un jurat ciutadà o "Consell de Verificació de Compromisos", de mesurar el seu grau de compliment, partint de la suma d'aquests valors.

4 candidatures signen, i encara que cap d'elles no guanya les eleccions, Respolis vigilarà el compliment de les promeses del futur govern municipal

Cinc candidats assisteixen a aquest debat i quatre d'ells firmen el document que incloïa les propostes (amb matisos respecte a algunes d'elles) i les condicions de revocació. Probablement, per primera vegada, diversos partits han firmat alhora (partits d'esquerra i dreta, catalanistes i espanyolistes), un compromís de dimissió en cas de no complir amb una llista multitemàtica de propostes.

Dos dies abans de les eleccions (la nit abans de la jornada de reflexió) Respolis Sabadell va comunicar a aquests 160 adherents, per diversos mitjans, el resultat del posicionament dels partits, perquè ells i elles decidissin el seu vot en conseqüència.

Les eleccions són a una sola volta, amb una negociació posterior entre els partits, que permet la formació de coalicions de govern. El partit guanyador a Sabadell, sense majoria absoluta, és el PSC (Partit Socialista de Catalunya). Aquest partit, que d'altra banda, no ha firmat el document de compromisos de Respolis, governarà en minoria.

Mentrestant, Respolis Sabadell prepara ja l'etapa següent: un control sobre els compromisos que el partit guanyador ha enunciat en el seu propi programa electoral. Respolis té la intenció de convidar altres organitzacions interessades, a enviar, durant els pròxims anys, informacions sobre l'estat de les seves reclamacions en relació amb el programa socialista. El treball de Respolis consistirà a recollir, organitzar i redistribuir aquesta informació entre les pròpies organitzacions, vers als mitjans de comunicació i el govern municipal.

La informació recollida servirà per "posar una nota" al govern municipal cada any. El conjunt del procés i la seva difusió, seran una mesura de pressió en favor del compliment de les promeses electorals.

Respolis en les eleccions municipals de Barcelona (maig 2007)

L'altra campanya de Respolis per a les municipals va tenir lloc a Barcelona, i es va caracteritzar per: 1) no disposar d'una llista de propostes pròpia (els signants s'han compromès a votar al partit o partits que accepti dimitir en dos anys si no compleixen exclusivament, les pròpies promeses electorals del partit). 2) demanar als partits que si volen entrar en coalició post-governamental, sols ho fessin si els seus socis acceptaven també la resta de condicions. 3) Demanar que després de la dimissió a la meitat del mandat, es celebri una consulta oficiosa amb caràcter d'eleccions, per crear un nou govern, que duraria fins al final de la legislatura. D'aquesta manera es respectaria el calendari obligatori de les eleccions municipals que tenen lloc simultàniament cada quatre anys a nivell de l'Estat Espanyol.

La campanya barcelonina, amb menys preparació, va ser firmada per 107 persones, però no hi va haver la possibilitat de convidar els partits a un debat i cap no va acceptar les condicions de la campanya.

Respolis organitzarà noves campanyes d'aquest tipus en pròxims comicis, així com altres iniciatives diferents relacionades amb la responsabilitat política o ciutadana.


Propostes que sorgeixen d'una necessitat de canvi profund, però no troben ocasions per donar-se a conèixer

En els dos casos en que s'han elaborat propostes per mitjà d'una consulta ciutadana (eleccions parlamentàries i eleccions a Sabadell), aquesta han servit per a manifestar reclamacions necessàries de canvi profund, algunes històricament defensades pels moviments socials, d'altres, respostes recents des de noves perspectives, però sempre sense resultats. Es per això que aquesta nova forma d'utilitzar el vot i la política en benefici del poble, sens dubte ha de servir per renovar la seva força. Són significativament agosarades, alhora que necessàries (però sense cap desmèrit pel que fa a la resta) entre les que es varen presentar a les eleccions parlamentàries, les demandes sobre drets econòmics, medi ambient, participació i democràcia, i institucions i funció pública. En el cas de Sabadell, ho són les de transport, via pública, sanitat, sostenibilitat i institucions.


Enllaços:

- Campanyes "polítics: compliu o marxeu!"
- Les propostes per a les eleccions parlamentàries
- La campanya de Respolis Sabadell
- Documents de compromís firmat pels candidats
- Seguiment de les promeses durant la legislatura 2007-2011
- Wiki de promeses electorals "lo prometido es deuda" (Estat Espanyol)

Respolis apareix a Catalunya en el context d'una abstenció creixent, sobretot a les darreres eleccions. Tanmateix, malgrat la difusió d'aquest fals problema (el problema no és el nivell d'abstenció sinó les causes que el generen) a causa del caràcter incipient de la iniciativa, no s'ha pogut intervenir prou en aquest debat públic, per conduir-lo cap a les causes socials i democràtiques estructurals que el generen, i cap a les seves possibles alternatives.

D'una altra banda, altres iniciatives en favor de més transparència i responsabilitat política comencen a aparèixer, especialment gràcies a l'ús d'internet. Per exemple, a Espanya, una web col•laboradora en format "wiki" està classificant i ordenant les promeses de tots els candidats a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals.

En qualsevol cas, els exercicis de deliberació ciutadana per una banda, i el control sobre el compliment de les promeses, d'un altre, comencen a ser vistos per part dels diferents actors socials, per la seva capacitat de mobilització, de pressió, però també de generació d’opinió (d'escolta) i de diàleg, com a pistes o punts d'arrencada d'un ventall més ampli i divers de solucions per afrontar la crisi de la democràcia representativa i les seves causes polítiques i socials

Manlleu signa un conveni pioner amb l’Associació Lectura Fàcil

(Extret de lamalla.net )

Per Anna Martí

L'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) de l'Ajuntament de Manlleu signa avui un conveni amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF), per tal de fer més entenedors els documents adreçats a la ciutadania. L'acord, pioner a Catalunya, neix amb la voluntat de millorar l'accés a la informació de la població nouvinguda del barri de l'Erm, inclòs dins la Llei de Barris. Segons la gerent de l'Institut, Betlem Parés, si el projecte funciona, s'implementarà a tota la documentació oficial de la ciutat.

L'Ajuntament de Manlleu va crear l'Institut de Desenvolupament del barri de l'Erm (IDE) per tal de desplegar el Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm, inclòs dins la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Aquest barri és el que acull més persones nouvingudes i, per tant, més ciutadans amb dificultats per entendre la llengua catalana. Tot i això, segons ha comentat la gerent de l'IDE, Betlem Parés, el conveni es signa per "facilitar la lectura a tothom" i fer que la ciutadania "s'interessi" pels documents oficials.

Segons Betlem Parés, la proposta de signar l'acord amb l'Associació Lectura Fàcil (ALF) va sorgir quan, des de l'Ajuntament, es van adonar que els documents publicats eren massa tècnics i que, per això, la participació ciutadana no era fluïda. El conveni doncs, unirà tres factors: els continguts emesos des de l'Ajuntament; una redacció senzilla, per part de l'ALF; i un disseny atractiu que faciliti la lectura, que realitzarà l'empresa Eumo Gràfic.

L'Associació Lectura Fàcil (ALF) és una entitat sense ànim de lucre que neix amb la voluntat d'impulsar l'elaboració, edició i difusió de materials adreçats a sectors de la població amb dificultats lectores. A més, també es preocupa per reconstruir els textos elaborats per les administracions, destinats al públic en general, per tal que siguin entenedors per tota la ciutadania.

D'altra banda, Eumo Gràfic és un estudi de disseny vinculat a la Universitat de Vic, que ofereix serveis a les institucions en l'àmbit del disseny gràfic i de la comunicació. És en aquests àmbits que ha col·laborat amb l'IDE des de l'inici del Projecte d'intervenció integral del barri de l'Erm.

L'Ajuntament de Manlleu és el primer que aposta per un conveni d'aquestes característiques. En principi, el conveni només afectarà l'IDE, però si té l'acollida que es preveu entre la població, s'inclourà a totes les àrees de l'ajuntament, arribant així a tota la documentació emesa. Segons la gerent de l'IDE, Betlem Parés: "L'alegria és mútua, ja que des del consistori ens interessa molt el projecte, i a l'Associació Lectura Fàcil els obre una porta en l'àmbit de l'Administració pública".

A partir de l'octubre, l'Ajuntament de Manlleu proporcionarà cursos de formació interna per als responsables de l'IDE, per tal que rebin assessorament sobre noves formes de redacció i disseny. Així, s'intentarà assolir l'objectiu del conveni d'avui: facilitar la comprensió dels documents interns i aconseguir més participació ciutadana.

Si aquesta proposta dóna bons fruits, segons Betlem Parés, s'ampliarà a l'àrea de recursos humans i a l'àrea de participació ciutadana, fins arribar a canviar el llenguatge i la forma de tots els documents emesos per l'Ajuntament.

Esborrany de carta per a Respolis (internacional)

Aquest esborrany estableix Respolis com una plataforma internacional d'iniciatives per una altra forma de fer política, entre les quals hi ha, de moment, les campanyes "Polítics: compliu o marxeu!" però què té vocació de xarxa d'intercanvi i aliança entre experiències diverses, cap a una democràcia plenament participativa i responsable, des de l'escala local a la mundial.

Veure l'esborrany en anglès
Veure l'esborrany en castellà