Bona nit a tothom,
Sento no haver pogut participar activament al debat sobre la redacció del comunicat sobre els sous de la classe política, i no tant pel resultat que trobo molt encertat, sino per no haver arribat de passar-vos alguna informació relacionada amb el tema.
Primer és posar-vos una mica al dia del que està passant a Rubí . Alternativa Ciutadana de Rubí ha renunciat a part del sou dels seus dos regidors, al 40% dels ingressos que pertoquen al grup municipal i a acceptar la nova figura d'assessor polític del grup municipal creada en aquesta legislatura, Aquí i aquí
hi trobareu més informació.
Només dir-vos que al plè posterior a la roda de premsa que va fer ACR comunicant aquesta decisió, la resta de grups (PSC i ERC al govern, i CiU i PP a l'oposició) es van mostrar força molestos. Us copio la part corresponent del resum del ple fet pel regidor d'ACR Jordi Giménez:
Estaven tots els altres partits molt cabrejats o molestos per la baixada de sous que ens hem fet, els hi toca força la moral:
L’alcaldessa (PSC) ens va criticar dient: “...un grup municipal d’una ciutat de 70.000 hab i 80 milions d’euros de pressupost no pot treballar dedicant només algunes estones, ni fer les coses amb voluntariat...”
La Mònica Querol (PP) va demanar a l’Alcaldessa, mig en serio mig en broma (sortirà a l’acta) que elimini el nostre Grup Municipal !!!!, l’Alcaldessa va respondre que això no ho pot fer.
En el debat vàrem fer servir els arguments de que si tots el Grups es reduien el que fem nosaltres, disposariem d’1 milió d’euros més. La majoria de regidors ens va mig xiular, i en un moment algú, creiem que ens va insultar dient “burros”. Per altra banda una dona del públic, en el recés, ens va felicitar.
Els dol bastant que els demanem que redueixin els sous alts i Tubau (ERC) perversament va donar a entendre que voliem baixar els sous de tots els treballadors de l’Ajutnament
La segona és que a El Triangle 845, del 15 d'octubre venia un article J. Palomés Baños titolat "Els sous dels alcaldes i dels regidors generen polèmica" en el que informava dels augments de sous aprovats als primers plens despres de les eleccions a diferents indrets de Catalunya (Vic, Manresa, Molins...).
(Nota: enllaç per descarregar -download- l'article: http://www.box.net/shared/yz4caqpckj )
Salut
Eugeni
Controlem el sous dels polítics!
Campanya per demanar a les institucions que regulin per llei els salaris i l'acumulació de càrrecs dels responsables polítics
Fes clic aquí per signar
COMUNICAT
Descarrega el comunicat
Fes clic aquí per signar
Fes clic aquí per signar
COMUNICAT
Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat
Com a agrupació de ciutadans i ciutadanes compromeses amb la salvaguarda de la democràcia i a favor d’estructures de participació ciutadana, ens preocupa el deteriorament generalitzat de la vida política. Per això exigim que es doni prioritat a aquest principi:
"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."
La realitat, però, és que en els últims anys estem vivint en una continua regressió i cada cop estem més lluny d’aquesta orientació. És urgent i necessari emprendre reformes per aturar el distanciament creixent de la política i la ciutadania i per corregir inexcusablement els abusos que es cometen.
Avui ens ocupen les informacions sobre els SOUS que s’han autoadjudicat alguns càrrecs polítics, la qual cosa provoca profunda indignació i alarma social. Ningú s’ha d’acostar a la política per guanyar més diners ni per tenir "feina", ni tampoc ningú hauria de perdre diners per la seva dedicació als afers públics.
Aquestes son les nostres propostes al respecte:
1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.
Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.
Respecte als ingressos suplementaris, els de dietes i transports s’hauran de quantificar i de justificar de manera detallada i documentada, a més de tenir un límit fixat percentualment. La resta d’ingressos suplementaris (indemnitzacions per assistències a Plens, Comissions, etc.) seran incompatibles amb la remuneració de dedicació exclusiva.
2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.
3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.
4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.
Descarrega el comunicat
Fes clic aquí per signar
Croada a Internet contra el sou de Vilert
La nòmina del president de la Diputació inspira una campanya contra les retribucions desmesurades dels polítics
El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), torna a desencadenar la polèmica. El republicà ha estat la inspiració d'una campanya engegada des d'internet per demana que els polítics tinguin sous «humanament raonables» i acusa Vilert de poc coherent, contradictori, i responsable de la manca de credibilitat política del seu partit. La iniciativa, que parteix del grup de ciutadans agrupats sota el portal web respolis.cat, va començar enviant una carta demanant explicacions per l'increment del 42% de la seva nòmina al president de l'ens provincial, i podria acabar en una Iniciativa Legislativa Popular reclamant la regulació dels sous i en mans del Síndic de Greuges.
RAFA GARRIDO Els ciutadans estan tips de veure com els polítics s'apugen el sou sense límit i ningú pot evitar-ho. Partint d'aquesta filosofia, el grup Respolis-Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política han desenvolupat una campanya per reclamar «una modificació del marc legal» per evitar augments desmesurats de les remuneracions que s'autoimposen els polítics i les nòmines exageradament elevades dels representants institucionals. L'inici de tota la campanya, però, està a Girona. El col.lectiu agrupa ciutadans de tot Catalunya i també de l'Estat i fins i tot d'altres punt d'Europa, però van ser dos gironins els que van donar la veu d'alarma a tot el grup, segons ha explicat a diaridegirona.cat un dels impulsors de la iniciativa, Germà Pelayo. En comprobar que Vilert cobrava 7.000 euros mensuals de sou i una nòmina anual de 98.000 euros que supera la del president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, -gràcies a la notícia que va publicar l'edició impresa de Diari de Girona-, Respolis es va posar en marxa i va voler engegar una campanya per demanar «coherència» al president de la Diputació.
Per començar, van enviar una carta -a la què ha tingut accés diaridegirona.cat- a Vilert demanant-li explicacions per l'increment del 42% de la retribució del càrrec. Tot i fer-li arribar la missiva per 3 canals diferents i tenir el convenciment de què el president de la Diputació l'havia rebut, des del despatx de Vilert ningú els ha respost. I és que al col.lectiu estan segurs de què al republicà no li interesa massa entrar a justificar el seu sou, com ja asseguren que han comprobat llegint les seves declaracions a Diari de Girona quan va esclatar l'escàndol de la seva nòmina. A la carta enviada, Respolis explica que «des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d´administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària» com l'elevat incement del seu sou, i a més li pregunten si «no creu que ha de predicar amb l´exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació». La missiva també argumenta que no és «humanament raonable» la nova retribució del càrrec de president.
Respolis també entra en la vessant més política del republicà i li demana si «ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en l'abstencionisme i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics». A més, el col.lectiu recorda a Vilert que ERC «reclama la desaparició de les diputacions» i li retreu si no «s´ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec, a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners». Per últim, la carta enviada al president de l'ens provincial gironí li pregunta si «no hauria estat més coherent des del punt de vista de l´inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a les limitacions de recursos de la Diputació» en els projectes que desenvolupa la institució.
Germà Pelayo explica que no han rebut cap resposta i que, donat «que no ens volen donar les explicacions pertinents», el col.lectiu «estem disposats a engegar una campanya més forta recollint signatures o fins i tot impulsant una Iniciativa Legislativa Popular» en favor de la regulació dels sous i de la «moderació» en les retribucions dels polítics. Acudir al Síndic de Greuges «per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament» és altra de les mesures que estan estudiant.
Vilert, però, va ser el primer, però no l'únic. I és que el sou de Vilert a fet que Respolis grati en aquesta polèmica qüestió, i una carta semblant han rebut altres polítics com el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), o Manuel Bustos (PSC), alcalde de Sabadell. I és que el republicà gironí ha fet vessar el got de la paciència d'aquest col.lectiu de ciutadans, que ja anteriorment ha engegat campanyes per reclamar que els polítics compleixin les promeses o que responguin davant els ciutadans assumint responsabilitats pels seus actes.
Publicat a Diari de Girona. cat - Enllaç a l'original
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2866_3_228808__COMARQUES-Croada-Internet-contra-Vilert
Enric Vilert (ERC), president de la Diputació de Girona
RAFA GARRIDO Els ciutadans estan tips de veure com els polítics s'apugen el sou sense límit i ningú pot evitar-ho. Partint d'aquesta filosofia, el grup Respolis-Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política han desenvolupat una campanya per reclamar «una modificació del marc legal» per evitar augments desmesurats de les remuneracions que s'autoimposen els polítics i les nòmines exageradament elevades dels representants institucionals. L'inici de tota la campanya, però, està a Girona. El col.lectiu agrupa ciutadans de tot Catalunya i també de l'Estat i fins i tot d'altres punt d'Europa, però van ser dos gironins els que van donar la veu d'alarma a tot el grup, segons ha explicat a diaridegirona.cat un dels impulsors de la iniciativa, Germà Pelayo. En comprobar que Vilert cobrava 7.000 euros mensuals de sou i una nòmina anual de 98.000 euros que supera la del president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, -gràcies a la notícia que va publicar l'edició impresa de Diari de Girona-, Respolis es va posar en marxa i va voler engegar una campanya per demanar «coherència» al president de la Diputació.
Per començar, van enviar una carta -a la què ha tingut accés diaridegirona.cat- a Vilert demanant-li explicacions per l'increment del 42% de la retribució del càrrec. Tot i fer-li arribar la missiva per 3 canals diferents i tenir el convenciment de què el president de la Diputació l'havia rebut, des del despatx de Vilert ningú els ha respost. I és que al col.lectiu estan segurs de què al republicà no li interesa massa entrar a justificar el seu sou, com ja asseguren que han comprobat llegint les seves declaracions a Diari de Girona quan va esclatar l'escàndol de la seva nòmina. A la carta enviada, Respolis explica que «des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d´administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària» com l'elevat incement del seu sou, i a més li pregunten si «no creu que ha de predicar amb l´exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació». La missiva també argumenta que no és «humanament raonable» la nova retribució del càrrec de president.
Respolis també entra en la vessant més política del republicà i li demana si «ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en l'abstencionisme i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics». A més, el col.lectiu recorda a Vilert que ERC «reclama la desaparició de les diputacions» i li retreu si no «s´ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec, a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners». Per últim, la carta enviada al president de l'ens provincial gironí li pregunta si «no hauria estat més coherent des del punt de vista de l´inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a les limitacions de recursos de la Diputació» en els projectes que desenvolupa la institució.
Germà Pelayo explica que no han rebut cap resposta i que, donat «que no ens volen donar les explicacions pertinents», el col.lectiu «estem disposats a engegar una campanya més forta recollint signatures o fins i tot impulsant una Iniciativa Legislativa Popular» en favor de la regulació dels sous i de la «moderació» en les retribucions dels polítics. Acudir al Síndic de Greuges «per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament» és altra de les mesures que estan estudiant.
Vilert, però, va ser el primer, però no l'únic. I és que el sou de Vilert a fet que Respolis grati en aquesta polèmica qüestió, i una carta semblant han rebut altres polítics com el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), o Manuel Bustos (PSC), alcalde de Sabadell. I és que el republicà gironí ha fet vessar el got de la paciència d'aquest col.lectiu de ciutadans, que ja anteriorment ha engegat campanyes per reclamar que els polítics compleixin les promeses o que responguin davant els ciutadans assumint responsabilitats pels seus actes.
Publicat a Diari de Girona. cat - Enllaç a l'original
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2866_3_228808__COMARQUES-Croada-Internet-contra-Vilert
Comunicat - Retribucions dels càrrecs electes
Retribucions dels càrrecs electes:
Canvis normatius per establir l’homologació i la frugalitat
Com a agrupació de ciutadans i ciutadanes compromeses amb la salvaguarda de la democràcia i a favor d’estructures de participació ciutadana, ens preocupa el deteriorament generalitzat de la vida política. Per això exigim que es doni prioritat a aquest principi:
"L’exercici de la política ha de ser èticament modèlic i cívicament exemplar."
La realitat, però, és que en els últims anys estem vivint en una continua regressió i cada cop estem més lluny d’aquesta orientació. És urgent i necessari emprendre reformes per aturar el distanciament creixent de la política i la ciutadania i per corregir inexcusablement els abusos que es cometen.
Avui ens ocupen les informacions sobre els SOUS que s’han autoadjudicat alguns càrrecs polítics, la qual cosa provoca profunda indignació i alarma social. Ningú s’ha d’acostar a la política per guanyar més diners ni per tenir "feina", ni tampoc ningú hauria de perdre diners per la seva dedicació als afers públics.
Aquestes son les nostres propostes al respecte:
1.- Evitar que els ingressos es decideixin entre les pròpies persones interessades; és necessari una taula de retribucions homologada pel Parlament.
Com a referència, els ingressos més alts no hauran de ser superiors a tres vegades més que dels que cobren menys a la mateixa institució, en aplicació del principi de solidaritat distributiva.
Respecte als ingressos suplementaris, els de dietes i transports s’hauran de quantificar i de justificar de manera detallada i documentada, a més de tenir un límit fixat percentualment. La resta d’ingressos suplementaris (indemnitzacions per assistències a Plens, Comissions, etc.) seran incompatibles amb la remuneració de dedicació exclusiva.
2.- Els increments successius mai hauran de superar els de l’IPC.
3.- Prohibir de manera generalitzada l’acumulació de càrrecs d’institucions diferents, incloses les de designació indirecta.
4.- Els polítics en actiu que rebin remuneracions il•legítimes hauran de ser cessats i obligats a retornar totes les retribucions que haguessin rebut en l’exercici del càrrec.
Més informació a: retribucions.respolis.cat
Carta al President de la Diputació de Barcelona
Sr. Celestino Corbacho,
Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest sou i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:
1.- Els increments del preu del diner que determina el Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple de moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.
2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de mes, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú -que rebutja que sigui humanament raonable- una diferència de salaris tant elevada, quan la mateixa Diputació de Barcelona té com a objectiu la cooperació i responsabilitat social?.
3.- En un moment en que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics és una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.
4.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?
Malgrat actuacions tan criticables com les diferències salarials que són superiors d’ 1 a 10 hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas (de) que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.
Respolis Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política respolis@gmail.com
Ps. Sabem que:
El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, té una retribució mensual de 10.369,66 € per 14 pagues anuals. Els 4 vicepresidents de 7.814,35€ mensuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar perquè tots en reben beneficis.
Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.
Carta al President de la Diputació de Girona
Sr. Enric Vilert,
Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest increment i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:
1.- Els increments del preu del diner que determina al Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple la moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.
2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de més, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú que rebutja que sigui humanament raonable aquest increment del 42% dels ingressos pel seu nou càrrec?.
3.- En el moment que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics es una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.
4.- El partit que li dona suport, ERC, reclama la desaparició de les diputacions com a vestigi que son d’un centralisme imposat, que porta el mateix nom que els antics territoris romans conquerits i vençuts. Vostè s’ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec i a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners?
5.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?
6.- L’explicació que publiquen els mitjans de comunicació que s’ajusta a les retribucions d’altres presidents de diputacions pel que sabem serien certes pel que fa al de la diputació de Castelló, a on el Sr. Carlos Fabra, que cobra cinc mil € menys que vostè a l’any; és conegut que aquest polític del PP apareix en casos de corrupció urbanística del País Valencià. Això contradiu la opinió de que els polítics han d’estar ben pagats per evitar temptacions. No creu que seria millor aplicar el criteri d’alguns països en els que els càrrecs com el seu mantenen els mateixos ingressos que haguessin declarat a la renda l’any anterior al nomenament?.
Malgrat actuacions tan criticables com la seva hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas de que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.
Carles Santaeulària i Serra
Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política)
Ps. Després de redactar aquesta carta sabem que:
El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, declara que ingressa 10.000 € per 14 pagues anuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar per que tots en reben beneficis.
Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.
Les retribucions que rebrà pel seu nomenament superen les del President del Govern espanyol: 7000 € en 14 pagues, 98.000/anuals. El seu càrrec es deriva de les eleccions municipals i és legitimat a partir de la voluntat popular, a la que es deu en darrer terme.
Es fa molt difícil entendre que s’aprovi aquest increment i li reclamem que doni resposta a les preguntes que vénen tot seguit; així pot correspondre a la transparència que ha de presidir la gestió dels interessos públics:
1.- Els increments del preu del diner que determina al Banc Central Europeu, i que afecten directament el preu de les hipoteques, es justifiquen per controlar la inflació i moderar la despesa; des del punt de vista estrictament econòmic és completament contradictori que es proposi per un costat a les famílies un esforç econòmic i una retallada substancial dels ingressos disponibles i per altra banda un responsable d’administrar els recursos públics decideixi una mesura tan clarament inflacionària. En nom del càrrec que ostenta no creu que ha de predicar amb l’exemple la moderació i adoptar una actitud de contenció que correspongués amb aquesta situació ?.
2.- Com a conseqüència dels ajustos monetaris es produirà un increment de desnonaments de famílies endeutades per pagar el seu habitatge i una dificultat generalitzada per arribar a fi de més, de quina manera afectarà la cohesió social i el sentit comú que rebutja que sigui humanament raonable aquest increment del 42% dels ingressos pel seu nou càrrec?.
3.- En el moment que l’abstencionisme i el descrèdit del polítics es una preocupació pels especialistes i els ciutadans en general, ha pensat de quina manera el seu comportament incideix en aquest problema i erosiona la imatge de les responsabilitats públiques i dels càrrecs polítics?.
4.- El partit que li dona suport, ERC, reclama la desaparició de les diputacions com a vestigi que son d’un centralisme imposat, que porta el mateix nom que els antics territoris romans conquerits i vençuts. Vostè s’ha plantejat com pot afectar la credibilitat política del seu partit, i la seva personal és clar, que accepti aquest càrrec i a més de reforçar-lo amb incentius econòmics tan cridaners?
5.- Les llistes d’espera de la sanitat, les mancances a l’atenció dels joves amb dificultats, el treball dels mediadors que s’esforcen per la integració dels immigrants, l’atenció i prevenció de la violència domèstica, la promoció de la cultura i el patrimoni històric, la conservació dels espais naturals, les actuacions d’eficiència energètica i totes les propostes dels PALS, les millores en la mobilitat, l’agricultura, la ramaderia... entre altres actuacions en les que La Diputació està compromesa es troben condicionades per la limitació dels recursos, no hauria estat més coherent des del punt de vista de l’inexcusable eficiència administrativa ajustar els seus ingressos a aquestes limitacions?
6.- L’explicació que publiquen els mitjans de comunicació que s’ajusta a les retribucions d’altres presidents de diputacions pel que sabem serien certes pel que fa al de la diputació de Castelló, a on el Sr. Carlos Fabra, que cobra cinc mil € menys que vostè a l’any; és conegut que aquest polític del PP apareix en casos de corrupció urbanística del País Valencià. Això contradiu la opinió de que els polítics han d’estar ben pagats per evitar temptacions. No creu que seria millor aplicar el criteri d’alguns països en els que els càrrecs com el seu mantenen els mateixos ingressos que haguessin declarat a la renda l’any anterior al nomenament?.
Malgrat actuacions tan criticables com la seva hem de confiar en les nostres institucions i ens volem adreçar al Síndic de Greuges, en el cas de que no respongui adequadament als nostres dubtes, per tal que li requereixi directament que siguin atesos els ciutadans moralment agreujats per aquest comportament.
La nostra dignitat ens empeny a fer tots els esforços que tinguem a l’abast per tenir resposta. No dubti que els farem!.
Carles Santaeulària i Serra
Respolis (Plataforma per la Responsabilitat Política)
Ps. Després de redactar aquesta carta sabem que:
El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, declara que ingressa 10.000 € per 14 pagues anuals. A més, a les diputacions, hi ha un nombre variable d’assessors nomenats pels partits, que també tenen grup propi i cobren importants quantitats. Es tractaria d’una situació de corrupció a gran escala, que els partits volen silenciar per que tots en reben beneficis.
Algunes xarxes ciutadanes comencem a denunciar aquesta situació i si el que llegeix també es sent indignat pot enviar aquesta carta o donar suport a les iniciatives que vagin sortint.
La democràcia en els partits polítics
La manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics són els dos motius principals que expliquen l'allunyament de la ciutadania respecte de la política
TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007
El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.
Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.
Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.
Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.
I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.
Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.
No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.
El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.
El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.
Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.
TRIBUNA
JORDI NEGRE MELÉNDEZ
Advocat i cantautor. Militant del PSC
EL PUNT – 6 d’agost de 2007
El recent article d'opinió d'Albert Bramon, publicat a El Punt el proppassat 19 de juliol, m'ha portat a decidir-me a escriure unes línies, amb l'esperança que tinguin prou interès per ser també publicades per aquest diari.
Comparteixo la preocupació del meu company de partit per la creixent desafecció de la gent cap a la política i el cert fastigueig que sent el ciutadà cap a aquest món, així com cap als seus màxims actors, els polítics.
Aquesta desafecció se l'està guanyant la tristament anomenada classe política a pols. I dic tristament perquè des del moment en què es percep els actors de la tasca política com a classe, automàticament s'està creant una diferenciació amb la ciutadania, mentre que el desitjable seria que des del poble poguéssim percebre el polític com un ciutadà que temporalment es dedica a aquesta tasca, i no com un professional de la política, tal com s'apunta a l'article.
Per mi tota relació humana és política, i és per això que m'agrada la política. Ara bé, tot i que com a organització d'un col·lectiu es podria incloure de forma genèrica en el mateix sac un partit polític i un club esportiu o una ONG, com deia el Sr. Bramon, el cert és que es tracta més aviat de vasos comunicants. La crisi de la credibilitat en els partits polítics fa que la gent doni encara més sortida a les seves inquietuds col·lectives a través de la participació en associacions i ONG diverses, sense plantejar-se en cap moment l'opció de militar en un partit.
I aquí és a on reposa, en la meva humil opinió, el problema de la política i fins i tot de la democràcia en aquest país: en el partit polític.
Dos són per mi els motius pels quals el ciutadà comú, que el que vol és tenir garantit el seu benestar i el dels seus, se senti cada cop més allunyat de la política que es practica al país: la manca de democràcia interna dels partits i la manca de credibilitat dels representants polítics.
No descobreixo res de nou quan dic que els partits polítics pateixen una greu manca de democràcia interna. L'estructura piramidal de la seva organització acaba provocant que el que haurien de ser decisions que responguessin al sentiment majoritari dels seus militants acaben essent ordres impartides des de la direcció, que són inequívocament secundades per la militància educada en el referendament de les decisions preses pels seus líders. Tots els partits tenen el mateix problema, excloent només potser els que tenen un sistema de presa de decisions assembleari, que, òbviament, poden tenir altres problemes, però que acompleixen de manera molt més clara l'ideal democràtic que hauria de representar també internament un partit polític. Aquesta cultura de manca de democràcia interna, que potser fou necessària en algun moment de la història d'aquest país, es perllonga i consolida en el temps per l'ínfima renovació generacional que experimenten els partits. I quan parlo de renovació no em refereixo només al canvi de cares i a la inclusió de gent jove, sinó als perfils dels successors polítics dels actuals dirigents. Malauradament, es potencien perfils iguals als ja existents, que acceptin i se sentin còmodes amb el funcionament intern del partit, amb el culte a la decisió indiscutida, fet que provoca una absoluta manca de dinamisme i de canvi en els partits polítics i la fugida dels mateixos polítics de qualsevol persona que no accepti aquestes regles del joc.
El Sr. Bramon ja ho apunta en el seu article: una societat amb polítics professionals és molt més manipulable que una altra amb polítics vocacionals. El problema, per a mi, és que el que l'articulista anuncia com a futur ja és aquí. La política d'aquest país la tiren endavant polítics professionals que consoliden permanentment una estructura de funcionament que hauria de ser renovada, amb noves i agosarades idees, amb llibertat i amb humanisme.
El segon motiu del creixent allunyament de la societat envers els polítics és la manca de credibilitat dels mateixos polítics, guanyada també a pols. Fa la sensació que en el món polític hi ha una certa carta blanca per a la mentida, una patent de cors que converteix en normal i acceptable el que no es permetria en altres parcel·les de la vida, que considera que per aconseguir vots hom pot vendre el producte que vulgui, sense sentir que en comprometre's està obligat a complir. Massa són les vegades en què des de la societat es copsa aquest tarannà i, a còpia d'anys, fins i tot la gent interessada en la política, fins i tot alguns militants de partits, s'acaben plantejant el vot en blanc o l'abstenció. Els tocs d'alerta ja han estat donats. Comencen a proliferar plataformes ciutadanes amb voluntat d'operar políticament, persones que ja no creuen en els partits polítics i en els seus representants.
Cal una reforma que només pot fer-se internament, amb voluntat de canvi, amb honradesa i amb preocupació real per l'ideal democràtic, no únicament per la supervivència i victòria del partit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
