http://joseppamies.wordpress.com/stevia/carta-oberta-a-la-consellera-de-salut/
Gener 17, 2008 por joseppamies
CARTA OBERTA A LA CONSELLERA DE SALUT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Conselleria de Salut
Generalitat de Catalunya
consellera.salut@gencat.net
Travesera de les Corts,131-159
08028 Barcelona
Molt Hble. Sra. Consellera Geli,
Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l'alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.
A nivell personal des de fa una pila d'anys intento recuperar per l'alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades "males herbes" totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d'aquestes "males herbes" que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d'explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l' abast.
Descobrir als 59 anys l'engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc. Descobrir que en aquesta vida tot s'està convertint en negoci i que les malalties cròniques (diabetis, càncer ,obesitat, al·lèrgies , hipertensió, colesterol, etc., són un filó inesgotable de beneficis per la industria farmacèutica, descobrir que la majoria d'aquestes malalties cròniques serien en bona part evitables o curables amb un canvi cap una alimentació més natural, potenciada per l'aplicació rigorosa de les propietats de moltes plantes medicinals, que podem tenir al nostre abast amb un cost ridícul, en front el robatori descarat que la industria farmacèutica exerceix sobre el pressupost sanitari públic. Conèixer les opinions d'un Premi Nòbel de Medicina, Dr. Richard J. Roberts, que assegura que la indústria farmacèutica obliga als investigadors a reconvertir un fàrmac que podria curar una malaltia en un altre que la perpetuï com a crònica; o bé, l'opinió de la monja catalana, Teresa Forcades, Doctorada en medicina, que acusa de forma valenta els interessos criminals de la indústria farmacèutica.
Davant aquest panorama que he pogut constatar com a real, puc optar per dues opcions: una, callar resignadament i esperar que les Autoritats Sanitàries ens ho resolguin tot; o bé, col·laborar activament des de la societat civil en aquest esperit que vostè, honorable Consellera va iniciar en intentar introduir dins la Sanitat Pública, alguna de les medicines alternatives menys agressives que la dominant.
Sé que com a persona sensible, vostè i bona part de polítics, pensen que caldria redreçar aquesta bogeria en la que hem entrat tots plegats sense adonar-nos-en, donat que durant molts de temps, gairebé tothom pensàvem que aquest model que s'ha anat imposant, era un model que ajudaria a prosperar a la humanitat. Però també sé el difícil que ha de ser iniciar i consolidar un canvi en aquest tema tan important, donats els grans interessos econòmics que hi ha al darrera.
Fruit d'haver optat per col·laborar activament en fer possible un canvi en els hàbits alimentaris que comportin salut i no malaltia, vam començar a etiquetar els vegetals que comercialitzem (a l'empresa que tenim amb el meu germà) amb les propietats que havíem extret del Vademècum de Farmàcia (quina ironia) i del Dioscórides. Intentàvem fer de pont entre aquests sabers populars de medicina tradicional, tan coneguda pels nostres pares i avis, i una societat cada dia més urbana i desconnectada d'aquests coneixements. La sorpresa va ser, quan el Desembre del 2004, el Delegat a Lleida de Sanitat Sr. Barranco, ens obre expedient, requerint-nos a deixar d'etiquetar amb les propietats, tots els vegetals que comercialitzàvem sota l'amenaça de la sanció corresponent.
Analitzant la legislació en que s'emparava aquest requeriment, el Reial Decret 1334/99 de 31 de juliol sobre normativa d'etiquetatge, vam poder constatar que la prohibició d'etiquetar un aliment amb les seves propietats és per tots els aliments, menys per un grup de luxe que són els lactis i les aigües minerals. Aquests dos sectors, monopolitzats perillosament cada dia més per unes poques empreses a nivell planetari, poden etiquetar, per exemple, amb les propietats d'un Omega 3 afegit a les seves llets o margarines i una sardina o el gra de lli, molt rics en Omega 3, no poden etiquetar-se amb les mateixes propietats! Per què aquesta discriminació? No és més sa i natural ingerir l'omega 3 racionalitzant la dieta amb peix blau, gra de lli o cereals integrals, que consumir en excés aquests lactis perquè l'enganyosa publicitat ens diu que porten Omega 3 afegit?
Atemorits per la decisió del Sr. Barranco de prohibir-nos etiquetar els nostres vegetals amb les seves propietats, vam decidir, molt al nostre pesar, fer-li cas i retirar de les etiquetes una informació que considerem molt valuosa. Però durant el 2007 i desprès de comprovar l'efecte tan extraordinari que tenia entre centenars de diabètics una planta que cultivem, la Stevia Rebaudiana, vam decidir tornar-la a etiquetar amb les seves propietats. L'stevia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, de la funció hipotensora, és capaç de treure l'ansietat pel menjar a molta gent obesa. Finalment, ens vam adreçar a l'IDIAP (Institut d'Investigació en l'Atenció Primària depenent formalment del Institut Català de la Salut, que vostè Sra. Geli dirigeix, a fi i efecte d'oferir-los l'experiència en aquests centenars de diabètics).
El resultat d'aquestes dues actuacions ha estat el següent :
La Gerent del IDIAP, sra. Concepció Violant, es va interessar ràpidament pel tema, es va ficar en contacte personalment amb mi i el primer bon dia va ser, " de quin capital disposa sr. Pàmies, per poder finançar un estudi d'administració d'stevia a diabètics?", informant-me de que l'IDIAP, malgrat dependre de l'Institut Català de la Salut, era una Societat Anònima i per investigar calia que les empreses (em va ficar l'exemple de la Danone) aportessin el capital suficient per fer possible la investigació. Al criticar-li aquesta manera de fer les coses i en informar-li que jo no pretenia cap benefici particular com podia pretendre Danone, sinó col·laborar en què la Sanitat Pública fos coneixedora de les propietats d'una planta, que els propis diabètics es podrien cultivar fins i tot al seu balcó, amb la millora corresponent de la seva salut i de retruc de les finances públiques dedicades a Sanitat, fredament se'm va treure de sobre, recomanant-me que busqués jo mateix metges de família, que redactessin un bon projecte d'experimentació, que l'hi féssim arribar i a partir d'allí, sense assegurar-me res, mirarien de fer recerca d'alguna subvenció pública.
Com puc jo trobar un equip de metges, si la majoria que conec tenen pànic de comprometre's en un altra visió de la medicina que no està ben vista a nivell oficial? Qui finança els 70 assajos clínics amb nous medicaments que actualment porta a terme amb pacients, l´IDIAP i majoritàriament amb diabètics? És al menys curiosa la coincidència en que una empresa làctia, la DANONE, fos l'exemple que em fiqués la Dra. Violant. Estarà DANONE ja pensant en nous iogurts antidiabètics amb Stèvia afegida?
El resultat de l'altra actuació, la de tornar a etiquetar, almenys la Stevia Rebaudiana que comercialitzem, ha estat una resposta més dura. Mitjançant una comunicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social ens tornen a prohibir etiquetar amb les propietats la dita planta, afegint ara la prohibició de la seva venda, acusant-me d'infringir la Llei de Protecció de la Salut, de juliol del 2003, amb l'amenaça d'incoar expedient sancionador i ficar en alerta al SCIRI (Sistema de Coordinació d'Intercanvi Ràpid d'Informació ) per procedir a la retirada del producte que hi pugui haver al Mercat.
Considero Sra. Geli , que si vostè disposés de l'experiència que estem tenint en centenars de diabètics sobre l'efecte de l'stevia en la regulació del nivell de sucre en la sang i de la hipertensió associada; que si sabés que al Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina entre altres països s'utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació; que existeixen centenars d'estudis clínics publicats d'investigació amb rates i humans amb resultats extraordinaris, vostè Sra. Geli, que li suposo bons sentiments, actuaria ràpidament en benefici d'un col·lectiu tan nombrós com és el dels diabètics.
Tingui en compte també que, la Coca Cola desprès que el Govern del Japó l'obligués a substituir de la Coca Cola light, l'edulcorant químic Aspartame pel natural stevia, ara farà uns vint anys, ha anunciat fa uns mesos, que ha patentat l'aplicació de l'stevia en vint-i-quatre productes alimentaris, com un edulcorant natural que revolucionarà la indústria perniciosa dels sucres naturals i químics.
Catalunya no té el dret de ser pionera en alguna qüestió d'ús social dels aliments? Hem d'esperar sempre a que els grans poders econòmics de l'agro-farma-indústria s'apropiïn del que la humanitat podria tenir d'una forma senzilla i natural al seu abast? La OMS vaticina que pel 2030, un 25% de la població mundial serà diabètica per culpa bàsicament de l'alimentació actual i que per aquesta sola malaltia pot entrar en crisi tot el sistema sanitari, si aquí sumem el càncer, l'obesitat, hipertensió, al·lèrgies… també produïdes en bona part per l' alimentació, el panorama pot ser dramàtic tant a nivell de cost econòmic com de qualitat de vida de les persones.
Pesi a qui pesi, però l'stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia ja que són milers les plantes que tenim al nostre abast i amb propietats extraordinàries i desconegudes per la immensa majoria de la societat. Darrerament l'organització Slow Food ha escollit la stevia com un símbol de resistència a aquests despropòsits i som cada dia més els que creiem que amb la salut i l'alimentació no s'hi pot jugar i si hem de fer honor a Hipócrates (Pare de la medecina) i al seu lema "que el teu aliment sigui el teu medicament", crec que tenim un camp de treball enorme il·lusionant per recuperar l'esperit Si fos del seu interès el tractat en aquesta carta, li ofereixo la meva disponibilitat per mantenir una reunió amb vostè per tal d'ampliar-li informació. D'aquesta carta, Sra. Consellera, trametrem còpia a altres Conselleries que podrien tenir interès i relació en temes d'alimentació, comerç, medi ambient i economia. Així com, als caps de tots els Partits Polítics i al President del Parlament, perquè considero que no és responsabilitat sola del seu Departament de tenir una decisió valenta en el camp esmentat, sinó que necessitarem la complicitat de tothom per tal d'iniciar canvis importants en benefici d'una societat que avança, si no ho aturem, cap a una pandèmia de malalties cròniques.
