No a la confrontació política amb motiu de la immigració

Davant la proximitat de les properes eleccions municipals, constatem la importància d'aquestes eleccions en relació al procés, iniciat ja fa uns anys, d'arribada al nostre país de persones provinents d'altres
estats. A més, en comparació a les eleccions celebrades el maig de 2003, hi ha ara una sèrie de circumstàncies noves, com l'increment migratori experimentat durant aquests quatre darrers anys. Per posar un exemple, si l'any 2003, a Barcelona el nombre de nouvinguts era de 163.046 (el que suposava un percentatge de població del 10,7%), l'any 2006 el nombre de ciutadans d'origen estranger era de 260.058 (un 15,9% de la població), amb un increment del 12,5% només en el darrer any. Aquest creixement, amb diferents modulacions, s'ha produït a la majoria de municipis de Catalunya.

També el pas d'una situació marcada exclusivament, per l'arribada de fluxos i l'acollida a una situació on l'assentament, el reagrupament familiar i, per tant, la cohesió i la convivència comencen a esdevenir els temes principals i també l'entrada de la qüestió migratòria en els programes i els discursos de la majoria de partits polítics, tal com es va evidenciar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha una alta sensibilitat de l'opinió pública, recollida en diferents estudis d'opinió, que han situat aquesta qüestió entre aquelles que desperten més preocupació entre la ciutadania. Hi ha canvis competencials derivats del nou Estatut de Catalunya, que poden suposar, per primera vegada, el reconeixement legal d'algunes competències en matèria d'acollida i altres serveis a les administracions locals.

És per això que demanem, de forma general, que la immigració no sigui contemplada en els programes i actes electorals només com un problema, sinó com un repte que ens porta a una societat de convivència plural i complexa, però alhora més rica, tant per la seva diversitat cultural com per les possibilitats econòmiques que s'obren. Demanem, sobretot, que no s'utilitzi aquesta delicada realitat com a eina de confrontació. Y que, en l'elaboració de tots i cadascun dels diferents apartats dels programes electorals, es sigui conscient de la realitat de la immigració en les nostres ciutats i pobles. Una realitat que afecta al conjunt de la població d'una manera ampla i transversal i que, per tant, no pot ser abordada com un fenomen apart.

I de forma concreta, fem un seguit de propostes

Que, en la mesura que sigui possible, se simplifiquin els tràmits burocràtics i s'unifiquin els criteris i requeriments que es demanen a les persones immigrades en tot allò relacionat amb la seva situació jurídica. Les oficines d'atenció als immigrants haurien de ser llocs d'acollida, orientació i ajuda. Volem fer especial referència a aquelles qüestions relacionades amb l'empadronament, un dret reconegut per llei i un requisit necessari per l'accés a la sanitat i a l'educació. Ens preocupen les dificultats que, pel que fa a l'empadronament, s'estan donant en alguns municipis.

Que, des dels Ajuntaments, es realitzin campanyes de sensibilització de la ciutadania, per tal d'afavorir una acollida positiva dels nouvinguts, en contrast amb aquella imatge que posa l'accent, sobretot, en els problemes, les dificultats i els prejudicis que molts veïns senten envers l'immigració. En aquest sentit, és necessari que es fomenti la participació conjunta (d'immigrants i autòctons) en actes populars i culturals, com ara les festes majors o altres esdeveniments tradicionals, i en aquells mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios ...) que siguin de titularitat municipal.

I, finalment, que els governs locals tinguin especial cura de la rehabilitació dels edificis i equipaments d'alguns barris de les nostres ciutats. Constatem que molts conflictes han sorgit, precisament, a causa d'un procés de degradació d'aquests equipaments. Demanem, a més, polítiques actives en relació a l'ús dels espais públics (locals, jardins, pistes poliesportives...) que afavoreixi el tracte i la coneixença mútua entre tots els veïns autòctons i nouvinguts. Alhora s'ha de mirar d'evitar concentracions excessives de nouvinguts en determinats barris, ja que això no afavoreix la cohesió social i acaba per fomentar la marginació.

Accés a llocs dignes destinats als cultes

Com a Plataforma d'entitats cristianes som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Demanem, en aquest sentit, que es faciliti a les diferents comunitats religioses, l'accés a llocs dignes, destinats al culte i la pregària.

Ens preocupa, d'una manera especial, la instrumentalització política que sovint s'ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Y també demanem que es facin públiques les partides pressupostàries municipals destinades a l'acollida dels immigrants i a la promoció de la convivència i la cohesió social i se n'informi amb transparència a tots els ciutadans, com també de les accions que es programen i executen amb aquests diners.

La Plataforma està formada per les següents entitats: Aco, Associación social este-oeste, Cáritas, Cintra-Benallar, Con vi vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel socialisme, Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de pastoral social, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-studium, Fundació Putxet, GOAC-HOAC, Grup de juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).