Tot seguit us adjuntem el comunicat de l'acció així com fotos de les accions a les seus d'ERC i PSC, les de l'acció a la seu d'IC-V que s'ha realitzat minuts abans, intentarem passar-les en breu ja que encara no en disposem:
Prou de paraules, vivenda digna ja!
Perquè a Sabadell la situació és aquesta...
- L'any 2000, el preu mig del lloguers era de 440 euros. En 3 anys el preu havia augmentat un 50% (any 2003, 609 euros) i tres anys més tard, l'any passat, el preu del lloguer ja s'havia doblat. Així doncs el habitatges de llogues han augmentat espectacularment de preu en pocs anys.
- L'any 2001, el 14,84% dels habitatges de Sabadell estaven abandonats1. Aquest fet és fàcilment constata ble passejant per qualsevol racó de la nostra ciutat. Molts d'aquests immobles duen dècades abandonats. Aquesta informació contrasta amb les constants informacions que arriben a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans institucionals sobre un suposat esgotament del sòl edificable i la necessitat d'urbanitzar espais que actualment es conserven com a naturals.
- A Sabadell, l'augment del preu del metre quadrat també ha estat espectacular, passant de 1300 €/m² el 2002 a 2900 €/m² el 2006. Es a dir, que en quatre anys el preu s'ha més que duplicat.
I no heu fet res per canviar-la,
perquè com a mínim haguessiu pogut fer tot això...
- Creació d'una borsa de lloguer municipal gestionada a nivell públic.
Aquesta hauria de garantir que els preus estiguessin dins límits establerts des de l'àmbit públic alhora que asseguraria el cobrament per part del propietari del llogues i evitaria les comissions que actuals que s'emporten les immobiliàries.
- Creació de cooperatives d'habitatge
En les quals l'Ajuntament cedeix el sòl a un grup de veïnes i edifica habitatges dels quals els veïns en són usuaris indefinits a canvi d'un pagament mensual fins que s'hagi pagat el cost de les obres. A partir d'aquest moment la quota es redueix al manteniment de l'edifici. En el cas que els veïns/es es vulguin vendre el pis només cobraran el què han pagat actualitzat per la pujada de l'IPC. Amb aquest model s'aconsegueix una reducció d'un mínim del 50% en el cost de l'habitatge (degut al no pagament del sòl i a què s'evita la figura intermitja del promotor) i alhora s'evita que es pugui especular amb l'immoble
- Llistat públic de les cases buides abandonades.
Aquesta mesura facilitaria que qualsevol persona que volgués plantejar propostes de rehabilitació d'espais, de masoveria, lloguer, etc pogués realitzar la transacció directament amb els propietaris de l'espai. Per altra banda, també podria servir a nivell d'assumir les responsabilitats de tenir cases de propietat buides que es van fent mal bé i perjudiquen a la resta.
- Publicació d'una nova llei que erradiqui l'especulació
Lleis similars s'han posat en marxa ja en d'altres estats i han tingut resultats immediats. Per exemple a Alemanya hi ha una llei que prohibeix que després de comprar un habitatge, un solar, etc. aquest es pugui vendre per un valor superior al que es va comprar durant els següents 8 anys. D'aquesta manera s'evitat qualsevol possibilitat d'especular.
- Regulació pública dels preu de l'habitatge
Cal una intervenció decidida de les institucions públiques en aquest àmbit i per això caldria que es fixés públicament el preu màxim del habitatges. Creiem que la despesa en habitatge no hauria de superar en cap cas un 25-30% del sou. Alhora aquest preu hauria d'augmentar seguint els augments del IPC.
- Establiment de l'habitatge com a dret fonamental.
És necessari que el dret a un habitatge digne sigui un dret fonamental i no una simple declaració d'intencions. Per això cal modificar la constitució per tal que, com a succeït a França arran de les recents mobilitzacions populars el dret a un habitatge digne esdevingui un dret fonamental i l'estat en sigui el responsable subsidiari. Alhora, cal tenir en compte que l'habitatge no és només un sostre i quatre parets sinó que si desenvolupa gran part de la socialització de les persones.
- Despenalització de l'okupació d'espais buits i penalització dels propietaris d'espais buits.
Cal deixar de castigar penalment l'okupació i per tant començar a veure-la com el què realment és, un moviment contestatari de resposta a l'especulació i a la vulneració del dret a un habitatge digne i una necessitat de sostre. Cal per altra banda penalitzar legalment aquelles persones que tinguin un espai buit amb fins especulatius. Amb aquesta mesura cal demostrar quins interessos defensen realment les insitucions, si els de les classes populars o els dels grans propietaris.
- Penalització exemplar contra el moobing immobiliar
Cal perseguir els practicants de moobing immobiliari i frenar aquesta pràctica actualment habitual.
- Modificació de la Llei d'arrendament urbans.
Que entre d'altres mesures en favor de l'especulació, facilita el desnonament de llogateres o redueix el contracte mínim de lloguer.
- Socialització del sòl
Cal que els béns escassos siguin gestionats des d'una planificació estatal per tal d'evitar el seu malgastament o la seva utiltizació per fins lucratius. És necessari doncs, que hi hagi un control públic del sòl que permeti un ús racional d'aquest que afavoreixi als interessos de les classes populars. Per això és necessari que s'impulsin polítiques de recuperació de sòl.
... i no heu fet res de res!!!
DISSABTE 19 DE MAIG, ASSEMBLEA POPULAR PER UN HABITATGE DIGNE, 18 CASAL PERE QUART
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada