Davant la proximitat de les properes eleccions municipals, constatem la importància d'aquestes eleccions en relació al procés, iniciat ja fa uns anys, d'arribada al nostre país de persones provinents d'altres
estats. A més, en comparació a les eleccions celebrades el maig de 2003, hi ha ara una sèrie de circumstàncies noves, com l'increment migratori experimentat durant aquests quatre darrers anys. Per posar un exemple, si l'any 2003, a Barcelona el nombre de nouvinguts era de 163.046 (el que suposava un percentatge de població del 10,7%), l'any 2006 el nombre de ciutadans d'origen estranger era de 260.058 (un 15,9% de la població), amb un increment del 12,5% només en el darrer any. Aquest creixement, amb diferents modulacions, s'ha produït a la majoria de municipis de Catalunya.
També el pas d'una situació marcada exclusivament, per l'arribada de fluxos i l'acollida a una situació on l'assentament, el reagrupament familiar i, per tant, la cohesió i la convivència comencen a esdevenir els temes principals i també l'entrada de la qüestió migratòria en els programes i els discursos de la majoria de partits polítics, tal com es va evidenciar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha una alta sensibilitat de l'opinió pública, recollida en diferents estudis d'opinió, que han situat aquesta qüestió entre aquelles que desperten més preocupació entre la ciutadania. Hi ha canvis competencials derivats del nou Estatut de Catalunya, que poden suposar, per primera vegada, el reconeixement legal d'algunes competències en matèria d'acollida i altres serveis a les administracions locals.
És per això que demanem, de forma general, que la immigració no sigui contemplada en els programes i actes electorals només com un problema, sinó com un repte que ens porta a una societat de convivència plural i complexa, però alhora més rica, tant per la seva diversitat cultural com per les possibilitats econòmiques que s'obren. Demanem, sobretot, que no s'utilitzi aquesta delicada realitat com a eina de confrontació. Y que, en l'elaboració de tots i cadascun dels diferents apartats dels programes electorals, es sigui conscient de la realitat de la immigració en les nostres ciutats i pobles. Una realitat que afecta al conjunt de la població d'una manera ampla i transversal i que, per tant, no pot ser abordada com un fenomen apart.
I de forma concreta, fem un seguit de propostes
Que, en la mesura que sigui possible, se simplifiquin els tràmits burocràtics i s'unifiquin els criteris i requeriments que es demanen a les persones immigrades en tot allò relacionat amb la seva situació jurídica. Les oficines d'atenció als immigrants haurien de ser llocs d'acollida, orientació i ajuda. Volem fer especial referència a aquelles qüestions relacionades amb l'empadronament, un dret reconegut per llei i un requisit necessari per l'accés a la sanitat i a l'educació. Ens preocupen les dificultats que, pel que fa a l'empadronament, s'estan donant en alguns municipis.
Que, des dels Ajuntaments, es realitzin campanyes de sensibilització de la ciutadania, per tal d'afavorir una acollida positiva dels nouvinguts, en contrast amb aquella imatge que posa l'accent, sobretot, en els problemes, les dificultats i els prejudicis que molts veïns senten envers l'immigració. En aquest sentit, és necessari que es fomenti la participació conjunta (d'immigrants i autòctons) en actes populars i culturals, com ara les festes majors o altres esdeveniments tradicionals, i en aquells mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios ...) que siguin de titularitat municipal.
I, finalment, que els governs locals tinguin especial cura de la rehabilitació dels edificis i equipaments d'alguns barris de les nostres ciutats. Constatem que molts conflictes han sorgit, precisament, a causa d'un procés de degradació d'aquests equipaments. Demanem, a més, polítiques actives en relació a l'ús dels espais públics (locals, jardins, pistes poliesportives...) que afavoreixi el tracte i la coneixença mútua entre tots els veïns autòctons i nouvinguts. Alhora s'ha de mirar d'evitar concentracions excessives de nouvinguts en determinats barris, ja que això no afavoreix la cohesió social i acaba per fomentar la marginació.
Accés a llocs dignes destinats als cultes
Com a Plataforma d'entitats cristianes som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Demanem, en aquest sentit, que es faciliti a les diferents comunitats religioses, l'accés a llocs dignes, destinats al culte i la pregària.
Ens preocupa, d'una manera especial, la instrumentalització política que sovint s'ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Y també demanem que es facin públiques les partides pressupostàries municipals destinades a l'acollida dels immigrants i a la promoció de la convivència i la cohesió social i se n'informi amb transparència a tots els ciutadans, com també de les accions que es programen i executen amb aquests diners.
La Plataforma està formada per les següents entitats: Aco, Associación social este-oeste, Cáritas, Cintra-Benallar, Con vi vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel socialisme, Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de pastoral social, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-studium, Fundació Putxet, GOAC-HOAC, Grup de juristes Roda Ventura, JOC, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral amb immigrants (PAI), Religioses en barris, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
Des del municipi, per la pau
La Fundació per la Pau, una entitat amb 24 anys de treball en l'àmbit de la cultura de pau, proposa que des dels municipis es reforci una política pública activa a favor de la pau. Com ja ha fet altres anys, i en diverses conteses electorals, proposa que les institucions públiques s'impliquin activament en la construcció de pau.
Perquè creiem que des de les ciutats i pobles es pot assumir un paper actiu en el foment d'una cultura de pau, promovent la resolució pacífica dels conflictes al municipi, desenvolupant unes polítiques coherents amb la pau, desmilitaritzant i desarmant les ciutats i donant suport a totes aquelles iniciatives globals per la pau.
Proposem als partits polítics i les candidatures que es presenten als diversos municipis que, des del govern o l'oposició, impulsin els següents compromisos a favor de la pau:
Compromisos a favor de la pau
1. Divulgar i difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través de les activitats pròpies de l'ajuntament i també a través dels mitjans de comunicació municipals.
2. Fomentar l'educació per la pau a les escoles i dotar les biblioteques municipals de materials específics sobre pau. Promoure que el 30 de gener, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, sigui un dia de reflexió i activitat al municipi.
3. Batejar carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes pel seu compromís per la pau i agermanar-se amb ciutats de països o zones en conflicte a fi de fomentar-ne l'intercanvi i el coneixement mutu.
4. Donar suport a activitats d'entitats i grups locals sobre aquestes qüestions i destinar una aportació econòmica específica a programes de promoció de la cultura de pau.
5. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi i promoure polítiques d'integració i acollida a la diversitat.
6. Formar la policia municipal en mediació i resolució de conflictes, així com en respecte a la diversitat, amb l'objectiu de desarmar i desmilitaritzar les policies locals.
7. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament així com impedir el trànsit i comerç d'armes pel municipi.
8. No cedir instal·lacions municipals per a actes de l'exèrcit ni per a fires d'armament, no promoure ni acollir desfilades militars al municipi i, en el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.
9. Participar en les xarxes de municipis que apostin per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.
10. Donar suport a les diverses campanyes nacionals, estatals i internacionals que promoguin la pau i el desarmament.
Perquè creiem que des de les ciutats i pobles es pot assumir un paper actiu en el foment d'una cultura de pau, promovent la resolució pacífica dels conflictes al municipi, desenvolupant unes polítiques coherents amb la pau, desmilitaritzant i desarmant les ciutats i donant suport a totes aquelles iniciatives globals per la pau.
Proposem als partits polítics i les candidatures que es presenten als diversos municipis que, des del govern o l'oposició, impulsin els següents compromisos a favor de la pau:
Compromisos a favor de la pau
1. Divulgar i difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través de les activitats pròpies de l'ajuntament i també a través dels mitjans de comunicació municipals.
2. Fomentar l'educació per la pau a les escoles i dotar les biblioteques municipals de materials específics sobre pau. Promoure que el 30 de gener, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, sigui un dia de reflexió i activitat al municipi.
3. Batejar carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes pel seu compromís per la pau i agermanar-se amb ciutats de països o zones en conflicte a fi de fomentar-ne l'intercanvi i el coneixement mutu.
4. Donar suport a activitats d'entitats i grups locals sobre aquestes qüestions i destinar una aportació econòmica específica a programes de promoció de la cultura de pau.
5. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi i promoure polítiques d'integració i acollida a la diversitat.
6. Formar la policia municipal en mediació i resolució de conflictes, així com en respecte a la diversitat, amb l'objectiu de desarmar i desmilitaritzar les policies locals.
7. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament així com impedir el trànsit i comerç d'armes pel municipi.
8. No cedir instal·lacions municipals per a actes de l'exèrcit ni per a fires d'armament, no promoure ni acollir desfilades militars al municipi i, en el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.
9. Participar en les xarxes de municipis que apostin per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.
10. Donar suport a les diverses campanyes nacionals, estatals i internacionals que promoguin la pau i el desarmament.
A Sabadell hem posat el dit a la llaga. La gent te por!
Hola companyes i companys de Catalunya,
Ahir a la tarda Respolis-Sabadell es va reunir per intentar decidir el lloc on faríem el Debat amb les candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals, per tal de que es posicionin sobre Respolis.
Al marge de les candidatures que estan presents al Ple de l'Ajuntament, n'hi ha unes quantes de les que no sabem les adreces postals i que volem convidar al Debat, però ni l'Ajuntament ni la Junta Electoral ens les ha volgut facilitar, després de marejar-nos durant un mes anant d'aquí cap allà, parlant amb aquest i amb l'altre, i escrivint cartes i correus electrònics que no arriben i quan arriben no valen.
Però el més fotut és constatar que la gent està "acollonida". Vull dir que hem donat fulls d'adhesió a una pila d'entitats, comerciants i als mitjans de comunicació local, i en general diuen que està molt bé i que estan farts del comportament dels polítics, però hi ha dos respostes que impedeixen l'adhesió de les persones:
- Tenen por que si el seu nom surt a la llista, l'Ajuntament prengui represàlies d'algun tipus. Ex: negar permisos d'obres o altres, negar el suport en l'organització d'algun acte públic, negar subvencions, etc. De fet, la gent ja ha patit experiències d'aquest tipus. Dues persones que estem a Respolis-Sabadell vam participar en l'organització d'un Seminari pel qual l'Ajuntament va concedir una subvenció de paraula de 300 euros, i quatre dies abans de començar la van retirar per què tenien la sospita que en l'organització hi estava ficada l'oposició al Govern Municipal. Aquesta situació genera que les persones ni signin, ni facin córrer els papers entre els seus coneguts i associats, encara que comparteixin totalment la iniciativa.
- Han rebut la informació de Respolis i al veure que està relacionada amb les Eleccions Municipals diuen que la seva entitat té pluralitat política i que han acordat no participar en cap esdeveniment que tingui a veure amb les Eleccions i no volen tenir més detalls de com funciona ni el Document de Compromís, ni de la Comissió de Verificació, ni de la dimissió, ni de res. En la majoria de casos no ens donen l'oportunitat d'explicar-los res i per no fer un lleig es queden els papers, però després els amaguen per a que ningú els vegi.
És una psicosi brutal... silenciosa. Tinc la sensació que democràticament parlant, la nostra societat està morta!
Gràcies per escoltar-me.
Montse
Ahir a la tarda Respolis-Sabadell es va reunir per intentar decidir el lloc on faríem el Debat amb les candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals, per tal de que es posicionin sobre Respolis.
Al marge de les candidatures que estan presents al Ple de l'Ajuntament, n'hi ha unes quantes de les que no sabem les adreces postals i que volem convidar al Debat, però ni l'Ajuntament ni la Junta Electoral ens les ha volgut facilitar, després de marejar-nos durant un mes anant d'aquí cap allà, parlant amb aquest i amb l'altre, i escrivint cartes i correus electrònics que no arriben i quan arriben no valen.
Però el més fotut és constatar que la gent està "acollonida". Vull dir que hem donat fulls d'adhesió a una pila d'entitats, comerciants i als mitjans de comunicació local, i en general diuen que està molt bé i que estan farts del comportament dels polítics, però hi ha dos respostes que impedeixen l'adhesió de les persones:
- Tenen por que si el seu nom surt a la llista, l'Ajuntament prengui represàlies d'algun tipus. Ex: negar permisos d'obres o altres, negar el suport en l'organització d'algun acte públic, negar subvencions, etc. De fet, la gent ja ha patit experiències d'aquest tipus. Dues persones que estem a Respolis-Sabadell vam participar en l'organització d'un Seminari pel qual l'Ajuntament va concedir una subvenció de paraula de 300 euros, i quatre dies abans de començar la van retirar per què tenien la sospita que en l'organització hi estava ficada l'oposició al Govern Municipal. Aquesta situació genera que les persones ni signin, ni facin córrer els papers entre els seus coneguts i associats, encara que comparteixin totalment la iniciativa.
- Han rebut la informació de Respolis i al veure que està relacionada amb les Eleccions Municipals diuen que la seva entitat té pluralitat política i que han acordat no participar en cap esdeveniment que tingui a veure amb les Eleccions i no volen tenir més detalls de com funciona ni el Document de Compromís, ni de la Comissió de Verificació, ni de la dimissió, ni de res. En la majoria de casos no ens donen l'oportunitat d'explicar-los res i per no fer un lleig es queden els papers, però després els amaguen per a que ningú els vegi.
És una psicosi brutal... silenciosa. Tinc la sensació que democràticament parlant, la nostra societat està morta!
Gràcies per escoltar-me.
Montse
Propostes d'Ecologistes en Acció per als partits polítics davant les pròximes eleccions municipals
Existeix una contradicció entre el progressiu augment de la conscienciació i sensibilització ciutadana respecte les problemàtiques ambientals i l'actitud d’alguns responsables polítics per agreujar les seves conseqüències. Aquesta contradicció ha de ser reorientada amb unes polítiques ambientals més coherents i compromeses amb el nostre entorn i amb el benestar de la ciutadania en general.
La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.
Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.
Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.
POLÍTICA DE TRANSPORTS
Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenible
El parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.
Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.
A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.
COMPROMISOS PROPOSATS
Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.
L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.
Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.
Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.
Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).
Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.
Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.
POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISME
No especular amb el futur
La superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.
L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.
Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.
D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.
És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.
COMPROMISOS PROPOSATS
Ajustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles.
Per a això:
No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.
Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)
Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.
No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.
No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.
Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.
Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.
Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.
Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.
Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.
Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.
Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.
Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.
Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.
Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.
POLÍTICA DE RESIDUS
Reduir i Reutilitzar
La generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.
La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.
Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.
Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.
Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.
Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.
Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.
Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.
ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENT
Municipis lliures de transgènics
Els organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.
D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:
- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món
Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.
Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.
COMPROMISOS PROPOSATS
Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:
Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.
Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.
Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.
Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.
POLÍTICA ENERGÈTICA
Reduir el consum elèctric i apostar per les energies renovables
La crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.
Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.
El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.
Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.
Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.
Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.
Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.
POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA
Establir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractació
Sovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.
El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.
L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.
En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.
Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.
COMPROMISOS PROPOSATS
Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.
Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.
Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:
que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)
Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.
Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.
POLÍTICA INFORMATIVA
Informació ambiental accessible i transparència
El contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.
Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.
La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.
La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.
Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.
Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.
COMPROMISOS PROPOSATS
Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).
Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.
Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.
POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETAT
Recuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusiva
Les grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.
Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.
La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.
El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.
Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.
COMPROMISOS PROPOSATS
Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.
Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.
Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.
Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.
Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.
Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.
Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals
La celebració de les pròximes eleccions municipals és una gran ocasió perquè els diferents partits polítics i la societat en general reflexionin sobre la situació ambiental en que es troben els diferents municipis i les necessitats i propostes que els partits polítics haurien d'incloure en els seus programes electorals.
Les administracions locals són la institució pública més propera a la ciutadania i, per tant, la seva implicació en la conservació del medi ambient és essencial. Per això, ha de prendre un compromís decidit amb el respecte, protecció i conservació del medi ambient i assumir la seva part de responsabilitat en la crisi ecològica en la qual ens veiem immersos. El canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i l'augment de les malalties relacionades amb la contaminació ambiental necessiten respostes viables que redueixin aquestes problemàtiques. A nivell municipal han de pal•liar-se diferents problemàtiques ambientals: l'ordenació del territori i l'especulació urbanística, l'excessiu ús del vehicle privat, la creixent contaminació atmosfèrica i acústica dels nuclis urbans, entre d’altres, han de ser afrontades de forma coherent. Però a més a més, l'establiment d'aquestes polítiques ha d'anar acompanyat de coherència i d’absència de qualsevol interès que no sigui el general. Així mateix, les administracions locals han de predicar amb l'exemple, introduint i assumint criteris ecològics en el seu propi funcionament diari.
Per això, Ecologistes en Acció de Catalunya sol•licita als partits i coalicions polítiques una sèrie de propostes que considerem que millorarien la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i assegurarien la sostenibilitat del municipi.
POLÍTICA DE TRANSPORTS
Apostar per una nova política de mobilitat urbana sostenible
El parc automobilístic ha augmentat considerablement durant els últims anys, arribant a superar en alguns municipis la proporció d'un cotxe per cada dos habitants. Al mateix temps, augmenta molt la utilització d'aquests vehicles, que s'usen més freqüentment i per a recórrer distàncies més llargues. Algunes de les causes més importants d'aquest augment del transport privat són el model de ciutat difusa cada vegada més freqüent, la construcció de grans infraestructures i la falta de plans de mobilitat sostenible. Aquests plans de mobilitat sostenible, en coordinació amb les polítiques urbanístiques, d'infraestructures i de transport, haurien de permetre arribar a una mobilitat menys impactant que l'actual, així com assolir importants beneficis per a la salut i el benestar de ciutadans i ciutadanes.
Les contínues saturacions de les vies públiques, l'augment de la contaminació acústica i atmosfèrica, i els incomptables danys materials provocats pels vehicles privats a motor demostren la ineficiència i perjudicis provocats per l'actual model de transport.
A més, una de les conseqüències més catastròfiques que està ocasionant l'augment de l'ús de vehicles privats és l'emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen molt al canvi climàtic, el qual sens dubte representa el major desafiament al que s'enfronta la humanitat.
És per tot això que vam considerar que la implantació de polítiques municipals que apostin decididament per la mobilitat sostenible garantirà tant una adequada resposta al canvi climàtic com una millora en el benestar i la salut de la ciutadania.
COMPROMISOS PROPOSATS
Elaborar (amb la participació dels agents socials) i posar en pràctica Plans de Mobilitat Sostenible seriosos que orientin les polítiques de transport i les infraestructures urbanes del municipi cap a un model de transport urbà menys contaminant i menys perjudicial per a la salut. Això significa que un objectiu fonamental de les polítiques de mobilitat ha de ser reduir el nombre de vehicles en circulació.
L'estratègia general ha de ser doble: dissuadir de l'ús de l'automòbil, i simultàniament donar facilitats per als mitjans de transport més sostenibles: anar a peu, amb bicicleta, i els mitjans col•lectius.
Reorganitzar els serveis municipals i el model urbanístic de manera que es redueixin les necessitats de mobilitat motoritzada. Impedir la creació de noves urbanitzacions separades dels nuclis urbans consolidats.
Potenciar el transport col•lectiu, millorant la seva gestió i servei, i donant-li prioritat sobre el transport motoritzat privat. Obligar a les urbanitzacions i polígons industrials a comptar amb plans de transport col•lectiu.
Elaborar i dur a la pràctica plans de foment dels mitjans no motoritzats (vianants, bicicleta).
Restriccions a l'ús del cotxe, amb mesures de pacificació del trànsit, reducció dels límits de velocitat, increment de la fiscalitat (sobretot als vehicles més emissors de gasos d'efecte hivernacle i de gasos contaminants), restriccions a l’aparcament i a la circulació, etc.
Suficients i ben situades estacions de mesurament, informació a la població dels nivells de contaminació, plans de reducció d'emissions i plans d'urgència per a quan se superin els nivells d'alerta.
POLÍTICA URBANÍSTICA, D’INFRAESTRUCTURES I TURISME
No especular amb el futur
La superfície urbanitzada dels nostres municipis s'ha incrementat excessivament en els últims 15 anys a costa, en moltes ocasions, de la destrucció i deteriorament d'espais naturals d'alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
Aquest creixement urbanístic es degut, en bona part, a l'augment de l'especulació urbanística i a la falta de criteris urbanístics i models de ciutat que garanteixin globalment la sostenibilitat d'aquesta. A més el finançament dels municipis s'ha centrat excessivament en la requalificació de sòl.
L'habitatge ha passat de ser un bé de primera necessitat a un element d'inversió. Així, la inversió de grans capitals en habitatge apuja el seu preu. Aquesta circumstància afavoreix la nova construcció enfront de la rehabilitació i el model de ciutat dispersa enfront del de ciutat compacta amb barreja d'usos.
Aquest model urbà requereix un major consum de sòl, aigua, energia i infraestructures de transport. A més, comporta una gran dependència del vehicle particular i, per tant, major fragmentació del territori, increment d'emissions de CO2, emissions de sorolls, etc.
D’altra banda, aquest model urbanístic basat en la reclassificació de sòl i la nova construcció i no a satisfer les necessitats de la població, afavoreix la corrupció de membres de corporacions locals i organismes autonòmics responsables de l'aprovació dels diferents instruments de planejament.
Per a ocultar les maniobres especulatives i de corrupció es dificulta l'accés a la informació, s'incompleix la normativa vigent i s'arriba a intervenir, fins i tot, algunes decisions judicials. En definitiva es generen situacions d'autèntic dèficit democràtic i de falta de llibertat en molts municipis.
És per tot això, que un nou plantejament urbanístic és necessari per a reconduir cap a la sostenibilitat totes les polítiques que tinguin competències en aquest tema, i intentar construir uns municipis sobre la base del respecte i compliment de les normes.
COMPROMISOS PROPOSATS
Ajustar el creixement a les necessitats de la població i crear ciutats sostenibles.
Per a això:
No es revisarà el planejament general fins que s'hagi executat almenys el 80% del pla general en vigor.
Els nous creixements seran entorn als nuclis urbans existents, renunciant a la construcció d'urbanitzacions i nous nuclis de població aïllats i separats del casc urbà. Aquests nous creixements s'asseguraran l'accés amb transport públic i la barreja d'usos, evitant la construcció de ciutats disperses amb separació d'activitats (llevat de les classificades com perilloses, molestes i insalubres)
Renunciar a la construcció en el litoral, mantenint lliure la primera línia de costa.
No permetre el creixement de les urbanitzacions i nous nuclis de població que s'hagin construït fora de la legalitat, encara que es legalitzin. En aquests casos, la construcció de les xarxes públiques (sanejament, subministrament d'aigua, electricitat) es farà a càrrec dels propietaris dels habitatges que es legalitzin, no a càrrec de les administracions públiques.
No permetre cap tipus de construcció residencial o turística en sòl no urbanitzable.
Anteposar la rehabilitació a la nova construcció.
Incloure xarxes de zones verdes i espais lliures diferenciats dels espais protegits i sòl no urbanitzable. Apostar per un increment de les zones verdes que assegurin arribar la superfície per habitant recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (10-15 m2 /hab.) ha de ser una de les prioritats del pròxim govern municipal.
Facilitar la totalitat de la documentació dels nous instruments de planejament, en qualsevol de les seves fases, als ciutadans i associacions que ho sol•licitin.
Creació d'òrgans municipals de participació en matèria urbanística on s'incloguin associacions de veïns, associacions ecologistes, plataformes, etc. Tots els nous instruments de planejament s'informaran a aquest òrgan amb anterioritat al període d'informació pública.
Renunciar als convenis com sistema de desenvolupament de l'activitat urbanística.
Declaració, en prendre possessió del seu càrrec, del patrimoni personal de tots els membres de la corporació local i dels seus familiars directes.
Establir directrius quant al disseny i la planificació dels sistemes i espais verds de la ciutat, mitjançant actuacions de compensació respecte a la distribució de les zones verdes dintre de la trama urbana, la consolidació dels sistemes verds com elements d'integració, social, cultural i estructural, així com la incorporació de criteris conservacionistes en la planificació i disseny dels esmentats espais públics.
Crear, desenvolupar i implantar una xarxa d'horts socials i urbans autogestionats per la ciutadania distribuïts per tots els districtes de la ciutat que acostin la saviesa hortolana de les persones grans cap als nostre petits creant amb això un vincle amb la naturalesa, mitjançant el seu respecte i coneixement.
Elaborar i aprovar un reglament municipal que protegeixi als arbres situats tant en la via pública com en els espais privats de podes innecessàries, tales injustificades i indiscriminades i danys al patrimoni arbori de la nostra ciutat. A més establir criteris per a la poda i la plantació i cura dels arbres situats en la via pública.
Engegar plans de diversificació de fonts de finançament municipals que facin prescindibles els ingressos per requalificació urbanística.
POLÍTICA DE RESIDUS
Reduir i Reutilitzar
La generació desbordada de residus urbans suposa un dels problemes més importants als quals s'enfronten les institucions municipals. L'augment progressiu d'aquests fa que cada vegada es necessitin abocadors més grans i sistemes de separació més costosos, i en el pitjor dels casos el manteniment d’incineradores com a via per eliminar-los, sistema que suposa l'emissió dels gasos i partícules nocives de la combustió de plàstics i altres residus, que s'alliberen a l'atmosfera incrementat greument el risc sanitari a les poblacions humanes. L'emissió de dioxines a través d'aquests processos és un dels exemples que assenyalen el risc que suposen aquestes plantes.
La consciència de saber el que es produeix a nivell particular i l'opció de separar tots els residus en origen és una eina que garanteix el compromís de la ciutadania en tota la problemàtica que suposa la generació de residus assegurant així que existeixi una complicitat entre la institució pública i la ciutadania de generar menys residus, i que els generats puguin separar-se per a després reciclar-se.
Per això, el compromís municipal ha de girar entorn de la implantació de programes educatius que conscienciïn la ciutadania no només en la separació de residus sinó en la seva reducció i reutilització, i l'aposta decidida per buscar sistemes de recollida selectiva més sostenibles bandejant les tecnologies que s’han demostrat ineficients.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir com a prioritat polítiques de prevenció i reducció de residus d'origen domiciliari, comercial i industrial, així com un sistema de recollida sostenible que faciliti un adequat i eficient tractament dels mateixos.
Millorar els sistemes de separació de residus per a optimitzar el reciclatge dels mateixos i incrementar-ne la proporció reciclada.
Implantar a tot el terme municipal un sistema eficaç de recollida selectiva dels residus biodegradables per a poder elaborar un compost de qualitat comercial.
Mai apostar per la incineració com a mètode de gestió de residus. La incineració (sigui quina sigui la tecnologia emprada) provoca greus problemes ambientals, és causa d'emissió de compostos perillosos (substàncies considerablement tòxiques per a la salut, gasos d'efecte hivernacle, etc.) i és incompatible amb les polítiques de prevenció, reducció i recollida selectiva., abans esmentades.
Establir mesures efectives de control d'abocadors, que garanteixin el compliment de les exigències legals per a l'existència i funcionament dels mateixos.
Engegar programes de sensibilització i conscienciació perquè el conjunt de la població comprengui la importància que té una gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització sobre el reciclatge, i la dimensió del problema que genera no fer-la.
ORGANISMES MANIPULATS GENÈTICAMENT
Municipis lliures de transgènics
Els organismes manipulats genèticament (OMG), coneguts com transgènics, van entrar en la Unió Europea el 1997 i es van començar a conrear a Catalunya l'any següent. Però l'avaluació de la seva seguretat es basa en els assajos realitzats per les pròpies empreses i ha estat qüestionada reiteradament. El procés de creació d'organismes manipulats genèticament està envoltat d'incerteses que poden donar lloc a multitud d'efectes imprevistos i la seva utilització en l'agricultura i l'alimentació suposa riscos importants per a la salut, per al medi ambient i per a la seguretat alimentària.
D’altra banda, deu anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat:
- ni ha augmentat el rendiment dels cultius
- ni han millorat la qualitat dels aliments i del medi ambient
- ni han contribuït a solucionar el problema de la fam al món
Per contra, en els principals països productors estan apareixent ja problemes de caiguda de la producció, errors que ocasionen pèrdua de collites, desenvolupament de males herbes molt resistents i una creixent dependència agrícola de les llavors patentades i d’uns productes químics cada vegada més agressius i tòxics. També s'ha comprovat que els OMG suposen riscos sanitaris, com al•lèrgies, toxicitat i proliferació de bacteris resistents als antibiòtics, i un perill per a la vida silvestre i el medi ambient i per a la supervivència de milions d'agricultors. La creixent contaminació transgènica de camps i aliments també ha demostrat que és impossible controlar la disseminació dels OMG una vegada alliberats.
Per tot això, una majoria de la població rebutja l'ús de transgènics en l'alimentació i en 2006 més de 170 regions europees i 4.500 governs o entitats locals s'havien integrat en la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, exercint així el seu dret sobirà a protegir la seva economia, el seu medi ambient i la salut dels seus habitants.
COMPROMISOS PROPOSATS
Declarar el municipi Zona Lliure de Transgènics, unint-se a la Xarxa Europea de Zones Lliures de Transgènics i comprometent-se a:
Fer pública aquesta oposició del municipi al cultiu comercial o experimental de varietats manipulades genèticament i als aliments transgènics i portar a terme una campanya d'informació pública en aquesta línia.
Garantir que en els establiments depenents de l'Ajuntament no se serveixin menjars o begudes que continguin ingredients derivats d’OMG.
Dictar les disposicions necessàries a fi que les Ordenances Municipals declarin com activitats insalubres i nocives no autoritzables en tot el terme municipal les proves de camp amb llavors manipulades genèticament o qualsevol altre alliberament intencionat d’OMG amb fins experimentals.
Acordi declarar la sembra de varietats comercials de llavors transgèniques activitat insalubre i nociva i, en conseqüència, sotmesa a les obligacions genèriques legalment previstes en aplicació i desenvolupament del Reglament 2414/1961.
POLÍTICA ENERGÈTICA
Reduir el consum elèctric i apostar per les energies renovables
La crisi energètica en que es troba tant Catalunya com la resta de la Unió Europea és una realitat que necessita resposta a nivell local. Sens dubte des del municipis es pot realitzar una labor didàctica i de sensibilització en aquest sentit, però el compromís ha de passar també pel foment de les energies renovables com l'única alternativa energètica segura i neta possible per al nostre futur energètic.
Per això, des dels ajuntaments s'han de fer esforços per integrar dintre de les polítiques municipals els sistemes d'energies renovables tant en els centres municipals com en els habitatges públics i en els nous edificis que es contrueixin. A més cal assumir criteris de bioconstrucció en els nous edificis com a una de les mesures per poder augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i així reduir-ne el consum. Totes aquestes mesures poden influir positivament en el consum i mostrar a la ciutadania que existeix una alternativa viable, conscienciant-la de la importància de l'estalvi i l'aposta per les energies renovables.
El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és la reducció en la despesa energètica municipal i l'augment de l'eficiència. Aquests aspectes són fonamentals per a transmetre a la ciutadania una política d'austeritat en la despesa i una major optimització dels recursos econòmics del consistori. El creixement progressiu en despesa energètica, com en el cas de l'enllumenat extraordinari, i la poca eficiència de la majoria de centres municipals demostra una absència de sensibilització en aquest tema que ha de ser pal•liada amb polítiques més compromeses amb el medi ambient i amb una major optimització del pressupost municipal que pot revertir en altres partides municipals com les destinades a joventut, dona, medi ambient, cooperació internacional o d’altres. Cal l’establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per al foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Per tot això, la implicació dels pròxims governs municipals ha de tenir un compromís clar respecte a l'austeritat econòmica en totes les polítiques municipals demostrant amb això que l'optimització del pressupost municipal és possible, a través de l'estalvi i l'eficiència.
COMPROMISOS PROPOSATS
Establir una Agència Municipal de l'Energia depenent de la regidoria de Medi Ambient que garanteixi i fomenti de debò la reducció i eficiència energètica de tots els projectes de la ciutat i les polítiques municipals. Aquest organisme haurà de comptar amb la participació d'agents tècnics, econòmics i socials.
Reduir i controlar la contaminació acústica i lumínica de la ciutat a través de programes i plans concrets.
Incloure criteris de bioconstrucció en totes les noves edificacions realitzades per la institució municipal i les empreses municipals.
Instal•lació de sistemes d'energies renovables en els centres municipals.
Establiment de programes educatius de sensibilització i conscienciació per a la reducció del consum i el foment de l'estalvi i l'eficiència energètica.
Engegar programes de suport a les energies renovables, per exemple amb l'obertura de línies de crèdit per a la instal•lació en els habitatges de panells solars fotovoltaics.
POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA
Establir criteris ecològics en la política municipal de compra i contractació
Sovint els ciutadans precedeixen als poders públics a l'hora de prendre consciència respecte als problemes del seu entorn. Les administracions locals han de donar exemple, prendre la iniciativa, i implantar formes de gestionar la seva activitat que redueixin al mínim la seva petjada ecològica.
El sector de la contractació pública té un gran impacte econòmic. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa en aquest sector suposa el 16% del PIB europeu. Per tant els seus potencials beneficis sobre el medi ambient són enormes.
L'abast potencial d'una contractació pública amb criteris ambientals va més enllà del simple fet de comprar, per exemple, paper reciclat. L'arc de possibilitats d'actuació és enorme; des de comprar bolígrafs de tinta recarregable, fins a edificis escolars energèticament més eficients, passant per la utilització de mobiliari d'oficina amb fusta certificada, la compra d'equips informàtics de baix consum energètic, una il•luminació urbana estalviadora d'energia i que eviti la contaminació lumínica, flotes de vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen, aliments biològics en els menjadors i bars dels edificis públics, electricitat provinent de fonts d'energia renovable, etc. Una àmplia perspectiva sobre aquests criteris abasta, no solament als productes adquirits, sinó també als serveis contractats. Per exemple, es poden comprar aparells i electrodomèstics de baix consum energètic, que compleixin els requisits d'una determinada ecoetiqueta, però també es pot incloure com a criteri de contractació d'un servei de neteja, que l'empresa adjudicatària utilitzi aparells d'aquestes mateixes característiques.
En contra del pensament general, la contractació amb criteris ambientals no és sempre més cara. Alguns productes si ho són, però molts altres no. A més a més, per la seva durabilitat i/o eficiència condueixen generalment a mitjà o llarg termini a un estalvi econòmic considerable. La contractació i compra de serveis o productes que inicialment suposen una inversió extra, modifiquen tanmateix tota la contractació posterior i comporten situacions de rendibilitat econòmica.
Per tant, les administracions locals poden jugar un paper molt important a l'hora de reduir els impactes mediambientals, i han de comprometre els diners dels ciutadans amb aquests criteris.
COMPROMISOS PROPOSATS
Encarregar una avaluació interna, que analitzi la necessitat real de contractació de cadascun dels productes i serveis. Els articles que menys contaminen són aquells que no es produeixen, i és necessari evitar aquella contractació innecessària que s'estigui produint per simple inèrcia heretada. A més, sovint en alguns departaments es rebutgen articles que encara poden servir a altres seccions de la mateixa administració.
Centralitzar la contractació. Permet: introduir polítiques, criteris i pràctiques més coherents i coordinades amb menor esforç, a més de controlar i limitar de forma més eficaç la despesa general pressupostària en noves adquisicions, i minimitzar els costos administratius.
Establir un programa de formació per als agents implicats en la contractació, i una definició dels criteris ambientals per als productes que es comprin, incorporant, de forma general, els següents principis:
que siguin reutilitzats, reciclats i reciclables
que duguin embalatges mínims, reutilitzats i/o reciclats
que minimitzin les emissions i els residus (en pes i/o en perillositat)
que es basin en matèries primeres renovables i/o reciclades
que siguin modulars, recarregables, o recanviables
que estiguin lliures de substàncies perilloses
que minimitzin l'ús i consum de recursos (aigua, energia, etc)
Integrar una visió de tot el cicle de vida en el producte comprat/contractat (des de la producció, la distribució, l'ús, i el residu). Igualment és important considerar la reparabilitat i durabilitat del producte. Un article que pot ser reparat, pot no necessitar ser substituït.
Realitzar una revisió exhaustiva del compliment dels plecs de condicions. A aquest efecte pot adoptar-se un sistema de qualificació de proveïdors atenent a la satisfacció i compliment dels requeriments ambientals especificats en els plecs de condicions pels productes oferts.
POLÍTICA INFORMATIVA
Informació ambiental accessible i transparència
El contacte de les institucions municipals amb els moviments socials i la ciutadania en general ha de ser una forma de fer política participada, consensuada i transparent que revertirà molt positivament en el municipi.
Per això l'accés de la ciutadania a la informació ambiental municipal ha de ser una de les formes de socialitzar les polítiques municipals i de fomentar l'establiment d'una societat molt més informada que conseqüentment tingui una major fonamentació per a prendre les seves decisions a nivell individual i col•lectiu.
La ratificació al desembre de 2004 del Conveni d’Aarhus pel govern espanyol ha d’assegurar que al nostre país es fomenti l'accés a la informació ambiental, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient. En coherència s'han d'establir camins informatius accessibles per la ciutadania que facilitin aquesta labor.
La implantació d'unitats d'informació ambiental distribuïdes pels centres cívics municipals pot ser una proposta viable perquè la ciutadania pugui acudir a aquests per a consultar o suggerir qualsevol tipus de dubte o proposta quant a la gestió ambiental municipal. Informació sobre residus urbans, sobre l’estat de la contaminació atmosfèrica, sobre programes d'educació ambiental, etc. A més d'això ha d'assegurar-se que les vies actuals de sol•licitud d'informació ambiental siguin àgils per a poder traslladar informació ambiental a la ciutadania de la forma més ràpida possible.
Altres aspectes importants per a millorar la transparència de la institució municipal és l'enfortiment de la línia verda de la Policia Local dotant-la de recursos i competències concretes perquè assegurin el compliment de la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, protecció animal, etc.
Per tot això, la transparència de les polítiques municipals ha de ser una de les màximes del pròxim govern municipal millorant l'accés de la ciutadania a la informació ambiental i assegurant el compliment de la legislació vigent.
COMPROMISOS PROPOSATS
Creació per part de la delegació de medi ambient, d'Unitats d'Informació Ambiental Ciutadana, amb horaris accessibles i una per districte (preferentment localitzades en els Centres Cívics).
Facilitar els tràmits d'informació ambiental i millorar-ne la seva eficàcia, intentant donar una resposta ràpida i concreta a la ciutadania.
Enfortir la línia verda de la polícia local dotant-la d'efectius i recursos adequats per a desenvolupar les seves funcions i responsabilitats de vigilància del compliment de la legislació vigent referida a l'ordenació del territori, medi ambient i el benestar i protecció dels animals, adscrita a la delegació de medi ambient.
POLÍTIQUES DAVANT DE L’EXCLUSIÓ I LA PRECARIETAT
Recuperar la vida comunitària i construir una ciutat inclusiva
Les grans ciutats són espais de convivència allunyats del mitjà natural en les quals es donen de forma més palesa les contradiccions del nostre model de desenvolupament, que oblida la necessitat que els éssers humans tenim de la naturalesa. L’aïllament social que provoquen el model d'urbanisme i transport, les enormes distàncies, la falta de xarxes socials, l'escàs teixit associatiu o la cultura dominant, fan difícil reconstruir una vida comunitària capaç d'engegar iniciatives d'abast i de reaccionar davant el procés de deteriorament socioambiental. La reconstrucció d'una autèntica vida comunitària és necessària per a la convivència a les ciutats.
Reconéixer la immigració com un dels efectes del deteriorament de les condicions de vida en els països del Sud. Aquest deteriorament és en bona part responsabilitat de les polítiques, les maneres de producció i consum i els mercats del Nord, el que s'ha vingut a denominar globalització capitalista. Les nostres ciutats i pobles estan sent l'albelló al que arriben creixents poblacions immigrants a la recerca de recursos per a la supervivència. Acollir amb dignitat a aquestes poblacions és una manera de restituir, encara que sigui en petita mesura, el deute ecològic (pel deteriorament dels seus ecosistemes, apropiació dels seus recursos, ús dels seus territoris...) que hem contret amb aquests pobles.
La precarització laboral és un altre problema que afecta cada vegada més a les ciutadanes i ciutadans. La deslocalització empresarial, les subcontractacions, la precarització dels serveis i la reculada de l'estat del benestar, col•loquen en situació de vulnerabilitat o d'exclusió a molts habitants de les ciutats. La creació d'espais econòmics autogestionats és una manera de recuperar unes condicions laborals dignes.
El no reconeixement del treball de les dones i la seva aportació a la vida, i la seva responsabilització en la major part de les tasques de cura, les col•loca en condicions de vida especialment difícils a les ciutats. Els avanços en matèria de drets no es tradueixen en igualtat d'accés a recursos ni en un repartiment real dels treballs invisibles que mantenen la vida. Està pendent la consideració, valoració i repartiment d'aquestes tasques imprescindibles en les quals es recolzen la resta d'activitats vitals.
Els automòbils i les grans infraestructures tenen prioritat en els usos urbans, mentre que les persones grans, les persones més fràgils, les nenes i nens, troben a faltar espais pròxims i accessibles de convivència, joc i relació.
COMPROMISOS PROPOSATS
Defensar estructures urbanes que prioritzin les activitats locals i defensin el barri com unitat de convivència, treball, comerç i serveis.
Ampliar els programes d'acollida de persones immigrants, així com la cobertura social de la qual disposen, considerant-les refugiades econòmiques. Per a això és imprescindible que es promogui el seu empadronament i aquest acte no suposi l'inici de la seva expulsió del país.
Afavorir iniciatives laborals dintre del camp de l'economia social o el cooperativisme. Donar suport a l'enfortiment del teixit associatiu autònom.
Fer prevaldre fiscalment les iniciatives econòmiques basades en el que és local, l'estabilitat laboral i la producció ecològica en condicions laborals dignes.
Crear, cedir, facilitar l'ús d'espais pròxims per al desenvolupament de la vida de barri, comunitària i associativa.
Desenvolupar accions formatives que facin a la població més conscient de la interdependència amb el nostre mitjà, de la corresponsabilitat en les tasques de supervivència i de les potencialitats de l'activitat associativa.
Propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya davant les eleccions municipals
Que diuen els signants de la campanya
Aquí pots llegir els comentaris que estan deixant al portal les persones que signen, a la secció de Barcelona. Tot plegat és interessant per comprendre com les persones estem farts de la política espectacle. Es com un clam col·lectiu que diu que l'expressió ciutadana i popular ja no pot passar només per anar a votar un cop cada quatre anys.
Per una transició cap a la democràcia. Ja seria hora, oi?
Xavi Moya i Ortiz
endevant amb aquest moviment!
cristina font viola
És una iniciativa assenyada i justa, endevant!!
Francesc Punsola Izard
Al menys que les coses que prometen les duguin a terme!
I prou ja de crear mala maror entre els partits, més que un govern sembla una guarderia! El partit que perd fa rebequeries. Estem en ple segle XXI i representa que els polítics són adults, i civilitzats, a veure si ho demostren!
Gerard Alís Raurich
Totalment d'acord i a veure si això agafa força i sereveix per alguna cosa. Quans més serem menys riuran!
Miquel Puig Tarradellas
Voldria veure més honradesa en alguns polítics, n'hi han que fan pena i vergonya
Teresa Comellas Ponsa
No estic d'acord amb els detalls pero si amb l'esperit d'aquesta iniciativa: Si no fan el que diuen que faran, que se'n vagin!
Toni Fernandez
Almenys anirem provant i veient formes de pressionar als polítics per tal que acompleixin les seves promeses electoral etc.
Lola Paniagua (Campanya Platja Llarga)
A mi, a la feina, sino compleixo. em fan fora, per què no a un representant del poble (alcalde, diputat, parlamentari...)?
Oriol Samaranch i Vallès
Estoy de muy de acuerdo con la campaña. Soy extranjero, y considero que debería aplicarse este sistema a nivel mundial. es una muy buena forma de que realmente el pueblo sea quien gobierna.
Alejandro
Anem cap a les llistes obertes!
Lau Molina
Els politics son uns corruptes per definicio, se'ls hi ha de posar limits i ma dura per que facin la feina per la qual, a mes, se'ls hi paga massa. Prou de estafar els ciutadans!!!
Raquel FernandezDiaz
El desencís amb els polítics es tan gran que estic completament a favor d'aquesta iniciativa: fins i tot votaré al partit que es comprometi!
Teresa Romañá Blay
Estic totalment d'acord amb la vostra iniciativa.
montserrat Campoy
Si cal ser de la circumscripció electoral de Barcelona, lògicament no hi puc participar.
Ja m'agradaria que es fes extensiu a tot el país.
Xavier Ruscalleda Nadal
Em sembla excel.lent aquesta iniciativa, ja va siguent hora d'implantar "l'accountability" o altrament dit, assumpció de responsabilitats.
maria mercè aguilar i margalef
És important tota iniciativa que vulgui reconvertir la democràcia en quelcom més que emetre un vot cada cert temps.
Josefina Fernández i Barrera
Molt bona iniciativa. Endavant!
Xavier de Pedro
Adhereixo i em complau aquesta resposta ciutadana i responsable. Hem de fer valer els nostres drets, perquè mirar cap un altra cantó no porta a res.
Gràcies per la iniciativa!!!
Raquel Debart
barcelona neta, politics a la basura
jordi
el meu vot pel partit que es comprometi
marta garcia velasco
sincerament fa una mica de por, la cosa. jo no voto per sistema mai. pero, ... com m'agradaria per fi, una alcaldia al servei de la ciudadania!
anna llucià pallach
justicia social prou de perpetuacions vitalicies al poder.
poder distribuit ja!!
carles arque casal
Important que els partits es comprometin a acomplir el seu programa. Després votem a algú que es comprometi a ser responsable, o a cap dels partits. Però, votant o no votant, aconseguim uns polítics i una societat més responsable.
Cesar AGUADO LOZANO
és urgent promoure formes més participatives de democràcia, i de control polític. el ciutadà genèric cada cop és més lluny dels models previstos i/o promoguts des de dalt, alhora que les problemàtiques de la societat augmenten i s'agreugen... hem d'obrir les portes a noves possibilitats.
Guillem Romeu i Fortuny
Per una transició cap a la democràcia. Ja seria hora, oi?
Xavi Moya i Ortiz
endevant amb aquest moviment!
cristina font viola
És una iniciativa assenyada i justa, endevant!!
Francesc Punsola Izard
Al menys que les coses que prometen les duguin a terme!
I prou ja de crear mala maror entre els partits, més que un govern sembla una guarderia! El partit que perd fa rebequeries. Estem en ple segle XXI i representa que els polítics són adults, i civilitzats, a veure si ho demostren!
Gerard Alís Raurich
Totalment d'acord i a veure si això agafa força i sereveix per alguna cosa. Quans més serem menys riuran!
Miquel Puig Tarradellas
Voldria veure més honradesa en alguns polítics, n'hi han que fan pena i vergonya
Teresa Comellas Ponsa
No estic d'acord amb els detalls pero si amb l'esperit d'aquesta iniciativa: Si no fan el que diuen que faran, que se'n vagin!
Toni Fernandez
Almenys anirem provant i veient formes de pressionar als polítics per tal que acompleixin les seves promeses electoral etc.
Lola Paniagua (Campanya Platja Llarga)
A mi, a la feina, sino compleixo. em fan fora, per què no a un representant del poble (alcalde, diputat, parlamentari...)?
Oriol Samaranch i Vallès
Estoy de muy de acuerdo con la campaña. Soy extranjero, y considero que debería aplicarse este sistema a nivel mundial. es una muy buena forma de que realmente el pueblo sea quien gobierna.
Alejandro
Anem cap a les llistes obertes!
Lau Molina
Els politics son uns corruptes per definicio, se'ls hi ha de posar limits i ma dura per que facin la feina per la qual, a mes, se'ls hi paga massa. Prou de estafar els ciutadans!!!
Raquel FernandezDiaz
El desencís amb els polítics es tan gran que estic completament a favor d'aquesta iniciativa: fins i tot votaré al partit que es comprometi!
Teresa Romañá Blay
Estic totalment d'acord amb la vostra iniciativa.
montserrat Campoy
Si cal ser de la circumscripció electoral de Barcelona, lògicament no hi puc participar.
Ja m'agradaria que es fes extensiu a tot el país.
Xavier Ruscalleda Nadal
Em sembla excel.lent aquesta iniciativa, ja va siguent hora d'implantar "l'accountability" o altrament dit, assumpció de responsabilitats.
maria mercè aguilar i margalef
És important tota iniciativa que vulgui reconvertir la democràcia en quelcom més que emetre un vot cada cert temps.
Josefina Fernández i Barrera
Molt bona iniciativa. Endavant!
Xavier de Pedro
Adhereixo i em complau aquesta resposta ciutadana i responsable. Hem de fer valer els nostres drets, perquè mirar cap un altra cantó no porta a res.
Gràcies per la iniciativa!!!
Raquel Debart
barcelona neta, politics a la basura
jordi
el meu vot pel partit que es comprometi
marta garcia velasco
sincerament fa una mica de por, la cosa. jo no voto per sistema mai. pero, ... com m'agradaria per fi, una alcaldia al servei de la ciudadania!
anna llucià pallach
justicia social prou de perpetuacions vitalicies al poder.
poder distribuit ja!!
carles arque casal
Important que els partits es comprometin a acomplir el seu programa. Després votem a algú que es comprometi a ser responsable, o a cap dels partits. Però, votant o no votant, aconseguim uns polítics i una societat més responsable.
Cesar AGUADO LOZANO
és urgent promoure formes més participatives de democràcia, i de control polític. el ciutadà genèric cada cop és més lluny dels models previstos i/o promoguts des de dalt, alhora que les problemàtiques de la societat augmenten i s'agreugen... hem d'obrir les portes a noves possibilitats.
Guillem Romeu i Fortuny
Signa per una democràcia sense mentides
Benvolguda, benvolgut,
De cara a les ELECCIONS MUNICIPALS DEL PROPER 27 DE MAIG, la xarxa de persones que constitueix RESPOLIS, ha presentat a Barcelona i a Sabadell, dues iniciatives per exigir als candidats de QUALSEVOL formació política, a canvi dels nostres vots, si guanyen les eleccions, que COMPLEIXIN LES SEVES PROMESES ELECTORALS.
DEMANEM LA REVOCACIÓ automàtica a les dues ciutats, és a dir, que si al cap de 2 anys el govern municipal no ha complert la majoria dels seus compromisos, dimiteixi. (veure : http://cat.revoc.respolis.cat )
A BARCELONA, demanem a més a més que aquesta dimissió comporti la convocatòria d'eleccions pel periode de 2 anys restant de la legislatura.
A SABADELL, demanem als candidats d'incloure, entre les promeses del seu programa electoral, una llista de propostes sorgides d'una consulta ciutadana (totalment o parcial, i tot puntuant el valor de cada proposta per poder comptar després si han complert o no) (veure : http://sbd.respolis.cat )
SI ALGUN PARTIT DECLARA FORMALMENT ACCEPTAR aquestes condicions (és possible que alguns hi estiguin temptats si els que signem som molts) VOTA'L EN CONSEQÜÈNCIA EL PROPER 27 DE MAIG.
POTS SIGNAR:
* Per SMS = 659 328 465
(dona nom, ciutat i telèfon)
Barcelona http://bcn.respolis.cat
Sabadell http://sbd.respolis.cat
* Per correu-e (dona nom, ciutat i telèfon)
Barcelona respolis@gmail.com
Sabadell respolis.sbd@gmail.com
PARTICIPA A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA POLÍTICA SENSE MENTIDES, I PER LA JUSTÍCIA
SOCIAL!.
L’abstenció guanya les eleccions, i potser no és una mala notícia
Germà Pelayo
L’abstenció ha sortit victoriosa de la cita electoral per triar els representants del Parlament l’1 de novembre, amb un nombre total de no votants de 2.253.417 (43,23% del cens electoral). La segona força, CiU, li segueix a distància amb un nombre de seguidors que no hi ha arriba a la meitat, només de 928.511 (17,81 %). L'abstenció ha estat guanyadora en cadascuna de les demarcacions electorals, i a Barcelona, capital de Catalunya.
Si l'abstenció fos comptabilitzada políticament, aquesta majoria silenciosa estaria representada per 58 escons, el que donaria als nostres no votants un avantatge relativament còmode per governar en minoria, o bé podrien pactar amb qualsevol de les tres forces següents per superar els 68 escons necessàries per la majoria absoluta.
Un altre supòsit és que les cinc, (ara sis), forces parlamentàries, s'unissin per boicotejar als i les abscèmies electorals per tal de "salvar la democràcia" de la incertesa que provocaria un govern d'abstencionistes... (Ho podrien fer en quatri-, penta- o hexapartit, facin vostès la seva combinació preferida a partir de la distribució eventual dels 77 escons restants: CiU 27, PSC 21, ERC 12, PP 8, ICV-EUA 7, Pciut 2).
Lamentar l'abstenció i curar-se en salut
El nombre de no practicants del vot ha augmentat significativament d'un 5,8 % respecte el 2003, i els nostres liders s'han limitat a lamentar aquest augment. Es tracta de declaracions rutinàries que no ofereixen solucions al que per a ells és un problema en si mateix (i no un efecte d'altres problemes més profunds), però al mateix temps contribueix a crear un estat d'opinió que estigmatitza aquesta actitud tractant-la d'irresponsable. Qui no ha sentit o no ha dit mai l'anatema: "no has votat, no et queixis desprès"? quin mitjà de comunicació, investit d'una funció moralitzadora que no li pertoca, no ha contribuit a estendre'l?
La manca d'immaginació (sinònim d'un estat de conservadurisme real i crisi generalitzada) de la nostre classe política, limita les possibles alternatives a l'abstenció a imaginar noves formes de proselitisme.
Els nostres preocupats liders diuen que cal fer alguna cosa devant del "fenòmen" de l'abstenció, però per elles i ells aquesta preocupació es limita a unes breus declaracions de tant en tant i al mateix temps es barreja en una menys confessable preocupació sobre què fer per captar l'anomenat vot indecís. La seva solució a un problema causat en part per la seva forma de fer i gestionar, és guanyar poder en tractar de captar nous adeptes. No és ni serà repartir i gestionar bé aquest poder. Si no t'agrada el brou, dues tasses...
En conclusió, l'únic que fan és lamentar-se perquè en el fons no els hi preocupa gaire l'abstenció, mentre no qüestioni seriosament l'estabilitat de la seva democràcia-espectacle, i d'aquesta estabilitat ja s'encarreguen en bona part els poders fàctics mundials i bona part dels mitjans més poderosos que els hi fan costat.
Hi ha motius per votar... i per no votar
Però la realitat és tota una altra i més diversa. Quines són les motivacions dels votants alhora d'exercir el seu dret a vot? les raons porten a una gamma ampla de tipus de vot: vot ideològicament fidel, vot clientelista, vot protesta, vot nòmada, vot ocasional (quan no hi ha res millor a fer aquell dia), vot induit (per fer callar els pesats o pesades que t'han aconsellat), vot "del mal menor", vot per a veure qui l'encerta... i sovint també una barreja de 2 o més d'aquestes i altres movitacions.
Però també entre els no votants hi ha una diversitat de raons significativa: no-vot despreocupat, no-vot ideològic (antisistema), no-vot protesta ocasional, no-vot "obligatori" (el de molts immigrants que no poden abstenir-se de pagar impostos) i també les combinacions d'aquests i altres raons són possibles.
En definitiva, l'estigmatització dels no votants és una trasgiversació del mateix principi de la democràcia, segons el qual haurien de ser les persones les que dictin les regles de joc, i no aquestes les que servissin per classificar-nos entre demòcrates bons i dolents.
Si les regles de joc no serveixen cal canviar-les, i no desplegar la retòrica hipòcrita de laments perquè els altres se les salten.
Transició cap a la democràcia participativa?
Depositar el vot un sol cop cada quatre anys (1 dia entre 1460), o molt més ocasionalment, dir tan sols un "si" o un "no" als blocs programàtics tancats que representen les opcions dels escasos referèndums (hi han hagut molts pocs al llarg del segle XX a l'Estat Espanyol), són exemples paradigmàtics de que els règims representatius són exercicis de democràcia reduïda a la més mínima expressió, sobre la qual hom preten que rau la legitimitat de l'Estat.
Un sistema de representació que fou inventat fa més de 200 anys per ressoldre els problemes d'aquella época, i que no ha tocat una coma dels seus fonaments per adaptar-los al contexte i als problemes actuals.
Aquesta limitació estructural dels règims representatius per esdevenir políticament responsables devant de la seva ciutadania, més enllà de la incapacitat o la falta de voluntat de responsables polítics, partits, governs, (o del context econòmic, social o cultural) es preten subsanar des de fa pocs anys amb alguns exercicis esporàdics de democràcia participativa, gairebé sempre a escala local.
Generalitzar la participació ciutadana vol dir fer-la disponible per a tothom, sense esperar augmentar el nombre de participants a curt termini.
Però la crítica més important al desenvolupament i la generalització d'aquesta democràcia participativa ha estat feta desprès de constatar que l'interés ciutadà per la participació era molt limitat. Un exemple en són les Associacions de Veïns i un altre els Consells de Barri i altres entitats creades pels ajuntaments al nostre país. Més lluny, a Suïssa, els referèndums que es convoquen regularment presenten uns nivells d'abstenció elevada que són mostra de que només a una minoria de la població li preocupa realment molts dels problemes tractats.
Estranyament, aquest "abstencionisme" participatiu a fóra i aquí és l'excusa perfecta per qüestionar el valor d'un model emergent i plural de democràcia, mentre al mateix temps no qüestiona o fins i tot reafirma la validesa d'un altre model, l'actual, homogeni, minimalista i caduc.
Fer de la quantitat l'aspecte central de la participació és caure novament en la visió productivista i mecànica que ens ha portat del desenvolupament econòmic al consumisme exacerbat i destructor del medi ambient. La qüestió no és de saber quanta gent vota ni quanta gent participa o pot arribar a participar (en referèndums regulars, en consells ciutadans oberts i amb real capacitat de decisió, i en d'altres experiències) sinó que la participació sigui disponible per a tota la ciutadania, per a totes les competències públiques sense exclusió, i amb caràcter vinculant.
Reglamentar la generalització de la democràcia participativa, encara que sigui amb índexs de participació baixos, és la forma més pràctica de fer a mig i llarg termini, de la cultura participativa, el centre de la democràcia, i d'estendre-la a altres sectors de la societat, com ara l'educació, els mitjans, els negocis, les relacions personals, etc. Es l'única manera d'aconseguir més participació en el futur, i que les noves generacions assumeixin que la seva opinió, i no només el seu vot, és fonamental per anar d'una societat passiva i consumidora de política espectacle, a una altra de més democràtica i en conseqüència més justa.
L’abstenció ha sortit victoriosa de la cita electoral per triar els representants del Parlament l’1 de novembre, amb un nombre total de no votants de 2.253.417 (43,23% del cens electoral). La segona força, CiU, li segueix a distància amb un nombre de seguidors que no hi ha arriba a la meitat, només de 928.511 (17,81 %). L'abstenció ha estat guanyadora en cadascuna de les demarcacions electorals, i a Barcelona, capital de Catalunya.
Si l'abstenció fos comptabilitzada políticament, aquesta majoria silenciosa estaria representada per 58 escons, el que donaria als nostres no votants un avantatge relativament còmode per governar en minoria, o bé podrien pactar amb qualsevol de les tres forces següents per superar els 68 escons necessàries per la majoria absoluta.
Un altre supòsit és que les cinc, (ara sis), forces parlamentàries, s'unissin per boicotejar als i les abscèmies electorals per tal de "salvar la democràcia" de la incertesa que provocaria un govern d'abstencionistes... (Ho podrien fer en quatri-, penta- o hexapartit, facin vostès la seva combinació preferida a partir de la distribució eventual dels 77 escons restants: CiU 27, PSC 21, ERC 12, PP 8, ICV-EUA 7, Pciut 2).
Lamentar l'abstenció i curar-se en salut
El nombre de no practicants del vot ha augmentat significativament d'un 5,8 % respecte el 2003, i els nostres liders s'han limitat a lamentar aquest augment. Es tracta de declaracions rutinàries que no ofereixen solucions al que per a ells és un problema en si mateix (i no un efecte d'altres problemes més profunds), però al mateix temps contribueix a crear un estat d'opinió que estigmatitza aquesta actitud tractant-la d'irresponsable. Qui no ha sentit o no ha dit mai l'anatema: "no has votat, no et queixis desprès"? quin mitjà de comunicació, investit d'una funció moralitzadora que no li pertoca, no ha contribuit a estendre'l?
La manca d'immaginació (sinònim d'un estat de conservadurisme real i crisi generalitzada) de la nostre classe política, limita les possibles alternatives a l'abstenció a imaginar noves formes de proselitisme.
Els nostres preocupats liders diuen que cal fer alguna cosa devant del "fenòmen" de l'abstenció, però per elles i ells aquesta preocupació es limita a unes breus declaracions de tant en tant i al mateix temps es barreja en una menys confessable preocupació sobre què fer per captar l'anomenat vot indecís. La seva solució a un problema causat en part per la seva forma de fer i gestionar, és guanyar poder en tractar de captar nous adeptes. No és ni serà repartir i gestionar bé aquest poder. Si no t'agrada el brou, dues tasses...
En conclusió, l'únic que fan és lamentar-se perquè en el fons no els hi preocupa gaire l'abstenció, mentre no qüestioni seriosament l'estabilitat de la seva democràcia-espectacle, i d'aquesta estabilitat ja s'encarreguen en bona part els poders fàctics mundials i bona part dels mitjans més poderosos que els hi fan costat.
Hi ha motius per votar... i per no votar
Però la realitat és tota una altra i més diversa. Quines són les motivacions dels votants alhora d'exercir el seu dret a vot? les raons porten a una gamma ampla de tipus de vot: vot ideològicament fidel, vot clientelista, vot protesta, vot nòmada, vot ocasional (quan no hi ha res millor a fer aquell dia), vot induit (per fer callar els pesats o pesades que t'han aconsellat), vot "del mal menor", vot per a veure qui l'encerta... i sovint també una barreja de 2 o més d'aquestes i altres movitacions.
Però també entre els no votants hi ha una diversitat de raons significativa: no-vot despreocupat, no-vot ideològic (antisistema), no-vot protesta ocasional, no-vot "obligatori" (el de molts immigrants que no poden abstenir-se de pagar impostos) i també les combinacions d'aquests i altres raons són possibles.
En definitiva, l'estigmatització dels no votants és una trasgiversació del mateix principi de la democràcia, segons el qual haurien de ser les persones les que dictin les regles de joc, i no aquestes les que servissin per classificar-nos entre demòcrates bons i dolents.
Si les regles de joc no serveixen cal canviar-les, i no desplegar la retòrica hipòcrita de laments perquè els altres se les salten.
Transició cap a la democràcia participativa?
Depositar el vot un sol cop cada quatre anys (1 dia entre 1460), o molt més ocasionalment, dir tan sols un "si" o un "no" als blocs programàtics tancats que representen les opcions dels escasos referèndums (hi han hagut molts pocs al llarg del segle XX a l'Estat Espanyol), són exemples paradigmàtics de que els règims representatius són exercicis de democràcia reduïda a la més mínima expressió, sobre la qual hom preten que rau la legitimitat de l'Estat.
Un sistema de representació que fou inventat fa més de 200 anys per ressoldre els problemes d'aquella época, i que no ha tocat una coma dels seus fonaments per adaptar-los al contexte i als problemes actuals.
Aquesta limitació estructural dels règims representatius per esdevenir políticament responsables devant de la seva ciutadania, més enllà de la incapacitat o la falta de voluntat de responsables polítics, partits, governs, (o del context econòmic, social o cultural) es preten subsanar des de fa pocs anys amb alguns exercicis esporàdics de democràcia participativa, gairebé sempre a escala local.
Generalitzar la participació ciutadana vol dir fer-la disponible per a tothom, sense esperar augmentar el nombre de participants a curt termini.
Però la crítica més important al desenvolupament i la generalització d'aquesta democràcia participativa ha estat feta desprès de constatar que l'interés ciutadà per la participació era molt limitat. Un exemple en són les Associacions de Veïns i un altre els Consells de Barri i altres entitats creades pels ajuntaments al nostre país. Més lluny, a Suïssa, els referèndums que es convoquen regularment presenten uns nivells d'abstenció elevada que són mostra de que només a una minoria de la població li preocupa realment molts dels problemes tractats.
Estranyament, aquest "abstencionisme" participatiu a fóra i aquí és l'excusa perfecta per qüestionar el valor d'un model emergent i plural de democràcia, mentre al mateix temps no qüestiona o fins i tot reafirma la validesa d'un altre model, l'actual, homogeni, minimalista i caduc.
Fer de la quantitat l'aspecte central de la participació és caure novament en la visió productivista i mecànica que ens ha portat del desenvolupament econòmic al consumisme exacerbat i destructor del medi ambient. La qüestió no és de saber quanta gent vota ni quanta gent participa o pot arribar a participar (en referèndums regulars, en consells ciutadans oberts i amb real capacitat de decisió, i en d'altres experiències) sinó que la participació sigui disponible per a tota la ciutadania, per a totes les competències públiques sense exclusió, i amb caràcter vinculant.
Reglamentar la generalització de la democràcia participativa, encara que sigui amb índexs de participació baixos, és la forma més pràctica de fer a mig i llarg termini, de la cultura participativa, el centre de la democràcia, i d'estendre-la a altres sectors de la societat, com ara l'educació, els mitjans, els negocis, les relacions personals, etc. Es l'única manera d'aconseguir més participació en el futur, i que les noves generacions assumeixin que la seva opinió, i no només el seu vot, és fonamental per anar d'una societat passiva i consumidora de política espectacle, a una altra de més democràtica i en conseqüència més justa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
