La integració política dels ciutadans Musulmans

* Taoufik Cheddadi

Per desgràcia, als immigrants se'ns percep com un problema de seguretat. Sóc conciente que ocupem uns dels primers llocs (el primer lloc) en el rànquing del baròmetre del CIS sobre els problemes que més preocupen els espanyols. Això fa que la immigració es tracti com una qüestió merament d'ordre públic i, imperativament, com una qüestió de control policial. Pel fet de no disposar de la documentació requerida, hi ha persones que queden fora de la llei convertides a la pràctica en "delinqüents administratius".

Des del 2006 fins ara la presència d'immigrants ha augmentat d'una manera notable a Barcelona. Hem passat de 163.046 "nouvinguts" a 260.058, el 15,9% 9 de la població. Una pujada de 12,5% d'un col•lectiu que coexisteix però que no està plenament integrat a la societat. En les últimes eleccions al Parlament, hem notat que la Immigració ha entrat sempre per la porta d'enrere i que sol servim, especialment el col•lectiu musulmà, per escalfar campanyes electorals.

Cap partit polític no s'ha atrevit en cas d'agafar el toro per les banyes. En lloc de presentar projectes, la immigració ha quedat a les mans de demagogs que es dediquen al xantatge polític. Tot val per guanyar un grapat de vots. A això els anima l'èxit en altres països europeus de partits xenòfobs i d'extrema dreta, que han convertit la manipulació desvergonyida i mentidera del fenomen de la immigració en el principal recurs dels seus programes electorals. Em sembla lògic que la inseguretat ciutadana sigui un tema bàsic a la campanya de certs partits, però em nego que es presenti als immigrants com els responsables de robatoris i d'agressions. Senzillament, és fals. Si per a algú és un problema la inseguretat ciutadana és per a aquells que la sofreixen de forma quotidiana, és a dir, les famílies immigrants ja que són elles les que resideixen en els barris on hi ha més delinqüència. La població immigrant també és víctima de la inseguretat pels abusos en l'accés a l'habitatge, l'explotació laboral, etc. I no ho són els habitants que viuen als barris elegants de classe alta.

El més rellevant dels discursos sobre la immigració a Espanya és la absència d'un verdader enfocament, del reconeixement de la profunda dimensió política que haurien de tenir els immigrants. Cal dir-lo alt i clar: els immigrants ja no som estrangers ni som sols un instrument que permet alimentar una maquinària econòmica assedegada de mà d'obra barata. Els immigrants som ciutadans. Som persones.

Que volem?

Ho vulguem admetre o no, Espanya és avui una realitat multicultural i plurirreligiosa en el qual uns dos milions de ciutadans professen la fe islàmica. Representen un 3% de la població però no estan políticament integrats. La presència islàmica avui dia, forma una part important en la composició de la societat espanyola. És per això necessari que s'estableixin regles d'interacció amb els musulmans en un marc de ciutadania, que ragui en la igualtat jurídica i l'equitat en els drets i el reconeixement que els musulmans són una comunitat religiosa amb notori arrelament. Tanmateix, la integració política dels immigrants segueix sent un tema tabú a tots els nivells.

Desgraciadament, com em va confessar un important responsable polític, els partits no tenen la voluntat de promoure la integració dels musulmans espanyols. I, sense integració política, no hi ha integració seriosament.

Poder votar és més important del que sembla per a la integració. Doncs la igualtat sol és real, sol és autèntica, si és igualtat plena. Sense integració política no hi ha integració possible ja que la plenitud de drets inclou els drets polítics. Però estan els partits polítics disposats a reclamar el reconeixement social i polític dels immigrants com a ciutadans i com a musulmans? Convido tots els candidats dels partits polítics de mantenir de forma habitual entrevistes amb els representants dels ciutadans musulmans per exposar-los els seus punts de vista i demanar suports per als seus projectes.

Molts musulmans, sobretot d'origen immigrant ens trobem amb barreres que ens impedeixen avançar en la jerarquia social. El racisme, la desigualtat de drets, la discriminació i la marginació política, social i cultural poden generar un sentiment de desesperança i exclusió social que amenaça la cohesió de la societat.

Estem farts de ser sempre un objecte d'atenció política i sociològica . Farts de la passivitat política i social. És hora de permetre als immigrants participar en els camps on es prenen les decisions crucials que afecten les nostres vides com a membres d'un col•lectiu vital dins de la societat.

La integració política ens faria sentir que som ciutadans de ple dret. Amb una major integració política, els musulmans tindran una cosa per dir en l'esfera política nacional i internacional. Podem estendre els valors democràtics i els drets humans al país d'origen, i contribuir en al desenvolupament econòmic tant de les societats d'origen com de les de destí.

La integració no és només una qüestió de bona voluntat, no fa lleis o decrets. En lloc de tenir-nos només com a part del problema, perquè no ens tenen en compte com a part de la solució?. Estenem la nostra mà per ajudar la plena integració dels musulmans a Espanya. Els musulmans espanyols ens comprometem amb el principi de laïcisme i la
aconfesionalidad de l'Estat, que en les seves lleis estableix un tracte just amb totes les religions que permet a aquells que les practiquen poder expressar les seves creences i practicar els seus actes de culte, tant de forma individual com a col•lectiva, en el públic i en el privat, tal com ho dicten la Constitució, la llei orgànica de llibertat religiosa, els acords de 1992 firmats entre la Comissió Islàmica Espanyola i l'Estat, els tractats dels drets humans internacionals i les tradicions europees institucionals.

Els musulmans espanyols com a ciutadans, considerem com a part de les nostres obligacions el treballar pel bé estar general de la societat. Volem dur a terme els nostres deures tal com exigim els nostres drets. L'islam estableix que el musulmà sigui un ciutadà actiu, productiu i que es cuiti sempre en ser beneficiós per als altres, siguin o no musulmans.

Els musulmans estan cridats a una integració positiva en les seves societats, una integració basada en l'equilibri entre el compliment dels seus deures i la protecció de la seva identitat religiosa. I un dels requeriments més importants de la bona ciutadania és la participació política, començant per votar en les eleccions i participar de les entitats polítiques.

Els partits polítics ja poden anar prenent nota ja que ja no n'hi ha prou amb col•locar un estranger o un jubilat en la llista per guanyar el vot de la immigració o la tercera edat.

Democràcia multicultural

Els debats sobre ciutadania multicultural no corresponen a la realitat sociopolítica de la societat. Quan parlarem de la democràcia multicultural? O el multiculturalisme està només en l'exòtic, en parlar del cuscús i la chilaba. Amb eleccions com les que se celebraran, una vegada més sense comptar amb el nostre vot, s'està institucionalitzant l'exclusió dels immigrants, se'ls veta l'accés a la ciutadania. Encara que no es vulgui reconèixer, aquestes eleccions municipals reprodueixen el model de l'antiguitat clàssica, d'Atenes i Esparta, on sol un tipus d'habitant podia votar.

Ho diguem clar, el model de la multiculturalitat espanyola ha consistit a marginar, segregar, invisibilizar i excloure els immigrants, de no reconèixer mai la presència d'altres cultures en termes d'igualtat. Malgrat els intents d'alguns partits polítics i ONGs, fins ara, s'ha gestionat la multiculturalitat com un perill per a la cohesió social, per a la identitat nacional. Per a uns els immigrants són un problema per a la seguretat. Per a d'altres, som un problema per a la identitat. Com a català o espanyol que em sento, senyors polítics, em diguin: Quins són o haurien de ser les meves dades d'identitat? Podria formar la islàmica part d'elles. Jo crec que sí.

El problema és que defensar els drets dels immigrants no és rendible electoralment. Fer-ho és tot un examen de salut democràtica que haurien de passar els partits polítics. Jo aposto pel concepte de ciutadania cívica, que ha de començar pel reconeixement de que el resident (encara que sigui temporal) en la mesura que paga imposats i contribueix com a treballador i com a veí de la construcció de la societat, té també drets polítics. El primer esglaó d'aquesta ciutadania cívica seria la política municipal.

Però, per què els immigrants se'ns exigeix mes que a la resta dels ciutadans? Perquè quan parlem català, ballem sardanes i cantem els Segadors, llavors se'ns dirà que tampoc no n'hi ha prou i se'ns exigirà un carnet per punts del bon ciutadà.

* Traducció automàtica lleugerament revisada. L'original en castellà aquí